Arxiu d'etiquetes: educació artística

“Corporalitats i natura”. Càpsules de moviment de l’Ana Corredor a l’Escola de Pràctiques

“La dansa és un art efímer, només gaudeixes de l’instant, quan l’has vist ja l’has deixat de veure… no és matèria, no és tangible, és poesia canviant” (Ana Corredor)

Les càpsules de moviment proposades per aquest taller són una aproximació d’unes dues hores al moviment realitzat amb l’alumnat de 3r d’Educació Primària -3 línies- de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. En aquest cas, cada grup ha realitzat una única sessió de treball.

Evohé (espai de dansa, creació i arts del moviment a Tarragona) participa en el projecte de l’Artista va a l’escola oferint una proposta de dansa i moviment inspirada en la natura i els seus diferents fenòmens naturals esperant que sigui una experiència enriquidora pels participants en la qual el cos i el moviment seran els protagonistes.

Objectius

  • Donar pas a la pròpia creativitat i a la singularitat de cada cos en moviment.
  • Afavorir el desenvolupament personal unit al propi i genuí potencial creatiu.
  • Dirigir l’atenció al propi cos a través de l’escolta corporal i del moviment com a instruments inspiradors i transformadors.
  • Establir diverses dinàmiques corporals inspirades en els fenòmens naturals com ara el vol dels estornells, els moviments i explosió dels volcans, els ritmes constants de les onades, els silencis i alerta dels animals, entre d’altres propostes.
  • Construir un espai màgic, un lloc de trobada i de sensibilitat. 
  • Gaudir del moviment lliure i de la dansa des de la confiança, la serenitat, l’honestedat i l’amor.

Continguts treballats

  • Les noves rutes d’aprenentatge mitjançant el reconeixement i l’exploració del cos i el moviment. 
  • L’escolta individual i l’escolta col·lectiva a través dels cossos.
  • El llenguatge propi de la dansa.
  • El teu moviment únic i singular (la riquesa de la varietat d’expressions).
  • Moure’s és natural.
  • Un repàs del nostre mapa corporal.
  • Diàlegs invisibles – cohesió de grup.
  • Enfortir la confiança a través del nostre cos.

Valoració de l’artista convidada

En relació a la valoració general de l’experiència crec que el moviment pot donar cos a tota imaginació. El moviment és un llenguatge propi que ens obre noves perspectives i experiències d’aprenentatge. La dansa i el moviment no només ens proporciona flexibilitat corporal sinó també ens aporta elasticitat mental.

Acollir totes les propostes de moviment dels infants com un brot únic i genuí és sempre molt gratificant d’experimentar i acompanyar i més, quan aquest engranatge creatiu és dins de l’àmbit escolar.

L’alumnat que va participar en aquesta experiència va ser realment generós. Una explosió de moviment i una obertura davant les propostes molt gratificants.

A partir de la realització de les càpsules formatives vaig detectar un seguit de necessitats. Per una banda, dotar d’espais i de propostes artístiques l’entorn educatiu més formal. Utilitzar l’art com a eix vertebrador on es permeti a l’alumnat poder-se experimentar a través de diferents disciplines artístiques, poder SER, poder estar en expansió i no només des de la perspectiva de fer i produir. 

També cal incidir en l’aprenentatge des del plaer. L’experiència encarnada ens proporciona un pensament més obert amb dosis de dubtes i reflexions que ens permetran tenir una mirada cap a l’entorn que ens envolta més flexible i empàtic. Només el que és vivencial colpeix l’aprenentatge profund, quan realment passa per una experiència reveladora i viscuda.

El professorat ha estat molt participatiu, mostrant interès per la proposta i intentant sempre formar part del grup com una peça més del col·lectiu.

Sovint la part mental del nostre ésser ens allunya de la valuosa informació que ens pot oferir el cos. Per aquest motiu, crec en la importància d’educar la nostra estructura corporal com a eina d’evolució i aprenentatge. Cos i ment són un binomi inseparable que ens resultarà útil posar al servei del cos el nostre pensament més creatiu i la nostra corporalitat també esdevindrà llavor per a la creació del nostre imaginari.

Entendre l’art del moviment com una via de transformació i coneixement que ens doni l’oportunitat d’habitar el cos, per aconseguir una presència ferma i conscient que sigui capaç de representar i reproduir el nostre missatge, ja sigui des d’un vessant artístic, personal o social.

L’oportunitat de transformar un aprenentatge des del judici, a un aprenentatge basat en la curiositat; de la por a l’error, a la recerca amb errors; de silenciar la vulnerabilitat, a donar-li veu i presència; transitar de l’individual al col·lectiu.

Valoració de les mestres participants

L’adequació de la proposta a l’alumnat ha estat correcta, didàctica i engrescadora. L’Ana s’ha adaptat molt bé a les circumstàncies de cada grup classe i també a l’espai on es realitzava la càpsula de moviment, regulant i gestionant les diverses situacions que van anar sorgint.

Tot i plantejar-se inicialment com un taller de dues sessions es va haver d’adaptar tenint en compte les mesures COVID i el temps disponible a una única sessió per grup-classe. L’adaptació ha estat molt correcte i adient a la situació.

A nivell de les activitats proposades van ser lúdiques, molt motivadores i creatives. Es van treballar mitjançant la dansa els elements de la natura com la terra, aire i aigua. Hi van haver activitats amb diferents tipologies d’agrupaments: individuals, col·lectives, per parelles i finament es va realitzar una reflexió grupal a partir del moviment.

L’alumnat va voler participar i va gaudir molt de la proposta. A tots i totes els va agradar convertir-se en estrelles, coves, cucs, les ones del mar…

Pensem que és una molt bona activitat per apropar la dansa i l’expressió de les emocions a través del propi cos. Una activitat per a repetir.

Fotografies del primer dia de treball corporal

Fotografies del segon dia de treball corporal

Fotografies: Laura Rodríguez/Alba Martí

Jordi Gonzàlez a l’Escola Cèsar August: Màscares.

Escola Cèsar August, amb els alumnes de 6è de primària, quatre línies. Tot està ben coordinat perquè cada grup faci dues sessions d’una hora i mitja de taller amb el Jordi Gonzàlez.

 

Objectius
– Aprendre i comprendre la importància de la màscara pel conjunt dels éssers humans.
– Conèixer i saber treballar amb materials naturals.
– Exercitar la creativitat i la inventiva en cercar materials i en treballar-los.
– Aprendre com expressar mitjançant representacions simbòliques.

