Curs 2017-2018

Segon curs de formació del professorat de “L’artista va a l’escola” impartit per Sergi Quiñonero, Arnau Casanoves, Joan Rioné, Maite Serna i Nani Blasco durant el primer trimestre del curs 2017-2018, gràcies a l’IMET i al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.

1a sessió: l’artista Sergi Quiñonero es presenta molt breument i explica el concepte de Land-art mentre posa exemples d’alguns del seus representants: Andy Goldsworthy, Nils Udo, Francesc Punsola, Spencer Byles, Nagato Iwasaki, Luca Zaro, Xavier Sis, Rafel Contreras i Angles J. Sagués.

Parla també sobre l’origen del Land-art a finals dels anys 60 amb l’objectiu de qüestionar el sistema capitalista i fugint de la comercialització de l’art. Ens explica que hem de connectar amb la idea de l’ésser humà com a “bon sauvage” (en estat natural).  Ens fa reflexionar també sobre el paisatge com a concepte cultural que determina la nostra imatge de la natura.

Sergi Quiñonero acaba l’exposició teòrica compartint imatges d’algunes de les seves pròpies obres fetes enmig de la natura. Són de realització molt senzilla, de manera que podem tenir-les presents com a exercicis que podem fer a classe amb els infants. Ens convida a crear espais de sensibilitat en el Parc del Francolí, és per això que ens desplacem allà mateix per fer una primera presa de contacte i començar a pensar les possibles intervencions plàstiques que farem el dilluns següent.

2a sessió: Ens encaminem cap al Parc del Francolí. Un cop allà, ens distribuïm en petits grups de treball amb la intenció de crear amb elements naturals. Després d’observar l’entorn i fer una tria de llocs i d’elements trobats, moltes són les accions que podem executar a continuació: ordenar, amuntegar, cavar, penjar, trenar, modelar, acumular, relligar, dibuixar, superposar, ensorrar, enfonsar, marcar… el temps passa volant i el sol comença a amagar-se, és l’hora de fer la posada en comú dels treballs fets. El Sergi s’emociona en observar el resultat i escoltar les intencions darrere de cadascuna de les obres: el binomi natura-artifici, la porta a la natura, la materialització del vent, homenatge a la vida, la fugacitat de l’ésser humà, etc.

Les obres de Land-art són efímeres, només es pot conservar el document gràfic de la seva existència. Per acabar, per tant, fem fotografies i aprofitem per recollir les escombreries que trobem pels voltants. També retirem del medi natural qualsevol element artificial que hagim pogut fer servir en la nostra creació. Ha estat tot un plaer gaudir de l’art mentre respectem la natura.

3a sessió: l’Arnau Casanoves es presenta com a artista i explica alguns conceptes que fa servir en la realització de les seves obres:

  • deixar que parli el material per sí mateix, un material moltes vegades trobat, reciclat, amb textures i propietats diferents (teles, cartrons, diaris, revistes…)
  • fer servir la iconografia pròpia del seu (nostre) temps, fàcilment reconeixible per l’espectador
  • fer referència a assumptes propis de l’actualitat però també atemporals
  • incloure paraules i textos breus suggeridors que moltes vegades fan referència al cartellisme o el còmic
  • tapar o cobrir, accions enteses no com a equivocacions, sinó com a canvis de criteri durant l’execució de l’obra
  • provocar multiplicitat de lectures possibles d’una mateixa obra
  • combinar dibuix, pintura i collage sobre paper, o bé sobre suports alternatius com poden ser portes o finestres reutilitzades

La seva manera de treballar és una crida al reciclatge dins d’una societat de consum que gasta amb excés. L’ús de portes, per exemple, parla indirectament de la comunicació interpersonal (porta oberta/tancada).

Un cop finalitzada la seva presentació personal, ens aporta exemples d’artistes que formen part del seu imaginari i que utilitzen la tècnica del collage, com Henri Matisse, Richard Hamilton, Robert Rauscenberg, Terry Gilliam, Joseba Elorza, Kacper Kiec o Sigmar Polke.

