FORMACIÓ

El tercer curs de formació de mestres i professorat de “L’artista va a l’escola” és possible gràcies al Centre de Recursos del Tarragonès. Imparteixen el curs: Rufino Mesa, Núria Garcia, Maria Roig, Ester Fabregat i Sílvia Iturria.

1ª sessió, dia 2 d’octubre de 2018: 

Rufino Mesa comença el curs dient: “us parlaré de les pedres”. Ens explica l’origen de les “xuringues”, pedres que formaven part dels rituals d’iniciació dels aborígens australians. Però… com es passa la identitat d’una persona a una pedra? Quan els infants arribaven a una certa edat, anaven al riu i triaven una pedra. Sobre ella dibuixaven, de forma abstracta, els seus somnis. La pedra es transformava llavors en un “alter ego”. Seguidament, feien un forat i l’enterraven. Si algú trobava la pedra dibuixada, podia apropiar-se de l’ànima del noi. Aquesta és la història que introdueix l’exercici que farem a continuació: “Retrat de la identitat”. Anem al riu i triem la nostra pedra, aquella que ens representa.

Quan tornem de la petita excursió al riu, Rufino continua explicant-nos la seva relació amb les pedres. “Adoptar una pedra” fou un exercici en el qual l’escultor va triar una pedra d’uns 10 o 12 kilos, la va passejar fins que, finalment, la va portar a casa seva. O “Les pedres canten”, exercici fet amb un martell amb el qual va trencar pedres per tal de sentir-les cantar fins que va quedar rodejat de fragments de pedra. Totes aquestes metàfores són accions transformadores que ens impliquen i ens ajuden a conèixer-nos a nosaltres mateixos.

2ª sessió, dia 9 d’octubre de 2018: 

Durant aquesta segona sessió, Rufino Mesa ens convida a visitar la Comella, Escultura i Natura, la masia on actualment resideix, rodejada d’un bosc 78000 m2, molt a prop de Tarragona, amb més de 120 escultures de l’artista que s’integren en la natura.  Segons ens explica, quan decidiren anar-hi a viure es comprometia  a mantener i cuidar aquesta terra, aquest pacte el materialitza l’any 2001, quan acaba una de les seves obres més espectaculars “Anell de Pedra”, de 17 metres de diàmetre, que simbolitza la seva aliança amb la natura.

Durant la visita ens explica moltes de les seves peces com  “Autoretrat”, “Àfrica”, “Murmuris en un forat”, ”Biblioteca de documents apròcrifs” … d’algunes ens desvetlla el significat, d’altres ens fa preguntes incitant-nos a pensar. També ens explicà històries o costums antigues o de països llunyans que d’alguna manera guarden algun paral·lelisme amb la seva obra… una tarda màgnifica, alliberadora i reflexiva.

Segons Rufino, cada peça és una excusa per expressar: “encara estic aquí, estic viu”. El tema de l’autoretrat és una oportunitat que tenim els educadors per fer treballar l’alumnat sobre les benevolències i les perversitats de cadascun. Un autoretrat no és només un retrat del rostre, sinó que té 3 àrees: el rostre, el nom i l’ànima.

 

Més informació sobre La Comella: http://lacomella.org/es/rufino/rufino.html

3ª sessió, dia16 d’octubre: 

La Núria Garcia es presenta com a “pallasa”, de professió i d’ànima.  NunyG és el seu nom artístic. Ens explica que la figura del pallasso té el seu origen en el circ i que era una feina d’homes. Va néixer a conseqüència del riure que els errors (causats per la beguda o altres raons) provocaven entre el públic assistent. La teràpia del riure sempre s’ha utilitzat per alleugerar tensions i per això és de vital importància mantenir-la viva.

Explica també la seva intervenció en el projecte “L’artista va a l’escola” amb els nens i nenes de l’escola Sant Rafael i d’altres experiències com la viscuda aquest estiu a Angola amb “Pallassos sense fronteres”. Ens mostra el seu nas vermell i ens diu que és la màscara més petita del món que et transporta a un món imaginari.