Primera sessió, dia 10 i 11 de maig de 2021
El Jordi per la primera sessió arriba carregat amb una capsa plena de materials naturals: canyetes, branquetes, fulles, llavors, pedres… i a cada aula l’esperen una vintena de nenes i nens amb bosses i caixes també plenes de materials naturals: fulles, flors, petxines que ells han trobat… alguna que altra cosa plàstica també s’ha colat a la selecció. L’artista mostra als infants màscares d’altres cultures, algunes representen animals, altres déus o avantpassats, algunes són molt antigues i altres molt distants en l’espai.
Contràriament al que una màscara podria significar en moltes cultures (com amagar-se sota una altra identitat o disfressar la realitat) l’artista pretén posar cara a la natura per tal d’entendre-la, de poder-la mirar als ulls, i poder-nos-hi comunicar. Amb les seves paraules el Jordi González escriu:

“…potser gràcies a una màscara ens trobem de front amb un interlocutor inesperat?Precisament, aquesta és la idea central d’aquesta proposta artística: no amagar res, sinó posar-li cara a les coses. Paradoxalment, posar una màscara a un ésser natural ens facilita les coses. L’antropomorfització ens posa en contacte, ens estimula l’empatia, ens fa veure les altres coses en la dimensió humana i ens ajuda a entendre més enllà. Amb les màscares tenim davant nostre no solament uns quants arbres, sinó algú altri, podem entendre’ns, mirar-nos als ulls, parlar-hi, observar-nos en silenci.
Es pretén que la màscara desaparegui en l’acte comunicatiu, com un mèdium, per connectar-nos amb la natura, amb el bosc, amb els arbres, amb els éssers no-humans, com hem fet ancestralment en totes les cultures…”

Però aquesta és més una idea de fons. Els alumnes posen tot el material sobre la taula, molts ho fan ordenadament, altres com una muntanya d’objectes i entre aquests, busquen per representar els elements que necessiten per esbossar un somriure, uns ulls de sorpresa o una cara trista sobre un cartró.

El Jordi els va guiant, els fa treballar a poc a poc, tot i que alguns són molt impacients. Els fa observar les diferents expressions de la cara segons l’estat anímic i cada infant les ha de reproduir. També els hi demana que simplifiquin expressions amb el mínim de materials i, per altra banda, que construeixen amb el mínim d’elements… tots els nens i nenes van provant, i es mostren inquiets per ensenyar les seves creacions i comentar-les amb el Jordi i amb els/les mestres.

Aquesta sessió ha estat simplement un joc creatiu de tocar, experimentar, provar coses i veure com amb petits canvis es donen missatges diferents, potser tan sols amb tres pedres és suficient per representar una cara emocionada, o amb tres fulles de pi, un dia trist… els resultats prometen. 

Segona sessió, dia 11 i 12 de maig de 2021

Les dues sessions han estat molt encadenades, els materials frescos han aguantat sense problema un dia més. Havia arribat el moment de la veritat, els alumnes havien de fer la seva màscara definitiva damunt del cartró que ja tenien preparat.
Primer el Jordi els hi va dir que es prenguessin el seu temps, analitzessin bé els materials dels que disposaven i pensessin quin tipus de màscara volien: que representés un animal, que tingués una connexió més vegetal, simular una màscara tribal… També calia pensar quina emoció o estat d’ànim els hi agradaria que transmetés la seva màscara.
Un cop ja tenien la idea més o menys clara, calia anar provant, fins que trobessin la combinació que els hi agradés. En aquell moment calia, abans d’enganxar o retallar, mostrar-la al Jordi, amb ell comentaven l’expressió, els materials, valoraven si modificar algun element i decidien si donaven forma al cartró que concordés amb la idea que estaven treballant. Una vegada tenien el vistiplau del Jordi, ja podien començar a retallar, enganxar i també si convenia pintar parts dels elements o tot el cartró.

Els alumnes en tot moment anaven per feina, sabien el que se’ls hi havia demanat i tenien ganes de fer-ho bé, treballar amb materials amb els quals no ho fan normalment els evocava a una sensibilitat diferent, els feia estar concentrats i emocionats a la vegada.

Valoració dels/les mestres de l’escola (Carme Gea, Eila Fernández, Laura Pérez i Andreu Maso):

El taller de “L’artista va a l’escola” ha estat molt interessant i enriquidor pels nostres alumnes. Han sigut dues sessions molt dinàmiques, valorem positivament la sessió inicial d’introducció al taller i l’altra experimentativa.
S’han treballat uns continguts de l’àrea visual i plàstica significatius per als alumnes. Trobem que han gaudit molt de l’experiència. S’ha fomentat la seva creativitat, la cooperació, la superació i l’esforç de buscar noves maneres d’expressar-se. Creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de respectar i estimar la natura.

Valoració alumnes

Ens ha agradat molt perquè ha sigut divertit i hem pogut experimentar amb la natura.

Hem après sobre les màscares, que donen vida, no només serveixen per amagar-nos darrera. També els tipus que hi ha.

Tot i que no ha estat molt fàcil arribar a crear una màscara original, el resultat ha estat molt bonic.

No ens imaginàvem que amb branques, fulles, pedres…poguessim crear aquestes màscares.. 

Ens va semblar interessant perquè vam aprendre el significat de les màscares, com per exemple contactar amb déus, animals, avantpassats, amb la natura…

Va estar molt divertit confeccionar màscares amb objectes naturals.

Ha estat original treballar amb elements de la natura i perquè el material l’havien de  trobar i elaborar la màscara.

Ha estat entretingut i aquest taller és diferent a les classes habituals, així com veure que es poden fer activitats diferents sense el mòbil.

Va estar molt bé que cadascú pogués fer la seva  màscara i que ens expliquessin els tipus de màscares que poden haver i per a què serveixen.

Ens va agradar que ens ensenyés diverses màscares de diferents països i per a què les fan servir.

Ens ha agradat saber que una màscara pot significar alguna cosa i que es pot comunicar amb ella.

El taller ens va agradar perquè en altres cultures les màscares són per comunicar-se amb esperits, dimonis…

Valoració de l’artista Jordi González:

A mesura que els infants van arribant a cicle superior, adquireixen destresa manual, però van perdent creativitat, alhora que augmenta la mandra per culpa de les noves tecnologies. Els tallers de màscares proposats són justament l’antítesi del procés tecnificat en el què ens veiem sotmesos tots i, amb més pressió social, els infants. Es pretén que treballin de nou de forma manual, que experimentin amb materials diversos, que no perdin el contacte amb el món natural i la creativitat.

