“Idees, històries i objectes” Joan Rioné a l’escola l’Arrabassada


Objectius didàctics de la proposta:

  • Normalitzar els oficis artístics.
  • Jugar i experimentar partint de la idea que totes les persones som creatives.
  • Descobrir (o redescobrir) les paraules, el cos i els objectes com a quelcom lúdic i expressiu.
  • Executar una (o vàries) propostes basant-se en teatre d’objectes i visual.

Aquest projecte es va dur a terme amb els alumnes de 3r de primària i des del primer dia van connectar amb el Joan i amb els seus objectes animats. Nens i nenes ni molt petits ni molt grans, el punt just per deixar volar la imaginació quan els titelles parlaven de la mà del Joan i amb ganes de xalar moltíssim inventant les seves pròpies històries impossibles i increïbles!

3 de març 2017
Primera sessió: En Joan Rioné ens explica perquè és un artista.

Era una tarda de divendres de primavera quan els mestres ens van explicar que durant la sessió de plàstica rebríem la visita d’un artista de Tarragona que ens ensenyaria què vol dir fer teatre d’objectes. I així va ser com vam conèixer al Joan Rioné. Quan vam arribar al pati on jugàvem de menuts, vam descobrir que teníem l’escenari més petit (i més bonic!) del món. I allí al mig, sota dels pins i entre objectes que desconeixíem, ens esperava el Joan per ensenyar-nos com s’ho havia fet per crear els escenaris i els personatges d’un dels seus contes més preuats: El carrer del Mar.
D’aquesta manera, vam descobrir una roda de bicicleta convertida en un sol, una lluna que s’enlairava ballant al compàs d’uns engranatges, un vaixell que navegava per la costa gràcies a un palet i una persiana antiga… Aquest dia, per primera vegada, vam recrear un mar tempestuós, però seria durant les properes visites que aprendríem a donar vida a objectes oblidats i inanimats.

17 de març 2017
Segona sessió: Expressem emocions i sentiments a través del teatre.

Quan vam arribar a l’escenari més petit del món, ens emportarem una petita desil·lusió: era buit, trist i desolat com ell sol! En Joan ens va explicar que aquest cop no necessitaríem cap objecte per fer la nostra “funció”, ja que es tractava d’interpretar emocions i sentiments amb el nostre cos.
I és que, amb una sola frase, havíem d’endevinar quin sentiment es trobava amagat: seria l’enuig? Pot ser la tristor? L’eufòria, l’enamorament…?
I més difícil encara: ara li tocava a la mestra endevinar quina emoció ens passava pel cap i, després d’uns quants intents fallits, va descobrir que el que ens passava era que estàvem avergonyits !!!

24 de març 2017
Tercera sessió: Ens inventem una història.

En Joan ens va dir que portéssim de casa un objecte antic o d’aquells que, en cas que no tornessin, no el trobéssim a faltar (pel que pogués passar…).

Amb els objectes portats havíem de crear personatges i inventar-nos històries a partir de tres paraules: el nom d’un personatge, el nom d’una ciutat i el nom d’un joc. De seguida ens vam engrescar i per grups vam començar a donar forma al nostre personatge i a pensar en la història que volíem explicar a la resta de companys.
I així va ser com, per exemple,  un romà i el seu amic tarragoní, van viatjar fins a Venècia per arreglar l’arc d’un violí trencat i, després de fer un vermut amb sifó, van agafar una barca per tornar al port. Primera prova, per no passar gaire vergonya, superada!

31 de març 2017
Quarta sessió: Construïm titelles.

Amb els objectes que vam portar, i d’altres materials reciclats que el Joan ens va deixar (un llum de peu, una cafetera de les d’abans, un megàfon, una regadora, ulleres, brotxes, rul·los…), vam continuar treballant per donar forma al nostre titella grupal.

Un cop vam tenir enllestits els titelles i, després de buscar un nom ben original, el Joan se’ls va emportar al seu taller per tal de preparar-los per formar part del nostre Museu Titellaire.

6 d’abril 2017
Cinquena sessió Museu de titelles.

Cinquena i última sessió: quina emoció!  Avui veuríem les nostres creacions acabades!!!!

I així va ser com en el “Petit Teatre de Sota els Pins” van començar a desfilar tot un seguit de personatges fantàstics i inversemblants: l’Amèlia, una brotxa amb una pinta al cap perquè, per molt que es pentinava, no parava de tenir polls; en Pipo, una regadora que s’estimava molt la torreta Rita i no va parar de regar-la fins que li van sortir flors al cap; la Flor, una cafetera presumida que li agradava menjar pedres, en Pipol, un tronc amb ulleres blanques i una col·lecció de barrets;  en Tió, que cagava una cosa molt més important que caramels i regals, ell cagava… temps per gaudir del teatre de titelles tots plegats!!!

Valoracions dels professors implicats: Dani Ramos i Rebeca Martín:
Trobem molt profitós el fet de poder conèixer un artista de la ciutat de primera mà i fer un treball sobre el món titellaire,  ja que és una producció i expressió artística que no es troba gaire present a les escoles de Primària. Així mateix ha estat molt positiu crear la necessitat de posar-se d’acord en la confecció de titelles en grup  i el fet de donar-los un espai per fer presentacions en públic.

Valoracions  de l’alumnat:
Hem  estat encantats de poder realitzar aquestes sessions amb el Joan. Estàvem expectants i emocionats per saber què faríem amb les idees que el Joan ens anava donant. Tots hem gaudit molt de l’experiència, tot i els moments de vergonya que alguns vam experimentar. Al Joan li hem regalat un àlbum amb dibuixos que expliquen com ho hem passat de bé aquests dies, i sobretot li hem regalat perquè no s’oblidi de nosaltres.

Valoració de l’artista: Joan Rioné
En despertar, fer el cafè i llegir a l’agenda les feines del dia, redescobria que a les 15 h tenia una visita a l’Escola Rabassada: un somriure.

Sovint passa que l’èxit d’una empresa, des de l’òpera més complexa a un conte a cau d’orella, es basa en el tracte amb les persones que intervenen. I aquí, val a dir que  docents, alumnes i organitzadores m’ho van posar molt fàcil. La relació ha estat estreta, sincera i alegre. Les dates, potser, també han ajudat: hi ha res més millor que un pati d’escola en començar la primavera?

Sóc de l’opinió que és necessari crear experiències positives entorn la cultura i les arts. Experiències on ningú, artistes, programadors i, molt menys, espectadors, restin indiferents.

El teatre és com la vida, el teatre són idees i emocions i, sovint, com passa en les millors funcions, teatre i vida es barregen. Quan els alumnes (convertits en actors) ploraven, reien o, de la mà d’uns titelles, s’enamoraven… La realitat i ficció es confonia i era quasi-quasi impossible de distingir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s