FORMACIÓ

Segon curs de formació del professorat de “L’artista va a l’escola” impartit per Sergi Quiñonero, Arnau Casanoves, Joan Rioné, Maite Serna i Nani Blasco durant el primer trimestre del curs 2017-2018, gràcies a l’IMET i al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.

1a sessió: l’artista Sergi Quiñonero es presenta molt breument i explica el concepte de Land-art mentre posa exemples d’alguns del seus representants: Andy Goldsworthy, Nils Udo, Francesc Punsola, Spencer Byles, Nagato Iwasaki, Luca Zaro, Xavier Sis, Rafel Contreras i Angles J. Sagués.

Parla també sobre l’origen del Land-art a finals dels anys 60 amb l’objectiu de qüestionar el sistema capitalista i fugint de la comercialització de l’art. Ens explica que hem de connectar amb la idea de l’ésser humà com a “bon sauvage” (en estat natural).  Ens fa reflexionar també sobre el paisatge com a concepte cultural que determina la nostra imatge de la natura.

Sergi Quiñonero acaba l’exposició teòrica compartint imatges d’algunes de les seves pròpies obres fetes enmig de la natura. Són de realització molt senzilla, de manera que podem tenir-les presents com a exercicis que podem fer a classe amb els infants. Ens convida a crear espais de sensibilitat en el Parc del Francolí, és per això que ens desplacem allà mateix per fer una primera presa de contacte i començar a pensar les possibles intervencions plàstiques que farem el dilluns següent.

2ª sessió: Ens encaminem cap al Parc del Francolí. Un cop allà, ens distribuïm en petits grups de treball amb la intenció de crear amb elements naturals. Després d’observar l’entorn i fer una tria de llocs i d’elements trobats, moltes són les accions que podem executar a continuació: ordenar, amuntegar, cavar, penjar, trenar, modelar, acumular, relligar, dibuixar, superposar, ensorrar, enfonsar, marcar… el temps passa volant i el sol comença a amagar-se, és l’hora de fer la posada en comú dels treballs fets. El Sergi s’emociona en observar el resultat i escoltar les intencions darrere de cadascuna de les obres: el binomi natura-artifici, la porta a la natura, la materialització del vent, homenatge a la vida, la fugacitat de l’ésser humà, etc.

Les obres de Land-art són efímeres, només es pot conservar el document gràfic de la seva existència. Per acabar, per tant, fem fotografies i aprofitem per recollir les escombreries que trobem pels voltants. També retirem del medi natural qualsevol element artificial que hagim pogut fer servir en la nostra creació. Ha estat tot un plaer gaudir de l’art mentre respectem la natura.

3ª sessió: l’Arnau Casanoves es presenta com a artista i explica alguns conceptes que fa servir en la realització de les seves obres:

  • deixar que parli el material per sí mateix, un material moltes vegades trobat, reciclat, amb textures i propietats diferents (teles, cartrons, diaris, revistes…)
  • fer servir la iconografia pròpia del seu (nostre) temps, fàcilment reconeixible per l’espectador
  • fer referència a assumptes propis de l’actualitat però també atemporals
  • incloure paraules i textos breus suggeridors que moltes vegades fan referència al cartellisme o el còmic
  • tapar o cobrir, accions enteses no com a equivocacions, sinó com a canvis de criteri durant l’execució de l’obra
  • provocar multiplicitat de lectures possibles d’una mateixa obra
  • combinar dibuix, pintura i collage sobre paper, o bé sobre suports alternatius com poden ser portes o finestres reutilitzades

La seva manera de treballar és una crida al reciclatge dins d’una societat de consum que gasta amb excés. L’ús de portes, per exemple, parla indirectament de la comunicació interpersonal (porta oberta/tancada).

Un cop finalitzada la seva presentació personal, ens aporta exemples d’artistes que formen part del seu imaginari i que utilitzen la tècnica del collage, com Henri Matisse, Richard Hamilton, Robert Rauscenberg, Terry Gilliam, Joseba Elorza, Kacper Kiec o Sigmar Polke.

Com a conclusió, l’Arnau afirma que el collage és una bona manera de criticar la nostra societat i que, amb la seva obra, vol incomodar a la gent per estimular la reflexió. Tot seguit, com alumnes del curs, passem a la realització de la nostra pròpia obra.

