Curs 2019-2020

Quart curs de formació de mestres i professorat de “L’artista va a l’escola” impartit per Laura Rodríguez, Armand, Cristina Ferré i Núria Rión durant el primer trimestre del curs 2019-2020, gràcies al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès i la col·laboració de l’IMET.

Primera sessió, 28 octubre: Aquest any, durant la presentació ens acompanya l’Enric Escoda del CRP del Tarragonès. Ens proposa fer més endavant una Jornada de Bones Pràctiques on compartir experiències a l’aula a partir dels aprenentatges del curs, sempre com activitat voluntària. Ens sembla positiva aquesta iniciativa del CRP, creiem que és una altra via per arribar a més professorat i fomentar l’aplicació de les arts a l’aprenentatge transversal.

La primera artista, Laura Rodríguez, professora de música i arts escèniques a l’Institut Gabriel Ferrater i fotogràfa, ens proposa treballar la FOTOGRAFIA CREATIVA i comença amb una cita de Joan Fontcuberta:

“Fa anys ja enviàvem postals: una combinació de fotografia i text que componia un
missatge. Avui no cessem de repetir aquest gest amb els emails, whatsapps i tot tipus de missatges electrònics. Ho fem amb tanta profusió que al final hem adoptat la fotografia com una forma de llenguatge amb el qual ens expressem correntment. Abans, la fotografia era escriptura; avui és, sobretot, llenguatge”.

El treball proposat consisteix en endinsar-nos en la fotografia com a llenguatge i, concretament, des d’una mirada creativa, centrar-nos en la reflexió sobre el retrat i l’autoconcepte amb una aplicació directa a l’aula des d’una perspectiva transversal i multidisciplinària.

Aquesta primera sessió ha estat teòrico-pràctica. Primer hem treballat elements tècnics de la
fotografia: tipus de llum, tipus de pla, emocions i elements compositius creatius per allunyar-nos dels paràmetres convencionals que sovint veiem a les xarxes.

De cadascun dels apartats treballats hem fet propostes aplicables a l’aula. També hem parlat d’aplicacions digitals per modificar les imatges fent servir el telèfon mòbil, així com possibles usos pedagògics que pot tenir la plataforma d’Instagram.

La segona part de la sessió ha consistit en aplicar els elements treballats a la realització d’un retrat creatiu fent servir diferents espais i materials proposats per la formadora. Aquest retrat es treballarà a la següent sessió del curs.

La segona sessió, del dia 4 de novembre, ha estat fonamentalment pràctica. Hem elaborat una proposta creativa de presentació personal a partir del retrat realitzat el primer dia de treball. Així, a partir de la creació d’un marc de fotos tridimensional, hem treballat el collage i la creació de missatges o eslògans personals que ens identifiquen, fent servir paraules trobades a revistes o diaris i que construeixen un eix creatiu coherent i proper al Jo personal.

La segona part de l’exercici, ha consistit en enriquir el treball de collage i del retrat amb la cerca d’un text literari que servís com a nexe d’unió entre els diferents llenguatges artístics utilitzats. També s’ha potenciat la creació literària d’un poema, haikus, aforismes… personals i únics.

Durant l’última part, hem fet una revisió i posada en comú de les diverses propostes. De forma voluntària, alguns participants han explicat el seu marc de fotos i les atmosferes personals construïdes. A partir d’aquí, s’han compartit diverses idees d’aplicació del treball fet a l’aula, fent referències també al que s’havia vist durant la primera sessió.

La presentació dels continguts, per Laura Rodríguez:

La tercera sessió, dia 11 de novembre: L’Armand inicia les seves sessions del curs de formació presentant la seva feina d’il·lustrador i l’àlbum il·lustrat com alguna cosa més que un llibre. És el treball conjunt d’un artista plàstic i un escriptor que conté moltes tècniques pictòriques diferents i una elaboració mental prèvia, abans de començar a treballar.

Per tal de demostrar que el dibuix és el resultat d’un procés mental ens proposa alguns exercicis de dibuix que hem de fer sense esborrar i en els quals la imaginació i la memòria seran protagonistes. Un cop acabats, els pengem a la paret i els comentem. TOTS els dibuixos que hem fet són vàlids, NO hi ha alguns que estan bé i altres malament. Tots segueixen un propòsit expressiu i comunicatiu personal, més enllà de l’enunciat de l’exercici proposat per l’Armand. Hem dibuixat, fet que molts dels assistents havien descuidat des de la infància i hem pogut retrobar-nos amb aquesta eina després de tant de temps, sense pressions ni avaluacions.

