Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun: Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.
L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica que fos fruit de les necessitats i les demandes de l’alumnat implicat. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació global i en valors a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.
El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona, i la Diputació de Tarragona.
Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun: Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.
L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica atractiva per l’alumnat implicat que eduqués en valors. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació ètica i integral a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.
El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona i la Diputació de Tarragona.
Objectius:
Dimensió percepció, comprensió i valoració
Observar i trobar “poesia” al nostre entorn.
Despertar la “curiositat sensible”.
Atendre, entendre i jugar amb les emocions.
Descobrir, de primera mà, la feina dels artistes.
Veure com llibres i teatre es donen la mà.
Dimensió interpretació i producció
Activar estímuls nous i positius al nostre entorn (barri…)
Treballar/jugar amb les paraules, els objectes, les històries.
En contra de les “emocions exprés” que proposa l’oci comercial, identificar l’emoció subtil i la ironia.
Reviure l’entorn des d’una perspectiva poètica.
Dimensió imaginació i creativitat
Crear una passejada poètica pel barri fins arribar a l’escola més propera i celebrar la trobada.
Crear un passatge poètic al Casal Cívic per convidar a interactuar als infants d’altres cursos i també a les famílies (no s’ha pogut realitzar degut al confinament).
SESSIÓ 1.- 3 d’octubre de 2019 (grups A i B):
A les tres de la tarda, la biblioteca de l’escola s’omple d’objectes misteriosos: una roda de bicicleta, una escala de fusta, galledes, maletes, calaixos plens de sorpreses… ha arribat en Joan Rioné.
Ens explica el seu conte “El carrer del mar” mentre els infants l’escolten embadalits i onegen mocadors de colors blau i blanc. Entrem de ple en un món imaginari on els objectes són màgics perquè no són el que semblen. Tot neix d’elements de reciclatge, poesia i imaginació.
Fer un projecte col·laboratiu entre l’artista, l’alumnat i el professor, el més igualitari possible, tant en el plantejament, com en la materialització d’aquest.
Realitzar una investigació sobre el barri amb la col·laboració de diferents entitats.
Reflexionar, debatre i realitzar processos democràtics, afavorint l’aprenentatge cooperatiu entre els alumnes.
Fer servir el llenguatge audiovisual i el format vídeo per realitzar l’obra.
Aquesta experiència educativa s’ha dut a terme gràcies als Ajuts Pont de la URV (2016)
“A les teves mans” volia ser una proposta oberta amb la finalitat que els alumnes cooperessin entre ells. Tant l’escola com la societat estan impregnades de dinàmiques competitives, fruit d’un entorn que es regeix per la llei del més fort, on sembla que la competició ha de ser l’únic motor de l’èxit. Creiem en altres dinàmiques possibles, que posin de manifest altres maneres de fer, a base de col·laborar i treballar en equip. Vam planificar els passos necessaris per realitzar una obra entre tots, des de la idea inicial fins a l’execució.
Jornada 1
Els alumnes van visitar el Buzz, un autobús aparcat al mig de la Rambla de Bonavista, iniciativa de l’Associació Künstainer amb la finalitat d’emprendre diferents projectes d‘art en context al barri de Bonavista, com el que aquell dia empreníem. Vam explicar el tipus d’obres de Künstainer, i el concepte d’art en context, com un tipus d’art que té en compte el lloc on actua, escolta a la comunitat on treballa i la vol fer participar i reflexionar.
Vam començar a debatre sobre les preguntes que es feia cadascú, els neguits, els interessos, les coses que agradaven del barri, i les coses que no. Els deures per a la següent sessió consistien a confeccionar una llista de 3 coses que els preocupessin del seu barri.
Jornada 2
En aquesta sessió vam acabar de fer aquesta llista a classe i vam detectar les coses que més es repetien: la contaminació, la brutícia al carrer, la falta de museus o d’equipaments culturals, la falta d’instal·lacions esportives, llocs per sortir amb els amics, llocs per fer passejades, per què hi ha tan pocs Pokemons al barri, llocs on comprar, etc. D’aquesta llista vam reduir els conflictes a 4, els més repetits: contaminació/brutícia, on fer esport/futbol, museus/cultura i Pokemons. Vam fer grups entre les persones que havien escollit aquelles qüestions i resituem els altres per consens. La hipòtesi inicial és que, si tens un neguit, hi ha algú al teu entorn que et pot ajudar; des de la cosa més complexa fina a la més aparentment senzilla. Ens proposem a continuació fer un vídeo sobre com preguntarem els nostres neguits a entitats i persones del barri que poden tenir alguna cosa a dir.
