Arxiu de l'autor: lartistavaalescola

Quant a lartistavaalescola

Projecte del Centre d'Art de Tarragona - El Teler de Llum, impulsat per Eloïsa Valero i Thais Salvat, que té l'objectiu d'apropar l’art contemporani més actual a les aules d’educació primària i secundària de Tarragona i posar en pràctica processos de creació contemporània a les aules.

Teatre i dansa emocional amb Lorena Casal al Col·legi Sant Rafael

L’artista i pedagoga tarragonina Lorena Casal proposa a l’alumnat del Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael un projecte de gestió de les emocions i el sorgiment de la creativitat (individual i grupal) a través d’exercicis de teatre i dansa, barrejats amb altres disciplines artístiques que els/les onze alumnes han treballat a classe, com la pintura i la música.

Objectius: 

– Prendre consciència de la pròpia forma d’expressar-se i comunicar-se: amb un mateix i amb els altres, tot i cercant i coneixent altres formes de fer-ho.

– Viure i reflexionar sobre “el jo i l’altre”, la presència individual de cadascú al grup i la seva relació.

– Reconèixer les emocions (pròpies i alienes) i transitar-les.

– Conèixer altres formes de pensar, altres punts de vista, compartir els propis i crear en conjunt, tot i respectant-los tots.

Sessió núm. 1 i 2, 7 de febrer de 2020:

L’artista realitza dues sessions introductòries amb 2 grups diferents d’alumnes d’entre 10 i 12 anys, cada grup amb diferents diversitats funcionals i cognitives, una al matí i una a la tarda, amb similar estructura de continguts.

La Lorena, amb l’ajuda de les educadores del centre, va proposant jocs que estimulin la dansa i l’expressió dels sentiments, mitjançant diferents elements com cordes elàstiques, pilotes, mocadors… al ritme de música variada, provant com respon la classe a cada joc i ritme. La intenció és crear moviments individuals i grupals que puguin compondre una coreografia, sumant les capacitats i voluntats dels infants implicats.

Esdevé una classe complexa, perquè l’artista ha d’anar comprovant les reaccions i reaccionant alhora a les propostes que funcionen sense que es desbordin, i suplir ràpidament les que no funcionen. És una sessió de la qual la Lorena Casal extreu les accions que pot fer, esbossant un enginyós dispositiu tant de procés com alhora una proposta que ens permetrà realitzar una representació final de les accions amb els infants.

Sessions 3 i 4, 14 de febrer de 2020:

La Lorena ha observat que durant el curs l’alumnat de cada grup ha treballat autors i períodes artístics. Proposa llavors un viatge dansat per la història de l’art que l’alumnat ja coneix. Durant les sessions projecta sobre una pantalla obres de la Prehistòria, de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i de l’Expressionisme Abstracte. Alhora relaciona cada període amb un ritme o música, i també cada ritme i període artístic amb un joc, uns elements materials (cordes, llums, pilotes, mocadors) i una coreografia.

Comença amb l’Art Rupestre i un ritme tribal, les nenes i els nens simulen persecucions com en una cacera. Surt el drac de Sant Jordi de l’escola, com si fos un dinosaure. Els infants corren i es mouen, seguint les indicacions de la Lorena. Es fa fosc sota el quadre de “La nit estrellada” de Vincent van Gogh. Els infants, amb uns leds de colors, dormen sota els llençols, fent danses amb els llums com si fossin dins del misteri del somni, acariciats amb música de Satie. Es fa de dia i passem al ritme enèrgic i expressiu de les pintures de Kandinsky, emprant com a joc cordes elàstiques sobre el vessant més dinàmic de la música de Debussy. El darrer moment és al voltant de les projeccions de l’obra de Joan Miró, utilitzant grans teles de colors plans amb les que nois i noies juguen a cobrir-se i fer formes, com si despleguessin grans taques de color sobre el llenç invisible del teatre.

Sessions 5 i 6, 6 de març de 2020:

Les dues darreres sessions van quadrar la coreografia. Es va treballar amb tots els jocs i elements proposats a les sessions anteriors i van ser enregistrades en un vídeo les diferents reaccions emocionals i expressions d’individuals i de grup a cadascun dels materials que la Lorena proposava.

Es va crear una seqüència narrativa grupal, des del joc i la dansa, passant per cada etapa artística, acotant els vídeos, les músiques i els múltiples objectes escènics que entraven en joc a cada peça escènica, tot completant un magnífic viatge emocional per la Història de l’Art.

Valoració de l’artista i pedagoga convidada, Lorena Casal:

“El procés creatiu desenvolupat amb les noies i els nois ha estat un viatge d’aprenentatges, expressió i comunicació. Els objectius i projecte inicial eren força oberts, a l’espera de concretar-los en relació amb els grups, les seves necessitats, vivències i realitat. I així ha estat ja que amb cada un, tot i partir d’un mateix plantejament inicial, hem recorregut diferents espais de relació, continguts i narració.

Ha estat fantàstic veure la seva disposició al joc i al moviment, cada noia i noi en la seva individualitat i dins el grup. Hem pogut crear coralment diferents espais, tant físics com emocionals i expressius en els quals passaven coses. Sempre que ens movem passen coses, però quan ho fem amb una intenció i amb un suport artístic, aquestes esdevenen més significatives, i llavors quelcom preciós i transcendental succeeix: ens comuniquem des d’un altre registre i ampliem així la nostra capacitat d’escolta i interacció, la nostra creativitat i fem créixer l’alegria, el goig i el gaudi.

El que hem mogut i ballat amb aquest projecte és l’essència de la nostra comunicació social: explicar històries i també qui som, mitjançant els nostres cossos. Deixeu-me afegir que crec que és una necessitat que això es pugui fer de manera habitual en qualsevol centre educatiu, de manera universal, perquè la riquesa de l’art ens defineix com a éssers humans i tothom hauria de tenir accés a gaudir-ne, a créixer i aprendre com a persona mitjançant les experiències artístiques.

