Arxiu d'etiquetes: dansa

Improdansa amb Irene Benavent a l’Institut Gabriel Ferrater (Reus)

IMPRODANSA és improvisar ballant, és connectar amb tu mateix, la teva ment, el teu sentiment en aquell moment i és representar-ho ballant (Lucía)

Què és el joc teatral? Com podem aplicar-ho a la dansa? En aquest taller hem intentat respondre a aquestes preguntes a través de la improdansa i el joc teatral.

Proposta, emoció, no negació, escolta, conflicte… són alguns dels termes que ens han acompanyat en aquest procés de recerca i hem intentat donar eines als nois i noies participants per expressar allò que els mou i com poden comunicar-ho des del llenguatge de la dansa i el moviment.

Aquest taller s’ha dut a terme a l’Institut Gabriel Ferrater de Reus, centre referent al Baix Camp per impartir la modalitat de Batxillerat de les Arts en les seves dues vies, per la ballarina i coreògrafa Irene Benavent i en col·laboració amb les professores Lorena Casal i Laura Rodríguez, durant el primer trimestre del curs 21-22. Hi ha participat l’alumnat de 1r de Batxillerat de la modalitat de les Arts Escèniques, Música i Dansa. El treball s’ha fet dins de la matèria de Llenguatge i Pràctica Musical i Arts Escèniques, on es treballen àmpliament els diferents llenguatges artístics des d’una mirada experimental, vivencial i activa.

Els objectius de la proposta han estat:

– Aplicar el joc teatral en el llenguatge del moviment i de la dansa.

– Donar eines per poder comunicar allò que ens mou a través del nostre moviment.

– Desenvolupar la creativitat.

– Expressar emocions a través de la dansa.

– Prendre consciència corporal i del moviment.

– Construir coneixement mitjançant l’aprenentatge per descobriment.

El joc teatral aplicat a la dansa ha sigut el fil conductor de cadascuna de les sessions. Hem treballat conceptes com la confiança, la no negació, l’escolta activa, els impulsos que ens fan moure, la consciència corporal, la transformació a partir de diferents propostes físiques, les emocions o el diàleg a través del moviment… Hem dut a terme les sessions treballant de diferents maneres: individual, en equip amb tot el grup-classe, grups reduïts, en parelles…

Les sessions han tingut la següent estructura:

– Inici: Fent una revisió interna per veure quin era el punt de partida de cadascú. En aquest inici de sessió, també preparàvem el nostre cos pel desenvolupament de les activitats posteriors.

– Nus: Amb un enfocament lúdic es començava amb unes dinàmiques de joc, després exercicis vinculats a cada sessió, com per exemple el treball en parelles d’ajudar a que l’altre aconsegueixi un objectiu, com transitar d’una emoció a una altra. I per finalitzar aquest apartat, acabavem amb una improvisació grupal.

-Desenllaç: “Ballar” com a finalitat social i utilitzant la dansa com a eina del llenguatge. Compartint, cooperant i ballant es promou l’empatia. Per finalitzar cada sessió, acabavem com començavem, fent un chequeig intern.

La valoració de la Irene:

Vaig partir d’una bona predisposició per part de l’alumnat des del primer dia.  Hi havia moltes ganes. Però sí que vaig detectar, com a conseqüència de la Pandèmia, que ens hem acostumat tant a la distància social que el que necessitaven era contacte real i físic. 

El fet de poder realitzar activitats d’expressió corporal a través del joc teatral va connectar ràpidament, jugant amb el moviment com a forma d’expressió. I els tallers es van convertir en un espai on poder expressar-se lliurement, gaudint del moviment únic i autèntic de cadascú. Per molts d’ells era un dels primers contactes amb la dansa i fer-ho a través del joc teatral ajudava a que desaparegués qualsevol prejudici. I d’altres, que ja tenien una certa vinculació però tenien un llenguatge molt codificat, el poder moure’s a través del que els mou i no partir de cap estil en concret, era redescobrir el poder del llenguatge del cos.

