Dabuten Tronko

“De petit, al cole, passava moltes hores de cara a la paret. De vegades sense motiu raonable, segons el meu parer. Vaig haver d’inventar-me alguna manera entretinguda de mantenir-me allà dret, m’agradava relacionar les taques del mur amb alguna forma, identificar personatges o paisatges.

Els meus pares mai van dir “no pintis a la paret”. Més tard, a l’institut, sempre m’acabava tocant  a l’última filera, per allò del cognom. I en aquella illa, al final del punt de mira dels professors, creava el meu univers.

Vaig estudiar Batxillerat artístic, d’aquell que fan els ganduls, segons diuen; i alguns que ja tenen ben clar el que els hi agrada. I durant tot aquest temps una dona m’anava guiant, La Muntsa. Com una musa arribada d’una galàxia llunyana, on només es respira amor, La Muntsa m’ensenyava què és l’art.

Vaig provar la universitat de Barcelona, marxant-me a viure allà. Però poc temps després vaig començar un viatge, carregant un bloc de dibuix i pintura, sense un cèntim, amb la única intenció de dedicar-me al que m’agrada. I com sabeu els que heu viatjat, tot s’anava posant al seu lloc per a que aconseguís allò que em proposava.

Voltes per la Península, travesso la frontera cap a França, faig una ullada a Suïssa, Alemanya… m’instal·lo a Berlín, capital de muralisme Europeu, del graffiti, de la cultura underground. Increïble, he trobat el meu lloc. Els projectes es van succeint, em fan conèixer el país. Em porten a pintar a Polònia, República Txeca, Dinamarca, Holanda…

Faig calaix per fer un salt cap a Indonesia, una realitat molt diferent, on la germanor i la solidaritat és el pilar de la societat. Aprofito i vaig fent ruta: Malàisia, Tailàndia, Índia… visito tallers d’artistes, exposicions, vaig aprenent del que em passa pel davant, aprofito les oportunitats que se’m brinden, i surto amb una formació molt enriquidora.

Darrerament arribo al mar Carib, navegant les seves illes, plasmant aquella naturalesa tropical tant exuberant en les pàgines d’un bloc; el pas previ a la intervenció dels murs que m’esperaven al continent Sud-americà.

I ara, després d’haver-me perdut milers de cops per milions de camins… Em trobo al poble, amb la família. I, sense ganes de descansar gaire, agafo aire per seguir pintant.”

Lloc web: https://dabuten-tronko.blogspot.com.es/

Anuncis