Com a conclusió, l’Arnau afirma que el collage és una bona manera de criticar la nostra societat i que, amb la seva obra, vol incomodar a la gent per estimular la reflexió. Tot seguit, com alumnes del curs, passem a la realització de la nostra pròpia obra.

4a sessió: La primera part de la sessió la dediquem a posar en comú els exercicis de collage fets el primer dia. Alguns d’ells els hem hagut d’acabar a casa per manca de temps.

Durant el comentari, l’Arnau va suggerint idees a tenir en compte com la necessitat de sintetitzar i no repetir de forma redundant un missatge, l’eficàcia de combinar imatge i text per donar pistes a les interpretacions possibles de l’espectador, la utilització del color amb un sentit expressiu, el fet de sortir-se del marc com un gest de provocació, etc.

Els resultats obtinguts sorprenen agradablement l’Arnau, que es mostra satisfet de la nostra feina.

l’Arnau ens vol ensenyar també la tècnica de la transferència d’imatges sobre un suport porós, ja sigui paper, tela o fusta. Ho provem, primer encolant la fotocòpia amb la imatge triada sobre la superfície i assecant-la amb assecador de cabell. Continuem aplicant aigua amb la mà i fent relliscar els dits sobre la superfície per fer marxar a poc a poc les restes de paper i aconseguir que es quedi la tinta sobre el suport. La tècnica no resulta fàcil i alguns de nosaltres tenim dificultats per fer la transferència amb èxit. Haurem de continuar fent proves a casa, sense preses, deixant eixugar la fotocòpia encolada d’un dia per l’altre.

5a sessió: El Joan Rioné ens explica que és historiador de l’art, que té una companyia de teatre d’objectes anomenada “Genovesa narratives teatrals” i que fa servir el teatre com a eina comunicativa. Ens parla de la importància de l’espai i de la llum (per això ho ha preparat avui amb consciència)  i titula a la sessió d’aquest dilluns: “De la imatge al moviment” (la propera serà “De l’objecte a l’acció”).

Mentre ens mostra la seva pàgina web:  www.genovesa.org , ens parla de conceptes com “assemblage” (tècnica interessant per crear titelles) o “manipulació” (per referir-se a l’acció de fer-les servir). També coneixem, en aquesta primera sessió amb el Joan Rioné, alguns dels seus referents artístics com Marcel Duchamp, Joseph Cornell, Daniel Spoerri, Louise Nevelson i l’art Povera en general. Al Joan li agrada visitar mercats d’antiguitats i fer servir objectes de segona mà o reciclats.

Tot seguit, entrem en acció i desenvolupem alguns dels exercicis de teatre que el Joan ens ha preparat per començar a expressar i comunicar-nos.

Alguns dels exercicis que hem fet:

L’espai (teatre i vida)

  • Caminem + diem el nom d’una persona + ens apropem + acció al voltant de la persona: adoració, seducció, atac amb pessigolles, cadireta de la reina…

Emocions

  • Cinc persones assegudes en 5 cadires. Han de pronunciar una mateixa frase expressant una emoció determinada (enamorament, enveja, odi, alegria…) + canvi de cadira i d’emoció.

Improvisacions

  • Bola de neu: tots els actors i actrius marxen de la sala, menys un/a. La persona que es queda pensa una història sense paraules (però sí amb so). Entra una persona que estava a fora i veu l’escenificació. Llavors, entra una altra i el “nou” li escenifica i així fins que va entrant tot el grup, un a un. L’últim només la mira i ens explica la narració que li sembla endevinar. La comparem amb la primera història.

Jocs plàstics

  • Escultura amb objectes de l’espai: es fan grups; amb el material de l’aula construïm una escultura, posem títol i expliquem el significat.
  • El joc de les formes: fem parelles; la 1a persona dibuixa una forma, qualsevol, res concret, la 2a persona l‘ha de convertir en alguna altra cosa.

