Pintura sinestèsica (treballar artísticament involucrant diferents sentits). Maite Serna a l’Escola de Ponent

Objectius:

  • Fer conscients els nens i nenes de les percepcions a través dels sentits i poder-les plasmar d’una manera artística.
  • Donar eines i recursos a l’alumnat per poder-se expressar individualment i en grup.
  • Aconseguir deslligar-se dels models de representació establerts, per experimentar la llibertat i gaudir-ne.

El plantejament consistia a elaborar diferents propostes artístiques a partir de la percepció de l’entorn, fent cada vegada protagonista algun dels 5 sentits que ens orienten i ens informen del món que ens envolta. Per a cada una d’aquestes activitats calia una preparació prèvia, que consistia en una relaxació mitjançant la respiració i la higiene postural. Prèviament s’havia decidit treballar amb els grans de l’escola, el dos grups de 6è. No es considerava una proposta fàcil, ja que es partiria de conceptes molt abstractes.

Maite: “L’esquema bàsic de les sessions va ser: primer, una presentació de la meva obra i començar amb la oïda (amb música); la segona va ser l’olfacte i el gust (amb fruites, fruits secs, espècies…); la tercera el tacte, i la quarta un autoretrat sinestèsic.”

Primera sessió, 30 de setembre:
Presentació de l’artista

A l’arribada de l‘artista, els dos grups d’alumnes de 6è es trobaven reunits en una mateixa aula. Estava tot ple de cadires i hi havia una mica d’enrenou, a causa del poc espai en relació amb el volum de gent. L’artista es va donar a conèixer, a ella mateixa i la seva obra, i va mostrar-la en una presentació amb un projector tot explicant el concepte d’abstracció i el seu punt de vista sobre l’art i la creativitat. Les imatges abstractes i el que representaven sobtaren molt als alumnes i començaren a fer petits comentaris entre si; alguns van riure  i d’altres van desconnectar. Això va molestar bastant a l’artista, que parà l’explicació i intentà esbrinar la raó dels riures, fent entendre als alumnes la seva falta de respecte. No hi havia maldat en els comentaris dels nens i nenes, però estaven estranyats que un bloc gris pogués representar una amiga, o una taca groga que semblava un ou ferrat representés una sensació. Eren molts conceptes nous que no resultaven fàcils d’assimilar.


Pintar el so a través del sentit de l’oïda

Un cop finalitzada la presentació, cada classe va ocupar la seva aula i la Maite explicà l’activitat a realitzar: es tractava de pintar el so a partir del sentit de l’oïda, tot sentint una selecció de músiques. Calia escoltar i expressar allò que la música els transmetia sobre un paper que s’estirava tot el llarg de l’aula. L’escenari era una mica caòtic. Els materials eren molt atractius i s’havien de compartir. Hi havia un gran nombre de plats de plàstic amb pintura i diferents colors, tot d’estris per pintar (trossos d’escuma, raspalls de dents, pinzells de diferents mides i textures…). Els alumnes contínuament es movien per agafar allò que necessitaven i produïen força xivarri; la música sonava molt fluixeta, era impossible que els alumnes es concentressin en aquest ambient. S’intentà fer un exercici de relaxació, però no va funcionar. S’intentà explicar i argumentar que per poder expressar el que et transmet la música es necessita estar en calma i relaxat.
Tot i que ho entenien, hi havia massa factors que impedien la concentració. L’obra que va resultar la vam deixar assecar al pati.

Després de l’experiència, l’artista, que mai abans havia estat davant d’una classe de nens i menys de tanta quantitat, ens confessava la seva decepció. Entre tots coincidirem en diversos punts que haurien millorat l’experiència, com algunes sessions introductòries al món de l’art abstracte i alguns hàbits en la utilització de les pintures. També uns altaveus amb més potència de so.

Els professors treballaren durant les sessions següents el dibuix de sensacions i d’alguns conceptes abstractes com les emocions (tristesa, alegria, por…)  i els resultats foren bons; poc a poc començaren a entendre el que la Maite els havia proposat el primer dia.