El clown és un viatge per les emocions, és expressar amb el cos, sense paraules, fent servir un llenguatge que és universal. Alguns dels seus referents són Pepa Plana, Tortell Poltrona o Carlo Mô. El clown neix de la innocència, és sempre positiu, capaç de tot, tot ho intenta perquè li agrada jugar, és creatiu i sempre busca alternatives.

Tot seguit canviem d’aula i comencem els exercicis pràctics al gimnàs, ja que necessitem espai per moure’ns. Fem rotllana per mirar-nos els uns als altres. La Núria ens col·loca en diferents situacions que donen peu a desenvolupar la nostra creativitat, expressant-nos amb la gestualitat del cos. Són exercicis que combinen sons, moviments i paraules. Aprenem que el cos és un potent instrument de creació artística.

Seqüència d’activitats:

1-Presentació en cercle: un diu el seu propi nom i l’acompanya amb un moviment, el company del costat ha de dir el seu copiant el moviment de l’altre i n’afegeix un… en conseqüència, l’últim dirà el seu nom i repetirà tots els moviments que s’han fet. És una activitat per trencar tensions i vergonyes.
2-Picar de mans i dir el nom del company que volíem que continués el joc.
3-Imitar el caminar d’un company. A poc a poc tots l’anaven seguint i creant un ritme únic, fet important per poder treballar en equip.
4-Imitació del que entrava en el cercle, caminant com ell, fent la seva mateixa expressió amb el cos, creant el mateix personatge… Només un company es posava darrere i l’imitava fins que el primer tornava al seu lloc i l’altre es quedava, inventant un nou caminar. És un exercici de percepció, complicitat i escolta.
5-Regalar emocions (escrites prèviament i posades en un sobre) al company que volgués. El company obria el sobre, rebia l’emoció i l’hi agraïa. Els que anaven sortint ja havien de mostrar l’emoció que regalarien, l’altre rebre-la. És un exercici per veure com donem i rebem emocions.
6-Canviar l’ús i el significat d’un objecte qualsevol. És un joc de creativitat.

4ª sessió, dia 23 d’octubre:

Comencem la sessió parlant amb la Núria Garcia, aclarim alguns dubtes i, ràpidament, anem
cap al gimnàs. Tothom que vol es posa un nas de pallasso o se’l pinta i s’afegeix unes galtes vermelles.

1-El primer joc és el tradicional pilla-pilla, després de riure una mica i buscar
estratègies perquè no ens enxampin, ja estem desinhibits per al següent exercici.

2- Dividint-nos en grups de tres, i un de quatre, es fa una rutina de presentació molt senzilla:
d’esquena al públic, es giren tots alhora i fan tres passos cap a davant, obren els
braços i, un a un, diuen la seva frase o poema que s’havien portat de casa. Després,
mentre un diu el poema, els altres l’expressen amb el cos.

3- El següent exercici és representar un conte clàssic. Després, aquest mateix conte cal representar-ho que s’entengui en menys temps, 10 segons. I, finalment, en 5 segons.
En aquest exercici es va simplificant tot, fins a quedar-se sense text perquè no hi ha
temps de dir-ho, i cal expressar-ho tot  amb el cos i les emocions.

4- Fem un altre joc teatral, aquesta vegada amb un objecte qualsevol. Surten a la vegada dues o tres persones; un fa de venedor (però li canviem l’idioma natal per japonès, alemany, suajili, etc.), un altre fa de traductor de l’idioma i el tercer ho tradueix  tot a gestos. D’aquesta manera li donaran vida a l’objecte a través del cos, ja que és l’únic element de reforç.

5- Agafem un objecte i li canviem la seva utilitat o li donem més d’una. Aquesta activitat fomenta la imaginació, l’expressió corporal i la desinhibició.

6- Finalment fem unes improvisacions teatrals a partir del temari d’aula, per exemple, la Guerra Freda, la Revolució Francesa, els colors primaris… Una manera de veure com es pot aplicar el clown gestual a les aules.