Penso que ha sigut molt satisfactori poder observar com els infants, en gran majoria, saben retrobar-se amb la plàstica i gaudir-ne. Saben expressar, trobar fisonomies, expressar emocions a través d’una simple fulla o un fragment de branca. A voltes, els manca paciència, de forma inconscient o impulsiva volen resoldre el treball de forma ràpida, al primer batec, però l’art és just al contrari: és donar-se temps i espai, i amb una mica d’insistència per part meva, han optat per cercar més aconseguint resultats força encoratjadors. M’he sorprès de la qualitat de molts treballs, han sigut vertaderament excel·lents, estètics i amb molta força comunicativa. Aprofitant els materials de forma intel·ligent i amb els elements precisos per expressar sense sobre-carregar.

Sensacions i jocs del clown. NunyG al Centre d’Educació Especial Estela.

Aquest any 2021, les intervencions didàctiques de L’artista va a l’escola són de curta durada i a l’aire lliure, per tal de minimitzar riscos de contagi durant la pandèmia.

Objectius:

  • Sentir i expressar emocions amb el cos.
  • Experimentar possibilitats de moviment amb el cos.
  • Practicar el joc simbòlic.
  • Treballar l’empatia i la imaginació.
  • Treballar la cohesió de grup.

La dinàmica del taller de clown ha consistit en diferents jocs:

-En cercle els nens i nenes s’han anat passant, d’un en un, picant de mans. Amb aquest exercici es treballa l’escolta, el ritme, els temps i la concentració.

-Saludar-nos amb diferents parts de el cos, amb els peus, les mans, el culet, el cap, el dit. D’aquesta manera activem el moviment corporal i utilitzem el cos de diferent manera, evitant el moviment ordinari i donant-li protagonisme a cada part del nostre cos. Així també reconeixen altres formes, altres moviments. Cada nen/a es mou segons les seves capacitats de moviment.

-Salutació cantant, amb sons, ballant. Joc sensorial i facilita la relaxació corporal, ajuda a destensar-se i a desinhibir-se.

-Joc amb els cèrcols. Joc simbòlic, on el mateix objecte es converteix en diferents possibilitats: la roda d’una moto, l’escotilla d’un vaixell, un hula-hop, el volant d’un cotxe, el marc d’una fotografia, etc.

-Joc amb les cintes. Joc sensorial, on a través del moviment amb una cinta de color, ballen amb ella, se la passen pel cos dels companys.

-Tirar confeti. Un joc sensorial i de confiança, on els infants fan un cercle i un es posa al mig, aquest rep per part dels seus companys un grapat de confeti i feliçment sent com li cau per sobre com si fos una pluja o una gran festa dedicada.

-El mar i les seves ones. Un joc sensorial, de recreació i de jugar amb la imaginació on amb una tela representen les onades de la mar. Tots els companys agafen d’un extrem de la tela i un dels companys es col·loca sobre de la tela. Els que estan aguantant mouen la tela com si fos el mar i fan el so del vent.

-El duo. Un exercici de clown on per parelles surten davant de tots els companys i fan una acció, una cançó, un ball. Amb això es treballa la desinhibició i la confiança.

-Utilització de vestuari. Joc per recrear a fantasia, convidar a l’espontaneïtat i jugar amb els personatges recreats pel mateix nen o nena i la resta de companys.

-Representació d’un conte. Un joc on els nens i nenes es deixen anar, s’imaginen, juguen, viuen diferents experiències a través del conte i recreen diferents moviments corporals. A més es treballa l’humor, la llibertat mental, la desinhibició i la confiança.

Valoració de l’artista convidada, Núria Garcia:

L’experiència viscuda amb els tres grups és totalment positiva i enriquidora. És molt gratificant veure la resposta dels infants davant d’aquesta disciplina artística.

Els tres grups amb els quals he treballat són molt heterogenis i molt rics en capacitats diverses. Veure com a través de l’art, del joc, del clown, troben un altre canal de comunicació diferent a l’ordinari, i veure la resposta tan immediata rebuda per part d’ells, t’omple l’ànima. Nens amb TEA que amb la utilització d’un cèrcol, una cançó o simplement amb confeti, veus com expressen, com et segueixen, com ells mateixos busquen sentir de nou aquest reflex vivencial.

Amb els exercicis realitzats hem pogut connectar i sentir emocions, hem pogut crear un canal comunicatiu entre ells i jo, entre la pallassa i els nens, entre l’art i les persones.

Amb cadascun dels grups treballats hem creat el nostre vocabulari, el nostre ritme, el nostre joc, el nostre canal de comunicació. Hem parlat a través el moviment del cos, hem somrigut amb la mirada i hem ballat amb les nostres mans.

Un somriure, una mirada directa, un so d’ells, val més que mil paraules.

Dibuix dels infants de l’Escola Estela després de l’experiència amb la Núria Garcia:

Valoració de les mestres de suport:

Sigues un PLASTIC HUNTER. Jordi Llort a l’Escola El Miracle.

Aquest any 2021, les intervencions didàctiques de L’artista va a l’escola són de curta durada i a l’aire lliure, per tal de minimitzar riscos de contagi durant la pandèmia.

OBJECTIUS DEL TALLER:

  • Participar en la recollida de plàstics i altres residus presents en la sorra de les platges de Tarragona
  • Crear amb el material recollit
  • Valorar el nostre litoral i desenvolupar la conscienciació mediambiental

Armats amb coladors, el Taller “Sigues un Plastic Hunter”  ha empoderat els infants de 3r i 4t de primària de l’Escola El Miracle en la tasca de neteja de les platges El Miracle i l’Arrabassada. És un taller possible de fer també en escoles que no tenen platja a prop, ja que fa partícips a les famílies en la recol·lecció de la brossa marina i del nostre ecosistema litoral.

Un cop han pentinat la sorra, els infants executen una obra amb els residus caçats; enganxant-los amb pasta de relleu damunt d’una fusta de conglomerat petita. El taller planteja una temàtica lliure, però inspirada per les formes i colors de la brossa arreplegada: personatges, ciutats, paisatges que sorgeixen espontàniament.

Un cop finalitzada l’obra individual, hauran de fer recerca sobre un dels materials que han trobat a la sorra de la platja. Tractaran de contestar aquestes tres preguntes: “Quin material és?”, “On es fabrica?”, “Com ha arribat a la platja?”. I finalitzant amb una resolució positiva de “Com ho solucionem?”.