Jornada 3
Aquest dia vam aprendre a fer ús del mòbil, que tots tenim a la butxaca, com a càmera de vídeo. Per això, el Nani va regalar a cadascú una pinça adaptador i un petit trípode; amb això tothom pot fer vídeos que quedin estables. Després els va ensenyar a utilitzar un micròfon de corbata… Va explicar quin tipus de plans es filmarien quan anéssim a fer l’entrevista a l’entitat, i quin valor narratiu té cadascun d’ells. D’això vam fer algunes pràctiques.
Jornada 4
Vam plantejar un guió: mostraríem a cadascú amb cara preocupada, i, sobreimpressionades a pantalla, posaríem les preguntes que neguitejaven a cada equip de gravació, format per 3 persones. Per visualitzar on anem a preguntar, ho senyalaríem en un mapa del barri gegant, desplegat al terra. Durant tota l’hora ho vam practicar: tots vam gravar, i tots vam fer d’actors. Com a deures, havíem de quedar fora d’hores de classe amb l’entitat que respondria als nostres neguits. Aquestes 4 entitats serien:
Brutícia: Associació de Veïns
Esport: Racing Bonavista 3
Cultura: Associació 27.7 Artgroup
Pokemons: Hobbymani
Per a cadascuna havíem preparat 3 preguntes al voltant de la temàtica escollida.
Jornada 5
Aquest dia continuarem amb les pràctiques de gravació, ara centrant-nos en el mapa, a terra.
Jornada 6
Portavem ja bastants dies treballant, aquest dia vam veure un primer muntatge del vídeo, tant de les entrevistes completes com de les gravacions de l’altre metratge. Vam escoltar quines coses agradaven i quines no, i llestos per a un muntatge final. Finalment, vam començar a debatre què faríem amb el vídeo: penjar-lo a Youtube, passar-ho als nois de primer, fer una festa…
Jornada 7
Vam veure el vídeo acabat, i vam resoldre fer una projecció pública, una trobada festiva, en què es va implicar molt el professor de Visual i Plàstica Roger.
Valoració dels alumnes:
Imane: M’ha agradat aquesta experiència ja que ha sigut diferent al que fem habitualment a l’institut. El projecte que hem fet consistia a dir totes les coses que no ens agradaven del nostre barri o el que crèiem que hi faltava. Llavors el Nani ens va explicar que a Bonavista hi havia entitats i associacions on podíem anar a consultar els dubtes. Vam formar grups per entrevistar les associacions.
Noelia:El poder tenir contacte amb una persona amb qualitats artístiques ha sigut ben interessant i ens ha aportat bastants coneixements. Hem tingut l’oportunitat de transmetre les nostres inquietuds. Ha sigut una experiència agradable, divertida i amb ganes de tornar a participar en un altre projecte.
Sohaib:Ens ha ensenyat moltes coses que nosaltres no sabíem i també hem parlat moltes coses que ni ens adonàvem perquè el senyor Nani té molts més coneixements i és un bon home. Amb sinceritat voldria repetir l’activitat més d’una vegada.
Iryna: Hem parlat amb la gent, amb la que hem fet el projecte que consistia en fer veure que el barri necessita estar net i tenir la seva pròpia cultura. Hem buscat solucions per a problemes com la contaminació i la falta de llocs culturals al barri. La veritat és que és un treball del que et sents satisfet amb tu mateix.
Sergi: Hem anat al Buzz situat a la rambla de Bonavista a fer el projecte, això d’anar a un altre lloc a fer classe és divertit. Hem après a gravar una entrevista amb el nostre mòbil i que es vegi a màxima qualitat. Ens ha ensenyat a editar una mica… Per finalitzar al centre cívic de Bonavista hem fet una visualització del projecte amb gent de l’institut, directora, professors… Ha estat molt bé. Repetiria!
Fotografies del dia de la videoprojecció al Centre Cívic de Bonavista:
Valoració del professor: Roger Caparó L’experiència ha estat positiva tant per l’alumnat com per mi mateix. En primer lloc cal destacar que fer les sessions al Buzz instal•lat a la rambla de Bonavista (a 2 minuts caminant de l’institut) ha representat un trencament en la rutina de l’horari escolar i ha ofert un entorn propici per al debat al voltant de la realitat social del barri i la presa de consciència del paper que tots hi juguem. Com que aquest era l’eix principal de la proposta ha estat un encert aprofitar la instal•lació del Buzz. Una vegada el Nani Blasco va encarrilar el motor principal del projecte, les sessions han girat al voltant de diferents temàtiques per tal de donar les eines a l’alumnat i poder enregistrar les entrevistes o les imatges que obren i tanquen el vídeo. D’aquesta manera ha tractat qüestions de diversa categoria com netejar i cuidar l’òptica del telèfon mòbil, accedir i controlar la qualitat d’enregistrament, l’ús de trípode i micro… Vull destacar la sessió dedicada a l’enquadrament, que tot i haver estat treballat a classe en cursos anteriors els alumnes semblaven descobrir per primera vegada. Com a professor he pogut observar la força que prenen els coneixements duts a la pràctica més enllà de l’experiència acadèmica al centre.