Per acabar, fem una  posada en comú sobre com aquestes experiències les podem servir com a docents i de la necessitat d’utilitzar més el cos, una eina poc explotada a les aules i molt més motivadora que moltes que no tenim tant a mà.

5ª sessió, dia 30 d’octubre:

Maria Roig ens explica que va estudiar història de l’art a Itàlia. Un dels seus professors li va parlar de cinema i d’imatges d’arxiu. Va començar a col·laborar en la digitalització de pel·lícules domèstiques de súper 8 a l’arxiu de Bologna. Entusiasmada amb el tema, quan va arribar l’hora de defensar la seva tesi, no va seguir la tendència italiana de treballar temes clàssics, sinó que  va presentar: “Del calaix a la pantalla. Memòries, pràctiques i conservació del cinema familiar”.

Treballa, des de llavors, amb material d’arxiu i comença a explicar la història, prenent consciència que no pot ser objectiva. Des del moment que triem el que volem mostrar, comença la manipulació. L’objectivitat absoluta no existeix, sempre subjau la nostra manera de veure les coses.

Ens mostra el seu canal de Vimeo: https://vimeo.com/mariaroigalsina on podem veure totes les seves produccions.

Per començar amb la part pràctica de la sessió, ens explica qui va ser Kuleshov, i com l’escola de cinema russa va començar a experimentar amb el muntatge cinematogràfic. Kuleshov, i el seu estudiant Eisenstein, van arribar a la conclusió que els espectadors interpretem una història segons l’ordre de col·locació dels plans. Cadascú de nosaltres interpretarà de forma diferent segons la nostra edat, cultura, experiències vitals, etc.

Les imatges no són innocents, existeix el que la Maria anomena: la “perversió” del muntatge, és a dir: la manipulació de les imatges amb la intenció de provocar una reacció en l’espectador. La publicitat ho aplica constantment i nosaltres hauríem de prendre consciència per a tenir criteri com a consumidors d’imatges que som. Hem d’aplicar un filtre i no donar credibilitat a totes les imatges que rebem.

Seguidament, ens toca a nosaltres. Hem de provocar sentiments o emocions seguint l’exemple de Kuleshov. Retallem i enganxem sobre paper dues o més imatges que, en ser interpretades pel gran grup, provoquen tot un ventall d’interpretacions possibles. Es posa en evidència, per tant, no només l’oportunitat que hem tingut de manipular les imatges per elaborar un missatge nou i personal, sinó també la llibertat de lectures que en fa l’espectador. Un exercici senzill que revela la màgia del muntatge audiovisual.

6ª sessió: dia 6 de novembre

Seguim treballant amb la Maria Roig, aquest cop amb la intenció d’elaborar una seqüència fotogràfica. Ens organitzem en petits grups i cadascun planteja una situació o història breu susceptible de convertir-se en unes 6 imatges.

Un cop pensada la idea, comencem a fer les fotografies. Són moments d’indecisió, riures i provatures. Seguidament, imprimim les imatges per enganxar-les sobre una cartolina. Es dóna el cas que, abans d’enganxar les fotografies, les canviem d’ordre i comprovem com sorgeixen històries noves de forma espontània. La Maria explica que això sempre passa quan arriba el moment de fer un muntatge audiovisual, tot i comptar amb un guió previ.

Quan hem enllestit la nostra seqüència, arribar l’hora de posar-la en comú amb els companys i companyes del curs. Cada història és una sorpresa, per la quantitat de versions que els espectadors són capaços de donar en interpretar les fotografies. Ha estat un exercici que ha desenvolupat la nostra creativitat i ha fomentat l’ús de la tipologia de plans, els angles de visió… aplicables tant a la creació d’un còmic, una fotonovel·la o una creació audiovisual.

