“A les teves mans”, una proposta de Nani Blasco a l’Institut Collblanc

Objectius del projecte:

• Fer un projecte col·laboratiu entre l’artista, l’alumnat i el professor, el més igualitari possible, tant en el plantejament, com en la materialització d’aquest.
• Realitzar una investigació sobre el barri amb la col·laboració de diferents entitats.
• Reflexionar, debatre i realitzar processos democràtics, afavorint l’aprenentatge cooperatiu entre els alumnes.
• Fer servir el llenguatge audiovisual i el format vídeo per realitzar l’obra.

Aquesta experiència educativa s’ha dut a terme gràcies als Ajuts Pont de la URV (2016)

“A les teves mans” volia ser una proposta oberta amb la finalitat que els alumnes cooperessin entre ells. Tant l’escola com la societat estan impregnades de dinàmiques competitives, fruit d’un entorn que es regeix per la llei del més fort, on sembla que la competició ha de ser l’únic motor de l’èxit. Creiem en altres dinàmiques possibles, que posin de manifest altres maneres de fer, a base de col·laborar i treballar en equip. Vam planificar els passos necessaris per realitzar una obra entre tots, des de la idea inicial fins a l’execució.

Jornada 1

Els alumnes van visitar el Buzz, un autobús aparcat al mig de la Rambla de Bonavista, iniciativa de l’Associació Künstainer amb la finalitat d’emprendre diferents projectes d‘art en context al barri de Bonavista, com el que aquell dia empreníem. Vam explicar el tipus d’obres de Künstainer, i el concepte d’art en context, com un tipus d’art que té en compte el lloc on actua, escolta a la comunitat on treballa i la vol fer participar i reflexionar.

Vam començar a debatre sobre les preguntes que es feia cadascú, els neguits, els interessos, les coses que agradaven del barri, i les coses que no. Els deures per a la següent sessió consistien a confeccionar una llista de 3 coses que els preocupessin del seu barri.

Jornada 2

En aquesta sessió vam acabar de fer aquesta llista a classe i vam detectar les coses que més es repetien: la contaminació, la brutícia al carrer, la falta de museus o d’equipaments culturals, la falta d’instal·lacions esportives, llocs per sortir amb els amics, llocs per fer passejades, per què hi ha tan pocs Pokemons al barri, llocs on comprar, etc. D’aquesta llista vam reduir els conflictes a 4, els més repetits: contaminació/brutícia, on fer esport/futbol, museus/cultura i Pokemons. Vam fer grups entre les persones que havien escollit aquelles qüestions i resituem els altres per consens. La hipòtesi inicial és que, si tens un neguit, hi ha algú al teu entorn que et pot ajudar; des de la cosa més complexa fina a la més aparentment senzilla. Ens proposem a continuació fer un vídeo sobre com preguntarem els nostres neguits a entitats i persones del barri que poden tenir alguna cosa a dir.

Jornada 3

Aquest dia vam aprendre a fer ús del mòbil, que tots tenim a la butxaca, com a càmera de vídeo. Per això, el Nani va regalar a cadascú una pinça adaptador i un petit trípode; amb això tothom pot fer vídeos que quedin estables. Després els va ensenyar a utilitzar un micròfon de corbata… Va explicar quin tipus de plans es filmarien quan anéssim a fer l’entrevista a l’entitat, i quin valor narratiu té cadascun d’ells. D’això vam fer algunes pràctiques.

Jornada 4

Vam plantejar un guió: mostraríem a cadascú amb cara preocupada, i, sobreimpressionades a pantalla, posaríem les preguntes que neguitejaven a cada equip de gravació, format per 3 persones. Per visualitzar on anem a preguntar, ho senyalaríem en un mapa del barri gegant, desplegat al terra. Durant tota l’hora ho vam practicar: tots vam gravar, i tots vam fer d’actors. Com a deures, havíem de quedar fora d’hores de classe amb l’entitat que respondria als nostres neguits. Aquestes 4 entitats serien:

• Brutícia: Associació de Veïns
• Esport: Racing Bonavista 3
• Cultura: Associació 27.7 Artgroup
• Pokemons: Hobbymani

Per a cadascuna havíem preparat 3 preguntes al voltant de la temàtica escollida.