Segona sessió, 13 d’octubre:

Pintar l’olfacte i el gust

Aquesta vegada va ser diferent, cada grup d’alumnes estava a la seva respectiva aula. Ells s’ho havien passat molt bé la sessió anterior; per tant, esperaven amb ganes a la Maite. Els tutors els havien implicat demanant-los que portessin aliments per tastar i després pintar, i portaven de tot: llimona, peres, mandarines, magranes, pomes, formatge, ceba…

La sessió va començar amb una petita relaxació, i després la Maite els va anar repartint a poc a poc el que ella havia portat: primer un cacauet, després un gra de cafè i finalment una gominola. Calia escriure el nom de l’aliment en el paper i després olorar-lo bé i tastar-lo. Calia intentar transmetre amb ceres en el full allò que aquest aliment els transmetia; els alumnes van ser molt receptius i s’ho van prendre molt seriosament; alguns nens encara continuaven aferrats al realime, però ja molts començaren a fer dibuixos completament abstractes i a la vegada coherents.

Quan va ser l’hora de provar el que ells havien portat, va ser molt atractiu per a ells i, en alguns moments, va ser més dificil mantenir la calma: tots volien que els altres provessin allò que ells havien portat.

Tercera sessió, 28 d’octubre:

Composició efímera amb textures (tacte i vista)

Dies abans de fer l’activitat es va demanar als alumnes que portessin objectes o elements que els recordessin a la tardor. La majoria van portar fulles i pinyes.

Se’ls va explicar que, disposats en grups d’uns 5 alumnes, farien una composició amb els objectes portats i d’altres que ells buscarien al pati de l’escola o que els facilitava la Maite (llana, pedres, fustes, branques…).  Aquesta composició havia de representar la tardor o la idea que tenien ells de la tardor. Calia consensuar en grup què posarien i la raó per la qual ho farien, ja que després haurien d’explicar a la resta de la classe la seva creació.

L’activitat va anar molt bé i la van captar de seguida. De les 5 obres realitzades a la classe, 1 era totalment abstracta, ja que van recrear, sobre el paper d’embalar, dues escenes de tardor: en una es podia veure la tardor al bosc i, a l’altra, la tardor a la ciutat, on, a simple vista, no es podia reconèixer cap forma concreta, però amb l’explicació dels nens tot cobrava sentit.

En acabar, tots els grups van passar a mirar les creacions dels companys i van quedar fascinats. A continuació, cada grup va explicar a la resta què representava la seva composició i la raó per la qual havien escollit algunes formes o objectes.

El fet de recollir la feina realitzada en grup els va sorprendre molt, ja que acostumen a guardar el resultat de l’esforç, però aquesta vegada es van haver de conformar amb retenir el seu record (tot i que també ho vam fotografiar).

Quarta sessió, 10 de novembre:

Autoretrat sinestèsic

L’última sessió era una cloenda de tot el que s’havia estat treballant en les sessions anteriors. Es va proposar als alumnes que es fessin un autoretrat, activitat a què estan acostumats; aquest, però, era diferent, havien de dibuixar com es veien o se sentien.

Van sortir unes creacions espectaculars i, a més, amb molt de sentit, ja que explicaven tot el que havien fet relacionant-ho amb la seva personalitat o els seus sentiments i emocions.

Aquesta activitat va ser molt positiva per a ells, ja que van haver de fer una introspecció per tal de dibuixar-se d’aquesta altra manera, i alhora, van haver de donar-li sentit plàsticament i verbalment, ja que havien d’explicar la manera en què s’havien representat.

Valoracions dels alumnes:

Manuel: “M’ha agradat perquè hem passat uns quatre dies molt divertits, però el primer dia que va vindre ens va dir que pintéssim música! Jo no ho entenia gaire, però els altres dies ja ho vaig captar i em va sortir millor. Sobretot, el dia que més em va agradar va ser quan vam fer l’art efímer, perquè podiem sortir al pati per buscar coses. Gràcies per aquests quatre dies tan divertits!”

Paula: “M’ha agradat molt fer plàstica amb la Maite, sobretot l’autoretrat i l’art efímer. M’he sentit alliberada i alegre. M’ha agradat tant perquè no havia de dibuixar línies, ni cares que se’m donen molt malament. Gràcies, Maite.”

