Albert Asensio

Vaig néixer un matí de diumenge del mes de març, quan les orenetes estaven a punt d’arribar al poble per començar a fer niu. De ben petit que em fascinava tot el que tenia relació amb volar. Segur que no tenia més de set anys quan vaig decidir que volia ser pilot d’una nau per viatjar ben lluny, però el temps passava i la nau no arribava. Així que, cap als onze vaig pensar que la millor manera per aconseguir viatjar a nous mons era dibuixant, i resulta que hi tenia traça. Dibuixava a les parets blanques de casa, a les taules verdes de l’escola, als sorrals del parc i omplia les darreres pàgines de totes les llibretes que arribaven a les meves mans.
“Amb el dibuix un no es guanya la vida”, em van dir, així que quan vaig fer l’estirada vaig marxar cap a la ciutat per convertir-me en dissenyador gràfic. Però el cuquet del llapis continuava viu, i arribat el dia, aquest cuquet em va empènyer a fer un postgrau d’il·lustració que em va obrir el camí per donar vida als meus personatges i així, poder viure com a il·lustrador.