Aquests treballs, juntament amb l’obra de la platja, s’exposaran finalment i un Super Heroi anirà a la classe per felicitar-los i fer pedagogia ambiental, amb un caire “performàntic”.

Dia 2 de març 2021: sortida a la platja El Miracle amb el grup Sirius.

Dia 11 de març 2021: sortida a la platja Arrabassada amb el grup Bellatrix.

Dia  18  de març 2021: sortida a la platja  Arrabassada amb el grup Vega.

El segon i tercer dies els infants formem una illa amb les peces dissenyades entre tots els participants. A l’aula pintaran el mar que envolta l’illa de color blau.

Un cop acabada l’experiència a l’aire lliure, muntem l’exposició al vestíbul de l’Escola El Miracle i, de forma esgraonada, els diferents grups participants acudeixen per trobar-se amb en PLASTIC HUNTER, fill del Capità Enciam, el superheroi que els ha acompanyat en la recollida de materials, la creació artística i la reflexió final. Gràcies, Jordi Llort, per la teva simpatia i per fer-nos partíceps del teu art compromés amb el mediambient!

Reflexions finals fetes a classe:

Alguns dels materials trobats a la platja van ser: burilles, taps, encenedors, bastonets, tisores, xapes, tovalloletes, pilotes, canyetes, bolígrafs, bosses, trossos de plàstic, llàgrimes de sirena, etc.

Sobre les canyetes:

  • On es fabriquen? Arreu del món. Amb una màquina que escalfa el plàstic, li dóna forma de cilindre, el refreda i el talla.
  • Com han arribat a la platja? La gent pren begudes a la platja i llencen les canyetes a la sorra; també podria ser que les arrossegui el vent des dels carrers; la gent veu als vaixells i les llença al mar; arriben des de les terrasses dels xiringuitos, etc. Darrere sempre hi ha les persones…!
  • Com ho solucionem? En part, ja ho han fet, han substituït les canyetes de plàstic per cilindres de paper. Quan bufa el vent, les bosses de les papereres municipals se surten, proposem que es posi alguna mena de pes per evitar-ho.

Sobre les tovalloletes:

  • On es fabriquen? A tot el món, estan formades per polièster i cotó, amb fibres de cel·lulosa (paper), humitejades amb glicerina. No són biodegradables i triguen prop de 600 anys a desaparèixer si arriben a l’entorn natural. A més, com estan compostes per microplástics, passen a ser consumits pels animals marins i acaben entrant en la cadena alimentària.
  • Com han arribat a la platja? Perquè les tirem al vàter.
  • Com ho solucionem? No fent servir tovalloletes o bé tirar-les a la brossa.

Valoració de l’artista convidat, Jordi LLort:

El Taller ha assolit l’èxit que esperava, els alumnes han gaudit i adquirit coneixements vers l’ecosistema litoral més proper. La flexibilitat de l’Escola en el canvi d’un dels dies (a causa de la meteorologia) ha estat essencial, ja que al ser a la platja i treballar amb la sorra, requeria previsió i resiliència.

Destacar que el primer grup va executar l’obra a la platja amb temàtica lliure, però el fet de no quedar un treball col·lectiu va fer-me modificar el taller i afegir una temàtica que reuniria totes les obres individuals en una de sola, l’illa de plàstics. Així, quan totes les obres s’uneixen es crea un mural col·lectiu que emula l’illa (sopa de plàstics).

Canviaria, el fet de portar mascareta durant el taller, ja que essent grup bombolla i a la platja, podríem haver-ho fet.

Afegiria més treball científic a classe, vers als contaminants, amb metodologia científica. També afegiria una petita introducció a l’art reciclat i l’artivisme.

Jo vaig anar el dia abans a la platja, per apuntar-me les zones més contaminades, per ser més efectius al dia següent. Va ser aleshores quan vaig fer un mapa de la platja i els plàstics.

Afegiria un paper del Performer Super Plastic Janter molt més participatiu en el taller.

He gaudit molt amb el taller i el treball de camp realitzat al nostre litoral i, en veure l’experiència que s’emporten els nens, contents de netejar l’ecosistema i meravellats per la força de l’art, que ha transformat les úniques deixalles, les humanes, convertides en peces artístiques individuals, que quan s’ajunten creen una nova obra en format mural.

Tots i totes tenim aquesta energia creadora, i els nens i nenes de Cicle Mitjà així ho han demostrat, estan a l’altura del procés creatiu durant la sortida a la platja.

S’estimen l’entorn i senten la brossa com si fos seva, demostrant una gran responsabilitat col·lectiva que molts adults han perdut… No es plantegen si és seva o no, saben que és de la nostra espècie i tots i totes en som els generadors, encara que reciclem o no tirem coses a terra.

L’educació artística pot ser molt diversa i, aquest cop, observem com l’art també pot ser compromès mediambientalment, i que existeix la paraula ARTIVISME, barreja d’ART i ACTIVISME. A través de l’art podem aprendre divertint-nos, i ofereix un gran potencial per arreglar els grans problemes del planeta, en aquest cas els ecosistemes contaminats per el nostre estil de vida… que l’art ens ha posat en evidència.

Valoració de les mestres Ariadna, Sara i Vanessa:

L’experiència de tenir al Jordi entre nosaltres ha estat molt enriquidora a causa de la implicació per part seva i l’energia i motivació transmesa cap als alumnes.

Aquesta proposta l’hem dut a terme a final del segon trimestre i està associada al projecte “el mar”. Els nostres alumnes han pogut gaudir d’una activitat dinàmica, a l’aire lliure, creativa i de conscienciació mediambiental.

Els nens i nenes han estat molt atents escoltant les explicacions del Jordi, també han remenat a la recerca de plàstics (netejant les platges), i han sigut la mar de creatius fent les seves obres d’art.

Després de la sortida, a l’aula vam dedicar una sessió per reflexionar sobre l’impacte dels plàstics a les nostres platges i vam estudiar més a fons la procedència d’un dels plàstics trobats. A més a més, vam mirar de cercar solucions entre tots per tal d’acabar amb aquesta problemàtica.

En finalitzar l’experiència de recollida de plàstics i creació d’obres, el Plàstic Hunter ens va visitar a l’escola per fer la cloenda de l’exposició al centre.