 

Sessió número 7, dimarts 13 de novembre:

En aquesta ocasió tenim l’escultora Ester Fabregat. Ens explica que fa projectes escultòrics de petit i gran format, tant al paisatge urbà com a la natura, i que el significat del terme “escultura” és molt ampli, prefereix el d’instal·lacions escultòriques. L’Ester utilitza la qualificació d’”escultura expandida” en la qual podem incloure des de l’escultura clàssica, amb materials i suports tradicionals, fins a la performance, la instal·lació, el Land Art, les instal·lacions escultòriques temporals… Els materials poden ser tan diversos que seria imprudent excloure’n algun (gel, sorra, vidre, llautó, fusta, xocolata, roba…..) dins d’aquest grup de materials ens situa també els polímers (normalment anomenats “plàstics”). Aquests últims materials són la seva especialitat, també el motiu de la seva recerca en la tesi doctoral Escultura i plàstic. El plàstic:concepte i eina per a l’escultor. Que podeu consultar en el repositori obert de la Universitat de Barcelona.

Ens explica que la utilització dels polímers com a material artístic es va generalitzar durant els anys 70, però que es van començar a investigar a finals del s. XIX i principis del s.XX. Degut a la manca de matèries primeres durant la Segona Guerra Mundial, els polímers es van començar a utilitzar en substitució de materials tradicionals, i això va ser el motiu pel qual van començar a formar part de la nostra vida diària, fins arribar als nostres dies, on totes les coses estan fetes de polímer, o en tenen algun component. Cal afegir també la problemàtica alarmant del tractament de residus poc planificat d’aquests materials  que acaben omplint els nostres oceans.

Per aquest motiu, la utilització d’aquests polímers comporta actualment molta polèmica i és precisament aquesta problemàtica mediambiental la què l’Ester reivindica en cada una de les seves obres. Com artista es planteja, no només el fet de RECICLAR, sinó el més important: REPENSAR  i REUTILITZAR. Ens posa com a exemple diferents obres realitzades amb aquest principi:

LEVIATAN (2017), Intervenció Escultòrica Temporal, 9 x 5 metres, instal·lada a La Tabacalera durant el Festival SCAN, a la nau gòtica de Manresa durant els Jardins de Llum, i al CRAI de la URV.

AIR SWIMMERS for the Sea of Keelung (2016), Intervenció Escultòrica Temporal, Projecte Internacional d’Art Mediambiental Marí de Keelung 2016 “Imaginar el Futur dels Nostres Oceans”, Museu Nacional de Ciència Marina i Tecnologia, Taiwan.

I imatges de diferents obres exposades a EN TRÀNSIT LÍQUID (2012), Museu d’Art Modern de Tarragona. Amb “Plastic Humanity” uns homuncles fets a partir de bosses reutilitzades del mercat d’Atenes, que els participants del taller poden tocar amb les mans.

Finalment, com a part pràctica, ens proposa treballar la idea de “sostenibilitat” i desenvolupar a través del treball col·lectiu una escultura inflable. Entre tots fem una pluja d’idees possibles. Sorgeixen conceptes com: núvol, fulla, arbre, estrella de mar, peix, pop, mar… Fem esbossos sobre paper i quedem que, el proper dia, cadascú portarà la seva proposta dibuixada. Seguidament comencem a confeccionar llençols amb les bosses que havíem portat de casa, amb tisores i cinta adhesiva transparent.

Sessió número 8, dimarts 20 de novembre:

El segon dia amb l’Esther resulta ser el més emocionant del curs perquè, no només construim una escultura inflable gegant, sinó que la podem habitar!!! L’hem inflat amb l’ajuda d’un ventilador i, a més, l’hem afegit un focus de llum. Tot plegat resulta ser una estructura en forma de cua de peix que, segons com es miri, sembla més aviat el tronc i les cames d’una figura humana! Sigui el que sigui, estem molt orgullosos d’ella i alguns, fins i tot, volen entrar-hi per contemplar-la des de dins.