Tot seguit, l’artista ens proposa elaborar, entre tots els participants del curs, un ABECEDARI animalístic. Per començar acolorim fulls de paper amb pintura acrílica (pel seu fàcil assecat) mitjançant petits fragments de drap que arrosseguem per la superfície del paper. Les diferents tonalitats s’escampen seguin pautes del tot originals: cercles, bandes, onades, explosions de color… Tot el que hem fet avui, ens servirà de material per construir el nostre bestiari durant les següents sessions de treball.

Quarta sessió, dia 18 de novembre: L’Armand avui en proposa, sense dir-nos la finalitat, tallar formes geomètriques amb Goma EVA (o Foamy), aquestes han de ser petites, d’una mida màxima de tres dits per tres. Desprès en dóna un cartró molt dur que serà la base on enganxarem les nostres peces. Ara és quan ens diu que hem creat tampons, ens reparteix caixetes de tinta per sucar i ens demana que amb les peces creades entre tots fem l’animal que vulguem. No podem dibuixar res amb llapis, tot ha de ser a partir de les formes geomètriques inicials.

Per acabar, comentem cada dibuix, les dificultats en la seva realització i algunes sorpreses finals, ja que un mateix dibuix suggereix més d’una espècie animal. Hi ha resultats vistosos, que recorden moviments d’avantguarda com el Cubisme o el Futurisme italià. Tenim deures per la setmana vinent: ens reparteix una lletra i ens diu que caldrà que pensem un animal que comenci amb la lletra que tenim, a partir de les quals farem, entre tots, l’ABECEDARI animalístic.

Cinquena sessió, dia 25 de novembre: L’Armand ens dóna les consignes per a crear entre tots l’ABECEDARI animalístic: col·locarem el full DIN A4 en horitzontal, la lletra capitular la situarem a baix a l’esquerra i farem servir el paper pintat durant la primera sessió per retallar-lo i construir l’animal que comença per la lletra que ens ha tocat. L’Armand ens aconsella treballar de memòria, sense mirar cap fotografia de l’animal, ja que d’aquesta manera simplificarem més les formes. La inicial l’estampem amb un tampó creat amb Goma Eva, tal i com vam aprendre en la sessió anterior. Aquest és el sorprenent resultat!

Resultat final de l’exercici proposat per l’Armand, creació conjunta de tots els alumnes del curs:

La sisena sessió, dia 2 de desembre: En la primera sessió de la Cristina Ferré, l’artista ens fa una presentació ràpida de la seva obra explicant que tota ella gira a l’entorn de la llar, la família i la memòria compartida. Entorns aquests on es fixen rols i s’estableixen patrons, escollits o imposats, que sempre revisiona amb esperit crític. Tot seguit fa un repàs dels tallers realitzats a les escoles durant el curs 2018-2019 i explica que la seva voluntat en participar en aquest curs de mestres és que marxin convençuts que l’art és el disruptor perfecte a l’aula per tal de cohesionar el grup, per donar oportunitat a expressar-se a aquells que sempre romanen discrets i, sobretot, per adquirir la confiança necessària per a aprendre i créixer. També desitja transmetre que és una eina molt útil en qualsevol àrea del coneixement.

Com a primera activitat proposa assistir a una performance senzilla i improvitzada. Dos voluntaris seran els protagonistes a qui la Cristina dóna unes breus instruccions, la resta fa de públic. Seguidament els fa dibuixar, utilitzant tècniques de collage si ho desitgen, allò que acaben de presenciar. Es tracta d’abocar la primera impressió. Tots es posen a treballar amb entusiasme i tot seguit pengen els treballs per tal de comentar-los. Podem observar múltiples interpretacions del succeït, força coincidències en el suposat contingut, i sobretot molta creativitat. Durant el comentari es fa especial menció a la diversitat de formes d’expressió, del més conceptual al més literal, i a l’habilitat comunicativa del dibuix sigui quin sigui el nivell tècnic de cadascú.

Seguidament la Cristina Ferré els proposa subvertir un objecte de l’aula, un tamboret, per tal que de forma individual performin amb ell i facin el mateix procés. Aquest cop, com és natural, els dibuixos són més personals, molt desinhibits. Es clou la jornada havent pogut experimentar la formalitat i el joc que caracteritza la performance amb uns exercicis molt senzills.