La nostra valoració vers aquesta activitat és molt positiva, ja que l’alumnat ha tractat de manera vivencial la contaminació per plàstics i ha contribuït en la neteja d’aquests tot transformant-los en obra d’art col·lectiva.

La proposta i el seu desenvolupament ens sembla molt apropiat i no en canviaríem res. l’hem gaudit i hem pres més consciència de la influència dels nostres actes en l’entorn. Considerem important l’educació artística en el desenvolupament dels infants ja que flueixen i alliberen emocions de manera inconscient.

Teatre i dansa emocional amb Lorena Casal al Col·legi Sant Rafael

L’artista i pedagoga tarragonina Lorena Casal proposa a l’alumnat del Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael un projecte de gestió de les emocions i el sorgiment de la creativitat (individual i grupal) a través d’exercicis de teatre i dansa, barrejats amb altres disciplines artístiques que els/les onze alumnes han treballat a classe, com la pintura i la música.

Objectius: 

– Prendre consciència de la pròpia forma d’expressar-se i comunicar-se: amb un mateix i amb els altres, tot i cercant i coneixent altres formes de fer-ho.

– Viure i reflexionar sobre “el jo i l’altre”, la presència individual de cadascú al grup i la seva relació.

– Reconèixer les emocions (pròpies i alienes) i transitar-les.

– Conèixer altres formes de pensar, altres punts de vista, compartir els propis i crear en conjunt, tot i respectant-los tots.

Sessió núm. 1 i 2, 7 de febrer de 2020:

L’artista realitza dues sessions introductòries amb 2 grups diferents d’alumnes d’entre 10 i 12 anys, cada grup amb diferents diversitats funcionals i cognitives, una al matí i una a la tarda, amb similar estructura de continguts.

La Lorena, amb l’ajuda de les educadores del centre, va proposant jocs que estimulin la dansa i l’expressió dels sentiments, mitjançant diferents elements com cordes elàstiques, pilotes, mocadors… al ritme de música variada, provant com respon la classe a cada joc i ritme. La intenció és crear moviments individuals i grupals que puguin compondre una coreografia, sumant les capacitats i voluntats dels infants implicats.

Esdevé una classe complexa, perquè l’artista ha d’anar comprovant les reaccions i reaccionant alhora a les propostes que funcionen sense que es desbordin, i suplir ràpidament les que no funcionen. És una sessió de la qual la Lorena Casal extreu les accions que pot fer, esbossant un enginyós dispositiu tant de procés com alhora una proposta que ens permetrà realitzar una representació final de les accions amb els infants.

Sessions 3 i 4, 14 de febrer de 2020:

La Lorena ha observat que durant el curs l’alumnat de cada grup ha treballat autors i períodes artístics. Proposa llavors un viatge dansat per la història de l’art que l’alumnat ja coneix. Durant les sessions projecta sobre una pantalla obres de la Prehistòria, de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i de l’Expressionisme Abstracte. Alhora relaciona cada període amb un ritme o música, i també cada ritme i període artístic amb un joc, uns elements materials (cordes, llums, pilotes, mocadors) i una coreografia.

Comença amb l’Art Rupestre i un ritme tribal, les nenes i els nens simulen persecucions com en una cacera. Surt el drac de Sant Jordi de l’escola, com si fos un dinosaure. Els infants corren i es mouen, seguint les indicacions de la Lorena. Es fa fosc sota el quadre de “La nit estrellada” de Vincent van Gogh. Els infants, amb uns leds de colors, dormen sota els llençols, fent danses amb els llums com si fossin dins del misteri del somni, acariciats amb música de Satie. Es fa de dia i passem al ritme enèrgic i expressiu de les pintures de Kandinsky, emprant com a joc cordes elàstiques sobre el vessant més dinàmic de la música de Debussy. El darrer moment és al voltant de les projeccions de l’obra de Joan Miró, utilitzant grans teles de colors plans amb les que nois i noies juguen a cobrir-se i fer formes, com si despleguessin grans taques de color sobre el llenç invisible del teatre.

Sessions 5 i 6, 6 de març de 2020:

Les dues darreres sessions van quadrar la coreografia. Es va treballar amb tots els jocs i elements proposats a les sessions anteriors i van ser enregistrades en un vídeo les diferents reaccions emocionals i expressions d’individuals i de grup a cadascun dels materials que la Lorena proposava.

Es va crear una seqüència narrativa grupal, des del joc i la dansa, passant per cada etapa artística, acotant els vídeos, les músiques i els múltiples objectes escènics que entraven en joc a cada peça escènica, tot completant un magnífic viatge emocional per la Història de l’Art.

Valoració de l’artista i pedagoga convidada, Lorena Casal:

“El procés creatiu desenvolupat amb les noies i els nois ha estat un viatge d’aprenentatges, expressió i comunicació. Els objectius i projecte inicial eren força oberts, a l’espera de concretar-los en relació amb els grups, les seves necessitats, vivències i realitat. I així ha estat ja que amb cada un, tot i partir d’un mateix plantejament inicial, hem recorregut diferents espais de relació, continguts i narració.

Ha estat fantàstic veure la seva disposició al joc i al moviment, cada noia i noi en la seva individualitat i dins el grup. Hem pogut crear coralment diferents espais, tant físics com emocionals i expressius en els quals passaven coses. Sempre que ens movem passen coses, però quan ho fem amb una intenció i amb un suport artístic, aquestes esdevenen més significatives, i llavors quelcom preciós i transcendental succeeix: ens comuniquem des d’un altre registre i ampliem així la nostra capacitat d’escolta i interacció, la nostra creativitat i fem créixer l’alegria, el goig i el gaudi.

El que hem mogut i ballat amb aquest projecte és l’essència de la nostra comunicació social: explicar històries i també qui som, mitjançant els nostres cossos. Deixeu-me afegir que crec que és una necessitat que això es pugui fer de manera habitual en qualsevol centre educatiu, de manera universal, perquè la riquesa de l’art ens defineix com a éssers humans i tothom hauria de tenir accés a gaudir-ne, a créixer i aprendre com a persona mitjançant les experiències artístiques.

Vull agrair especialment la col·laboració de les educadores en tot moment. Han estat una peça clau, tant en la preparació como en el desenvolupament de les sessions. Eren fonamentals dins del grup a l’hora de moure’ns i això ha facilitat molt que els nois i les noies s’incorporessin tan bé a les propostes. Als infants, infinita gratitud per la seva generositat, la seva disposició i el que m’han aportat a nivell artístic i personal. Ha estat una experiència màgica, gràcies!