 

Sessió número 9, dia 27 de novembre:

L’artista Silvia Itúrria es presenta dient que treballa sobretot amb la fotografia domèstica. Primerament ens posa exemples d’autors com Joachim Schmid, el treball final del quan són collages on l’artista casa fotografies d’autors diversos, que poden ser comprades en mercats del vell,  trobades casualment o extretes d’àlbums familiars. També ens mostra obres de Moira Ricci com la sèrie “Mamma”, en la qual, i gràcies al fotomuntatge,  incorpora la seva pròpia imatge a fotografies antigues de la seva mare, per així intentar recuperar-la després de la seva mort. Moira sempre apareix mirant a la seva mare, i arreglada segons l’època, per passar desapercebuda.

La Sílvia ens parla amb passió de la fotografia domèstica, de la quantitat d’històries que ens explica i de la magnitud que agafa quan es reuneixen, en una mateixa imatge, diferents generacions d’un àlbum familiar o d’una societat. Com a exemple, ens mostra dos dels seus treballs  “Veïns a la fresca” (Constantí, 2013 i 2016; projecte comissariat juntament amb Núria Serrano) i “En capses de sabates. Històries domèstiques dels tarragonins” (Tarragona, 2010). Ambdós projectes parteixen de fotografies que els mateixos veïns van cedir i, en el seu conjunt, es transformen en un ric retrat social.

Arribats a aquest punt, ens fa la seva proposta: fer una composició sobre fusta amb imatges de diferents èpoques, amb la tècnica de la transferència d’imatges i el collage.

Els materials que fem servir són: retalls de fusta, pinzell pla, tisores, cola blanca,  cola especial per a fer transferències, fotocòpies d’imatges familiars antigues i actuals (ben contrastades, en blanc/negre i/o en color).

El procediment a seguir és aquest: comencem a enganxar amb cola blanca, sobre la fusta, les imatges que conformaran la base del nostre collage (fulls de llibreta o llibre, fragments de diari, teles…); damunt d’aquestes, amb abundant cola de transferència, enganxarem les fotocòpies dels retrats familiars, buscant una bona composició final. Ho deixarem assecar fins a la propera sessió i, quan estigui ben sec, procedirem a descobrir el resultat.

 

Sessió número 10, dimarts 4 de desembre:

Durant la segona sessió descobrim, amb molta paciència i seguint les indicacions de la Sílvia, les transferències que vam deixar reposant el dia anterior. Fem sortir la imatge amb aigua i passant el dit suaument per damunt o bé amb l’ajuda d’un fregall, però sense insistir massa per no emportar-nos la imatge. Quan acabem, alguns continuen treballant la tècnica del collage amb les fotocòpies sobrants. Abans de finalitzar la classe i també el curs de formació, fem una exposició conjunta dels treballs fets amb la Sílvia sobre les taules i aprofitem per fer un retrat de grup. Ja hem acabat el tercer curs de “L’artista va a l’escola”! Ha estat un plaer.

 

 

 

Segon curs de formació del professorat de “L’artista va a l’escola” impartit per Sergi Quiñonero, Arnau Casanoves, Joan Rioné, Maite Serna i Nani Blasco durant el primer trimestre del curs 2017-2018, gràcies a l’IMET i al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.

1a sessió: l’artista Sergi Quiñonero es presenta molt breument i explica el concepte de Land-art mentre posa exemples d’alguns del seus representants: Andy Goldsworthy, Nils Udo, Francesc Punsola, Spencer Byles, Nagato Iwasaki, Luca Zaro, Xavier Sis, Rafel Contreras i Angles J. Sagués.

Parla també sobre l’origen del Land-art a finals dels anys 60 amb l’objectiu de qüestionar el sistema capitalista i fugint de la comercialització de l’art. Ens explica que hem de connectar amb la idea de l’ésser humà com a “bon sauvage” (en estat natural).  Ens fa reflexionar també sobre el paisatge com a concepte cultural que determina la nostra imatge de la natura.