L’art transforma i projectes com aquest són necessaris. Poder aportar una visió diferent a la que tenen en el seu dia a dia dins dels centres educatius, fa que enxamplin la seva mirada. Per mi ha sigut sorprenent tot el que hem viscut. Des de comunicar-se d’una forma totalment desacomplexada i lliure, a ajudar a millorar la cohessió de grup i el treball en equip, passant per prendre’s un moment al dia per escoltar-se, sentir el que necessitaven expressar i prendre acció. 

Pel que fa al professorat del centre, m’he sentit totalment recolzada i acompanyada per la Laura i la Lorena, he sentit que hem estat juntes i totes teniem un objectiu en comú.

En definitiva, la valoració que trec és totalment positiva, no és només un aprenentatge, és una experiència que transforma i em sento agraïda d’haver-ne format part.

Un moment per aturar-nos i escoltar-nos, veure si ens haviem modificat i donar pas a la reflexió posterior a partir del que haviem viscut. Moltes vegades verbalitzant sensacions en una paraula o concepte, d’altres més intenses deixant que s’assentés tot el que s’havia experimentat. 

Què és IMPRODANSA pels nois i noies participants?

IMPRODANSA:  la capacitat d’aconseguir el moviment corporal lliure en l’espai, però que a la vegada té la finalitat d’assumir el control del teu cos per a expressar les emocions i sentiments de manera oberta (Martí)

Perdre la por al món escènic (Adrià)

IMPRODANSA: Relacionar la música, la dansa i el teatre expressant emocions i amb una relació en l’espai (Diarra)

És una manera de moure’s a partir de la llibertat individual, de connectar amb les emocions i la música, sense coreografies establertes i de relació a partir del moviment amb els altres i amb un mateix (Clàudia)

L’alliberació del cos per a un mateix i per a un grup (Damián)

Què han après?

He après que es pot jugar de moltes formes amb el cos, la mirada, el tacte i el que volem transmetre (Diarra)

Abans de començar el taller em feia una mica de por. He après a expressar el que sento a través del meu cos, i encara que de vegades em costi és molt  alliberador. També he après a interpretar les emocions que em volen transmetre els meus companys a través del seu moviment corporal (Patri)

Una de les coses bàsiques del taller és la compenetració entre els companys i companyes. Crec que si entre el grup no ens entenem tota la feina canvia. Es treballa des d’una manera més freda (Martí)

Connexió i consciència amb mi mateixa i amb el que em rodeja, i aprendre a assaborir la llibertat sense jutjar-me (Clàudia)

Quan dansa i improvisació s’ajunten, la creativitat dels participants creix de forma considerada, donant pas a un món molt ampli de moviments (Adrià)

Mai m’ha agradat ballar però gràcies al taller he pogut canviar aquesta opinió aprenent a deixar-me portar pel que sento i a fer el moviment que el cos demana, també he aprés que tot està ben vist i que tot error és correcte (Lucía)

El que més m’ha agradat ha sigut que he experimentat amb mi mateixa i amb els altres i he fet activitats que m’han fet sentir lliure, encara que no tingui experiència amb la dansa (Clàudia)

El que més m’ha agradat ha estat la importància del treball en grup que hem fet, guanyar connexió amb els meus companys i descobrir que tenim una bona escolta grupal (Patri)

Gràcies a la Irene hem agafat més confiança els uns amb els altres, i com diu ella, hem après a saber fer de públic, i a no jutjar tant els altres (Sema)

Abans de començar el taller no tenia moltes expectatives amb que m’anés a agradar, perquè mai se m’ha donat molt bé la dansa i no em feia molta gràcia, però al final m’ha agradat molt. He après a moure’m segons el que em transmet la música i a treballar millor amb els meus companys i companyes (Genís)

Què és el que menys els ha agradat?

El que potser menys m’ha agradat és quan al principi del taller ens era més difícil perdre la vergonya perquè t’havies de recarregar d’energia i mostrar el moviment que potser senties en el moment es feia més complicat; però a mesura que anava avançant la classe et senties cada cop més confiada (Diarra)

El que menys m’ha agradat potser han sigut algunes de les activitats puntuals amb els companys ja que em costa molt treballar amb altres persones,però realment no m’ha desagradat gens, ha sigut molt enriquidor i la sensació de cooperació i de connexió entre el grup ha estat molt especial (Clàudia)

El que menys m’ha agradat han estat alguns moments, sobretot al principi del taller, en els que m’atabalaven força alguns dels exercicis que proposava la Irene, tot i així, haver experimentat això també ha ajudat al meu creixement personal (Patri)

Com han valorat l’experiència?

