L’Artriste
Soc Sergio García “El artriste” (Garcilaso de las Vegas de Vilaseca). Des de ben petit m’agradava desmuntar tot el que m’envoltava per tornar-lo a muntar fins que vaig escoltar aquella cançó durant un viatge de fi de curs a l’EGB. En aquell moment em vaig dir: he d’aconseguir una guitarra i, amb 6000 de les antigues pessetes, els meus pares van donar-me l’oportunitat de descobrir el món de la guitarra.
I segons i segons, minuts i minuts, hores i hores, dies i mesos i anys després, acabava d’estudiar enginyeria i decidia dedicar-me plenament a la meva vocació, el món de l’artista, on he trepitjat centenars d’escenaris de tot tipus, des del terra del bar, fins a teatres i gran festivals de música.
La meva història està formada per les cançons que composo i que han donat llum a dos discos, a més de cantar cançons d’altres artistes i donar-li un caire festiu i d’humor per tal de poder fer ballar i gaudir a tot tipus de generacions.
NunyG
Des de ben petita sempre he volat amb la imaginació, no m’agradava pentinar-me i mirava amb molta curiositat a la gent. Vaig decidir (no recordo el moment) que volia fer teatre. I així va ser. Però, en aquest mon meravellós, vaig descobrir la disciplina del clown i em vaig enamorar, havia trobat el meu camí a la vida. Amb el nas vermell ficat podia ser lliure i expressar tot allò que amb les paraules no savia fer.
Es pot dir que sóc pallassa de cor, actriu de professió i directora de vocació. M’agrada emocionar-me i compartir emocions i sentiments. M’agrada representar universos inventats o reals.
Treballo amb la meva companyia “NunyG”, on els meus somnis es fan realitat i es materialitzen a la sala del teatre. Sóc fundadora de la companyia “Cia dos de tres” que es dedica a treballar amb els infants. A més a més, dirigeixo el grup de teatre de l’O.N.C.E., on he descobert un altre món màgic i meravellós.
L'Artista va a l'escola 