Experiències poètiques a l’Escola Ponent amb Joan Rioné

Aquest projecte ha estat possible gràcies al Premi Baldiri Estímul de l’any 2019

SESSIÓ 1.- 3 d’octubre de 2019 (grups A i B):

A les tres de la tarda, la biblioteca de l’escola s’omple d’objectes misteriosos: una roda de bicicleta, una escala de fusta, galledes, maletes, calaixos plens de sorpreses… ha arribat en Joan Rioné.

Ens explica el seu conte “El carrer del mar” mentre els infants l’escolten embadalits i onegen mocadors de colors blau i blanc. Entrem de ple en un món imaginari on els objectes són màgics perquè no són el que semblen. Tot neix d’elements de reciclatge, poesia i imaginació.

Quan acaba el conte, el Joan explica encara més històries i fa participar l’alumnat que riu, canta, observa, pregunta, escolta… finalment ens fa tancar els ulls i pensar una paraula que ens agradi molt. Quan ja la tenim, l’hem de dir en veu alta per a que tothom la senti: família, futbol, estimar, natura… Ja ens coneixem una mica més.

Aquesta és la forma que ha tingut l’artista de presentar-se als nens i nenes de  4t i els seus mestres, Jesús i Rosa Maria, en l’aventura que tot just comença i que es desenvoluparà durant dos trimestres del curs, o potser més!

 

SESSIONS 2 i 3.- 10 d’octubre de 2019 (grup A) i 17 d’octubre (grup B):

Joan Rioné comença explicant un conte i continua proposant una activitat participativa: escriure els teus tresors en un petit full de paper. Cada nen i nena escriu (amb lletra clara, segons les indicacions del Joan) aquells tresors més preuats de la seva vida, doblega el paper i l’introdueix en una capsa de mistos prèviament buidada. Anem col·locant les capsetes ordenadament en una safata per procedir més tard a repartir-les de manera que cadascú haurà de llegir en veu alta el contingut, descobrint els tresors d’algun company de la classe, sense saber qui és. Aquest exercici ens ajuda a valorar, no només els nostres tresors, sinó també els tresors dels altres.

Seguidament fem l’exercici d’expressar emocions. El Joan convida 5 alumnes a seure en 5 cadires. Cada cadira és representativa d’una emoció (tristesa, alegria, enuig, enamorament…). Algú inventa una frase i aquesta és repetida per cada infant des de cada emoció. És un exercici que convida a l’esclat de riure perquè el Joan ens anima a exagerar l’entonació.

L’últim exercici de la tarda consisteix a endevinar emocions. Un infant surt de la classe i els altres quedem d’acord en expressar una emoció. Un cop torna el que havia fora, ha d’endevinar l’emoció representada per tots els altres. El joc es complica quan el grup decideix que representarà més d’una emoció, fet que demana molta atenció a la persona que endevina. Hem aprés a representar i detectar emocions.

 

SESSIÓ 4 i 5.-  24 d’octubre de 2019 (grup A) i 7 de novembre (grup B):

A l’aula del grup, juntament amb els mestres, hem arraconat prèviament taules i cadires. Iniciem amb els infants en rotllana i recordem el que hem fet els dies anteriors. Els records flueixen amb les paraules dels nens: expressar, tresors, teatre, emocions, mar, artista, històries, jugar…

Tot seguit distingim i destaquem les diferències entre «actor» i «espectador»; avui, esdevindrem les dues coses i cal conèixer cada rol i tenir-ne l’actitud adequada. El grup està més tranquil que en sessions anteriors, més atent, molt motivat…. Potser és l’espai de treball? Potser és que estem en cercle? Potser és que no fa tanta calor…?

Iniciem amb una roda de paraules (cadascú la seva). L’han de llençar, regalar, a dins el cercle. Paraules com «amistat, pilota, amor, gat…» ressonen una i altra vegada com un gran melodia; un ritme polifònic amb diferents tons i veus.  Posteriorment, substituïm la paraula per un gest: expliquem que la veu i el cos són les eines dels actors. Allò amb que expressen les emocions i les idees.