La setena sessió, dia 9 de desembre: Per a començar la primera activitat d’aquesta sessió, la Cristina Ferré presenta dues peces de creació pròpia pertanyents al projecte del Laboratori del Paisatge que s’anomenà “Paisatges Indecisos”. Són dues petites edicions de llibre d’artista com a exemples del que es pot crear a partir d’un itinerari senzill. Mentre els alumnes els observen i interpreten, la Cristina els posa exemples de les possibilitats d’implementació d’aquest exercici en les diferents àrees de coneixement de l’escola. Seguidament els proposa que dibuixin sobre papers tallats en un format allargat un dels seus itineraris quotidians, a manera de narració visual del recorregut, fent esment d’aquells elements que considerin rellevants. Aquest exercici restarà pendent d’acabar fins el proper dia en què la Cristina, i ells mateixos, portaran diversos materials per enriquir l’obra.

Per a realitzar la segona activitat cal desplaçar-se a la sala d’actes, on podem disposar d’un gran espai lliure d’obstacles. La Cristina explica que, per a realitzar l’exercici final de la sessió, cal que prèviament tots/es participin en una proposta de happening i els proporciona unes senzilles instruccions (a la manera d’Allan Kaprow) que han de llegir, memoritzar i no comentar per, tot seguit, fer l’acció. Poc a poc s’inicia una dansa que va sincronitzant moviments i sons en una multiplicitat de recorreguts per l’espai delimitat. Després d’una bona estona que permet interioritzar, tant els moviments com els recorreguts, tornem a l’aula. Sobre un paper de gran format, tots i cadascú passen a reinterpretar l’acció que han realitzat, mitjançant traços de pintura, generant una abstracció de mapa que expressa el recorregut i l’experiència del grup. Tot observant el resultat d’aquest exercici s’obre un diàleg a l’entorn del llenguatge visual, les mancances i dificultats dels docents per a ensenyar-lo i les actituds i prejudicis que tenim envers l’art en general.

La vuitena sessió, dia 16 de desembre: Aquesta última sessió amb la Cristina hem continuat amb el tema del recorregut. Ja tothom sap què ha de fer. Amb materials diversos que ha dut la Cristina i altres que porten ells mateixos els alumnes s’apliquen a acabar els seus llibres d’artista sobre itineraris quotidians.
Ens va dir que cadascun de nosaltres havia de representar un recorregut que coneguéssim molt bé, podria ser el camí que més ens agrada fer o, simplement, el que fem cada dia.
Surten treballs molt diversos i rics, alguns molt conceptuals i d’altres més literals però tots ells molt interessants i que donen peu a molts comentaris un cop els posem tots en comú.

Finalment, a partir de les obres “Retrats de l’absència” de la Cristina Ferré, ha proposat als alumnes que cerquin una imatge d’entre els seus records familiars o altres per, utilitzant la plastelina com a material pictòric, com en algunes obres de la pròpia artista, realitzin un retrat amb una tècnica senzilla que mitjançant el procés porta a la meditació i ens ajuda a posar en valor allò retratat.

La novena sessió, dia 13 de desembre: Núria Rion comença la sessió presentant-se a través de 4 paraules / 4 conceptes que vertebren la seva manera de treballar i de viure el procés de creació: memòria – descoberta – experiència – natura.

Ens parla de procés creatiu i de la importància que ella dona al fet que aquest procés esdevingui experiència. De la importància d’ésser present en allò que fas i de mirar el teu entorn amb ulls nous.

Ens presenta el seu treball com a artista des del seu web http://www.nuriarion.com/index.php tot seleccionant alguns del projectes que hi surten, cadascun va encadenant amb els següents. Tres d’aquests treballs ens els porta en mà, per donar-nos l’oportunitat d’observar el material d’a prop. Son una sèrie de dibuixos, una empremta de làtex i unes peces de bronze. Ens explica les peces amb detall. Les observem amb atenció i aprofitem per fer preguntes.

La segona part de la sessió es pràctica. El dibuix serà l’eix vertebrador i treballem a l’exterior en algun punt de la zona on ens trobem. Per fer-ho ens dividim en petits grups, cada un té un lloc assignat en un mapa i unes instruccions detallades del que ha de fer.