Sergi Quiñonero acaba l’exposició teòrica compartint imatges d’algunes de les seves pròpies obres fetes enmig de la natura. Són de realització molt senzilla, de manera que podem tenir-les presents com a exercicis que podem fer a classe amb els infants. Ens convida a crear espais de sensibilitat en el Parc del Francolí, és per això que ens desplacem allà mateix per fer una primera presa de contacte i començar a pensar les possibles intervencions plàstiques que farem el dilluns següent.

2ª sessió: Ens encaminem cap al Parc del Francolí. Un cop allà, ens distribuïm en petits grups de treball amb la intenció de crear amb elements naturals. Després d’observar l’entorn i fer una tria de llocs i d’elements trobats, moltes són les accions que podem executar a continuació: ordenar, amuntegar, cavar, penjar, trenar, modelar, acumular, relligar, dibuixar, superposar, ensorrar, enfonsar, marcar… el temps passa volant i el sol comença a amagar-se, és l’hora de fer la posada en comú dels treballs fets. El Sergi s’emociona en observar el resultat i escoltar les intencions darrere de cadascuna de les obres: el binomi natura-artifici, la porta a la natura, la materialització del vent, homenatge a la vida, la fugacitat de l’ésser humà, etc.

Les obres de Land-art són efímeres, només es pot conservar el document gràfic de la seva existència. Per acabar, per tant, fem fotografies i aprofitem per recollir les escombreries que trobem pels voltants. També retirem del medi natural qualsevol element artificial que hagim pogut fer servir en la nostra creació. Ha estat tot un plaer gaudir de l’art mentre respectem la natura.

3ª sessió: l’Arnau Casanoves es presenta com a artista i explica alguns conceptes que fa servir en la realització de les seves obres:

  • deixar que parli el material per sí mateix, un material moltes vegades trobat, reciclat, amb textures i propietats diferents (teles, cartrons, diaris, revistes…)
  • fer servir la iconografia pròpia del seu (nostre) temps, fàcilment reconeixible per l’espectador
  • fer referència a assumptes propis de l’actualitat però també atemporals
  • incloure paraules i textos breus suggeridors que moltes vegades fan referència al cartellisme o el còmic
  • tapar o cobrir, accions enteses no com a equivocacions, sinó com a canvis de criteri durant l’execució de l’obra
  • provocar multiplicitat de lectures possibles d’una mateixa obra
  • combinar dibuix, pintura i collage sobre paper, o bé sobre suports alternatius com poden ser portes o finestres reutilitzades

La seva manera de treballar és una crida al reciclatge dins d’una societat de consum que gasta amb excés. L’ús de portes, per exemple, parla indirectament de la comunicació interpersonal (porta oberta/tancada).

Un cop finalitzada la seva presentació personal, ens aporta exemples d’artistes que formen part del seu imaginari i que utilitzen la tècnica del collage, com Henri Matisse, Richard Hamilton, Robert Rauscenberg, Terry Gilliam, Joseba Elorza, Kacper Kiec o Sigmar Polke.

Com a conclusió, l’Arnau afirma que el collage és una bona manera de criticar la nostra societat i que, amb la seva obra, vol incomodar a la gent per estimular la reflexió. Tot seguit, com alumnes del curs, passem a la realització de la nostra pròpia obra.

4ª sessió: La primera part de la sessió la dediquem a posar en comú els exercicis de collage fets el primer dia. Alguns d’ells els hem hagut d’acabar a casa per manca de temps.

Durant el comentari, l’Arnau va suggerint idees a tenir en compte com la necessitat de sintetitzar i no repetir de forma redundant un missatge, l’eficàcia de combinar imatge i text per donar pistes a les interpretacions possibles de l’espectador, la utilització del color amb un sentit expressiu, el fet de sortir-se del marc com un gest de provocació, etc.

