Arxiu d'etiquetes: escola cèsar august

Jordi Gonzàlez a l’Escola Cèsar August: Màscares.

Escola Cèsar August, amb els alumnes de 6è de primària, quatre línies. Tot està ben coordinat perquè cada grup faci dues sessions d’una hora i mitja de taller amb el Jordi Gonzàlez.

 

Objectius
– Aprendre i comprendre la importància de la màscara pel conjunt dels éssers humans.
– Conèixer i saber treballar amb materials naturals.
– Exercitar la creativitat i la inventiva en cercar materials i en treballar-los.
– Aprendre com expressar mitjançant representacions simbòliques.

Primera sessió, dia 10 i 11 de maig de 2021
El Jordi per la primera sessió arriba carregat amb una capsa plena de materials naturals: canyetes, branquetes, fulles, llavors, pedres… i a cada aula l’esperen una vintena de nenes i nens amb bosses i caixes també plenes de materials naturals: fulles, flors, petxines que ells han trobat… alguna que altra cosa plàstica també s’ha colat a la selecció. L’artista mostra als infants màscares d’altres cultures, algunes representen animals, altres déus o avantpassats, algunes són molt antigues i altres molt distants en l’espai.
Contràriament al que una màscara podria significar en moltes cultures (com amagar-se sota una altra identitat o disfressar la realitat) l’artista pretén posar cara a la natura per tal d’entendre-la, de poder-la mirar als ulls, i poder-nos-hi comunicar. Amb les seves paraules el Jordi González escriu:

“…potser gràcies a una màscara ens trobem de front amb un interlocutor inesperat?Precisament, aquesta és la idea central d’aquesta proposta artística: no amagar res, sinó posar-li cara a les coses. Paradoxalment, posar una màscara a un ésser natural ens facilita les coses. L’antropomorfització ens posa en contacte, ens estimula l’empatia, ens fa veure les altres coses en la dimensió humana i ens ajuda a entendre més enllà. Amb les màscares tenim davant nostre no solament uns quants arbres, sinó algú altri, podem entendre’ns, mirar-nos als ulls, parlar-hi, observar-nos en silenci.
Es pretén que la màscara desaparegui en l’acte comunicatiu, com un mèdium, per connectar-nos amb la natura, amb el bosc, amb els arbres, amb els éssers no-humans, com hem fet ancestralment en totes les cultures…”

Però aquesta és més una idea de fons. Els alumnes posen tot el material sobre la taula, molts ho fan ordenadament, altres com una muntanya d’objectes i entre aquests, busquen per representar els elements que necessiten per esbossar un somriure, uns ulls de sorpresa o una cara trista sobre un cartró.

El Jordi els va guiant, els fa treballar a poc a poc, tot i que alguns són molt impacients. Els fa observar les diferents expressions de la cara segons l’estat anímic i cada infant les ha de reproduir. També els hi demana que simplifiquin expressions amb el mínim de materials i, per altra banda, que construeixen amb el mínim d’elements… tots els nens i nenes van provant, i es mostren inquiets per ensenyar les seves creacions i comentar-les amb el Jordi i amb els/les mestres.

Aquesta sessió ha estat simplement un joc creatiu de tocar, experimentar, provar coses i veure com amb petits canvis es donen missatges diferents, potser tan sols amb tres pedres és suficient per representar una cara emocionada, o amb tres fulles de pi, un dia trist… els resultats prometen. 

Segona sessió, dia 11 i 12 de maig de 2021

Les dues sessions han estat molt encadenades, els materials frescos han aguantat sense problema un dia més. Havia arribat el moment de la veritat, els alumnes havien de fer la seva màscara definitiva damunt del cartró que ja tenien preparat.
Primer el Jordi els hi va dir que es prenguessin el seu temps, analitzessin bé els materials dels que disposaven i pensessin quin tipus de màscara volien: que representés un animal, que tingués una connexió més vegetal, simular una màscara tribal… També calia pensar quina emoció o estat d’ànim els hi agradaria que transmetés la seva màscara.
Un cop ja tenien la idea més o menys clara, calia anar provant, fins que trobessin la combinació que els hi agradés. En aquell moment calia, abans d’enganxar o retallar, mostrar-la al Jordi, amb ell comentaven l’expressió, els materials, valoraven si modificar algun element i decidien si donaven forma al cartró que concordés amb la idea que estaven treballant. Una vegada tenien el vistiplau del Jordi, ja podien començar a retallar, enganxar i també si convenia pintar parts dels elements o tot el cartró.