 

Primer curs de formació del professorat de “L’artista va a l’escola” impartit perJordi LLort, Enric LLevat, Béatrice Bizot, Armand i Àlvar Calvet durant el primer trimestre del curs 2016-2017, gràcies al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.

1a i 2a sessions: creació d’un llibre d’artista amb cosit japonés i “al cajo”, i exercicis de dibuix amb l’hemisferi dret del cervell. Formador: Jordi Llort Figuerola.

dsc_1559 dsc_1460 dsc_1557

dsc_1569 dsc_1455 dsc_1553 dsc_1561 dsc_1549 dsc_1582

3a i 4a sessions: Enric Llevat ens introdueix en la utilització de la tècnica de tinta xinesa sobre paper manila, amb l’ús del bufat, els pinzells tous, els pals de fusta i les cordes de lli com a instruments de traçat. Il·lustrem haikus individualment, per parelles i també en petits grups, treballant sobre paper de diferents mides.

dsc_1602 dsc_1644 dsc_1643 dsc_1632

a_dsf2434 a_dsf2423
a_dsf2401 a_dsf2441

a_dsf2447

5a i 6a sessió: Béatrice Bizot ens posa des del primer moment a treballar amb fang i ens deixa que hi provoquem empremtes lliurement, després ens mostra com positivar-les amb escaiola. És una manera de transmetre  qualsevol idea o missatge que volguem comunicar. En la 5a sessió cada alumne elabora el seu autoretrat.

_dsf2672 _dsf2678 _dsf2718 _dsf2780

beatrice

beatrice-2

7ª sessió: L’Armand ens mostra la seva faceta d’il·lustrador i ens anima a fabricar els nostres propis segells amb cartró i goma Eva. Treballem primer el tema de les emocions amb tampons de creació pròpia, combinats amb collage i plastidecor. Continuem amb el dibuix d’animals de memòria i copiant, per adonar-nos que hem de detectar allò característic i representar-ho de forma sintètica.

armand4 armand6

armand2armand1

armand3 armand5

8ª sessió: seguim treballant de la mà de l’Armand que, aquest cop, ens proposa crear titelles articulades simplificant les característiques d’un personatge popular a escollir lliurement, ja sigui real o de ficció. Quan acabem, fem la posada en comú i comprovem com som capaços de reconeixer els diferents personatges representats, tot i la seva simplificació. Armand ens fa reflexionar sobre la importància d’il·lustrar destacant allò fonamental  que volem expressar o comunicar, per sobre dels detalls superflus. A la pregunta: “Li fem les mans?”, Armand contesta: “Si les necessita… sí! (si no… no).

Per acabar la sessió, entrem en una acalorada discussió sobre l’estat del sistema educatiu i, en especial, de l’educació visual i plàstica. Com l’Armand posa de manifest en comentar les nostres titelles, la diversitat dels membres del grup queda palesa en les nostres creacions, úniques i personals; aquest ha d’ésser l’objectiu de qualsevol mestre o professor de plàstica: potenciar la creativitat i l’expressió personal. Acabem la sessió amb un contacontes molt especial, el mateix Armand, que ens explica el seu conte “Un mitjò diferent a cada peu”, Premi de la Crítica Serra d’Or Infantil 2014.

img_0137 img_0136 img_0159

img_0139 img_0138

img_20161128_183033

img_0156

9ª i 10ª sessió, acabem el curs amb l’artista Àlvar Calvet. Després d’explicar-nos l’experiència de mediació artística “Conèixer l’altre” que va realitzar a l’escola Torreforta dins del cicle “l’Artista va a l’Escola”, ens proposa fer exercicis que combinen la mediació artística amb les seves últimes experiències creatives/artístiques (vinculades al món de la invidència o de la ceguesa). Les activitats realitzades les podríem titular “Dibuixar l’invisible” i es poden agrupar en tres: dibuixar l’objecte -el visible i l’invisible-, el retrat múltiple –dins i fora-, altres maneres i sentits: la paraula com a element de suport.

img_0278 img_0275

alvar-3

alvar2 alvar

 

Anuncis