I, per últim, al Col·legi Sant Rafael i l’associació “L’Artista va a l’escola”, gràcies per apostar per portar l’art a les aules, salut i art!”

Valoracions de les mestres, Gemma R., Iratxe i Gemma A.:

Preguntades a les educadores del col·legi per la valoració final i quines millores es podrien realitzar, ens diuen que la resposta de nens i nenes ha estat bona, tot i que les propostes de la primera sessió van ser exigents, però l’artista es va saber adaptar a les característiques de nenes i nens. L’alumnat ha connectat amb l’activitat gràcies a la música, els materials proposats en cada sessió i les consignes de la Lorena, que ho han propiciat.

Les educadores expressen que ha estat una molt bona iniciativa el fet d’introduir, dins de les activitats fetes, les obres d’art dels diferents pintors que s’han treballant durant el curs. L’alumnat anava mirant els quadres i podia connectar els aprenentatges. Cal esmentar que les educadores indiquen que només amb tres sessions no s’ha pogut visualitzar cap canvi a nivell de grup. Finalment conclouen que ha estat una experiència enriquidora, amb una metodologia de deixar fer i potenciar la iniciativa dels infants.

 

 

Els colors i les estacions. Albert Asensio a l’Escola Campclar.

El Projecte “Els colors i les estacions” l’han dut a terme els alumnes de tercer de primaria de l’escola Campclar de la mà de l’il·lustrador Albert Asensio.  Aquest taller proposa una experiència d’expressió plàstica inspirada en el món de la il·lustració, fent servir les tècniques de l’estampació i de l’esquitx, donant importància al paper de la visió com a eina de reconeixement i aprenentatge. Els infants experimenten dibuixant i posant l’atenció a la importància del color i les seves connotacions.

Continua llegint

A l’alçada dels teus ulls / A l’alçada dels teus peus. Aureli Ruiz a l’Institut Campclar

A l’Institut Campclar i en el marc del projecte L’Artista va a l’Escola l’artista Aureli Ruiz , ha iniciat unes sessions de treball amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO. Ell mateix ens narra l’experiència.

A L’ALÇADA DELS TEUS ULLS / A L’ALÇADA DELS TEUS PEUS. PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES PER A SITUACIONS DE CONFLICTE

Partint de la meva darrere instal·lació “PERFORMANCE (A l’alçada dels teus ulls / A l’alçada dels teus peus) FILM”, realitzada a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus el 2018, vam centrar el taller amb una de les temàtiques principals proposades: la realitat geopolítica de la mediterrània, com a territori cultural comú, entre civilitzacions properes i veïnes, que han conformat socialment els pobles del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, el que d’una manera constitueix una comunitat, que a hores d’ara resta en conflicte permanent.

Continua llegint

L’Artista va a l’escola-Mediació. Experiències poètiques a l’Escola Ponent amb Joan Rioné.

Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun:  Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.

L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica atractiva per l’alumnat implicat que eduqués en valors. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació ètica i integral a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.

El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona i la Diputació de Tarragona.

Objectius:

  1. Dimensió percepció, comprensió i valoració
  • Observar i trobar “poesia” al nostre entorn.
  • Despertar la “curiositat sensible”.
  • Atendre, entendre i jugar amb les emocions.
  • Descobrir, de primera mà, la feina dels artistes.
  • Veure com llibres i teatre es donen la mà.
  1. Dimensió interpretació i producció
  • Activar estímuls nous i positius al nostre entorn (barri…)
  • Treballar/jugar amb les paraules, els objectes, les històries.
  • En contra de les “emocions exprés” que proposa l’oci comercial, identificar l’emoció subtil i la ironia.
  • Reviure l’entorn des d’una perspectiva poètica.
  1. Dimensió imaginació i creativitat
  • Crear una passejada poètica pel barri fins arribar a l’escola més propera i celebrar la trobada.
  • Crear un passatge poètic al Casal Cívic per convidar a interactuar als infants d’altres cursos i també a les famílies (no s’ha pogut realitzar degut al confinament).

SESSIÓ 1.- 3 d’octubre de 2019 (grups A i B):

A les tres de la tarda, la biblioteca de l’escola s’omple d’objectes misteriosos: una roda de bicicleta, una escala de fusta, galledes, maletes, calaixos plens de sorpreses… ha arribat en Joan Rioné.

Ens explica el seu conte “El carrer del mar” mentre els infants l’escolten embadalits i onegen mocadors de colors blau i blanc. Entrem de ple en un món imaginari on els objectes són màgics perquè no són el que semblen. Tot neix d’elements de reciclatge, poesia i imaginació.

Continua llegint

Les meves joguines. Marta Roigé i l’Art Pop a l’Escola Pax.

Objectius:

– Conèixer de primera mà la feina d’una artista local, Marta Roigé.

– Conèixer l’Art Pop i els seus artistes més representatius.

– Elaborar una obra Pop en equip, a partir del dibuix i la pintura.

– Promoure el desenvolupament de la creativitat.

– Entendre la importància del procés de treball.

1ª sessió: dia 12 de novembre de 2019

La Marta Roigé es presenta com una artista Pop i explica als infants l’empremta que van deixar en ella les obres de l’Andy Warhol que va descobrir en una exposició.

Continua llegint

Ester Fabregat: performance i escultura inflable sostenible a les escoles Serrallo, Mediterrània i Sant Salvador.

Aquesta edició hem canviat una mica el format, un mateix artista (en aquest cas l’Ester Fabregat)  ha intervingut en diferents centres escolars de primària. Aquesta idea ha estat consensuada amb les  assessores de plàstica de l’IMET, ja que des de  l’Artista va a l’escola pensem que fan una tasca indispensable, i que és interessant crear sinèrgies sempre que sigui possible.

Aquest curs les assessores proposaven treballar la plàstica a les escoles a partir de diferents disciplines, tant clàssiques com contemporànies, i agafant com a referents artistes del nostre territori, alguns ja traspassats i altres en actiu. Entre tots vam anar pensant quins podien aportar una visió nova i interessant, que els sorprengués i que a la vegada aprenguessin valors educatius.

L’Ester Fabregat, treballa amb materials molt poc convencionals com són els polímers, més vulgarment anomenats plàstics. La seva obra té un missatge ecològic en defensa del medi ambient, un tema que creiem necessari abordar en l’actualitat.