6a sessió: Joan comença la sessió mostrant-nos alguns exemples de teatre d’objectes, com:

El teatre de l’home dibuixat: https://www.youtube.com/watch?v=Np8ULBUGpSc

Hotel Modern theatre company: https://www.youtube.com/watch?v=5H9NjiFEEFc

Paul Zaloom: https://www.youtube.com/watch?v=HGYvpscO98M

Tam Tam: https://www.youtube.com/watch?v=4Lb6j9zAK6o

Philippe Genty: https://www.youtube.com/watch?v=z4Iwo-oYdAg

Seguim amb un joc senzill per posar a prova la nostra capacitat de mímica i interacció amb els altres: Joan ens diu a cadascú una paraula secreta, les paraules estan aparellades (vent-fulla, cavall-genet…) i hem de buscar la nostra parella fent mímica, sense parlar. Riem molt i ens relaxem. Seguidament ens proposa crear la nostra titella amb la tècnica de l’assemblage.

Per acabar la sessió, fem una prova de com narrar una història amb les nostres titelles acabades de crear. Joan ens recomana que, a cada síl·laba, la titella faci un petit moviment, d’aquesta manera serà molt més creïble la personificació.

7a sessió: Nani Blasco es presenta com a economista que finalment s’ha dedicat a la gestió cultural. Li interessa sobretot l’art en context i, quant a mitjans d’expressió i comunicació, fa servir la fotografia i el vídeo.

Forma part de l’equip de “Kunstainer”, associació cultural de Tarragona, dedicada a la gestió, producció i curadoria de projectes artístics com l’Estació creactiva, Ciutats creactives, Buzz, Transmissions, Expeditions, etc.:  http://kunstainer.com

Ens interpel·la a reflexionar sobre la frase “L’art està a l’epicentre del segle XXI”, argumentant que la cultura hauria de ser el paradigma a l’hora de construir polítiques i legislacions a la societat del segle XXI: el centre hauria de ser la persona i la manera de construir la cultura (cultura definida com a identitats i maneres de viure junts), en lloc de com ha succeït en el segle XX que l’empresa ha estat l’epicentre (i l’economia la que ha conformat polítiques i lleis). El segle XXI contempla un canvi de paradigma que ens duu cap a la societat de la informació, o altrament dita “societat creativa”. En aquest futur esperat (i utòpic?), ens hem d’empoderar per aconseguir-ho, superant les resistències de les forces que no volen abandonar el seu sistema (econòmic). Nani proposa que, si bé el centre de les transformacions del s. XXI serà la cultura, el paradigma d’una cultura crítica, alliberadora i plenament creativa és l’art. I aquest art i aquesta creativitat estan a l’abast de tothom, no pertanyen pas a cap elit ni és propietat d’uns pocs genis.

Tot seguit ens proposa fer servir el mòbil com a “arma” creativa, crítica i alliberadora: ens farem un retrat fotogràfic  i escriurem un un missatge que vulguem transmetre a la societat.

Abans de començar, ens explica la utilització d’aquest instrument creatiu, que tothom duu a la butxaca: els diferents tipus de pla, les qualitats de la llum, l’estabilització del mòbil amb un trípode (ens porta un adaptador per cadascun de nosaltres), la neteja de l’òptica, etc. Tot seguit, comencem a treballar, fins que tothom s’ha fet un autoretrat i ha pensat una frase. Nani Blasco ens convida a situar aquesta foto a un espai públi on vulguem “donar la cara”.