Juguem a fer d’actors: tot seguit realitzem jocs teatrals en grup als quals s’incorpora la mestra, Rosa, el primer dia i també el mestre, Jesús, el segon. Primerament hem dit a cau d’orella el nom d’un animal a cada nen/a que en guarda el secret i després dins l’enrenou de la selva (o més aviat, d’un zoo) cal trobar la parella que et correspon (gat amb gat, cocodril amb cocodril, gavina amb gavina…), el so (l’onomatopeia) i el gest fan que es reconeguin i s’aparellin.

Després «compliquem» la cosa: ara cal trobar una parella que et complementi (el resultat, però, pot ser ben boig!). Així: un gran cap amb un barret, una fulla i el vent, el mar i el vaixell, un cavall i un genet, un telescopi i un extraterrestre, una trompeta i un músic… Però també passa (que divertit!) que s’aparella un futbolista amb un anell o una pilota amb una trompeta.

Finalment, i per acabar, representem (tot el públic participa i també els mestres), el conte de creació pròpia «Formigues a la cuina». Triem una nena com a protagonista i, tots els altres, fan el paper de formigues.

Per acabar: aplaudiments, agraïments… una tarda magnífica!

SESSIÓ 6 i 7.-  14 d’octubre de 2019 (grup A) i 21 d’octubre (grup B):

Iniciem la sessió en rotllana, tot recordant les coses que hem fet fins ara: «Ens hem convertit en formigues!», crida una nena, «i en mar!» apunta un nen. La llista és llarga.

Hem atès a moltes històries (algunes inventades al moment), hem fet d’espectadors, d’actors, hem expressat sentiments, hem buscat parelles «impossibles», hem ballat, hem amagat tresors dins una capsa de llumins…

Avui parlarem de POESIA, però no ho farà l’artista. Ens interessa saber què és la poesia per boca de la canalla; la definim amb paraules com: rima, cos, música, experiències, poemes, paraules, història, vida, sentiment, persones, amor…

Fem una nova llista! Cadascú «canta» una paraula POÈTICA segons el seu criteri, surten paraules com: finestra, paisatge, pizza, tristesa, muntanya, nata, espardenyes, terra, sora, espaguetis, expressió, parc, xancleta, animals, aventura, família, vent, arbres, llum, color, temps, xocolata, balcó, vaixell, cus-cus, música, sofà… La poesia és difícil de definir, però és fàcil veure allà on hi ha poesia, es conclou.

I què és POESIA, segons els/les poetes? Llegim en veu alta dos poemes de Joana Raspall i Ángela Figuera.

Finalment, inventem històries i personatges. D’una maleta sorgeixen perruques, ulleres, barrets, DISFRESSES! Per parelles, caracteritzem a un company d’una manera «boja» i, després, creem una passarel·la de personatges estrafolaris amb un nom inventat i una història extraordinària.

Tanquem la maleta, tot torna a la calma… Cal col·locar les cadires i les taules a lloc. Demà al matí, hi ha classe de llengua.

SESSIÓ 8 i 9.-  28 de novembre de 2019 (grup A) i 5 de desembre (grup B):

En arribar a l’escola els nens i nenes ens esperen… «Avui farem teatre!»— Recorden. Ens posem en cercle i iniciem la sessió respirant, mirant l’entorn, relaxant-nos… I «llancem» una paraula al cercle, mirants als ulls dels companys (tothom vol ser escoltat). Les paraules volen: família, pilota, gat, Messi, «no ho sé», sabata, blau…!

Caminem per l’espai. Ens transformem en girafes, elefants, gats. Imitem la manera de caminar dels altres; sorgeixen els personatges. Després obrim una maleta: «Però quantes maletes, tens?», pregunta un nen. En traiem una regadora, cal buscar funcions alternatives a l’objecte. Tothom diu la seva: «per dutxar-nos!, Com a torreta!, És un elefant… no, una elefanta!…» Ara ho provem amb unes tisores gegants de plàstic: «unes ulleres!, Un bolígraf!, Un compàs!, Un home que camina!…» Així juguem a trobar altres utilitats a les coses, imaginem plegats. Creem un noves funcions, noves normes, noves maneres de veure les coses. El teatre és transformar, jugar amb la ficció i acceptar (creure) un nou joc. Seguim transformant, ara amb els nostres cossos. Per grups, i en 10 segons, sense parlar, cal que es transformin en: la Torre Eiffel, un avió, l’oceà, un monstre…