Vull agrair especialment la col·laboració de les educadores en tot moment. Han estat una peça clau, tant en la preparació como en el desenvolupament de les sessions. Eren fonamentals dins del grup a l’hora de moure’ns i això ha facilitat molt que els nois i les noies s’incorporessin tan bé a les propostes. Als infants, infinita gratitud per la seva generositat, la seva disposició i el que m’han aportat a nivell artístic i personal. Ha estat una experiència màgica, gràcies!

I, per últim, al Col·legi Sant Rafael i l’associació “L’Artista va a l’escola”, gràcies per apostar per portar l’art a les aules, salut i art!”

Valoracions de les mestres, Gemma R., Iratxe i Gemma A.:

Preguntades a les educadores del col·legi per la valoració final i quines millores es podrien realitzar, ens diuen que la resposta de nens i nenes ha estat bona, tot i que les propostes de la primera sessió van ser exigents, però l’artista es va saber adaptar a les característiques de nenes i nens. L’alumnat ha connectat amb l’activitat gràcies a la música, els materials proposats en cada sessió i les consignes de la Lorena, que ho han propiciat.

Les educadores expressen que ha estat una molt bona iniciativa el fet d’introduir, dins de les activitats fetes, les obres d’art dels diferents pintors que s’han treballant durant el curs. L’alumnat anava mirant els quadres i podia connectar els aprenentatges. Cal esmentar que les educadores indiquen que només amb tres sessions no s’ha pogut visualitzar cap canvi a nivell de grup. Finalment conclouen que ha estat una experiència enriquidora, amb una metodologia de deixar fer i potenciar la iniciativa dels infants.

 

 

L’Artista va a l’escola-Mediació. Nani Blasco a l’Institut Torreforta.

Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun:  Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.

L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica que fos fruit de les necessitats i les demandes de l’alumnat implicat. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació global i en valors a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.

El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona.

Continua llegint

Els colors i les estacions. Albert Asensio a l’Escola Campclar.

El Projecte “Els colors i les estacions” l’han dut a terme els alumnes de tercer de primaria de l’escola Campclar de la mà de l’il·lustrador Albert Asensio.  Aquest taller proposa una experiència d’expressió plàstica inspirada en el món de la il·lustració, fent servir les tècniques de l’estampació i de l’esquitx, donant importància al paper de la visió com a eina de reconeixement i aprenentatge. Els infants experimenten dibuixant i posant l’atenció a la importància del color i les seves connotacions.

Continua llegint

A l’alçada dels teus ulls / A l’alçada dels teus peus. Aureli Ruiz a l’Institut Campclar

A l’Institut Campclar i en el marc del projecte L’Artista va a l’Escola l’artista Aureli Ruiz , ha iniciat unes sessions de treball amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO. Ell mateix ens narra l’experiència.

A L’ALÇADA DELS TEUS ULLS / A L’ALÇADA DELS TEUS PEUS. PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES PER A SITUACIONS DE CONFLICTE

Partint de la meva darrere instal·lació “PERFORMANCE (A l’alçada dels teus ulls / A l’alçada dels teus peus) FILM”, realitzada a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus el 2018, vam centrar el taller amb una de les temàtiques principals proposades: la realitat geopolítica de la mediterrània, com a territori cultural comú, entre civilitzacions properes i veïnes, que han conformat socialment els pobles del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, el que d’una manera constitueix una comunitat, que a hores d’ara resta en conflicte permanent.

Continua llegint

L’Artista va a l’escola-Mediació. Experiències poètiques a l’Escola Ponent amb Joan Rioné.

Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun:  Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.

L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica atractiva per l’alumnat implicat que eduqués en valors. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació ètica i integral a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.

El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona.

Objectius:

  1. Dimensió percepció, comprensió i valoració
  • Observar i trobar “poesia” al nostre entorn.
  • Despertar la “curiositat sensible”.
  • Atendre, entendre i jugar amb les emocions.
  • Descobrir, de primera mà, la feina dels artistes.
  • Veure com llibres i teatre es donen la mà.
  1. Dimensió interpretació i producció
  • Activar estímuls nous i positius al nostre entorn (barri…)
  • Treballar/jugar amb les paraules, els objectes, les històries.
  • En contra de les “emocions exprés” que proposa l’oci comercial, identificar l’emoció subtil i la ironia.
  • Reviure l’entorn des d’una perspectiva poètica.
  1. Dimensió imaginació i creativitat
  • Crear una passejada poètica pel barri fins arribar a l’escola més propera i celebrar la trobada.
  • Crear un passatge poètic al Casal Cívic per convidar a interactuar als infants d’altres cursos i també a les famílies (no s’ha pogut realitzar degut al confinament).

SESSIÓ 1.- 3 d’octubre de 2019 (grups A i B):

A les tres de la tarda, la biblioteca de l’escola s’omple d’objectes misteriosos: una roda de bicicleta, una escala de fusta, galledes, maletes, calaixos plens de sorpreses… ha arribat en Joan Rioné.

Ens explica el seu conte “El carrer del mar” mentre els infants l’escolten embadalits i onegen mocadors de colors blau i blanc. Entrem de ple en un món imaginari on els objectes són màgics perquè no són el que semblen. Tot neix d’elements de reciclatge, poesia i imaginació.

Continua llegint

Les meves joguines. Marta Roigé i l’Art Pop a l’Escola Pax.

Objectius:

– Conèixer de primera mà la feina d’una artista local, Marta Roigé.

– Conèixer l’Art Pop i els seus artistes més representatius.

– Elaborar una obra Pop en equip, a partir del dibuix i la pintura.

– Promoure el desenvolupament de la creativitat.

– Entendre la importància del procés de treball.

1ª sessió: dia 12 de novembre de 2019

La Marta Roigé es presenta com una artista Pop i explica als infants l’empremta que van deixar en ella les obres de l’Andy Warhol que va descobrir en una exposició.

Continua llegint

Ester Fabregat: performance i escultura inflable sostenible a les escoles Serrallo, Mediterrània i Sant Salvador.

Aquesta edició hem canviat una mica el format, un mateix artista (en aquest cas l’Ester Fabregat)  ha intervingut en diferents centres escolars de primària. Aquesta idea ha estat consensuada amb les  assessores de plàstica de l’IMET, ja que des de  l’Artista va a l’escola pensem que fan una tasca indispensable, i que és interessant crear sinèrgies sempre que sigui possible.