Els resultats obtinguts sorprenen agradablement l’Arnau, que es mostra satisfet de la nostra feina.

l’Arnau ens vol ensenyar també la tècnica de la transferència d’imatges sobre un suport porós, ja sigui paper, tela o fusta. Ho provem, primer encolant la fotocòpia amb la imatge triada sobre la superfície i assecant-la amb assecador de cabell. Continuem aplicant aigua amb la mà i fent relliscar els dits sobre la superfície per fer marxar a poc a poc les restes de paper i aconseguir que es quedi la tinta sobre el suport. La tècnica no resulta fàcil i alguns de nosaltres tenim dificultats per fer la transferència amb èxit. Haurem de continuar fent proves a casa, sense preses, deixant eixugar la fotocòpia encolada d’un dia per l’altre.

5ª sessió: El Joan Rioné ens explica que és historiador de l’art, que té una companyia de teatre d’objectes anomenada “Genovesa narratives teatrals” i que fa servir el teatre com a eina comunicativa. Ens parla de la importància de l’espai i de la llum (per això ho ha preparat avui amb consciència)  i titula a la sessió d’aquest dilluns: “De la imatge al moviment” (la propera serà “De l’objecte a l’acció”).

Mentre ens mostra la seva pàgina web:  www.genovesa.org , ens parla de conceptes com “assemblage” (tècnica interessant per crear titelles) o “manipulació” (per referir-se a l’acció de fer-les servir). També coneixem, en aquesta primera sessió amb el Joan Rioné, alguns dels seus referents artístics com Marcel Duchamp, Joseph Cornell, Daniel Spoerri, Louise Nevelson i l’art Povera en general. Al Joan li agrada visitar mercats d’antiguitats i fer servir objectes de segona mà o reciclats.

Tot seguit, entrem en acció i desenvolupem alguns dels exercicis de teatre que el Joan ens ha preparat per començar a expressar i comunicar-nos.

Alguns dels exercicis que hem fet:

L’espai (teatre i vida)

  • Caminem + diem el nom d’una persona + ens apropem + acció al voltant de la persona: adoració, seducció, atac amb pessigolles, cadireta de la reina…

Emocions

  • Cinc persones assegudes en 5 cadires. Han de pronunciar una mateixa frase expressant una emoció determinada (enamorament, enveja, odi, alegria…) + canvi de cadira i d’emoció.

Improvisacions

  • Bola de neu: tots els actors i actrius marxen de la sala, menys un/a. La persona que es queda pensa una història sense paraules (però sí amb so). Entra una persona que estava a fora i veu l’escenificació. Llavors, entra una altra i el “nou” li escenifica i així fins que va entrant tot el grup, un a un. L’últim només la mira i ens explica la narració que li sembla endevinar. La comparem amb la primera història.

Jocs plàstics

  • Escultura amb objectes de l’espai: es fan grups; amb el material de l’aula construïm una escultura, posem títol i expliquem el significat.
  • El joc de les formes: fem parelles; la 1a persona dibuixa una forma, qualsevol, res concret, la 2a persona l‘ha de convertir en alguna altra cosa.

6ª sessió: Joan comença la sessió mostrant-nos alguns exemples de teatre d’objectes, com:

El teatre de l’home dibuixat: https://www.youtube.com/watch?v=Np8ULBUGpSc

Hotel Modern theatre company: https://www.youtube.com/watch?v=5H9NjiFEEFc

Paul Zaloom: https://www.youtube.com/watch?v=HGYvpscO98M

Tam Tam: https://www.youtube.com/watch?v=4Lb6j9zAK6o

Philippe Genty: https://www.youtube.com/watch?v=z4Iwo-oYdAg

Seguim amb un joc senzill per posar a prova la nostra capacitat de mímica i interacció amb els altres: Joan ens diu a cadascú una paraula secreta, les paraules estan aparellades (vent-fulla, cavall-genet…) i hem de buscar la nostra parella fent mímica, sense parlar. Riem molt i ens relaxem. Seguidament ens proposa crear la nostra titella amb la tècnica de l’assemblage.

Per acabar la sessió, fem una prova de com narrar una història amb les nostres titelles acabades de crear. Joan ens recomana que, a cada síl·laba, la titella faci un petit moviment, d’aquesta manera serà molt més creïble la personificació.