I, finalment, duem a terme la gran fi del teatre (el seu destí?): fer realitat els nostres somnis. Així doncs, 4 infants criden el seu somni, com una reivindicació necessària. La resta de canalla, per grups, escolten i assumeix que en serà responsable de fer-los palpables: «Vull viatjar a l’Egipte!». «Jo vull que, sempre, em posin un 10!» , «Vull ser el millor amic del Sami!», «Jo vulll…!». I els altres companys, després de parlar-ne i fixar com dur a terme el propòsit, s’alcen, l’agafen de la mà i fan que, allò que han demanat, i per la màgia del teatre… Es faci realitat.

 

SESSIÓ 10 i 11-  16 i 23 de gener de 2020 (grup A i B):

Després d’uns dies sense visitar l’escola, reprenem l’activitat. Basem la sessió en el llibre MAPA DE CIUTATS SOMIADES del propi autor i la il·lustradora Anduluplandu, un relat amb paraules i dibuixos a partir de les inquietuds dels infants de nombroses poblacions del territori com: Cambrils, Constantí, Gandesa, Montblanc, Reus, Salou, Tarragona, Tortosa, Valls, El Vendrell, Vila-seca… i on trobem  aquestes localitats transformades en llocs ideals als ulls dels petits. El llibre s’entén com una eina per al debat entorn de les ciutats actuals, les seves mancances i necessitats.

El mirem, l’expliquem, en llegim alguns capítols… Després, mitjançant un mapa interactiu audiovisual i en pantalla gran, descobrim el recorregut que la canalla fa des de casa fins arribar a l’escola. Observem que la majoria viu molt a prop de l’escola (a menys de 500 metres). Un a un, els nens miren de descriure les coses «poètiques» que veuen durant el trajecte. Iniciem així els apunts per construir un MAPA POÈTIC DEL BARRI:

Gent jugant al parc, gent sortint de botigues, una casa amb un jardí, persones tocant la guitarra, la meva amiga Inhdira!, abelles, papallones, libèl·lules, flors…, una guarderia infantil, la casa del meu amic Haitam i la de l’Ishak, gats de carrer, gent fent esport per la Rambla de Ponent, gent asseguda prenent un refresc, amics, la meva tieta passejant el gos, a l’hivern, plantes congelades, a la primavera, colors de les flors, conills que corren per un descampat, plantes i animals, gossos que borden, ocells, saludo a la Pilar, una gosseta que es diu Kira, un colom, cada dia el mateix (segur), el meu amic Moha, un autobús, surto aviat i veig com surt el Sol, els carrers tenen nom de riu, la mesquita, passo molt a prop d’un parc, abans de sortir de casa, veig molts ocells per la finestra, em trobo a veïns, flors que floreixen de llocs estranys…

 

SESSIÓ 12 i 13-  30 de gener i 6 de febrer de 2020 (grup A i B)

Iniciem amb la representació de diversos poemes «La cançó de la Platja Llarga», «La mitja cançó de la migdiada», «La granota vol ballar», i descobrim que, amb les paraules, també podem ballar, com si fos música. La canalla s’expressa amb el cos en moviment.

Tot seguit ens concentrem en la primera acció que cal preparar MANIFESTACIÓ POÈTICA: els alumnes n’expressen les idees a la pregunta: QUÈ NECESSITAREM? Algunes respostes: Una pancarta que digui «La poesia necessita més lloc al món», Cridar consignes, Fer una «cançó poema» sobre la poesia, Un recorregut, Com anirem vestits?,  Maquillatge?, Altaveus, Cartells, Banderes de colors, Gent que ens vegi, No ens oblidem de jugar!, Sorpreses, Comunicar la manifestació al barri amb cartells, Divertir-nos…!