Els alumnes en tot moment anaven per feina, sabien el que se’ls hi havia demanat i tenien ganes de fer-ho bé, treballar amb materials amb els quals no ho fan normalment els evocava a una sensibilitat diferent, els feia estar concentrats i emocionats a la vegada.

Valoració dels/les mestres de l’escola (Carme Gea, Eila Fernández, Laura Pérez i Andreu Maso):

El taller de “L’artista va a l’escola” ha estat molt interessant i enriquidor pels nostres alumnes. Han sigut dues sessions molt dinàmiques, valorem positivament la sessió inicial d’introducció al taller i l’altra experimentativa.
S’han treballat uns continguts de l’àrea visual i plàstica significatius per als alumnes. Trobem que han gaudit molt de l’experiència. S’ha fomentat la seva creativitat, la cooperació, la superació i l’esforç de buscar noves maneres d’expressar-se. Creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de respectar i estimar la natura.

Valoració alumnes

Ens ha agradat molt perquè ha sigut divertit i hem pogut experimentar amb la natura.

Hem après sobre les màscares, que donen vida, no només serveixen per amagar-nos darrera. També els tipus que hi ha.

Tot i que no ha estat molt fàcil arribar a crear una màscara original, el resultat ha estat molt bonic.

No ens imaginàvem que amb branques, fulles, pedres…poguessim crear aquestes màscares.. 

Ens va semblar interessant perquè vam aprendre el significat de les màscares, com per exemple contactar amb déus, animals, avantpassats, amb la natura…

Va estar molt divertit confeccionar màscares amb objectes naturals.

Ha estat original treballar amb elements de la natura i perquè el material l’havien de  trobar i elaborar la màscara.

Ha estat entretingut i aquest taller és diferent a les classes habituals, així com veure que es poden fer activitats diferents sense el mòbil.

Va estar molt bé que cadascú pogués fer la seva  màscara i que ens expliquessin els tipus de màscares que poden haver i per a què serveixen.

Ens va agradar que ens ensenyés diverses màscares de diferents països i per a què les fan servir.

Ens ha agradat saber que una màscara pot significar alguna cosa i que es pot comunicar amb ella.

El taller ens va agradar perquè en altres cultures les màscares són per comunicar-se amb esperits, dimonis…

Valoració de l’artista Jordi González:

A mesura que els infants van arribant a cicle superior, adquireixen destresa manual, però van perdent creativitat, alhora que augmenta la mandra per culpa de les noves tecnologies. Els tallers de màscares proposats són justament l’antítesi del procés tecnificat en el què ens veiem sotmesos tots i, amb més pressió social, els infants. Es pretén que treballin de nou de forma manual, que experimentin amb materials diversos, que no perdin el contacte amb el món natural i la creativitat.

Penso que ha sigut molt satisfactori poder observar com els infants, en gran majoria, saben retrobar-se amb la plàstica i gaudir-ne. Saben expressar, trobar fisonomies, expressar emocions a través d’una simple fulla o un fragment de branca. A voltes, els manca paciència, de forma inconscient o impulsiva volen resoldre el treball de forma ràpida, al primer batec, però l’art és just al contrari: és donar-se temps i espai, i amb una mica d’insistència per part meva, han optat per cercar més aconseguint resultats força encoratjadors. M’he sorprès de la qualitat de molts treballs, han sigut vertaderament excel·lents, estètics i amb molta força comunicativa. Aprofitant els materials de forma intel·ligent i amb els elements precisos per expressar sense sobre-carregar.

Els mapes ens orienten i identifiquen. Cristina Ferré a l’Escola Cèsar August.

Aquesta proposta l’hem treballat amb l’alumnat de 6è de primària. El primer objectiu era aproximar-nos a l’art contemporani per comprendre la multiplicitat de mitjans que pot utilitzar actualment l’artista a l’hora de realitzar una obra, així com la rellevància que té la forma de mostrar-la. Com a contingut de l’obra ens vam plantejar indagar sobre la pròpia identitat, la del grup-classe i la seva interrelació. Per assolir-ho ens vam proposar realitzar una experiència situacionista i recollir-la en una instal·lació final de tot un seguit de mapes fets per l’alumnat.