Ha estat una experiència increíble, molt alliberadora. La Irene m’ha transmès en tot moment molta comoditat, molta calma però també activitat quan feia falta. Ha aconseguit crear un ambient de llibertat, sense judicis  -tot el contrari-, gentil i de connexió entre tot el grup. També m’ha fet experimentar la connexió amb la música d’una manera diferent al que estic acostumada, molt més exterioritzada directament amb el cos des de les sensacions internes que em produeix (Clàudia)

Ha estat un experiència molt enriquidora, m’ha ajudat a explorar moviments que que no faig de manera quotidiana, a connectar amb els meus companys sense utilitzar la parla i també a superar pors i inseguretats (Patri)

Pensava que no gaudiria del taller degut al poc contacte que he tingut amb la dansa, però he après que no es positiu tancar-se a disciplines artístiques que mai no has provat (Pau)

Aquest taller m’ha fet créixer com a persona i espero que algun dia com a artista (Sema)

Ha representat energia, autoestima i ganes de ballar (Valeria)

Aquest projecte educatiu s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Teatre i dansa emocional amb Lorena Casal al Col·legi Sant Rafael

L’artista i pedagoga tarragonina Lorena Casal proposa a l’alumnat del Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael un projecte de gestió de les emocions i el sorgiment de la creativitat (individual i grupal) a través d’exercicis de teatre i dansa, barrejats amb altres disciplines artístiques que els/les onze alumnes han treballat a classe, com la pintura i la música.

Objectius: 

– Prendre consciència de la pròpia forma d’expressar-se i comunicar-se: amb un mateix i amb els altres, tot i cercant i coneixent altres formes de fer-ho.

– Viure i reflexionar sobre “el jo i l’altre”, la presència individual de cadascú al grup i la seva relació.

– Reconèixer les emocions (pròpies i alienes) i transitar-les.

– Conèixer altres formes de pensar, altres punts de vista, compartir els propis i crear en conjunt, tot i respectant-los tots.

Sessió núm. 1 i 2, 7 de febrer de 2020:

L’artista realitza dues sessions introductòries amb 2 grups diferents d’alumnes d’entre 10 i 12 anys, cada grup amb diferents diversitats funcionals i cognitives, una al matí i una a la tarda, amb similar estructura de continguts.

La Lorena, amb l’ajuda de les educadores del centre, va proposant jocs que estimulin la dansa i l’expressió dels sentiments, mitjançant diferents elements com cordes elàstiques, pilotes, mocadors… al ritme de música variada, provant com respon la classe a cada joc i ritme. La intenció és crear moviments individuals i grupals que puguin compondre una coreografia, sumant les capacitats i voluntats dels infants implicats.

Esdevé una classe complexa, perquè l’artista ha d’anar comprovant les reaccions i reaccionant alhora a les propostes que funcionen sense que es desbordin, i suplir ràpidament les que no funcionen. És una sessió de la qual la Lorena Casal extreu les accions que pot fer, esbossant un enginyós dispositiu tant de procés com alhora una proposta que ens permetrà realitzar una representació final de les accions amb els infants.

Sessions 3 i 4, 14 de febrer de 2020:

La Lorena ha observat que durant el curs l’alumnat de cada grup ha treballat autors i períodes artístics. Proposa llavors un viatge dansat per la història de l’art que l’alumnat ja coneix. Durant les sessions projecta sobre una pantalla obres de la Prehistòria, de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i de l’Expressionisme Abstracte. Alhora relaciona cada període amb un ritme o música, i també cada ritme i període artístic amb un joc, uns elements materials (cordes, llums, pilotes, mocadors) i una coreografia.