Jornada 5

Aquest dia continuarem amb les pràctiques de gravació, ara centrant-nos en el mapa, a terra.

Jornada 6

Portavem ja bastants dies treballant, aquest dia vam veure un primer muntatge del vídeo, tant de les entrevistes completes com de les gravacions de l’altre metratge. Vam escoltar quines coses agradaven i quines no, i llestos per a un muntatge final. Finalment, vam començar a debatre què faríem amb el vídeo: penjar-lo a Youtube, passar-ho als nois de primer, fer una festa…

Jornada 7

Vam veure el vídeo acabat, i vam resoldre fer una projecció pública, una trobada festiva, en què es va implicar molt el professor de Visual i Plàstica Roger.

Valoració dels alumnes:

Imane: M’ha agradat aquesta experiència ja que ha sigut diferent al que fem habitualment a l’institut. El projecte que hem fet consistia a dir totes les coses que no ens agradaven del nostre barri o el que crèiem que hi faltava. Llavors el Nani ens va explicar que a Bonavista hi havia entitats i associacions on podíem anar a consultar els dubtes. Vam formar grups per entrevistar les associacions.

Noelia: El poder tenir contacte amb una persona amb qualitats artístiques ha sigut ben interessant i ens ha aportat bastants coneixements. Hem tingut l’oportunitat de transmetre les nostres inquietuds. Ha sigut una experiència agradable, divertida i amb ganes de tornar a participar en un altre projecte.

Sohaib: Ens ha ensenyat moltes coses que nosaltres no sabíem i també hem parlat moltes coses que ni ens adonàvem perquè el senyor Nani té molts més coneixements i és un bon home. Amb sinceritat voldria repetir l’activitat més d’una vegada.

Iryna: Hem parlat amb la gent, amb la que hem fet el projecte que consistia en fer veure que el barri necessita estar net i tenir la seva pròpia cultura. Hem buscat solucions per a problemes com la contaminació i la falta de llocs culturals al barri. La veritat és que és un treball del que et sents satisfet amb tu mateix.

Sergi: Hem anat al Buzz situat a la rambla de Bonavista a fer el projecte, això d’anar a un altre lloc a fer classe és divertit. Hem après a gravar una entrevista amb el nostre mòbil i que es vegi a màxima qualitat. Ens ha ensenyat a editar una mica… Per finalitzar al centre cívic de Bonavista hem fet una visualització del projecte amb gent de l’institut, directora, professors… Ha estat molt bé. Repetiria!

Fotografies del dia de la videoprojecció al Centre Cívic de Bonavista:

 

Valoració del professor: Roger Caparó
L’experiència ha estat positiva tant per l’alumnat com per mi mateix. En primer lloc cal destacar que fer les sessions al Buzz instal•lat a la rambla de Bonavista (a 2 minuts caminant de l’institut) ha representat un trencament en la rutina de l’horari escolar i ha ofert un entorn propici per al debat al voltant de la realitat social del barri i la presa de consciència del paper que tots hi juguem. Com que aquest era l’eix principal de la proposta ha estat un encert aprofitar la instal•lació del Buzz. Una vegada el Nani Blasco va encarrilar el motor principal del projecte, les sessions han girat al voltant de diferents temàtiques per tal de donar les eines a l’alumnat i poder enregistrar les entrevistes o les imatges que obren i tanquen el vídeo. D’aquesta manera ha tractat qüestions de diversa categoria com netejar i cuidar l’òptica del telèfon mòbil, accedir i controlar la qualitat d’enregistrament, l’ús de trípode i micro… Vull destacar la sessió dedicada a l’enquadrament, que tot i haver estat treballat a classe en cursos anteriors els alumnes semblaven descobrir per primera vegada. Com a professor he pogut observar la força que prenen els coneixements duts a la pràctica més enllà de l’experiència acadèmica al centre.
Ha estat un treball que ha dut a l’alumnat a preguntar-se sobre la realitat que els envolta, preparar-se quines preguntes són les que poden conduir-los a respostes profitoses, detectar en l’entorn social associacions i entitats que desenvolupin tasques relacionades amb les problemàtiques plantejades i sortir al carrer a buscar les possibles respostes. Tota una tasca de presa de consciència personal i social realitzada amb una eina, el telèfon mòbil, que tots portem a tota hora a les mans.