Aquest curs les assessores proposaven treballar la plàstica a les escoles a partir de diferents disciplines, tant clàssiques com contemporànies, i agafant com a referents artistes del nostre territori, alguns ja traspassats i altres en actiu. Entre tots vam anar pensant quins podien aportar una visió nova i interessant, que els sorprengués i que a la vegada aprenguessin valors educatius.

L’Ester Fabregat, treballa amb materials molt poc convencionals com són els polímers, més vulgarment anomenats plàstics. La seva obra té un missatge ecològic en defensa del medi ambient, un tema que creiem necessari abordar en l’actualitat.

Algunes de les escoles que van mostrar interés per treballar aquesta disciplina i aquest tema amb l’Ester Fabregat i amb les que tirarem endavant el projecte durant aquest curs 2018-2019 foren: l’escola Serrallo amb els alumnes de 6è ( febrer-abril), l’escola Sant Salvador amb els infants de 5è (abril-maig), i l’escola Mediterrània també amb 5è curs (maig-juny).

Objectius del projecte:

– Fer una introducció al món de l’escultura contemporània i la perfomance artística.
– Donar a conèixer l’art com a forma d’expressió.
– Conèixer de primera mà la feina d’un artista local.
– Experimentar amb materials reciclables.
– Fomentar el treball en equip.

La primera  sessió en aquestes tres escoles ha estat una presentació de la trajectòria artística de l’Ester, dels seus referents i dels motius que la mouen a treballar i a expresar-se amb aquesta tipologia d’obres.
Tots els nens i nenes s’han motivat molt des del primer dia, el tema del plàstic com a gran enemic medioambiental és un tema que els preocupa i els afecta molt i del que se senten partíceps, a la vegada que els indigna la passivitat dels governs davant el problema. Se senten amb el deure de fer alguna cosa al respecte.

Després de l’explicació, l’artista proposà als alumnes fer una gran escultura inflable, construida a partir de les bosses de plàstic de la compra, que ja feia mesos havien anat recollint a l’escola. Segurament seria l’escultura més gran que haguessin construït mai, i només necessitaven les bosses, estisores, cinta adhesiva i molta imaginació.

Llavors l’Ester els hi demanà com a deures que pensessin quina forma els agradaria que tingués la seva escultura, tenint en compte el material i que havia de ser una escultura inflable. Aquest és un exercici que van haver de fer en parelles o grups de tres, discutint i plantejant quina forma podia tenir. Van acabar la tasca acompanyats dels seus respectius mestres.

La segona sessió

En arribar a les escoles, la majoria ja tenien els dibuixos penjats a la paret amb les idees que havien elaborat la setmana anterior. Tots els nens i nenes van haver d’explicar la seva proposta i el perquè de la forma que havien escollit. L’Ester els anava comentant els pros i els contres, si era o no possible, aventatges i inconvenients. Alguns/es alumnes van fer uns esbossos molt interessants,  tenien grans expectatives, però difícils de dur a terme. Aquest fet ens ha fet adonar després que cal precisar més el que es pot i el que no es pot arribar fer amb el que dura el taller.

Finalment, cada escola va triar el disseny de l’escultura. Sempre ha estat alguna forma bastant simple, tenint en compte l’edat de l’alumnat, la fragilitat del material i les reduides sessions de treball.  Un cop escollida la forma, els alumnes van començar a confeccionar els llençols de bosses, tallant la part sobrant de la bossa (les ances), i obertes pel mig, enganxant-les amb cel·lo gruixut transparent. Aquesta feina també l’hagueren d’acabar amb els respectius docents. L’última sessió amb l’artista, ajuntaren els grans llençols per donar forma a l’escultura final.

La tercera sessió

La tercera sessió sempre ha estat la més emocionant, cal acabar de formar l’escultura, mirar per on pot entrar l’aire amb el ventilador, i veure la peça realitzada.

A l’Escola Sant Salvador havien escollit una forma de cuc gegant i li van posar nom: el Cuc de l’amistat. Eren molts infants i molt treballadors, la peça era enorme, els nens i les nenes van acabar d’enganxar-la, van revisar que no es pugués escapar l’aire per enlloc, i amb gran emoció la portaren al pati per inflar-la. L’Ester va dir que era l’escultura inflable més gran que mai havia fet.

Vídeo

A l’Escola del Serrallo van decidir que la forma seria un gran coixí, també l’inflaren al pati, va ser emocionant però molts nens volien entrar a l’interior i això aquell dia no es va poder cumplir. No deixa de ser una bossa gegant i posar-se a l’interior demanava molt de control i tranquil·litat, per que no és trenqués la peça i perquè cap nen o nena no es fes mal.

A l’escola Mediterrani  només eren 8 nens i la forma escollida va ser una estructura tubular, volien possar-se a dins. Amb les altres escoles no havia estat possible, per la gran quantitat de nens, i a l’escola Mediterrània calia intentar-ho. L’escultura havia quedat molt petita, però ja que eren poquets ens vam atrevir a que, un a un, anessin  entrant i exploressin l’escultura des de l’interior.

VALORACIONS DE L’ESCOLA EL SERRALLO:
Valoració de les mestres, Nancy i Isabel:

En principi ens va semblar una activitat interessant.  La descripció que se’ns va fer, va ser que havíem de reciclar bosses de plàstic amb la finalitat de construir un inflable. Es van recollir les bosses amb la col·laboració de tot l’alumnat de l’escola. Haviem de dissenyar un inflable, cosa que va crear molta expectativa entre el grup d’alumnes. Els dibuixos fets es van valorar a la següent sessió per escollir quina seria la forma més viable per l’inflable. No va quedar clar quina forma es faria. El dia que la vam inflar, la forma només era un quadrat i no era cap de les formes escollides pels alumnes. Tampoc es va poder entrar a l’inflable, una altra de les expectatives dels alumnes que tampoc es va cumplir.