Ha estat un treball que ha dut a l’alumnat a preguntar-se sobre la realitat que els envolta, preparar-se quines preguntes són les que poden conduir-los a respostes profitoses, detectar en l’entorn social associacions i entitats que desenvolupin tasques relacionades amb les problemàtiques plantejades i sortir al carrer a buscar les possibles respostes. Tota una tasca de presa de consciència personal i social realitzada amb una eina, el telèfon mòbil, que tots portem a tota hora a les mans.
Valoració de l’artista: Nani Blasco
“Crec que ha estat una experiència molt positiva. Hem debatut sobre les preguntes que es fan els nois, i des de la més complexa a la més nímia, he volgut mostrar que per a totes hi ha algú a prop teu que et pot respondre, que es mou. No sempre tenen resposta, però trobaràs complicitats. D’altra banda, hem cooperat a molts nivells: artista-jove, jove-jove, joves-entitats del barri, artista-professor i joves-professor. Hem après a fer vídeo amb el mòbil, a usar un trípode i un micro, a fer un pla i saber el que significa. Però el més important per a mi és que hem sortit al carrer a fer preguntes i a trobar respostes, i hem posat en contacte els joves amb entitats que potser mai haguessin entrat en contacte. I tots hem après.”
Fer servir l’art com a mediador entre persones de diferents procedències i diferents cultures.
Conèixer els costums de l’altre, la seva llengua, la seva gastronomia, la seva família…, per enriquir-nos culturalment.
Fer retrats i autoretrats basats en l’aparença externa, però també en la interioritat del subjecte.
Acceptar l’altre, estimar-lo i respectar-lo, cohesionar el grup i afavorir la bona convivència.
Durant la 1a visita a la classe de 6è de l’Escola Torreforta, l’Àlvar es presenta com a artista amb una sèrie de treballs de caire sociològic sobre diferents col·lectius: reclusos, persones en procés de desintoxicació, immigrants, cecs… Alguns alumnes fan preguntes molt interessants i el diàleg es centra, sobretot, en el tema de la immigració.
Durant la 2a sessió de treball, els alumnes es presenten a ells mateixos a partir d’una capsa on han guardat alguns elements suggerits per l’Àlvar: fotografies (del seu entorn proper, del seu país d’origen…), algun element tèxtil representatiu, les respostes a un qüestionari repartit per l’Àlvar i un autoretrat a llapis que han fet a classe amb la Jordina, la seva mestra.
Entre les preguntes del qüestionari trobem: On has nascut o d’on és la teva familia? Quins són els teus sonmis? De què tens por? Hi ha alguna cosa de tu que vols destacar o vols que la gent tingui en compte?
Mentre es presenten oralment, es dóna el cas que una noia ha portat un objecte relacionat amb la seva àvia i això l’ha fet plorar. Un nen ha comentat que el seu somni seria anar a viure i treballar a Amèrica o Singapur, ja que aquí ha tingut molts problemes. Sobre el tema de la por, quasi tots han reflectit la por de perdre la família, però també por d’alguns animals.
Àlvar: “Quan els he preguntat per què pensen que fem aquest treball les respostes han estat diverses, algunes d’elles molt encertades: perquè jo volia que fossin artistes, perquè practiquessin el retrat, perquè perdessin la por, perquè es coneguessin millor… Una nena també ha comentat que moltes de les preguntes que els he fet al qüestionari l’han ajudat a conèixer-se millor ella mateixa.”
Durant la 3a visita, els nens i les nenes s’autoretraten amb els ulls tancats. En un primer moment, amb un retolador, preferiblement del seu color preferit, per continuar amb pintura de dits, encara amb els ulls tancats i escrivint finalment la primera paraula que pensin en obrir els ulls.
Durant la 3a visita, l’Àlvar demana un objecte personal de cadascú, aquell que considerin més important. A la 4a i última visita, els nens i les nenes dibuixen l’objecte i, un cop acabat, els demana que escriguin breument quin significat té aquell objecte per a ells. Curiositats: un nen porta una guitarra a classe, ja que algun dia li agradaria poder tocar-la; una nena porta un nino fet a casa amb un mitjó; un nen diu que per a ell l’objecte més preciat seria alguna peça de roba per vestir-se; la gran majoria porten ninos de drap i també n’hi ha d’altres que porten elements relacionats amb l’esport i joguines electròniques. Tot plegat és un punt de partida i una oportunitat per conèixer-se millor com a individus i com a grup de classe.