Passos a seguir:

Situa’t en un lloc concret de la zona assignada, on hi estiguis còmode i et resulti estimulant.
Observa el teu entorn amb atenció, posa-hi tots els sentits…
Tot seguit anota els sorolls, sons o paraules que sents (fes-ho en un full blanc).
Ara agafa un color que t’agradi i utilitza’l per dibuixar els elements que et resultin més simpàtics o agradables d’aquest emplaçament (fes-ho en un full blanc).
Ara dibuixa alguna cosa que no t’agradi o que voldries suprimir d’aquest entorn. Fes-ho amb un color que reforci el que vols expressar (fes-ho en un full blanc).
Tot seguit, utilitza la tècnica del frottage per extreure la superfície rugosa d’algun element d’aquest entorn (fes-ho en un full blanc).
Finalment, agafa l’empremta d’algun accident que trobis (un forat en el terra, una esquerda, una rajola trencada, etc.). Per fer-ho utilitza fang, en pots extreure una o més d’una en funció de la mida que tinguin i el fang del que disposis.

La desena sessió, dia 20 de desembre: La segona sessió amb la Núria Rion és de caràcter pràctic. Per començar observem i comentem alguns treballs de Robert Rauchenberg. Ens van bé per parlar sobre la representació d’espais des d’una perspectiva temporal i emocional. Observem també l’ordenació de les imatges en cada composició.

Reflexionem una mica sobre les accions que sovint realitzem amb els materials plàstics: retallar, dibuixar, esborrar, tapar, ressaltar… i tot seguit passem a l’acció. A partir de l’experiència que recordem de la sessió anterior i el material recollit, juntament amb alguns exemplars de diaris locals, procedim a crear una representació plàstica de tècnica i composició lliures.

Com ho fem? Ens organitzem en grups. Posem en comú les nostres experiències: en què coincidim i en què no, quin material tenim… Hi ha d’aparèixer tot, però hem de consensuar la composició, a quins elements donarem més importància i a quins menys, amb quins colors treballarem… El fet d’haver de decidir conjuntament ens obliga a reflexionar de manera més conscient en les accions que realitzarem.

Per acabar, després de comentar les representacions fetes, posem en comú les empremtes que vàrem recollir en la sessió anterior. Les cataloguem de manera que tenim una mena de museu de petits “accidents” del nostre entorn.

Algunes valoracions finals del curs, per part dels docents participants:

Què en penses de l’educació artística als centres educatius?

Contribueix al desenvolupament de les habilitats humanístiques que potencien l’autoestima i la confiança de l’alumnat.
És clau en un món on les imatges que ens envolten són cada vegada més i hem d’aprendre a gestionar-les vitalment i creativa.
És imprescindible per a motivar la creativitat en tots els àmbits.
Encara té un paper poc rellevant ja que no tothom pensa en la importància que l’educació artística té. Quan t’apropes a l’art, guiat per artistes que connecten amb l’ésser humà, és el moment en el que entens i vols conèixer més, perquè la teva mirada evoluciona.
L’educació artística està abandonada. Hi ha que pinten alguna manualitat. Cal posar cultura i sentiments.
No se li dóna la importància que mereix. Cal reivindicar-la més.

Fes una valoració personal del curs:

Hem fet servir tècniques creatives, fàcils d’aplicar a l’aula.
El curs empra una metodologia pràctica i funcional.
M’ha agradat que cada artista expliqués el seu “art”. M’ha cridat l’atenció l’activitat de mesclar teatre amb un exercici grupal final. També la de contar històries de camins amb dibuixos… algunes les estic fent ja a classe i altres les tinc programades.
M’han agradat especialment els artistes que han tocat l’art abstracte.
M’ha agradat molt la idea d’extreure empremtes d’elements inerts.
La fotografia és una tècnica que podré posar en pràctica en la meva matèria.
Per l’edat que imparteixo, el taller més útil ha sigut el d’il·lustració.
Cada artista ha aportat la seva visió de l’art i la corresponent possible aplicació a l’aula.

Suggeriments de cara al curs vinent:

Malgrat que el curs ha estat bé d’hores, potser alguna sessió ha quedat curta. Caldria aprofundir-hi més.
Incorporar altres tècniques vinculades amb l’art: cinema, escultura…
Treballar l’art des d’una perspectiva de gènere.
Tornar a oferir el curs amb altres artistes per tal d’ampliar visions.
Considero que és molt gratificant crèixer com a persona amb aquest tipus de curset. La motivació del professorat que assisteix a cursos creatius dóna vida renovada, ànim, força per fer front al dia a dia acadèmic.