Personalment pensem que van faltar més sessions amb l’artista i potser no hauríem d’haver escollit fer les dues classes a la vegada, ja que això dificultava el bon funcionament de l’activitat.
D’altra banda creiem que últimament ja no hi ha tanta bossa de plàstic a reciclar perquè quasi tothom porta la bossa de casa.

Valoracions dels infants:
Lady Gabriela: “A mi m’ha agradat molt i ha sigut molt interessant. El que més m’ha agradat ha sigut quan ajuntavem les bosses i quan ho vam inflar al pati, perquè va ser molt divertit. Quan vam ajuntar les bosses, jo i alguns companys vam treballar molt ràpid i bé. L’única cosa que no m’ha agradat ha sigut que no ens hem pogut posar a dins l’inflable.”

Bilal: “Crec que l’experiència de “L’artista va a l’escola” ha sigut genial, tot i que la part que havíem de retallar i enganxar era una mica pesada, ha sigut brutal, sobretot el final. El que més m’ha agradat és que reciclem plàstic, contra el canvi climàtic, una iniciativa eco-friendly. Aquets projectes a llarg termini m’agraden molt.”

Nerea: “A mi m’ha agradat aquest “projecte” perquè hem treballat en equip i hem estat més actius que en altres. Lo que no m’ha agradat ha sigut que alguns han treballat menys que altres. Però tot i així ens ho hem passat bé junts. La veritat és que ha costat una mica retallar i enganxar les bosses, però ha valgut la pena. Estic molt contenta del resultat, m’agradaria que fessim més projectes així i també m’agradaria tenir més temps per fer-los”

VALORACIONS DE L’ESCOLA SANT SALVADOR:
Valoració dels mestres, Oriol i Gemma:
El projecte sorgeix de la trobada a l’escola dels mestres amb l’artista Ester Fabregat. D’ella va sorgir la idea de treballar amb bosses de plàstic, com a material de rebuig, per dona’ls-hi una nova vida com a escultura.
Un cop plantejat a l’alumnat, vam estar durant tres mesos recollint i enganxant les bosses portades. A la vegada que buscavem una raó de ser a l’escultura. De totes les idees sorgides, en va sortir una que va agradar: El cuc de l’amistat.
Finalment, amb la participació i l’ajuda de l’artista, es va poder fer realitat. Una gran escultura de plàstic de molts colors que s’enlairava al pati de l’escola.
Valorem molt positivament aquesta activitat. Ens ha permès treballar l’art des d’un punt de vista diferent. L’alumnat ha gaudit treballant fora de l’aula i de forma transversal: Educació Artística, Llengua catalana, Matemàtiques i Coneixement del
medi.

Conclusions de l’alumnat:
Tot l’alumnat ha coincidit en tres punts a destacar:
– l’esforç col·lectiu
– l’espectacularitat del resultat
– l’ús desconegut de materials de rebuig

VALORACIONS DE L’ESCOLA MEDITERÀNIA:
Valoració de les mestres Laura i Mariola:
Com que la Mariola es va posar de baixa durant el projecte, no em vaig poder fer càrrec de tot el procés. Però ha sigut un projecte interessant i els nens i nenes han treballat molt bé i s’han implicat molt, tant en fer-ho bé, com en la preocupació per l’ús que en fem d’aquest material.

Valoració de l’alumnat:
Madani: “El que més m’ha agradat és que ens vam posar a  dins del tub de bosses. El que menys m’ha agradat és que no podiem fer una escultura més gran. M’hauria agradat poder entrar tots a la vegada.”

Enrique: “M’ha agradat reutilitzar d’aquesta manera les bosses de plàstic. A més a més, mai havia vist bosses de plàstic tant boniques ni havia pensat que amb bosses de plàstic es pogués fer això.”

Valoració de l’Artista: Ester Fabregat.

Aquest cop he realitzat quatre tallers ben diversos. El primer adreçat a mestres de primària durant la tardor del 2018. I els altres tres, durant el 2019, a tres escoles de primària diferents, la del Serrallo, la de Sant Salvador i la de l’Escola Mediterrània a Torreforta. Diferents receptors, diferents interaccions i tot i que el resultat són escultures inflables temporals, si que juga un paper molt important la implicació dels participants a nivell emotiu i sensorial.

En el cas dels mestres, des del principi es van posar tots a treballar, i varen gaudir molt fent-ho. Un cop finalitzada l’escultura, els mes curiosos es van endinsar dins del cuc que vàrem confeccionar i amb els llums tancats i la il·luminació interna va ser tota una experiència de color, so i tacte, tota una performance tan des de dins com des de fora.

Pel que fa a les escoles, vaig trobar dos professors fantàstics a l’escola de Sant Salvador. Estaven molt entusiasmats i receptius amb el projecte, van facilitar molt tot el procés i va ser tot un èxit gràcies a ells i el seu grau d’implicació. Vaig anar-hi tres o quatre sessions, espaiades en el temps per tal què poguessin treballar i avançar feina per la confecció de l’escultura. Van fer uns dibuixos molt interessants de possibles projectes i ho vam compartir entre tots. La meva sorpresa es que van construir material suficient per realitzar una de les peces més grans que he realitzat en tallers per nens. Van treballar moltíssim. Van construir una espècie de zepelin gegant de mes de 20 metres de llarg. El dia que el vam inflar va ser molt emocionant. Eren dos grups de classe, molts alumnes, per prevenció no vam entrar a dins, ja que el material és fràgil, i es necessita molt de control, els professors ho van entendre i comprendre molt bé, i ho vam gaudir molt tots plegats. Va ser un plaer treballar amb ells.