8a sessió: Nani posa èmfasi en algunes qüestions que ja van sorgir en la sessió anterior: vivim en una societat líquida, com assenyalen aurtors con Zygmunt Bauman, Richard Florida i David Harvey (un món provisional, ansiós de novetats, esgotador, en lluita per l’espai públic), hem de reflexionar sobre l’educació com a alliberadora i com a generadora de canvis socials (el currículum es correspon amb la realitat? O està masa centrat en què els nois i les noies trobin una feina, en lloc que puguin ser el que vulguin ser? l’art és necessari? l’art és transformador?). L’espai públic és un suport d’expressió ciutadana que hem de reivindicar. Compartim tot seguit el canvi que proposa Nani (de la diapositiva 1 a la 2) en el qual l’educació artística té un paper important:

En aquesta primera part de la sessió, ens dediquem també a posar en comú el resultat de l’exercici proposat en la trobada anterior.

Reconeixem que és fàcil fer-nos la fotografia i buscar la frase que volem comunicar o reivindicar, però costa molt penjar-la a l’espai públic i donar la cara! Hem d’estar ben segurs de la idea a defensar!

La segona part de la sessió és més pràctica i creativa, la fem acompanyats pel Xavier Trobat, amic del Nani, ambdós membres de l’Associació cultural juvenil “Ariadna”. El Xavier ens explica la seva manera d’entendre l’educació artística per a formar persones lliures, creatives, que puguin decidir sobre la seva pròpia vida. Ens presenta el seu llibre de haikus il·lustrats titulat: “Pensaments d’un peix que camina” i ens explica que l’art l’ha salvat la vida. Tot seguit Xavier ens proposa fer un exercici, amb l’objectiu de fer servir l’art per a PENSAR, que podrem posar en pràctica a l’aula seguint aquesta seqüenciació:

  1. Obrir el debat a classe sobre un tema (en el nostre cas, hem parlat sobre educació).
  2. Triar una paraula sobre el tema (ell ens proposa, per exemple, la paraula “camí”).
  3. Crear un haiku o un micropoema a partir de la paraula triada.
  4. Pintar lliurement a partit del text, fent servir tinta xinesa sobre paper prèviament mullat amb els dits.

Gràcies, Xavier, ens has emocionat i ens ho hem passat molt bé!!!

Abans d’acomiadar-se de tots nosaltres, Nani Blasco ens proposa aquesta bibliografia:

Florida, R. (2010) La clase creativa: la transformación de la cultura, del trabajo y el ocio en el siglo XXI. Paidós Ibérica.

Florida, R. (2009). Las ciudades creativas: por qué donde vives puede ser la decisión mas importante de tu vida. Paidós Ibérica.

Harvey, D. (2013). Ciudades rebeldes: del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Ed. Akal, Madrid.

Trobat, X. (2017). Pensaments d’un peix que camina. Ed. Bombolla, Tarragona.

Sbert, C; Sbert, M. (2017). La mirada de la libèl·lula. Una visió sobre l’Educació Artística. Disset Edició, Benisselem (Mallorca).

9a sessió: : La Maite Serna ens explica què és la sinestèsia, i què vol dir aplicada a la pintura. Ens diu que la seva cerca artística passa per despullar-se de tot el que implica aprenentatges en societat per valorar i treballar les idees a partir dels sentits.

Ens explica l’experiència desenvolupada durant el projecte “L’artista va a l’escola” amb els alumnes de 6è a l’Escola Ponent; creu que, d’uns quaranta alumnes, molt pocs semblaven encara purs a l’hora d’expressar-se plàsticament. Eren aquests els que tenien els sentits alerta, i dibuixaven allò que sentien o volien expressar.

La Maite ens mostra algunes obres seves, un retrats sinestèsics on les textures, la composició i els colors són fonamentals i ens parlen de l’individu. També desplega al terra unes altres obres d’un format llarguíssim fetes a partir de l’escolta d’una música d’un improvisador dels anys 70 nord-americà. Aquestes eren obres que posaven la màxima atenció al sentit de l’oïda, on s’imposava el so, el ritme i a la melodia. Ens parla d’aguns autors sinestèsics com a referents, el pintors Kandinsky,  el compositor i músic Fran Lizt i l’escriptor Charles Baudelaire.