1a sessió, dia 7 de març de 2019 (els 3 grups junts)

Per situar l’alumnat se’ls mostra una sèrie d’instal·lacions d’artistes contemporanis com Antoni Miralda, Lídia Porcar, Yayoi Kusama i Félix González Torres, entre d’altres, i es comenta en grup el llenguatge que han utilitzat. Seguidament fem una comparació entre bodegons del Barroc i les instal·lacions que hem comentat per posar en evidència l’interès de l’artista contemporani en la interpretació d’allò que observa en detriment de la seva mera representació. Amb aquest diàleg establert entre infants i artista, mitjançant les imatges observades s’introdueixen conceptes nous com són la simbolització i la conceptualització.

Seguint amb la presentació, observem múltiples tipologies de mapes i en comentem els seus usos. També observem l’evolució produïda des dels primers mapes coneguts, trobats en excavacions arqueològiques, passant pels medievals, els mapes càntics dels aborígens australians, els barrocs i fins als nostres dies, i com tots ells no només mostren sinó que fan una interpretació del món conegut.

Finalment arribem als mapes situacionistes que ens serveixen per entendre el mapa com a experiència i a relacionar mapes i art.

2a sessió, dies 11,12 i14 de març de 2019 (els 3 grups per separat)

Vam iniciar aquesta sessió explicant amb detall com faríem el treball previ a l’obra a realitzar, és a dir, com podria ser l’experiència situacionista de l’alumnat i com s’havia de registrar. Hi va haver molts dubtes i dificultats que, amb la bona voluntat de tots i totes, es van anar resolent. La idea era que, durant una setmana, recollissin tots els recorreguts fets sobre un mapa de la ciutat que se’ls va proporcionar i alhora enregistressin experiències, observacions o detalls mitjançant fotografies, dibuixos o registres sonors.

Seguidament vam dedicar la resta de la sessió a experimentar, amb tot d’objectes personals i alhora comuns, la creació  d’instal·lacions efímeres. Aprofitàrem aquest treball per anar reflexionant sobre la identitat i aquesta en relació a la pertinença a un grup (aula, escola, grup d’amics…). Van sorgir gran quantitat de temes rellevants i profunds, com la igualtat i la diversitat, la companyonia, l’ecologisme, la devastació de les guerres; així com altres de més específics del seu moment vital com són l’estrès de l’estudiant, l’amistat, la confiança en l’entorn, el lleure compartit… d’altres instal·lacions només perseguien un impacte estètic, les quals van servir per comprendre millor la diferència entre instal·lar una escultura i fer una instal·lació.

Per acabar la sessió, vam recordar els deures per a la següent trobada, animant-los a tenir una actitud d’explorador, a tenir una mirada intrèpida i a descobrir els misteris de la seva quotidianitat.

3a sessió, dia 25 de març de 2019 (els 3 grups junts)

La darrera sessió la vam dedicar íntegrament a l’execució de l’obra, traslladant la informació recollida durant la setmana anterior al suport definitiu. Treballant en grups de cinc, cada alumne traçava el seu mapa de recorreguts sobre un acetat de gran format que compartien. Tenint un punt coincident tots ells, l’escola, de manera que en l’obra es fa palès un moment vital comú, unes rutines similars i unes relacions amb la ciutat compartides, així com diferents formes de viure-la.

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré

En aquesta ocasió teníem una dificultat a superar, i és que l’activitat s’havia de realitzar amb l’alumnat de les tres línies de sisè. Per aquest motiu es van ampliar les sessions i vam passar de tres a cinc. D’aquesta manera, la primera sessió, que era en format conferència, la vam fer tots junts; la segona cada grup per separat, i la final un altre cop tots junts, si bé cada grup a la seva aula. Aquesta tercera sessió fou molt complicada, ja que l’artista s’havia d’anar movent d’una aula a l’altra i sovint els nois i noies restaven a l’espera. Com que no vam poder treballar cada grup amb tranquil·litat, no vam tenir ocasió de compartir l’experiència situacionista i valorar-la, de manera que aquesta tasca va quedar pendent de fer-se un altre dia amb les mestres.

Es va afegir el fet que molts alumnes no havien recollit encara cap document (fotografia, dibuix, registre sonor…) sobre els seus recorreguts per completar la instal·lació final.

No obstant, els nois i noies van mostrar entusiasme durant totes les sessions, van estar molt participatius i van generar un bon ambient de treball. Les peces finals van quedar tal com les havíem imaginat: un teixit de línies de colors.