Algunes de les escoles que van mostrar interés per treballar aquesta disciplina i aquest tema amb l’Ester Fabregat i amb les que tirarem endavant el projecte durant aquest curs 2018-2019 foren: l’escola Serrallo amb els alumnes de 6è ( febrer-abril), l’escola Sant Salvador amb els infants de 5è (abril-maig), i l’escola Mediterrània també amb 5è curs (maig-juny).

Objectius del projecte:

– Fer una introducció al món de l’escultura contemporània i la perfomance artística.
– Donar a conèixer l’art com a forma d’expressió.
– Conèixer de primera mà la feina d’un artista local.
– Experimentar amb materials reciclables.
– Fomentar el treball en equip.

La primera  sessió en aquestes tres escoles ha estat una presentació de la trajectòria artística de l’Ester, dels seus referents i dels motius que la mouen a treballar i a expresar-se amb aquesta tipologia d’obres.
Tots els nens i nenes s’han motivat molt des del primer dia, el tema del plàstic com a gran enemic medioambiental és un tema que els preocupa i els afecta molt i del que se senten partíceps, a la vegada que els indigna la passivitat dels governs davant el problema. Se senten amb el deure de fer alguna cosa al respecte.

Després de l’explicació, l’artista proposà als alumnes fer una gran escultura inflable, construida a partir de les bosses de plàstic de la compra, que ja feia mesos havien anat recollint a l’escola. Segurament seria l’escultura més gran que haguessin construït mai, i només necessitaven les bosses, estisores, cinta adhesiva i molta imaginació.

Llavors l’Ester els hi demanà com a deures que pensessin quina forma els agradaria que tingués la seva escultura, tenint en compte el material i que havia de ser una escultura inflable. Aquest és un exercici que van haver de fer en parelles o grups de tres, discutint i plantejant quina forma podia tenir. Van acabar la tasca acompanyats dels seus respectius mestres.

La segona sessió

En arribar a les escoles, la majoria ja tenien els dibuixos penjats a la paret amb les idees que havien elaborat la setmana anterior. Tots els nens i nenes van haver d’explicar la seva proposta i el perquè de la forma que havien escollit. L’Ester els anava comentant els pros i els contres, si era o no possible, aventatges i inconvenients. Alguns/es alumnes van fer uns esbossos molt interessants,  tenien grans expectatives, però difícils de dur a terme. Aquest fet ens ha fet adonar després que cal precisar més el que es pot i el que no es pot arribar fer amb el que dura el taller.

Finalment, cada escola va triar el disseny de l’escultura. Sempre ha estat alguna forma bastant simple, tenint en compte l’edat de l’alumnat, la fragilitat del material i les reduides sessions de treball.  Un cop escollida la forma, els alumnes van començar a confeccionar els llençols de bosses, tallant la part sobrant de la bossa (les ances), i obertes pel mig, enganxant-les amb cel·lo gruixut transparent. Aquesta feina també l’hagueren d’acabar amb els respectius docents. L’última sessió amb l’artista, ajuntaren els grans llençols per donar forma a l’escultura final.

La tercera sessió

La tercera sessió sempre ha estat la més emocionant, cal acabar de formar l’escultura, mirar per on pot entrar l’aire amb el ventilador, i veure la peça realitzada.

A l’Escola Sant Salvador havien escollit una forma de cuc gegant i li van posar nom: el Cuc de l’amistat. Eren molts infants i molt treballadors, la peça era enorme, els nens i les nenes van acabar d’enganxar-la, van revisar que no es pugués escapar l’aire per enlloc, i amb gran emoció la portaren al pati per inflar-la. L’Ester va dir que era l’escultura inflable més gran que mai havia fet.

Vídeo

A l’Escola del Serrallo van decidir que la forma seria un gran coixí, també l’inflaren al pati, va ser emocionant però molts nens volien entrar a l’interior i això aquell dia no es va poder cumplir. No deixa de ser una bossa gegant i posar-se a l’interior demanava molt de control i tranquil·litat, per que no és trenqués la peça i perquè cap nen o nena no es fes mal.

A l’escola Mediterrani  només eren 8 nens i la forma escollida va ser una estructura tubular, volien possar-se a dins. Amb les altres escoles no havia estat possible, per la gran quantitat de nens, i a l’escola Mediterrània calia intentar-ho. L’escultura havia quedat molt petita, però ja que eren poquets ens vam atrevir a que, un a un, anessin  entrant i exploressin l’escultura des de l’interior.

VALORACIONS DE L’ESCOLA EL SERRALLO:
Valoració de les mestres, Nancy i Isabel:

En principi ens va semblar una activitat interessant.  La descripció que se’ns va fer, va ser que havíem de reciclar bosses de plàstic amb la finalitat de construir un inflable. Es van recollir les bosses amb la col·laboració de tot l’alumnat de l’escola. Haviem de dissenyar un inflable, cosa que va crear molta expectativa entre el grup d’alumnes. Els dibuixos fets es van valorar a la següent sessió per escollir quina seria la forma més viable per l’inflable. No va quedar clar quina forma es faria. El dia que la vam inflar, la forma només era un quadrat i no era cap de les formes escollides pels alumnes. Tampoc es va poder entrar a l’inflable, una altra de les expectatives dels alumnes que tampoc es va cumplir.

Personalment pensem que van faltar més sessions amb l’artista i potser no hauríem d’haver escollit fer les dues classes a la vegada, ja que això dificultava el bon funcionament de l’activitat.
D’altra banda creiem que últimament ja no hi ha tanta bossa de plàstic a reciclar perquè quasi tothom porta la bossa de casa.

Valoracions dels infants:
Lady Gabriela: “A mi m’ha agradat molt i ha sigut molt interessant. El que més m’ha agradat ha sigut quan ajuntavem les bosses i quan ho vam inflar al pati, perquè va ser molt divertit. Quan vam ajuntar les bosses, jo i alguns companys vam treballar molt ràpid i bé. L’única cosa que no m’ha agradat ha sigut que no ens hem pogut posar a dins l’inflable.”

Bilal: “Crec que l’experiència de “L’artista va a l’escola” ha sigut genial, tot i que la part que havíem de retallar i enganxar era una mica pesada, ha sigut brutal, sobretot el final. El que més m’ha agradat és que reciclem plàstic, contra el canvi climàtic, una iniciativa eco-friendly. Aquets projectes a llarg termini m’agraden molt.”