A l’escola del Serrallo les professores no es van implicar gens. Així que el taller no fluïa massa. Entre sessió i sessió no van avançar gaire del que ja havíem fet essent jo allí, així que l’escultura, tot i ser també fruit de dues classes va ser de dimensions molt reduïdes. A l’hora d’inflar-la vam anar al pati, els alumnes si volien ficar a dins, però les dues professores no controlaven el comportament dels alumnes, estaven en mode esbarjo, i doncs no vaig creure assenyat deixar entrar els nens a dins sense un mínim de control i tranquil·litat. Mes que res que és una gran bossa de plàstic amb només una obertura pel ventilador, i si hi entra un participant, tots els altres hi voldran entrar. Els dos grups eren seixanta aproximadament, no teníem ni el temps físic, ni l’organització i ni el control que havien de garantir les tutores. Així que vaig decidir no carregar-me amb aquesta responsabilitat. Em vaig quedar bastant decebuda per la manca d’implicació i per les queixes de que no hi van poder entrar. Sobretot després de l’experiència amb l’Escola de Sant Salvador, que havia estat tant genial i màgica.

I per últim l’escola del Mediterrani de Torreforta. Un grup de només nou alumnes, hauria pogut ser genial, però la seva professora es va posar malalta i va estar de baixa, les substitutes, per manca d’informació no van poder realitzar la tasca de confecció. Així que el material que van construir amb el reciclatge va ser molt poc, l’escultura va ser un cuc inflable molt petit, però malgrat tot el vam inflar i els nens si que hi van poder entrar i experimentar com es veia tot des de dins.

Agraïr a la Thais i a l’Elo la oportunitat de poder compartir aquest tallers d’escultura amb materials reciclats. De les quatre experiències dues van fluir de manera fantàstica, i les altres dues, per causes alienes al nostre treball i motivació no van resultar de la mateixa manera. Aquestes coses passen, segons els receptors i els graus d’implicació les activitats es desenvolupen de manera diversa. Malgrat tot, ha estat un plaer participar, proposar i fer moure la imaginació d’aquests joves participants.

 

Els mapes ens orienten i identifiquen. Cristina Ferré a l’Escola Cèsar August.

Aquesta proposta l’hem treballat amb l’alumnat de 6è de primària. El primer objectiu era aproximar-nos a l’art contemporani per comprendre la multiplicitat de mitjans que pot utilitzar actualment l’artista a l’hora de realitzar una obra, així com la rellevància que té la forma de mostrar-la. Com a contingut de l’obra ens vam plantejar indagar sobre la pròpia identitat, la del grup-classe i la seva interrelació. Per assolir-ho ens vam proposar realitzar una experiència situacionista i recollir-la en una instal·lació final de tot un seguit de mapes fets per l’alumnat.

1a sessió, dia 7 de març de 2019 (els 3 grups junts)

Per situar l’alumnat se’ls mostra una sèrie d’instal·lacions d’artistes contemporanis com Antoni Miralda, Lídia Porcar, Yayoi Kusama i Félix González Torres, entre d’altres, i es comenta en grup el llenguatge que han utilitzat. Seguidament fem una comparació entre bodegons del Barroc i les instal·lacions que hem comentat per posar en evidència l’interès de l’artista contemporani en la interpretació d’allò que observa en detriment de la seva mera representació. Amb aquest diàleg establert entre infants i artista, mitjançant les imatges observades s’introdueixen conceptes nous com són la simbolització i la conceptualització.

Seguint amb la presentació, observem múltiples tipologies de mapes i en comentem els seus usos. També observem l’evolució produïda des dels primers mapes coneguts, trobats en excavacions arqueològiques, passant pels medievals, els mapes càntics dels aborígens australians, els barrocs i fins als nostres dies, i com tots ells no només mostren sinó que fan una interpretació del món conegut.

Finalment arribem als mapes situacionistes que ens serveixen per entendre el mapa com a experiència i a relacionar mapes i art.

2a sessió, dies 11,12 i14 de març de 2019 (els 3 grups per separat)

Vam iniciar aquesta sessió explicant amb detall com faríem el treball previ a l’obra a realitzar, és a dir, com podria ser l’experiència situacionista de l’alumnat i com s’havia de registrar. Hi va haver molts dubtes i dificultats que, amb la bona voluntat de tots i totes, es van anar resolent. La idea era que, durant una setmana, recollissin tots els recorreguts fets sobre un mapa de la ciutat que se’ls va proporcionar i alhora enregistressin experiències, observacions o detalls mitjançant fotografies, dibuixos o registres sonors.

Seguidament vam dedicar la resta de la sessió a experimentar, amb tot d’objectes personals i alhora comuns, la creació  d’instal·lacions efímeres. Aprofitàrem aquest treball per anar reflexionant sobre la identitat i aquesta en relació a la pertinença a un grup (aula, escola, grup d’amics…). Van sorgir gran quantitat de temes rellevants i profunds, com la igualtat i la diversitat, la companyonia, l’ecologisme, la devastació de les guerres; així com altres de més específics del seu moment vital com són l’estrès de l’estudiant, l’amistat, la confiança en l’entorn, el lleure compartit… d’altres instal·lacions només perseguien un impacte estètic, les quals van servir per comprendre millor la diferència entre instal·lar una escultura i fer una instal·lació.

Per acabar la sessió, vam recordar els deures per a la següent trobada, animant-los a tenir una actitud d’explorador, a tenir una mirada intrèpida i a descobrir els misteris de la seva quotidianitat.

3a sessió, dia 25 de març de 2019 (els 3 grups junts)

La darrera sessió la vam dedicar íntegrament a l’execució de l’obra, traslladant la informació recollida durant la setmana anterior al suport definitiu. Treballant en grups de cinc, cada alumne traçava el seu mapa de recorreguts sobre un acetat de gran format que compartien. Tenint un punt coincident tots ells, l’escola, de manera que en l’obra es fa palès un moment vital comú, unes rutines similars i unes relacions amb la ciutat compartides, així com diferents formes de viure-la.

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré

En aquesta ocasió teníem una dificultat a superar, i és que l’activitat s’havia de realitzar amb l’alumnat de les tres línies de sisè. Per aquest motiu es van ampliar les sessions i vam passar de tres a cinc. D’aquesta manera, la primera sessió, que era en format conferència, la vam fer tots junts; la segona cada grup per separat, i la final un altre cop tots junts, si bé cada grup a la seva aula. Aquesta tercera sessió fou molt complicada, ja que l’artista s’havia d’anar movent d’una aula a l’altra i sovint els nois i noies restaven a l’espera. Com que no vam poder treballar cada grup amb tranquil·litat, no vam tenir ocasió de compartir l’experiència situacionista i valorar-la, de manera que aquesta tasca va quedar pendent de fer-se un altre dia amb les mestres.

