Objectius:
- Entendre l’art com un mitjà d’expressió personal a l’abast de TOTS i TOTES.
- Perdre la por a la línia, ja que aquesta no es una frontera infranquejable. La taca i l’atzar també formen part de la creació.
- Desmitificar els formalismes, fugir de les representacions objectives i fer servir les subjectives. Com deia Goethe: “Si pinto un gos tal i com es, lògicament tindré dos gossos, però mai una obra d’art”.
- Desenvolupar la mirada crítica, autojustificant el que es fa, com i perquè.
1ª Sessió (dia 24/3/2017): L’Arnau Casanoves entra per primer cop a la classe de sisè de l’Escola Sant Salvador. Els nens i nenes estan asseguts en rotllana, acompanyants pel seu mestre Oriol Jordana i la directora de l’escola, Txell Olivé.
L’Arnau es presenta com a artista i comença a projectar algunes de les seves obres sobre paper. Obre el diàleg a classe i queda gratament sorprès de les interpretacions tan diverses que els infants fan de les seves imatges. Conceptes com collage, reciclatge de materials, tipografia, gravat i estampació… s’obren pas enmig del discurs de l’artista.
Mestre i directora s’afegeixen a la conversa amb els infants i sembla com si les diferents obres projectades fessin de mirall de cadascun dels presents, fent-los explicar el seu món interior. Un dels nois compara un dels collages de l’Arnau ni més ni menys que amb el Guernica de Picasso!
En veure alguns del treballs de l’Arnau sobre portes i parets, es mostren encara més interessats. Alguns reconeixen el mural del Serrallo i comenten haver passat caminant just pel seu costat. L’hora i mitja de classe passa molt ràpid, però abans que marxi l’Arnau, els nens i nenes volen mostrar-li un treball de collage que han iniciat amb el seu mestre. Per últim, l’Arnau fa recomanacions sobre el material que hauran de portar per la propera sessió.
2ª Sessió (dia 31/3/2017): Durant la segona sessió, els nens i nenes de l’Escola Sant Salvador passen a l’acció. Han portat alguns materials per retallar, com catàlegs de joguines o del supermercat. El mateix Arnau també ha portat material trobat casualment pel carrer i revistes de casa.
Després de fer petits grups de treball i repartir el material, tots comencen a retallar precipitadament, de manera que es produeix una saturació d’imatges que omplen els fulls DIN A-3 de suport de manera descontrolada. L’Arnau ha de fer parar els infants i fer-los reflexionar. Què és el que volen dir amb aquests collages? Quin element és el més important i quin el menys? S’obre el diàleg amb els infants gràcies al qual comencen a adonar-se que cal una intenció i una jerarquia de representació. Alguns opten per fer servir el color amb l’objectiu de destacar algunes parts de la composició, i d’altres cobreixen amb paper o retolador zones que consideren menys importants.
3ª Sessió (dia 28/4/2017): En la tercera sessió fem servir pintura i collage, utilitzant així tècniques mixtes. És divendres per la tarda i, aquell dia, els nens i nenes estan especialment cansats, parlen i corren per la classe sense parar. No fan barreges de color, sinó que fan servir el color directament del pot. Treballen desordenadament, enganxant primer els retalls de paper i després pintant al voltant de les figures enganxades. Seran aspectes a tenir en compte per comentar-los abans de començar el treball final. Dues noies acaben castigades, cadascuna en un racó de la classe. Una d’elles, quan no mira l’Oriol, aprofita per agafar ràpidament un pinzell i pintar, com fa la resta de companys. Ella també vol gaudir del plaer de fer servir les pintures.
L’Oriol ha aconseguit una cadira i dos paravents de fusta pintada per utilitzar-los a classe com a suport artístic, tal i com habitualment fa l’Arnau quan treballa al seu estudi. Els mobles vells estan l’entrada de l’aula, d’aquesta manera creen espectació i els infants recorden que els faran servir com a suport per treballar plàsticament amb l’Arnau. Alguns ja es pregunten què faran allà i comencen a imaginar.
Abans d’acabar la sessió, l’Arnau i l’Oriol donen consignes als nens i nenes sobre el material que caldrà portar el dia que comencin a intervenir plàsticament sobre els mobles vells.