Primer curs de formació del professorat de “L’artista va a l’escola” impartit perJordi LLort, Enric LLevat, Béatrice Bizot, Armand i Àlvar Calvet durant el primer trimestre del curs 2016-2017, gràcies al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.

1a i 2a sessions: creació d’un llibre d’artista amb cosit japonés i “al cajo”, i exercicis de dibuix amb l’hemisferi dret del cervell. Formador: Jordi Llort Figuerola.

dsc_1559 dsc_1460 dsc_1557

dsc_1569 dsc_1455 dsc_1553 dsc_1561 dsc_1549 dsc_1582

3a i 4a sessions: Enric Llevat ens introdueix en la utilització de la tècnica de tinta xinesa sobre paper manila, amb l’ús del bufat, els pinzells tous, els pals de fusta i les cordes de lli com a instruments de traçat. Il·lustrem haikus individualment, per parelles i també en petits grups, treballant sobre paper de diferents mides.

dsc_1602 dsc_1644 dsc_1643 dsc_1632

a_dsf2434 a_dsf2423
a_dsf2401 a_dsf2441

a_dsf2447

5a i 6a sessió: Béatrice Bizot ens posa des del primer moment a treballar amb fang i ens deixa que hi provoquem empremtes lliurement, després ens mostra com positivar-les amb escaiola. És una manera de transmetre  qualsevol idea o missatge que volguem comunicar. En la 5a sessió cada alumne elabora el seu autoretrat.

_dsf2672 _dsf2678 _dsf2718 _dsf2780

beatrice

beatrice-2

7ª sessió: L’Armand ens mostra la seva faceta d’il·lustrador i ens anima a fabricar els nostres propis segells amb cartró i goma Eva. Treballem primer el tema de les emocions amb tampons de creació pròpia, combinats amb collage i plastidecor. Continuem amb el dibuix d’animals de memòria i copiant, per adonar-nos que hem de detectar allò característic i representar-ho de forma sintètica.

armand4 armand6

armand2armand1

armand3 armand5

8ª sessió: seguim treballant de la mà de l’Armand que, aquest cop, ens proposa crear titelles articulades simplificant les característiques d’un personatge popular a escollir lliurement, ja sigui real o de ficció. Quan acabem, fem la posada en comú i comprovem com som capaços de reconeixer els diferents personatges representats, tot i la seva simplificació. Armand ens fa reflexionar sobre la importància d’il·lustrar destacant allò fonamental  que volem expressar o comunicar, per sobre dels detalls superflus. A la pregunta: “Li fem les mans?”, Armand contesta: “Si les necessita… sí! (si no… no).

Per acabar la sessió, entrem en una acalorada discussió sobre l’estat del sistema educatiu i, en especial, de l’educació visual i plàstica. Com l’Armand posa de manifest en comentar les nostres titelles, la diversitat dels membres del grup queda palesa en les nostres creacions, úniques i personals; aquest ha d’ésser l’objectiu de qualsevol mestre o professor de plàstica: potenciar la creativitat i l’expressió personal. Acabem la sessió amb un contacontes molt especial, el mateix Armand, que ens explica el seu conte “Un mitjò diferent a cada peu”, Premi de la Crítica Serra d’Or Infantil 2014.

img_0137 img_0136 img_0159

img_0139 img_0138

img_20161128_183033

img_0156

9ª i 10ª sessió, acabem el curs amb l’artista Àlvar Calvet. Després d’explicar-nos l’experiència de mediació artística “Conèixer l’altre” que va realitzar a l’escola Torreforta dins del cicle “l’Artista va a l’Escola”, ens proposa fer exercicis que combinen la mediació artística amb les seves últimes experiències creatives/artístiques (vinculades al món de la invidència o de la ceguesa). Les activitats realitzades les podríem titular “Dibuixar l’invisible” i es poden agrupar en tres: dibuixar l’objecte -el visible i l’invisible-, el retrat múltiple –dins i fora-, altres maneres i sentits: la paraula com a element de suport.

img_0278 img_0275

alvar-3

alvar2 alvar