Es va afegir el fet que molts alumnes no havien recollit encara cap document (fotografia, dibuix, registre sonor…) sobre els seus recorreguts per completar la instal·lació final.

No obstant, els nois i noies van mostrar entusiasme durant totes les sessions, van estar molt participatius i van generar un bon ambient de treball. Les peces finals van quedar tal com les havíem imaginat: un teixit de línies de colors.

Crec convenient treballar amb un màxim de dues línies alhora, sempre que aquestes puguin compartir un mateix espai. D’altra banda, tres sessions són molt poques per aconseguir que els/les estudiants s’impliquin i en treguin bones conclusions. Seria molt interessant fer residències més llargues que permetessin treballar amb l’alumnat i amb les mestres amb tranquil·litat. Fer un projecte transversal proporcionaria una dinàmica de treball que permetria implementar la creativitat a totes les matèries, obtenint una obra final plena de sentit i significat, fruit de l’experiència única viscuda per l’alumnat i el professorat.

La instal·lació acabada, al passadís de l’escola Cèsar August:

Valoració de les mestres, Carmen de Gea, Eila Fernández i Cristina La Torre:

Aquest projecte va tenir diverses actuacions a l’aula en les quals l’alumnat  van gaudir de l’acompanyament de la Cristina.  En la primera sessió, els alumnes es van sorprendre i van poder entendre una nova manera de veure l’art contemporani. En la següent sessió van treballar amb objectes comuns a la classe i van fer instal·lacions efímeres on els alumnes van participar de manera activa en una activitat artística en grups. Així van anant aprenent a donar significat al objectes quotidians.

A més a més, els alumnes van treballar el mapa com espai vivencial. Sobre el plànol de la nostra ciutat, van anar marcant els recorreguts diaris i posteriorment ho van traslladar al full d’acetat transparent. Cada color representa el recorregut d’un alumne. Els treballs han estat realitzats al llarg d’una setmana sobre el plànol on van poder visualitzar que el punt en comú a tots és l’escola.

Ha estat una experiència enriquidora en la qual hem pres consciència dels espais habituals, del nostre entorn i això ha format part d’una creació artística elaborada entre tots els companys i companyes de sisè. Ha estat un projecte motivador i obert, el qual ha permès integrar les aportacions de cada alumne relacionades amb  les seves vivències personals, per tal de percebre i ser més conscient del seu entorn. Alhora ha afavorit el diàleg i les converses en petit grup i gran grup. Els nostres alumnes van acollir de forma positiva tot el treball i van mostrar interès i curiositat, aprenent que les manifestacions artístiques formen part del nostre entorn i incideixen en el nostra vida.

Valoració dels infants de 6è (buidat d’algunes respostes rellevants):

Per a què serveix un mapa: serveix per a orientar-nos…/ pots veure les diferents rutes que pots fer…/ ara quasi bé no s’utilitzen perquè hi ha el GPS…/ per saber on està el nord, el sud, l’est i l’oest…/ per anar a visitar altres llocs amb una cultura diferent…/ per ajudar algú estranger a trobar un lloc… etc.

Quines característiques tenen els mapes que hem creat entre tots? indiquen els recorreguts que hem fet durant una setmana…/ nosaltres sabem millor que ningú què signifiquen i a on van…/ tenen abundància de colors, es nota que estan fets per nens alegres, representen grans camins de vida…/ a tots hi ha un punt on es creuen…/ tenen formes abstractes…/ un món de colors i harmonia… etc.

Què creus que expressen de la manera que els hem penjat? l’art…/ sembla que tots els recorreguts siguin un sol mapa…/ la infinitat de camins que hi ha a la nostra vida i només escollim un…/ la vida rutinària de cada alumne…/ la nostra vida…/ que a la vida els nostres camins es poden creuar en qualsevol moment, encara que no ens coneguem de res…/ que tots els camins són meravellosos i cada camí té la seva essència…/ és un collage de mapes… etc.

El resultat és abstracte… què us ha dit la gent que representa? la bellesa da cada ésser, que tots tenim un camí en la vida, un destí…/ que representa l’amistat entre tots nosaltres…/ Tarragona en moviment…/ l’arbre de la vida… / pots treure diferents conclusions… etc.

T’imaginaves que quedaria així? a la meva ment no quedava tan divertit i xulo com el resultat…/ Si es donés el cas, com t’agradaria continuar l’exercici? posant fotos dels edificis més importants del trajecte…/ fent el mateix però més gran i que els pengéssim a la ciutat…/ amb un mapa del món i que fiquéssim tots els viatges que hem fet…/ m’agradaria continuar l’exercici fent nosaltres mateixos els camins dels altres en grups… etc.

 

 

 

El procés de canvi. Com sóc farà qui he de ser. Cristina Ferré a l’Escola Riu Clar.

“El procés de canvi. Com sóc farà qui he de ser” és una proposta que parteix del moment vital de l’alumnat de 6è. És un moment en què, per primer cop, els infants són conscients dels canvis que es produeixen en la seva persona; és el moment en què es preparen per fer el pas cap a l’institut, en què els canvis físics comencen a ser constants i els emocionals prenen gran rellevància.

L’autoretrat s’ha utilitzat al llarg de la història com un camí cap a l’autoconeixement i l’autoafirmació, així com una projecció personal cap al futur. Hem tingut en compte aquests aspectes per realitzar una obra plena de misteri i intimitat, procurant demorar el procés de realització per a proporcionar un temps de reflexió. Ens ha servit per assolir una peça que reflexiona, des de la individualitat més íntima, sobre la detecció dels aspectes personals que es volen deixar enrere i aquells que es volen assolir, evitant compartir-los amb la resta del grup per fugir així de l’hàbit d’emetre judicis i comparacions.