Nerea: “A mi m’ha agradat aquest “projecte” perquè hem treballat en equip i hem estat més actius que en altres. Lo que no m’ha agradat ha sigut que alguns han treballat menys que altres. Però tot i així ens ho hem passat bé junts. La veritat és que ha costat una mica retallar i enganxar les bosses, però ha valgut la pena. Estic molt contenta del resultat, m’agradaria que fessim més projectes així i també m’agradaria tenir més temps per fer-los”

VALORACIONS DE L’ESCOLA SANT SALVADOR:
Valoració dels mestres, Oriol i Gemma:
El projecte sorgeix de la trobada a l’escola dels mestres amb l’artista Ester Fabregat. D’ella va sorgir la idea de treballar amb bosses de plàstic, com a material de rebuig, per dona’ls-hi una nova vida com a escultura.
Un cop plantejat a l’alumnat, vam estar durant tres mesos recollint i enganxant les bosses portades. A la vegada que buscavem una raó de ser a l’escultura. De totes les idees sorgides, en va sortir una que va agradar: El cuc de l’amistat.
Finalment, amb la participació i l’ajuda de l’artista, es va poder fer realitat. Una gran escultura de plàstic de molts colors que s’enlairava al pati de l’escola.
Valorem molt positivament aquesta activitat. Ens ha permès treballar l’art des d’un punt de vista diferent. L’alumnat ha gaudit treballant fora de l’aula i de forma transversal: Educació Artística, Llengua catalana, Matemàtiques i Coneixement del
medi.

Conclusions de l’alumnat:
Tot l’alumnat ha coincidit en tres punts a destacar:
– l’esforç col·lectiu
– l’espectacularitat del resultat
– l’ús desconegut de materials de rebuig

VALORACIONS DE L’ESCOLA MEDITERÀNIA:
Valoració de les mestres Laura i Mariola:
Com que la Mariola es va posar de baixa durant el projecte, no em vaig poder fer càrrec de tot el procés. Però ha sigut un projecte interessant i els nens i nenes han treballat molt bé i s’han implicat molt, tant en fer-ho bé, com en la preocupació per l’ús que en fem d’aquest material.

Valoració de l’alumnat:
Madani: “El que més m’ha agradat és que ens vam posar a  dins del tub de bosses. El que menys m’ha agradat és que no podiem fer una escultura més gran. M’hauria agradat poder entrar tots a la vegada.”

Enrique: “M’ha agradat reutilitzar d’aquesta manera les bosses de plàstic. A més a més, mai havia vist bosses de plàstic tant boniques ni havia pensat que amb bosses de plàstic es pogués fer això.”

Valoració de l’Artista: Ester Fabregat.

Aquest cop he realitzat quatre tallers ben diversos. El primer adreçat a mestres de primària durant la tardor del 2018. I els altres tres, durant el 2019, a tres escoles de primària diferents, la del Serrallo, la de Sant Salvador i la de l’Escola Mediterrània a Torreforta. Diferents receptors, diferents interaccions i tot i que el resultat són escultures inflables temporals, si que juga un paper molt important la implicació dels participants a nivell emotiu i sensorial.

En el cas dels mestres, des del principi es van posar tots a treballar, i varen gaudir molt fent-ho. Un cop finalitzada l’escultura, els mes curiosos es van endinsar dins del cuc que vàrem confeccionar i amb els llums tancats i la il·luminació interna va ser tota una experiència de color, so i tacte, tota una performance tan des de dins com des de fora.

Pel que fa a les escoles, vaig trobar dos professors fantàstics a l’escola de Sant Salvador. Estaven molt entusiasmats i receptius amb el projecte, van facilitar molt tot el procés i va ser tot un èxit gràcies a ells i el seu grau d’implicació. Vaig anar-hi tres o quatre sessions, espaiades en el temps per tal què poguessin treballar i avançar feina per la confecció de l’escultura. Van fer uns dibuixos molt interessants de possibles projectes i ho vam compartir entre tots. La meva sorpresa es que van construir material suficient per realitzar una de les peces més grans que he realitzat en tallers per nens. Van treballar moltíssim. Van construir una espècie de zepelin gegant de mes de 20 metres de llarg. El dia que el vam inflar va ser molt emocionant. Eren dos grups de classe, molts alumnes, per prevenció no vam entrar a dins, ja que el material és fràgil, i es necessita molt de control, els professors ho van entendre i comprendre molt bé, i ho vam gaudir molt tots plegats. Va ser un plaer treballar amb ells.

A l’escola del Serrallo les professores no es van implicar gens. Així que el taller no fluïa massa. Entre sessió i sessió no van avançar gaire del que ja havíem fet essent jo allí, així que l’escultura, tot i ser també fruit de dues classes va ser de dimensions molt reduïdes. A l’hora d’inflar-la vam anar al pati, els alumnes si volien ficar a dins, però les dues professores no controlaven el comportament dels alumnes, estaven en mode esbarjo, i doncs no vaig creure assenyat deixar entrar els nens a dins sense un mínim de control i tranquil·litat. Mes que res que és una gran bossa de plàstic amb només una obertura pel ventilador, i si hi entra un participant, tots els altres hi voldran entrar. Els dos grups eren seixanta aproximadament, no teníem ni el temps físic, ni l’organització i ni el control que havien de garantir les tutores. Així que vaig decidir no carregar-me amb aquesta responsabilitat. Em vaig quedar bastant decebuda per la manca d’implicació i per les queixes de que no hi van poder entrar. Sobretot després de l’experiència amb l’Escola de Sant Salvador, que havia estat tant genial i màgica.

I per últim l’escola del Mediterrani de Torreforta. Un grup de només nou alumnes, hauria pogut ser genial, però la seva professora es va posar malalta i va estar de baixa, les substitutes, per manca d’informació no van poder realitzar la tasca de confecció. Així que el material que van construir amb el reciclatge va ser molt poc, l’escultura va ser un cuc inflable molt petit, però malgrat tot el vam inflar i els nens si que hi van poder entrar i experimentar com es veia tot des de dins.

Agraïr a la Thais i a l’Elo la oportunitat de poder compartir aquest tallers d’escultura amb materials reciclats. De les quatre experiències dues van fluir de manera fantàstica, i les altres dues, per causes alienes al nostre treball i motivació no van resultar de la mateixa manera. Aquestes coses passen, segons els receptors i els graus d’implicació les activitats es desenvolupen de manera diversa. Malgrat tot, ha estat un plaer participar, proposar i fer moure la imaginació d’aquests joves participants.