 

SESSIÓ 14 i 15-  13 i 17 de febrer de 2020 (grup A i B)

Ens posem a treballar! Convertim les aules en un taller de creació plàstica que treballa amb les paraules. En base a cartells de cartró de 20×30 cm escrivim un total de 80 paraules que ens ressonen a poesia. N’hi ha moooltes! Algunes es repeteixen; és el cas d’amor, amistat, família, animals, poesia… Cada infant té la seva paraula preferida. La paraula més important. La paraula que vol que tothom llegeixi. La paraula a destacar. Els mestres Rosa i Jesús s’impliquen de valent.

A continuació elaborem els cartells per difondre l’acte a tot el barri: «MANIFESTACIÓ POÈTICA, 27 de febrer a les 11:30. Rambla de Ponent, Tarragona».  D’aquests en fem fotocòpies de tots per igual (5 per cada nen/a) que cal que aferrin pel carrer (a les botigues, al casal cívic, a les parades d’autobús…). L’ambient és de fer quelcom important. Un esdeveniment públic per al barri. Tothom treballa mentre diu la seva. Cap paraula és sobrera, cap cartell és descartat. Tothom se sent important.

 

SESSIÓ 16- dia 27 de febrer (grups A i B)

Avui és el dia de la Manifestació Poètica. El matí comença amb la preparació de tot plegat:

  • provar els capgrossos de l’escola que ens ha cedit l’AMPA amb els portants: la Sandra (actriu de l’aula de Teatre de la URV) i en Sergio (pare d’un nen de 4rt A)
  • trobada a les aules de 4t A i 4t B per organitzar l’acte.

A les 11:30h. ens reunim amb tots els nens de les dues aules i els mestres, Rosa i Jesús. Anem vestits de blau per simbolitzar els noms dels rius que té el barri.

La Manifestació Poètica l’encapçalen els capgrossos i els segueix un riu d’infants i de paraules. El recorregut és el següent: c/Riu Bessós fins Rambla de Ponent i llavors tirem amunt fins l’Escola Els Àngels. La canalla mostra les paraules als vianants, parla i riu. La idea de «passejada» prima, doncs la poesia no es crida, és suggereix.

Arribem a l’Escola veïna (els Àngels) i hi entrem. La porta és oberta. Un passadís de 80 nens/es (les tres línies de 4rt), que bufen bombolles a mode de benvinguda, ens fa sentir com dins d’un núvol gegant. Fa un dia de vent i els milers de bombolles l’enlairen. Els infants criden i riuen. Ens asseiem davant la base d’un dels accessos a l’edifici que fa de tarima.

La Coral «Veus Blanques de Campclar», formada per un grup de jubilats del barri, inicia l’acte amb la interpretació musical del tema: «Color esperanza».  Aplaudiments. Ara és l’hora de parlar. Explicar-ho tot. A fora, pares, veïns, curiosos… s’ho miren i escolten.

Les nenes Helena i Ariadna fan una lectura de les paraules; totes: amistat, poesia, bàsquet, poesia, esport, llibertat, amor, visca, poema, cel, poesia, ocells, amor, amics, confiar, amistat, amor, família, pau, harmonia, plastelina, amable, flors, animal, compartir, amistat, dia, poesia, poesia, natura, natura, vida, intel·ligència, alegria, amistat,amor, col·legi, pares, jugar, carrer, esperança, família, germà, mercat, dia, Sol, amor, família, música, llibertat, valentia, amor, intel·ligència, riure, amics, amor, natura, amics, animal, esforç, Campclar, alegria, vistes, germans, poesia, París, jugar, somriure, somiar, natura, realitat, amor, caminar, junts, amistat, amor i amor.

Recordem el lema: «la poesia necessita més lloc al món» i expliquem que la poesia és a tot arreu però és una cosa subtil. Sovint, passa desapercebuda… Cal estar atent, doncs sols apareix a qui observa. Finalment, cada nen/a de l’Escola Ponent regala una paraula a un nen o nena de l’Escola Els Àngels. Hem arribat amb una paraula i marxem amb un agraïment. Tornem a l’Escola Ponent amb el regust d’un gran dia.