Amb la instal·lació final s’evidencia la universalització d’aquell camí cap a la superació. Per altra banda, la lleugeresa del material utilitzat proporciona una instal·lació en què tot allò que a l’alumne li pesa, i ha representat subtilment amb el color, és tan lleuger i efímer com el propi moment vital, i ens fa conscients que res l’ha d’impedir ésser remogut i transformat.

Objectius

  • Descobrir l’autoretrat com un camí cap a l’autoconeixement.
  • Realitzar una projecció personal cap al futur. Identificar la creació artística com un agent transformador.
  • Analitzar i identificar comportaments, característiques del caràcter i actituds que limiten el nostre creixement personal.
  • Aproximar-se al llenguatge simbòlic del color.
  • Descobrir el paper que juga el símbol i el concepte en la representació contemporània.
  • Entendre la rellevància del procés.
  • Valorar la intimitat de l’artista, tant durant el procés, com en l’obra final.

1a sessió, dia 12 de febrer de 2019

Per situar-nos, compartim una projecció d’imatges d’autoretrats realitzats per artistes de diferents èpoques i estils (Albert Dürer, Goya, Picasso…) que han treballat insistentment aquest motiu i observem el procés evolutiu i el discurs que es crea en agrupar-los. Seguidament, comentem exemples d’autoretrats contemporanis d’artistes actuals com Ahn Sun Mi, Marie Tomanova, Sarah Maple, Sophie Calle i Félix González Torres, per tal de transmetre la idea que en l’art contemporani és lícit utilitzar el joc, entenent aquest com una activitat formal i rellevant en l’obra.

Amb aquesta activitat prèvia introduïm els conceptes de representació i conceptualització per fer-los entendre que actualment un motiu com l’autoretrat va més enllà de la simple representació de l’aparença física. Per acabar la jornada, els infants fan una pràctica realitzant un autoretrat amb tècnica lliure que permet a l’artista observar la pròpia percepció de cadascun d’ells i elles.

2a sessió, dia 26 de febrer de 2019

La Cristina Ferré posa en situació l’alumnat recordant-los els conceptes tractats en la jornada anterior i els explica el repte: una representació del canvi en forma d’autoretrat evolutiu. L’objectiu del treball és assimilar que cada dia, cada acció que realitzem ens redefineix i ens va construint com a individus i que, prendre consciència d’allò que volem canviar, és el primer pas.

Amb aquesta idea al cap, convida els alumnes a reflexionar breument sobre aquells comportaments o actituds que reconeixen com a impediment per a créixer emocionalment i susceptibles de ser superats, i n’anoten els adjectius sobre paper, sense compartir-los. Els entreguen a l’artista i la mestra per traslladar-los tots junts a la pissarra per tal de no relacionar-los directament amb ningú. S’analitzen i se’ls assigna un color, basant-nos en el llenguatge del color aplicat a les emocions. Aquest llistat es fotografia i es reserva per a la propera sessió.

Iniciem la realització de l’obra a partir d’una fotografia en blanc i negre que la mestra ha fet de cada infant i que hem imprès en format DIN A4. Cada alumne ressegueix la imatge, amb el màxim de detall possible, a través de cinc fulls de paper vegetal per, en acabat, retirar el full dibuixat i repetir successivament la mateixa operació a través de quatre fulls, tres, dos, i un. En aquesta sessió no tothom ha pogut acabar i ho deixem pendent per a la següent.

3a sessió, dia 19 de març de 2019

Mentre els infants que no van poder acabar el treball anterior el finalitzen, la mestra va traslladant a la pissarra el llistat que vam fer en l’anterior sessió i els afegeix l’adjectiu oposat. Alhora l’artista els informa sobre la teoria dels colors complementaris per tal d’introduir-los la idea d’oposats que s’equilibren, així com, per posar de relleu la importància del procés en el canvi d’una situació a una altra.

En aquest moment, cada alumne tria un dels adjectius del primer llistat i prepara un petit paper amb el color corresponent, i un altre amb el color de l’adjectiu oposat. Aquests paperets simbolitzen on són i on volen arribar, respectivament. Així doncs, posen el primer color en el dibuix inicial de la sèrie realitzada i el segon color en el final. Tots els dibuixos fet per cada alumne s’enganxen en un cordill, respectant l’ordre de la sèrie. D’aquesta manera tenim una garlanda similar per cada alumne en la que podem observar un autoretrat evolutiu. Amb aquestes garlandes acabades, es decidirà un espai de l’escola on fer la instal·lació final.

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré

“El grup de 6è de l’escola Riu Clar és un grup amb personalitats molt fortes, algun alumne amb dificultats d’aprenentatge, i sobretot amb una relació basada en la força i la dominància, poc motivat i gens cohesionat. Això em va dur a plantejar un treball que incidís directament en aquestes característiques.

Un cop a l’aula, vaig poder observar que, si bé tot era tal com se m’havia descrit, també hi havia l’interès i la curiositat natural dels infants per tot allò que els treu de la seva rutina. Durant la primera sessió, els infants vam participar amb preguntes i comentaris adients al tema plantejat. En aquesta sessió ens vam centrar a guanyar-nos la confiança i assegurar-nos que el projecte fos d’interès pel conjunt de l’aula.

La sorpresa va ser quan, en la segona sessió, els vam demanar que fessin un exercici d’autocrítica i cerquessin l’adjectiu que els podia definir. Van abocar-se a fer uns llistats ingents i fins i tot molts d’ells el van acolorir utilitzant retoladors de diferents colors, la qual cosa em va fer pensar que, a banda de tenir un elevat esperit creatiu, estaven realitzant un procés de rescat de la pròpia persona. En el moment de mostrar el resultat dels llistats, el respecte entre companys va ser absolut i es respirava un ambient de comunitat i alegria, com d’haver deixat anar llastre.

Així, en la darrera sessió tothom estava molt disposat a acabar el seu autoretrat i fou molt senzill aconseguir que treballessin amb delicadesa i que s’ajudessin els uns als altres. Estaven molt orgullosos de l’obra realitzada. Per la meva banda, només puc dir que n’estic molt satisfeta i que agraeixo sincerament el suport de la mestra Maria Josep Carrión”.