Valoració de l’artista: Nani Blasco

“Crec que ha estat una experiència molt positiva. Hem debatut sobre les preguntes que es fan els nois, i des de la més complexa a la més nímia, he volgut mostrar que per a totes hi ha algú a prop teu que et pot respondre, que es mou. No sempre tenen resposta, però trobaràs complicitats. D’altra banda, hem cooperat a molts nivells: artista-jove, jove-jove, joves-entitats del barri, artista-professor i joves-professor. Hem après a fer vídeo amb el mòbil, a usar un trípode i un micro, a fer un pla i saber el que significa. Però el més important per a mi és que hem sortit al carrer a fer preguntes i a trobar respostes, i hem posat en contacte els joves amb entitats que potser mai haguessin entrat en contacte. I tots hem après.”

Vídeo: A les teves mans

“Si les parets parlessin… què dirien?”. Dabuten Tronko a l’Institut Tarragona

Objectius:

• Planificar i portar a terme un projecte de pintura mural: tria del lloc, esbossos preliminars, dibuix sobre la paret, barreja de colors i aplicació de la pintura
• Expressar-se lliurement
• Simular la tridimensionalitat en el pla
• Treballar en equip

El projecte ens va semblar molt interessant a les professores de dibuix de l’Institut Tarragona perquè era una manera que els alumnes formessin part d’un projecte comú on la diversitat d’idees de tots els participants arribés a plasmar-se en una pintura mural. Als alumnes no els agrada gaire l’edifici i ho vèiem com una oportunitat de fer-se’l seu i poder sentir-se identificats amb el disseny de les parets.

Primer dia, 14 d’octubre:

El Joel va arribar a les 8 h del matí, els alumnes el van rebre amb curiositat, estaven els dos grups de 4t d’ESO reunits a l’aula de Visual i Plàstica. Va fer una presentació de la seva obra i després va convidar els alumnes a plasmar les seves idees sobre el paper. Al principi va resultar una mica caòtic: molts alumnes, moltes idees, un sol artista i poc temps.

El Joel va anar passant per les taules, parlant amb els alumnes i recollint les idees per intentar després unificar-les en una i poder treballar-la tots junts. El caos inicial va derivar en concentració, ja que l’alumnat se sentia reforçat per l’ajuda de l’artista i també pel suport de les professores de Plàstica.

Segon dia, 21 d’octubre:

Vuit del matí, tots preparats i amb ganes de pintar. Vam esperar el Joel al pati per poder ajudar a pujar tot el material: pots de pintura, pinzells, rodets, cartrons… El primer pas, després de reunir-nos tots a l’escala, va ser organitzar els colors, fer les tonalitats diferents de blaus, grocs i grisos per poder començar a pintar.

El dia anterior el Joel va venir a l’institut a fer el traçat inicial a la paret. El dibuix de base representava un grup de fulls de paper doblegats amb la intenció que sobre ells apareguessin les diferents idees dels nois i les noies. En un primer moment, els alumnes no es van fer a la idea del que significava i, un cop acabat el matí, encara seguien igual de despistats. De moment només teníem taques de colors sobre un fons blanc i costava molt entendre realment el significat.

El Joel es va veure una mica atabalat, organitzant grups de treball per aconseguir que tots poguessin pintar, fet del tot impossible, per qüestions d’espai físic i de material. Tot i així, vam acabar el matí amb quasi tot el fons pintat. En hores de classe vam acabar el que ens quedava per poder afrontar la següent sessió i aprofitar-la al màxim.

Tercer dia, 2 de novembre:

El tercer dia, amb una mica més d’experiència, vam organitzar grups de treball per torns. Uns pintaven, uns altres barrejaven els colors, els altres netejaven… Va anar molt millor que la primera sessió i, com que ja es començaven a veure els resultats, tothom estava més implicat i il·lusionat.