Crec convenient treballar amb un màxim de dues línies alhora, sempre que aquestes puguin compartir un mateix espai. D’altra banda, tres sessions són molt poques per aconseguir que els/les estudiants s’impliquin i en treguin bones conclusions. Seria molt interessant fer residències més llargues que permetessin treballar amb l’alumnat i amb les mestres amb tranquil·litat. Fer un projecte transversal proporcionaria una dinàmica de treball que permetria implementar la creativitat a totes les matèries, obtenint una obra final plena de sentit i significat, fruit de l’experiència única viscuda per l’alumnat i el professorat.

La instal·lació acabada, al passadís de l’escola Cèsar August:

Valoració de les mestres, Carmen de Gea, Eila Fernández i Cristina La Torre:

Aquest projecte va tenir diverses actuacions a l’aula en les quals l’alumnat  van gaudir de l’acompanyament de la Cristina.  En la primera sessió, els alumnes es van sorprendre i van poder entendre una nova manera de veure l’art contemporani. En la següent sessió van treballar amb objectes comuns a la classe i van fer instal·lacions efímeres on els alumnes van participar de manera activa en una activitat artística en grups. Així van anant aprenent a donar significat al objectes quotidians.

A més a més, els alumnes van treballar el mapa com espai vivencial. Sobre el plànol de la nostra ciutat, van anar marcant els recorreguts diaris i posteriorment ho van traslladar al full d’acetat transparent. Cada color representa el recorregut d’un alumne. Els treballs han estat realitzats al llarg d’una setmana sobre el plànol on van poder visualitzar que el punt en comú a tots és l’escola.

Ha estat una experiència enriquidora en la qual hem pres consciència dels espais habituals, del nostre entorn i això ha format part d’una creació artística elaborada entre tots els companys i companyes de sisè. Ha estat un projecte motivador i obert, el qual ha permès integrar les aportacions de cada alumne relacionades amb  les seves vivències personals, per tal de percebre i ser més conscient del seu entorn. Alhora ha afavorit el diàleg i les converses en petit grup i gran grup. Els nostres alumnes van acollir de forma positiva tot el treball i van mostrar interès i curiositat, aprenent que les manifestacions artístiques formen part del nostre entorn i incideixen en el nostra vida.

Valoració dels infants de 6è (buidat d’algunes respostes rellevants):

Per a què serveix un mapa: serveix per a orientar-nos…/ pots veure les diferents rutes que pots fer…/ ara quasi bé no s’utilitzen perquè hi ha el GPS…/ per saber on està el nord, el sud, l’est i l’oest…/ per anar a visitar altres llocs amb una cultura diferent…/ per ajudar algú estranger a trobar un lloc… etc.

Quines característiques tenen els mapes que hem creat entre tots? indiquen els recorreguts que hem fet durant una setmana…/ nosaltres sabem millor que ningú què signifiquen i a on van…/ tenen abundància de colors, es nota que estan fets per nens alegres, representen grans camins de vida…/ a tots hi ha un punt on es creuen…/ tenen formes abstractes…/ un món de colors i harmonia… etc.

Què creus que expressen de la manera que els hem penjat? l’art…/ sembla que tots els recorreguts siguin un sol mapa…/ la infinitat de camins que hi ha a la nostra vida i només escollim un…/ la vida rutinària de cada alumne…/ la nostra vida…/ que a la vida els nostres camins es poden creuar en qualsevol moment, encara que no ens coneguem de res…/ que tots els camins són meravellosos i cada camí té la seva essència…/ és un collage de mapes… etc.

El resultat és abstracte… què us ha dit la gent que representa? la bellesa da cada ésser, que tots tenim un camí en la vida, un destí…/ que representa l’amistat entre tots nosaltres…/ Tarragona en moviment…/ l’arbre de la vida… / pots treure diferents conclusions… etc.

T’imaginaves que quedaria així? a la meva ment no quedava tan divertit i xulo com el resultat…/ Si es donés el cas, com t’agradaria continuar l’exercici? posant fotos dels edificis més importants del trajecte…/ fent el mateix però més gran i que els pengéssim a la ciutat…/ amb un mapa del món i que fiquéssim tots els viatges que hem fet…/ m’agradaria continuar l’exercici fent nosaltres mateixos els camins dels altres en grups… etc.