Comença amb l’Art Rupestre i un ritme tribal, les nenes i els nens simulen persecucions com en una cacera. Surt el drac de Sant Jordi de l’escola, com si fos un dinosaure. Els infants corren i es mouen, seguint les indicacions de la Lorena. Es fa fosc sota el quadre de “La nit estrellada” de Vincent van Gogh. Els infants, amb uns leds de colors, dormen sota els llençols, fent danses amb els llums com si fossin dins del misteri del somni, acariciats amb música de Satie. Es fa de dia i passem al ritme enèrgic i expressiu de les pintures de Kandinsky, emprant com a joc cordes elàstiques sobre el vessant més dinàmic de la música de Debussy. El darrer moment és al voltant de les projeccions de l’obra de Joan Miró, utilitzant grans teles de colors plans amb les que nois i noies juguen a cobrir-se i fer formes, com si despleguessin grans taques de color sobre el llenç invisible del teatre.

Sessions 5 i 6, 6 de març de 2020:

Les dues darreres sessions van quadrar la coreografia. Es va treballar amb tots els jocs i elements proposats a les sessions anteriors i van ser enregistrades en un vídeo les diferents reaccions emocionals i expressions d’individuals i de grup a cadascun dels materials que la Lorena proposava.

Es va crear una seqüència narrativa grupal, des del joc i la dansa, passant per cada etapa artística, acotant els vídeos, les músiques i els múltiples objectes escènics que entraven en joc a cada peça escènica, tot completant un magnífic viatge emocional per la Història de l’Art.

Valoració de l’artista i pedagoga convidada, Lorena Casal:

“El procés creatiu desenvolupat amb les noies i els nois ha estat un viatge d’aprenentatges, expressió i comunicació. Els objectius i projecte inicial eren força oberts, a l’espera de concretar-los en relació amb els grups, les seves necessitats, vivències i realitat. I així ha estat ja que amb cada un, tot i partir d’un mateix plantejament inicial, hem recorregut diferents espais de relació, continguts i narració.

Ha estat fantàstic veure la seva disposició al joc i al moviment, cada noia i noi en la seva individualitat i dins el grup. Hem pogut crear coralment diferents espais, tant físics com emocionals i expressius en els quals passaven coses. Sempre que ens movem passen coses, però quan ho fem amb una intenció i amb un suport artístic, aquestes esdevenen més significatives, i llavors quelcom preciós i transcendental succeeix: ens comuniquem des d’un altre registre i ampliem així la nostra capacitat d’escolta i interacció, la nostra creativitat i fem créixer l’alegria, el goig i el gaudi.

El que hem mogut i ballat amb aquest projecte és l’essència de la nostra comunicació social: explicar històries i també qui som, mitjançant els nostres cossos. Deixeu-me afegir que crec que és una necessitat que això es pugui fer de manera habitual en qualsevol centre educatiu, de manera universal, perquè la riquesa de l’art ens defineix com a éssers humans i tothom hauria de tenir accés a gaudir-ne, a créixer i aprendre com a persona mitjançant les experiències artístiques.

Vull agrair especialment la col·laboració de les educadores en tot moment. Han estat una peça clau, tant en la preparació como en el desenvolupament de les sessions. Eren fonamentals dins del grup a l’hora de moure’ns i això ha facilitat molt que els nois i les noies s’incorporessin tan bé a les propostes. Als infants, infinita gratitud per la seva generositat, la seva disposició i el que m’han aportat a nivell artístic i personal. Ha estat una experiència màgica, gràcies!

I, per últim, al Col·legi Sant Rafael i l’associació “L’Artista va a l’escola”, gràcies per apostar per portar l’art a les aules, salut i art!”

Valoracions de les mestres, Gemma R., Iratxe i Gemma A.:

Preguntades a les educadores del col·legi per la valoració final i quines millores es podrien realitzar, ens diuen que la resposta de nens i nenes ha estat bona, tot i que les propostes de la primera sessió van ser exigents, però l’artista es va saber adaptar a les característiques de nenes i nens. L’alumnat ha connectat amb l’activitat gràcies a la música, els materials proposats en cada sessió i les consignes de la Lorena, que ho han propiciat.

Les educadores expressen que ha estat una molt bona iniciativa el fet d’introduir, dins de les activitats fetes, les obres d’art dels diferents pintors que s’han treballant durant el curs. L’alumnat anava mirant els quadres i podia connectar els aprenentatges. Cal esmentar que les educadores indiquen que només amb tres sessions no s’ha pogut visualitzar cap canvi a nivell de grup. Finalment conclouen que ha estat una experiència enriquidora, amb una metodologia de deixar fer i potenciar la iniciativa dels infants.