Valoració dels mestres, Rosa i Jesús:

Aquest projecte ha influït positivament en la gestió de les emocions dels nens i nenes. El Joan Rioné empra com a tècnica conductiva crear la necessitat de despertar la curiositat i fer brollar el potencial dels nostres petits protagonistes per tal d’expressar el seu pensament més pur i fer-los adonar que tot el que ens envolta brilla i vibra de forma lliurement poètica.

Posant la mirada atenta en la realitat més propera, hem après a compartir tresors, d’aquells que no es poden tocar, reinventar objectes, definir somnis, regalar gestos, reivindicar sentiments, desitjos, i els hem manifestat a casa nostra, CAMP CLAR.

Tot això amb la finalitat de conscienciar als nostres veïns i contagiar-los la necessitat de construir conjuntament el camí que ens conduirà a un sentiment d’unitat i estimació pel nostre barri, amb una visió creativa i artística.

Al llarg de les sessions hem trenat un lligam important entre els nostres infants, en Joan i nosaltres mateixos en tot un recull d’evidències que ens han fet emocionar, creant vincles de coneixement que ens han permès aprofundir més enllà del que pedagògicament permetria la docència com a tal.

Hem constatat gratament com alguns alumnes amb determinats bloquejos han trobat una escletxa de llum que els ha permés expressar emocions contingudes o bé descobrir-les. Ha sigut gràcies a tot aquest treball que hem tingut la possibilitat de millorar i reenganxar alumnes que no aconseguien construir nous aprenentatges i no sabien eixamplar horitzons en les seves relacions socials i humanes.

Així doncs, podem dir que hem redescobert l’art com una forma d’educar potenciant la creativitat i el pensament ètic i crític que donarà forma als petits d’avui que seran la societat del demà.

Tots hem après a tenir una altra mirada de la vida, hem après a veure-la de molts colors i que tots ells formen part de nosaltres, enriquint-nos. Hem tingut l’oportunitat de no oblidar com pensen, escolten i observen els nens. Pensant, escoltant i observant de nou, com ells.

Moltes gràcies per aquesta gran oportunitat!!!

Valoració de l’artista convidat, en Joan Rioné:

Els amics l’Artista va l’Escola (Eloïsa, Thais, Nani…, quin equip!), em demanen fer una valoració de l’experiència viscuda a l’Escola Ponent de Tarragona. «Fes-ho amb les teves PARAULES, sabràs donar un to POÈTIC», diuen. Tot seguit, ho intento.

La situació actual

Es fa difícil començar a valorar qualsevol cosa sense tenir present la situació actual: dos mesos de confinament, estat d’alarma, crisi sanitària, espant global. A data d’avui, mitjans de maig de 2020, seguim atents a que això millori. Per aquells que ens dediquem a la cultura en viu (tot i estar acostumats a una situació d’excepcionalitat permanent) ha sigut una bona patacada. Les paraules es van quedar a mitges, la poesia es va amagar dins les cases, totes les feines es van veure posposades o anul·lades i, ara, els somriures s’amaguen rere una mascareta. Al projecte que valoro només li falta la cirereta, la posarem quan torni a l’escola i m’acomiadi. El pastís que vam cuinar (a moltes mans) va sortir del forn: «ding!», i era exquisit.

El projecte

Guanyador del Premi Baldiri Estímul 2019. Recordo que a la festa d’entrega del guardó al Teatre Romea de Barcelona, un presentador mediàtic ens va anomenar, tothom va aplaudir i ens va convidar a pujar a l’escenari. Avançant pel passadís de la platea, li vaig murmurar a l’Eloïsa: «Quina vergonya… I què diem?». Ella va respondre: «jo explicaré la vessant pedagògica, tu hi poses les teves PARAULES, fes-ho amb un to POÈTIC». Just el que intento tornar a fer ara.

El paisatge

Quan vaig començar a visitar l’Escola Ponent la tardor del 2019, no en sabia gaire més que el que en diu la vista: una escola del barri de Camp Clar, de barracons, vora un carrer amb nom de riu, en un solar al costat de les instal·lacions esportives dels Jocs Mediterranis. Que és com dir: una cabana de pescadors pròxima a la piràmide de Kheops. No pretenc comparar l’Antic Egipte i la Tarragona actual, ni el riu Nil amb el Ciurana, ni Tutankamon amb cap alcalde però sí que ambdós «regnes» coincideixen en una dèria per fer coses majestuoses i, sovint, s’obliden de la realitat de les petites coses. «La història ens jutjarà!», que diuen. D’aquí uns anys la canalla que ho és ara serà qui l’escriurà, la història. Estic encuriosit per saber que en diran de tot plegat; d’aquests llegats i del món que els pretenem deixar.