Izan: “M’han agradat aquestes setmanes perquè ha vingut una artista i ha fet que em trobés a mi mateix, i per a mi ha estat una experiència molt agradable. Moltes gràcies, Maite.”

Eva: “Les activitats que hem fet m’han agradat molt. Era molt relaxant i divertit. El que més em va agradar va ser fer-nos uns autoretrats però com ens veiem nosaltres. Va ser la meva activitat preferida perquè mai m’hauria imaginat fer un autoretrat així! M’hagués agradat que la Maite s’haguès quedat més temps. Gràcies!”

Lucia: “M’ha agradat molt perquè he pogut dibuixar i sentir els gustos, sentiments i olors d’una altra manera que jo no sabia.”

Valoracions dels mestres:

Tutor 6è A: Ángel de Diego Llorens
“La valoració general és positiva i especialment pel fet que surt de la rutina i de l’ordre establert a l’escola, intenta potenciar la creativitat i obrir nous horitzons, continguts, tècniques i també formes de veure o representar coses concretes o abstractes, sentiments o fins i tot a ells mateixos.

La part experimental, les propostes, les activitats, han resultat molt motivadores per als alumnes, han tingut una molt bona rebuda, interès i participació. En canvi, la introducció de la part teòrica va resultar una mica feixuga i la sensació general va ser la de no entendre bé allò que se’ls presentava; potser per falta de coneixement del nivell inicial del que partien els alumnes, o l’organització docent.”

Tutora 6è B: Myriam Romero Ransanz
“L’activitat de L’Artista Va a l’Escola protagonitzada per la Maite Serna ha estat molt innovadora i dinàmica per als alumnes. Ha estat una nova manera d’entendre l’expressió plàstica partint de les emocions i els sentiments.

Els alumnes van començar aquestes activitats amb moltes ganes, però el que se’ls demanava era molt complicat com per entendre-ho de sobte. Se’ls va demanar pintar la música, quan estan acostumats a fer dibuixos concrets; per tant, la primera posada en escena no va sortir com s’esperava, però considero que és normal, donada la complexitat del treball demanat.

Després de fer un treball d’abstracció i representació de les emocions amb els tutors, en la següent sessió amb la Maite els va demanar que pintessin olors i gustos. Em va sorprendre la rapidesa amb què ho van captar i com explicaven la raó per la qual havien escollit un color o una forma. A partir d’aquí, les altres activitats van sortir molt bé, ja que els alumnes ja entenien què se’ls demanava. S’han mostrat molt motivats i molt predisposats a fer i explicar les seves representacions.”

Valoració de l’artista Maite Serna:
En rebre la notícia de la meva participació en el projecte L’Artista Va a l’Escola em vaig alegrar però també preocupar, ja que no tinc cap noció pedagògica. La tasca principal consistiria a ser jo mateixa i intentar aguditzar la comunicació amb ells. La predisposició dels tutors va ser fantàstica i em van ajudar tot el que van poder.

La meva proposta consistia a treballar la sinestèsia, potenciant els sentits sense barreres; una percepció en estat salvatge, sense els condicionants culturals. De petita em va ser complicat el sistema educatiu i vaig pensar que seria interessant deixar una llavor en ells, amb vista a tenir recursos per acceptar-se a un mateix. No només els volia transmetre una manera de pintar, sinó de veure el món, a ells mateixos i el que els envolta.

La primera sessió va ser la més dificil i descontrolada, però no va ser negativa; al contrari, em va fer veure que la meva feina allà podia ser molt enriquidora, però que caldria un esforç extra per part meva. Recordo que aquell dia vaig plorar una mica, a causa de la tensió que vaig passar. L’última sessió vaig tornar a plorar, però aquest cop d’alegria, per tot el que els nois i noies han sigut capaços de mostrar-nos, de mostrar-se a ells mateixos i d’ensenyar-me a mi. Crec que ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida i m’encantaria repetir-la i ampliar-la més endavant.

Anuncis

Un pensament sobre “Pintura sinestèsica (treballar artísticament involucrant diferents sentits). Maite Serna a l’Escola de Ponent

  1. Retroenllaç: L’artista va a l’escola | Escola Ponent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s