El millor va ser quan el Joel va dir als alumnes que podien dibuixar diferents elements damunt  dels colors, que ara sí que representaven fulls de paper de llibretes. A nosaltres, les professores, ens va fer una mica de por aquesta llibertat de dibuixar el que volguessin sense tenir cap esbós al davant, però vam confiar en ells i en el Joel. La veritat és que el resultat va ser positiu.

Quan el mural estava pràcticament acabat, vam recollir-ho tot i ens vam reunir de nou a l’aula de Visual i Plàstica per fer una posada en comú de l’experiència. Tots estaven contents i satisfets, una bona experiència i un bon resultat.

Uns dies després, el Joel, les professores i alguns alumnes ens vam dedicar a perfilar petits detalls. Encara queden alguns detalls per retocar i els alumnes els aniran fent durant les hores de classe de Visual i Plàstica.

Alguns esbossos preparatoris dels estudiants de 4t d’ESO:

Esbossos de l’artista amb la intenció d’aglutinar les idees de l’alumnat:

Valoració de l’alumnat:

Nayra: “Aquesta activitat m’ha agradat molt, ja que mai no n’havíem fet una de similar. Crec que serà un bon record per a tots, perquè hem pintat les coses que ens agraden, el que fem al nostre temps lliure, els hobbies, les mascotes… El primer dia va ser interessant i divertit, perquè va ser una bona idea que ens deixessin participar amb el dibuixos. El segon dia va ser molt xulo perquè vam començar a pintar paret i el tercer dia també em va agradar molt perquè vam acabar el dibuix.”

Radha: “El primer dia va ser fred, perquè encara no ens coneixíem, no va ser molt xulo. El segon dia, un desastre, ja que no vaig pintar res i només vaig posar paper al terra. Hi havia molta gent i era estressant. El tercer dia, em va agradar molt més perquè tot era més dinàmic i no hi havia tanta gent. Conclusió: traient que es una activitat que costa d’organitzar i a què jo al principi no vaig aportar molt, els altres dies em van agradar molt, és una activitat xulíssima i satisfactòria.”

Judith: “El primer dia va ser un caos, érem els dos grups de plàstica junts en una classe. Tots teníem idees al cap i era difícil que tothom quedés content. El Joel, l’artista, ens va donar alguns consells que ens van ajudar molt; per exemple, ens va dir que no busquéssim una imatge i la copiéssim, que busquéssim diverses imatges i que les passéssim pel nostre filtre i en traguéssim una idea. Vam dibuixar les nostres idees en un full i li vam donar al Joel.

Després d’acabar el mural, crec que ha quedat molt xulo; a més crec que també està bé perquè hem deixat la nostra marca a l’institut. En fi, crec que ha estat una activitat molt divertida per als alumnes; a més, els professors i l’artista s’han portat molt bé amb nosaltres i hem pogut fer una mica el que tots volíem.”

Valoració de les professores de Dibuix, Anna Ayza i Núria Alasa:

Anna i Núria: “El nostre centre es un espai reaprofitat i vell que principalment només s’havia d’utilitzar mentre es feia un nou edifici; com aquest finalment no arribarà, aquest projecte ens ha donat l’oportunitat que aquest centre sigui una mica més nostre. Tot i les dificultats a l’hora d’organitzar-ho, les sensacions són molt positives. L’esforç del Joel i la bona predisposició dels alumnes han sigut una gran experiència”.

Valoració de l’artista, Dabuten Tronko:

“Penso que hem assolit els objectius, que els alumnes hi han participat activament, que han tingut el seu moment per expressar-se, per crear. He trobat a faltar una mica més d’espai físic, però no ha estat un impediment per desenvolupar l’activitat.

Agraeixo la complicitat i l’entrega de les companyes, Nuria i Anna, que m’han ajudat i motivat molt. Tot i els contratemps, hem aconseguit acabar el mural, fent també algunes hores extres sense els alumnes. Estic satisfet i dono les gràcies per aquesta experiència a El Teler de Llum”.

Impacte del projecte a través del temps:

El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola” (9/2/2016) a l’Espai Jove Kesse, alumnes de l’institut Tarragona pinten un gran mural amb l’artista Dabuten Tronko, acció on participen també els visitants de la mostra que ho desitgen.