Les petites coses

Els petits detalls. Extraordinaris a la gent sensible. Invisibles a molts a ulls. La poesia està a tot arreu. Cal estar atents. Afinar la mirada.  Aquesta va ser la premissa.

Tot seguit, la llista de paraules que la canalla va escollir i va exhibir durant la Manifestació pel barri: amistat, poesia, bàsquet, poesia, esport, llibertat, amor, visca, poema, cel, poesia, ocells, amor, amics, confiar, amistat, amor, família, pau, harmonia, plastelina, amable, flors, animal, compartir, amistat, dia, poesia, poesia, natura, natura, vida, intel·ligència, alegria, amistat, amor, col·legi, pares, jugar, carrer, esperança, família, germà, mercat, dia, Sol, amor, família, música, llibertat, valentia, amor, intel·ligència, riure, amics, amor, natura, amics, animal, esforç, Camp Clar, alegria, vistes, germans, poesia, París, jugar, somriure, somiar, natura, realitat, amor, caminar, junts, amistat, amor i amor.

Les persones

Quan vaig començar a visitar l’escola vaig veure que l’equip directiu hi dipositava il·lusió i una expectativa alta. Això em va suposar un repte ja que el projecte era llarg (moltes sessions de treball setmanals) i em «preocupava» mantenir viva aquesta expectació sessió rere sessió.

Els projectes es pensen, s’escriuen, se’n poden fer presentacions i visualitzar-les amb un PowerPoint però, a l’hora de la veritat, tot depèn de les persones que et trobes i de la confiança que et fan. Vaig tenir sort. La complicitat amb la Rosa i el Jesús (els dos tutors de 4rt) va ser gran i van ser ells qui van superar totes les expectatives. Dos mestres/referents amb una motivació enorme, alegres, propers i que no van dubtar a participar de les activitats. A la confiança només s’hi pot respondre amb confiança. I així, anar trenant.

A mesura que passaven els dies la percepció inicial d’una petita cabana de pescadors vora la gran piràmide va canviar. La cabana es va transformar en una trama laberíntica de sales i passadissos on hi passaven moltes coses. La piràmide seguia sent alta però era anònima i estàtica. La cabana, per contra, es mostrava com a quelcom dinàmic. Plena de noms.

Seria bo anomenar a totes les persones que van ajudar/recolzar/encuriosir-se amb la proposta però s’escaparia algú i la llista seria incomplerta; faig una llista col·lectiva: l’equip directiu, els mestres, el personal de l’escola, l’AMPA, les mares, els pares… els nens. Cadascun d’aquests amb el seu nom i tota una vida per seguir atenent als detalls, a les petites coses i a la descoberta de com, en les arts i en la vida, pots passar de ser públic a ser actor amb una gran immediatesa.

Paraules i poesia

Totes les sessions les duia degudament preparades, impreses en un paper, amb la data, els continguts, les activitats… Però, sovint, derivaven en una conversa espontània. Vaig riure molt, m’ho vaig passar pipa. Recordo que un dia parlàvem de les paraules (PARAULES), vam fer-ne una llista improvisada, la vam escriure a la pissarra i les vam unir tot buscant combinacions impossibles, divertides, tristes, romàntiques, inesperades… La màgia creativa de l’atzar!

En una altra ocasió, en veure que la diversitat lingüística de la classe era enorme, vaig preguntar en quants idiomes sabrien dir «poesia» (POESIA). En van sortir una desena i després algú ho va dir en un idioma inventat i després algú altre i algú altre i un altre… Poesia en quinze idiomes. Ressonant en quinze sonoritats diferents. Dins una cabana de pescadors. Vora un carrer amb nom de riu. És colossal, res no li fa ombra.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s