Vaig néixer a Tarragona el 20 de juliol de l’any 1973, però visc en un poblet molt petit de la Conca de Barberà, Solivella, lloc on he passat gran part de la meva infantesa i on ara resideixo amb la meva parella i nens, doncs necessito del contacte diari amb la natura i anar a córrer pels camins i senderons que tinc només obrir la porta de casa.
Vaig estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, però aviat vaig adonar-me’n que no m’agradava, així que vaig decidir apuntar-me a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona per cursar els estudis de Grau Superior en Fotografia, que és precisament on he acabat treballant.
Els meus projectes giren entorn l’àlbum familiar, la memòria i la identitat, tan individual com col·lectiva. Aquests treballs no es poden plantejar sense una prèvia col·laboració, doncs generalment treballo apropiant-me de les imatges domèstiques de les altres persones arribant a crear un discurs propi però que retorna, inevitablement, a tots aquells que han col·laborat en el projecte.
He participat en exposicions com a ara el CCCB de Barcelona, A.I.R Gallery Nova York, Antic Ajuntament i Serveis Territorials de la Generalitat de Tarragona, i en diversos festivals d’Art Contemporani com l’SCAN o el BAC Festival a Barcelona. Vaig obtenir la Menció d’honor pel Centro Párraga de Múrcia amb el projecte “Vull ser de plàstic” que reflexionava sobre la pròpia identitat a partir de l’autorretrat i amb el que també vaig aconseguir una Beca de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat i amb la que vaig poder exposar a diversos espais d’art. També vaig poder mostrar un altre vesant d’aquest treball amb el projecte ”Identitat” al 8th Hellenic Photographic Festival al Atenes i a la Biennal de Vic entre d’altres. Però m’interessa ressaltar l’exposició “En capses de sabates. Històries domèstiques dels tarragonins”, produïda per l’Ajuntament de Tarragona i exposada al Palau de Congressos, ja que marca un abans i un després en el meu treball. Deixo de treballar l’autorretrat i la identitat individual per centrar-me en la identitat col·lectiva. És arrel d’aquesta exposició on les fotografies domèstiques es converteixen en la meva font de treball de projectes com “Veïns a la fresca” intervenció pels carrers de Constantí realitzada juntament amb Núria Serrano, o “En família” plantejat pel projecte “L’Artista va a l’escola” i realitzat amb la col·laboració dels pares, mares i alumnes de 5è l’Escola de Pràctiques de Tarragona.
L'Artista va a l'escola 