4ª Sessió (dia 5/5/2017): En aquesta sessió els infants han portat material divers, com llana de colors i una cadira i portes velles per fer-les servir com a suport artístic. Estan receptius i amb ganes de començar a treballar. Abans de començar, comentem en grup alguns aspectes a tenir en compte a partir de l’observació dels collages de l’últim dia.
Amb els/les alumnes repartits en grups de treballs, cadascun intervé sobre el suport triat. Les pintures utilitzades són tèmperes i no cobreixen la superfície en la seva totalitat, fet que els fa insistir varies vegades sobre el mateix lloc. Els agrada tacar-se de pintura i anar al lavabo a rentar el pinzell i les mans. Estan excitats. Alguns prefereixen fer collage i retallen i engaxen fragments de paper i altres objectes sobre la fusta. L’Arnau passeja entre les taules, ordenades per treballar en grup, recordant-los no perdre de vista el tema triat i donant-los orientacions sobre el dibuix, la composició i les tècniques possibles a utilitzar.
Un dels grup treballa sobre tres portes encaixades a mode de puzzle, sobre les quals han començat a dornar forma a un monstre. Això inspira l’Oriol a desenvolupar el tema en classes posteriors. Pot ser un tema que els enganxi, monstres bons i/o dolents.
5ª Sessió (dia 19/5/2017): L’última sessió es fa al taller de plàstica, on hi ha molt més espai per treballar. Varies noies han estat expulsades de classe per mal comportament i marxen a un altre espai amb una professora de guàrdia, això fa que la resta treballi més ordenadament. Els grups que avencen més ràpidament són aquells que treballen sobre una superfície plana, ja que les cadires són molt més difícils de transformar en monstres. Tot i així, els infants treballen amb il·lusió, ajudats per l’Arnau i el seu mestre, l’Oriol. A mesura que donen per acabats els monstres, els anem col·locant a la pissarra per fer fotografies. Quan acaba la classe encara queda molta feina a fer, així que l’Oriol haurà de seguir treballant amb els infants el tema dels monstres, tot i que les sessions previstes amb l’Arnau hagin finalitzat.
Valoració de l’artista convidat, Arnau Casanoves:
“Considero que les sessions han transcorregut positivament. Potser els ha costat arrencar, però l’Oriol, que els coneixia molt bé, m’ha guiat per entendre més aquest grup: si podíem fer treballs en grups o no i quines eren les idees principals a seguir, ja que jo vaig començar amb conceptes massa complexos i eteris per a ells. Finalment vam acabar focalitzant el projecte en el desenvolupament d’un monstre, els resultats han estat fantàstics.
Malgrat tot, els passos previs al resultat han influït molt positivament en els alumnes per arribar a entendre el mecanisme del collage, fent servir diverses tècniques i desenvolupant cada vegada imatges més complexes amb més agilitat i facilitat.”
Valoració del mestre, Oriol Jordana:
“No estem acostumats a canviar les llibretes, els llapis i els bolígrafs per retalls de revistes, fustes dels contenidors, samarretes estripades, guixos i pinzells… Estem acostumats a portar les mans netes, a seguir instruccions i a treballar en silenci.
En el moment que va arribar l’Arnau, vam deixar els costums de banda, vam passar cinc setmanes inventant, jugant, aprenent i deixant-nos portar.
Vam començar amb petits papers, després uns de més grans, els papers grans van passar a ser portes i fustes que vam convertir en monstres fantàstics.
Hem après que ser artista no és fàcil, que darrere de cada obra , per senzilla que sembli, hi ha un aprenentatge, que s’ha de pensar, que no tot s’hi val, que no és fàcil ser lliure.
Gràcies Eloisa i Arnau”.
Valoració final conjunta dels infants de l’Escola Sant Salvador.
“Val la pena canviar la classe de medi de divendres a la tarda. Canviar els circuits elèctrics per papers, retalls de roba, pintures i fusta”.
“Tot sembla molt fàcil fins que intentes imitar el que fa l’Arnau. Tot sembla molt fàcil fins que et diuen: fes el que vulguis. Sembla molt fàcil trobar els materials fins que et poses a buscar-los”.
“No és veritat que tot s’hi val, ni tampoc es transforma en realitat tot el que et passa pel cap”.
“Ara els germans petits miren amb una cara estranya els nostres treballs penjats a les parets de l’escola, i fan la mateixa cara que fèiem nosaltres el dia que l’Arnau ens va ensenyar la seva obra”.
Al final de curs, l’exposició dels monstres creats:
L'Artista va a l'escola 