VALORACIÓ DE L’ARTISTA CONVIDAT, Àlvar Calvet:
“Em trobo amb una realitat molt diversa, amb nens, tal i com havia demanat, de diferents procedències: Xina, Marroc, Colòmbia, Senegal…, amb nivells molt diferents, ja que alguns d’ells porten molt poc temps vivint a Tarragona. D’altra banda, observo un grup molt disposat a treballar, com a conseqüència de la feina feta prèviament pel professorat i les assessores de plàstica.
Hem anant acomplint l’objectiu de crear un retrat individual al més complet possible, amb jocs d’anada cap a nosaltres mateixos i cap als companys de classe. Els alumnes han vist – i així ho han afirmat un cop acabada l’experiència- que s’han comunicat a través d’un ampli qüestionari de presentació, d’uns autoretrats i retrats dibuixats, l’aportació d’elements i objectes personals del seu prppi entorn, fotografies familiars, etc. Hem realitzat altres exercicis més experimentals i/o lúdics, on algun dels sentits s’han anul·lat per potenciar-ne uns altres; això els ha permés donar-se a conèixer i conèixer els altres, d’una manera molt més profunda i diferent de com ho havien fet fins llavors.
Amb aquest projecte hem abordat i esbossat aspectes del que avui en dia s’anomena mediació social a través de l’art (o mediació artística), basant-nos en la resiliència o la capacitat de l’individu per sobreposar-se a les adversitats i situacions sobre/nouvingudes. Està demostrat que la resiliència d’una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Amb aquest concepte, i a través d’una sèrie de sessions de treball des del vessant artístic, he intentat aconseguir que aquest projecte serveixi per cohesionar el grup i que afavoreixi la convivència, i prevenir, així, possibles i futurs conflictes.
L’activitat ha servit també perquè Marta Baceiredo i Cristina Gavilan, alumnes de l’EADT, realitzin les pràctiques relacionades amb el Cicle de Pintura i una de les seves possibles sortides professionals, la docència.
La plàstica pot ser una de les eines més transversals que hi ha a les escoles. Ens serveix també per educar en valors, ens permet relacionar-nos sense condicionants. Conèixer l’altre, tal i com pensàvem, ens ha fet perdre la por del desconegut i ens ha fet respectar-lo, tot creants nous lligams.”
VALORACIÓ DE LA MESTRA, Jordina Olivé:
Conèixer l’altre ha estat una gran experiència per a mi com a docent. Veure les interaccions que s’han creat entre els meus alumnes i l’Àlvar ha estat molt enriquidor. Les propostes de l’Àlvar, més enllà de ser propostes artístiques, exigien als alumnes fer un gran exercici introspectiu. Compartir aquestes reflexions ens ha permès conèixer-nos més els uns als altres. Els mestres, per diversos motius, acabem “no tenint temps” d’escoltar els nostres alumnes i això fa que sovint desconeguem les seves vivències i el seu món més particular. Considero aquest un gran error: com més coneixem els alumnes, més capaços serem d’entendre’ls, d’acompanyar-los en el seu aprenentatge i en el seu moment vital.
Pel que fa als alumnes, l’experiència crec que els ha servit per aturar-se i escoltar els seus companys reflexionant sobre els aspectes més íntims de la seva persona: les seves pors, els seus somnis. De ben segur que això també els farà ser més respectuosos amb els altres.
A nivell artístic, la visita de l’Àlvar ha suposat obrir una finestra als corrents artístics actuals. L’art en general, i les arts visuals en concret, són poc presents a les escoles. Escoltar l’Àlvar parlar de la seva obra artística ens ha permès entendre els motius que l’empenyen a crear, més enllà dels aspectes estètics i visuals”.
VALORACIÓ DE L’ALUMNAT:
Noreddine: “El projecte que hem fet amb l’Àlver Calvet ens ha ensenyat que l’art és molt important per a tots els nens i nenes, homes i dones. He après com és la gent. I també he après que la gent cega té ulls per a l’art. I ens ha ensenyat que les nostres coses antigues són molt valuoses.”
Nor: “Ens ha ensenyat a comunicar-nos i a relacionar-nos amb els nostres companys i no avergonyir-nos quan parlem amb la gent que no coneixem.”
Sana: “M’ha agradat molt treballar amb l’Àlvar perquè ens ha ensenyat què podem dir als nostres amics, no avergonyir-nos quan expliquem una cosa. He après molt! Moltes gràcies Àlvar, Marta i Cristina!”
Marc: “He après a respectar millor a les persones i he millorat com a persona.”
Sílvia: “A mi m’ha agradat molt el projecte perquè he après a conèixer millor la gent, d’una altra manera i en aquest cas dibuixant i també he après a dibuixar una mica més i millor.”
El dia 16 de febrer de 2016, els nens i les nenes de 6è de l’Escola Torreforta visiten l’exposició de “L’artista va a l’escola” a l’Espai Jove Kesse. L’Ajuntament de Tarragona facilita el transport dels infants amb un autobús especial per a aquest desplaçament.
L'Artista va a l'escola 