De seguida ens proposa una activitat: un autoretrat sinestèsic, no figuratiu, cal representar com ens sentim en aquell moment. En gran mesura l’aula s’ha esgarrifat, però com qui no vol la cosa, ens ha demanat que tanquéssim els ulls i ens relaxéssim. Ha posat una música i ens ha anat parlant de manera suau, indicant-nos la manera d’observar-nos a nosaltres mateixos. La relaxació era necessària, i el seu resultat ha estat evident. Després tots hem començat a treballar, convençudíssims.

Quan hem acabat ens proposa la segona activitat: escoltar el Vals d’Amelie, i representar-lo plàsticament amb pintura. Quan la música ha deixat de sonar, hi havia algú que deia: més, una altra vegada!

Ha estat una sessió molt pràctica, plàstica i divertida, però també seriosa i reflexiva. Finalment hem fet una posada en comú, on tothom que volia explicava la seva obra i, per sorpresa de tots en general, cadascun havia profunditzat força en els autoretrats. Alguns dels treballs resultants són plàsticament molt potents.

10a sessió: En aquesta segona trobada amb la Maite, repassem el material que tenim i comencem amb una relaxació que ens obre la porta i ens dóna permís per estar amb nosaltres mateixos, lloc indispensable per començar a connectar amb les emocions i sentiments. La Maite, amb veu suau, ens indica com respirar i la importància de mantenir una correcta higiene corporal.

1 era activitat: pintar a partir dels estímuls del sentit de l’oïda, i atendre a les nostres emocions, tal com estem aquí i ara. Sona la música de Gumbal Machine, cadascú de nosaltres quan està preparat, s’alça i agafa les pintures que creu que necessita, i comença a pintar.

2a activitat: La Maite ens reparteix mandarines i ens proposa pinta el gust i l’olor. Quins colors i quines formes té? O pintar algun record o sentiment que ens evoqui. La Maite ens explica que fins als 4 anys tots som sinestèsics, però que anem perdent aquesta facultat. Ens parla de diferents tipus de sinestèsia, persones que associen una cosa a un gust, altres que associen les paraules a un color, la música a colors, fins i tot la música a gustos…

3a  activitat: La Maite ens llegeix fragments de poemes i novel·les, molt descriptius, cal que cadascú pinti el fragment amb el qual connecti. Alguns dels textos són: “El Purgatorio” de RAÚL ZURITA, “El gato” de BAUDELAIRE, “El Perfum” de PATRICK SUSKIND, “La serpiente verde” de GOETHE. En finalitzar, voluntàriament els hem comentat.

4a activitat: la Maite ha triat per l’ocasió “Porcelain” de MOBY, una música electrònica per minimitzar els referents visuals. És una activitat en grup, tenim un paper d’1’5 per 6 metres de llarg. Tots junts hem començat a deixar-nos portar per la música. El resultat i la sensació han estat fantàstics!

Algunes valoracions del curs per part de mestres i professores assistents:

SOBRE L’ART A LES ESCOLES:

  • L’art hauria de ser l’eix vertebrador de tots els altres aprenentatges.
  • És imprescindible!!! La meva experiència certifica que l’art resulta ser un “motoret” que possibilitat qualsevol descoberta/aprenentatge.
  • L’educació artística ajuda en el desenvolupament de la creativitat i del pensament crític.
  • Animo a treballar els continguts mitjançant els llenguatges artístics!

SUGGERIMENTS DE FUTUR:

  • Que aquest curs de formació tingui continuïtat, ja que en el meu cas ha estat molt útil, tant a nivell professional com personal.
  • Formar un grup de treball on es comparteixin les experiències portades a terme a l’aula a partir dels aprenentages adquirits al curs.
  • Plantejar més activitats adreçades als més menuts de l’escola.
  • Fer més activitats a l’aire lliure, com la del Sergi Quiñonero.