Valoració de l’alumnat de 6è:

La valoració dels alumnes ha estat positiva. La majoria afirma que els  ha agradat molt conèixer autoretrats d’altres artistes i fer el seu propi.

Agraeixen, sobretot, que una artista hagi vingut a l’escola i que els hagi ajudat a reflexionar i a pensar en ells mateixos. També els ha agradat i encuriosit el món de les emocions i sentiments associats als colors.

En general  comenten que s’ho han passat bé i els ha agradat molt el resultat final.

Yassin:  Ha estat fantàstic! Jo no sabia que cada emoció podia tenir un color. Agraeixo també que la Cristina hagi vingut a l’escola a fer aquest treball amb nosaltres.

Unai: M’ha agradat la feina que hem fet ,  sobretot perquè m’ha ajudat a saber qui sóc.

Mohamed M.: M’ha agradat molt perquè he conegut a una artista i perquè ara sé que les emocions es poden associar a un color.

Isaac: El que més em va agradar va ser fer el meu autoretrat perquè em va ajudar a reflexionar i a pensar en mi mateix.

Adonai:  Aquesta feina m’ha ajudat a saber que la gent pot canviar.

Amin: M’ha agradat molt veure autoretrats d’altres artistes.

Valoració de la mestra, Maria José Carrión:

Portar a l’escola artistes per a que expliquin  als alumnes les seves obres i que els facin treballar, sempre ha estat una experiència molt enriquidora. No ha estat la primera vegada que un artista ens ha visitat i ha parlat als alumnes de la seva feina i d’obres conegudes pels nens. Els fascina conèixer a persones que dediquen la vida a crear, son curiosos i no deixen de fer preguntes de tot tipus. Per aquesta raó vaig acceptar la proposta del projecte “L’Artista va a l’Escola”.

Vam treballar amb el grup de 6è, que és poc nombrós, però no és un grup cohesionat i entre ells tenen moltes rivalitats  i problemes de convivència. Tot i això, l’experiència va captar la seva atenció i els hi va agradar força.

Individualment, el tema els ha causat impacte emocional i els ha fet reflexionar sobre com són i el que volen canviar d’ells mateixos.

Només dir, que sempre serà per a mi una experiència positiva que els artistes locals (sobretot) visitin als alumnes a les aules i els mostrin les seves obres tot parlant d’elles. Penso que s’hauria de fer més sovint o com un projecte habitual en certs cursos. Ells ho viuen com algo diferent dins la seva rutina escolar i es mostren atents a tot allò que els aporta.

La instal·lació final, al passadís d’entrada a l’Escola Riu Clar. L’educació com a acompanyant en el camí del creixement personal dels infants. Moltes felicitats a tots i totes, Cristina, Maria José i alumnat!

 

 

L’espai que habito em conforma, Cristina Ferré a l’Escola Tarragona

Objectius:

  • Conèixer diferents exemples d’autorepresentació mitjançant símbols, tant de la Cristina Ferré com d’altres artistes contemporanis, per exemple Antoni Tàpies i Lídia Porcar.
  • Entendre que l’art actual sovint utilitza llenguatges manllevats d’altres disciplines i els subverteix en interès de la pròpia obra.
  • Apropar-nos al llenguatge de l’arquitectura fent servir els conceptes de planta i escala.
  • Reflexionar sobre la importància de la idea a transmetre i la utilització dels símbols.

1ª sessió, dia 23 de gener de 2019

Els nois i noies estaven expectants i molt encuriosits. Per tal que adquirissin un mínim de coneixement del llenguatge arquitectònic, se’ls van mostrar exemples de plànols de diferents èpoques, així com de disseny industrial, i van poder distingir entre planta, alçat i secció. A partir d’aquí, van iniciar una pràctica de dibuix en planta de diferents objectes de l’aula. En un principi, els semblava un treball molt complicat i mostraren certa inquietud, però a poc a poc van anar comprenent la tasca i s’hi van posar amb molt d’interès. Ho van comprendre sense grans dificultats.

2ª sessió, dia 06 de febrer de 2019

El segon dia els infants van fer una pràctica de plànol arquitectònic i decidiren representar la pròpia aula. La proposta fou que les mides no es prendrien com ho faria un arquitecte, sinó que utilitzaríen el propi cos com a mesura. D’aquesta manera s’introduia l’aspecte lúdic i, en treballar en equip, es posava en evidència que el treball individual es dilueix en el del col·lectiu, ja que la peça final seria una instal·lació col·lectiva.

Treball a casa

La pràctica del segon dia la va repetir cadascú a casa seva, dibuixant aquell espai de la pròpia llar que millor els acull habitualment. Aquest cop podien necessitar la col·laboració d’algun familiar i realment en van fer ús, ja que uns quants es van animar a fer tota la casa i fins i tot algú va aprofitar la professió de constructor del pare per afegir-hi tota mena de detalls. També van preparar un petit dibuix que els simbolitzés.

3ª sessió, dia 20 de febrer de 2019

A la darrera sessió van arribar molt orgullosos i orgulloses dels deures fets i, un per un, van anar explicant perquè havien dibuixat aquells espais i el símbol que havien triat per identificar-se. Alguns alumnes van representar unes vambes o una pilota, ja que fan esports. D’altres un banyador de sincronitzada, ja que és la seva passió. Alguns la seva inicial, ja que tenen molt de caràcter…!

Finalment, es van abocar amb molta concentració a traslladar els plànols als papers vegetals definitius que, amb l’ajuda de les mestres, van instal·lar a la paret del passadís creant una obra molt estètica, plena de contingut i misteris a desxifrar.

Tot seguit, al passadís de l’escola, el resultat final: un plànol conjunt dels espais d’intimitat de l’alumnat. Moltes felicitats per la feina feta!

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré:

Com a experiència personal ha estat un immens plaer veure la il·lusió amb què, tant alumnes com mestres, em rebien i abordaven la feina, la qual cosa em fa reflexionar que l’escola està molt mancada de disruptors de la rutina. Hem de fer possibles més situacions per a compartir diferents maneres de pensar i crear plegats.

Valoració de les mestres, Sandra Armora i Georgina Pinyol, i dels infants de 4t d’educació primària: