Objectius:
- Despertar la sensibilitat per un dels éssers vius més importants del planeta Terra, el arbres, argumentant el per què d’aquesta importància.
- Fer un apropament als arbres des de l’òptica artística, també des de l’amor. Millorar el coneixement de la natura desenvolupant una actitud de salvaguarda i protecció del patrimoni natural.
- Conèixer manifestacions artístiques contemporànies com: la poesia experimental, la performance, el land art, la instal·lació, contribuint així al creixement de la creativitat i al desenvolupament del gust estètic.
- Desenvolupar obres amb aquestes disciplines i/o gèneres, d’una forma lúdica i divertida.
- Potenciar l’enriquiment del llenguatge i la millora de les habilitats lingüístiques.
Desenvolupament de les sessions:
Dia 29/3/2017:
“El abrazo de la raíz
sostiene el árbol,
tanto como a la tierra”. Óscar Sotillos
Durant la primera sessió, l’artista Sergi Quiñonero presenta la seva trajectòria artística. Introdueix continguts com la poesia experimental, la instal·lació artística, la performance o el land-art, amb nombroses imatges d’exemple. Reflexiona amb els infants sobre la importància del paper dels arbres. Llegeix també textos sobre arbres i temàtica de natura en general.
Sergi: “La participació de les nenes i els nens ha estat bona, tot i que personalment vaig pecar en la durada de l’activitat, sent massa llarga (1 h. 20 minuts), cosa que va provocar una mica de dispersió, de parlaments, de despistar-se, etc. També va influenciar el fet de tenir 75 alumnes, que no era el previst inicialment, situació que no facilitava la conducció del grup. Les properes sessions seran més curtes i procedimentals, així que crec que tindran una dinàmica molt diferent.
Tot i així, estic molt content de la rebuda, i de la capacitat d’interpretació i d’anàlisi de les obres per part dels/les alumnes. I de l’interès, les preguntes i la sorpresa generada. Fins i tot, m’han aplaudit cada cop que recitava un poema o quan presentava l’acció “Sempreviu / Coronació de la natura”. De fet, tota la part de performance és la que ha despertat més comentaris”.
Dia 19/4/2017:
“No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud
si les arrels asseques,
també t’agostes tu”. Salvador Espriu (fragment)
Després de l’experiència de la 1ª sessió, Sergi posa l’accent en la part més aplicada, d’execució plàstica, amb una breu introducció teòrica i un passi d’imatges d’obres de poesia-objecte i land art. La proposta consisteix en elaborar un projecte sobre paper d’una intervenció a un arbre, que seria executada a la darrera sessió, al mes de maig.
Sergi: “Valoro molt positivament la resposta i motivació generals, així com el gaudi que he observat de l’activitat; també els comentaris, les preguntes i els treballs portats a terme. Sobre aquest darrer punt, estic francament sorprès de la capacitat d’interpretació de les obres d’artistes mostrades, així com del nivell expressiu aconseguit, en alguns casos molt i molt destacable, no lluny en absolut de les propostes d’artistes professionals; fins i tot, un nen va proposar d’enterrar-se fins els turmells simulant ser un arbre (com l’obra de Fina Miralles als ’70).
He donat feina per a la propera sessió: abraçar-se a un arbre, tancar els ulls uns segons i apuntar en un paper la primera paraula que ens vingui a la ment. Aquesta paraula s’ha de portar a l’aula i serà impresa en un paper que servirà de material de treball el pròxim dia”.
Dia 8/5/2017:
“Tot el que fem al nostre entorn natural, ens ho fem a nosaltres mateixos com a espècie. El paisatge actua com un mirall del que nosaltres mateixos som”.
A la tercera sessió, es fa un repàs i comentari de les feines encarregades. També es comparteixen imatges d’obres d’artistes que fan servir lletres, paraules i textos enmig de la natura. Es treballen plàsticament les paraules d’estima als arbres portades pels infants. Per últim, s’organitzen les accions a la natura que es faran durant l’última sessió.
Sergi: “Veig que l’activitat es consolida i les nenes i nens la tenen integrada. En arribar, ja trobo preparades les feines encarregades: els projectes d’intervencions amb objectes als arbres del parc i les paraules recollides després d’haver abraçat els arbres. La participació dels alumnes i la col·laboració dels mestres està sent molt bona. Les propostes que estan sortint són molt interessants, riques i enginyoses, esperant a portar-les a terme a la darrera sessió, fent-les realitat al Parc del Francolí. Tan de bo, aquest projecte serveixi per despertar alguna nova inquietud, el plaer del gaudi en l’art contemporani i l’obertura cap a noves maneres d’entendre l’expressió plàstica.
Quin privilegi viure aquesta experiència al costat de totes aquestes persones! Rememoro l’etapa de la meva vida en la que la meva professió era l’educació social. Considero que un projecte com aquest és justament el que necessitem per a que l’art es faci un espai a les nostres vides, en la quotidianitat d’aquests joves, futurs adults”.
Dia 31/5/2017:
La darrera sessió es fa a l’aire lliure, concretament en el Parc del Riu Francolí. És la culminació de tots els exercics previs fets a l’aula i, enmig de la natura, és on prendran sentit.
Sergi: “Iniciem la jornada amb un homenatge a un gran pollancre situat al costat del riu Francolí, en un petit reducte de natura del Parc Fluvial, al costat de la ciutat de Tarragona. L’activitat s’ha iniciat amb una curta excursió d’allò més agradable. Fem servir la proclama del programa de Radio 3 “Els Bosque habitado”: “Arriba las ramas”, just la mateixa setmana en que la seva directora, Mª José Parejo, rep al Teatre Metropol el Premi Ones de Comunicació. Aquest crit, i la pròpia acció, generen una energia molt positiva al voltant de l’arbre. La resposta ha estat molt més que bona.
Havent tornat al parc, desenvolupem l’acció d’estirar-se al peu d’un pi. En aquest cas, se’m fa difícil manegar les dinàmiques generades dins del grup, ja sigui per les dificultats pròpies de l’acció, o els inconvenients que els propis alumnes posen durant l’execució (terra mullat, insectes, incòmoditat, etc.). Cal tenir en compte, a més, el fet que som 75 persones. Però finalment, i amb ajuda dels mestres, es pot resoldre amb èxit.
L’acció d’abraçar els arbres segueix un patró molt similar a l’anterior, però amb l’afegit que la fa més atractiva als infants, l’emotivitat expressada amb l’abraçada constata una acció més vivencial. Les fotografies mostren molts somriures, fet que ho reafirma.
A continuació es porten a terme les intervencions plàstiques i/o instal·lacions als arbres. Crec que aquí és on brilla més el treball de l’alumnat, on es veu més com han anat incorporant els continguts tractats a l’aula. S’ha desenvolupat peces realment impactants, de molta qualitat conceptual i alguna d’elles amb una execució tècnica increïble. També tinc la impressió que en aquesta part és on ha hagut un gaudi més intens.
La peça de situar les paraules d’amor, escrites després de les abraçades als arbres, es desenvolupa amb molta motivació i elevada participació. En un moment queda enllestida, amb un resultat molt satisfactori.
I, per acabar, la part més personal, amb la intenció que cada alumne tingui un record molt especial de la jornada i de l’activitat en general: fem el retrat individualitzat, entre molt comentaris, sorpreses i riures. Ha estat un moment molt entranyable, mentre Nani Blasco prenia les imatges i jo organitzava els alumnes en una cua, aprofitant per comentar detalls dels moments viscuts. Ha estat una extraordinària manera d’acabar”.
Valoració final de l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Cèsar August:
“Petites accions d’estima als arbres” de Sergi Quiñonero (l’artista va a l’escola) from L’artista va a l’escola on Vimeo.
Valoració de l’artista convidat, Sergi Quiñonero:
“Al llarg de les 4 sessions desenvolupades entre març, abril i maig, he observat la resposta dels infants als continguts mostrats i el seu interès creixent. En molts moments del procés de treball m’he qüestionat fins a quin punt jo havia ajustat prou els continguts a l’edat d’aquestes noies/s, si eren capaços d’integrar les meves propostes, si no era un projecte més propi d’edats més avançades. Però també penso que l’experiència ja ha estat viscuda i que cadascú s’emportarà d’ella la seva pròpia visió, que segur alguna empremta quedarà. Si he aconseguit despertar una certa inquietud cap a aquestes manifestacions artístiques i cap a la natura, encara que només sigui en una part d’aquests alumnes, ja em podré donar per satisfet.
Hi ha un aspecte sobre el que sí faré autocrítica i és que m’he excedit en la durada i en el nombre d’accions a desenvolupar en la darrera sessió. De la mateixa manera que en la primera vaig allargar massa el temps i les explicacions. És molt difícil d’ajustar, especialment treballant amb 3 grups classe, o quan es tracta d’una activitat que es porta a terme d’un sol cop i no es repeteix en el temps, sense marge de maniobra que permeti anar ajustant.
- Hem fet una introducció de manifestacions artístiques desconegudes o amb les que havien tingut poc contacte: land art, performance i poesia experimental. Hem ampliat així els seus horitzons artístics i el seu gust estètic.
- Hem treballat en obres sota aquestes disciplines i/o gèneres, aconseguint el gaudi en les seves execucions. Totes les sessions ha estat abordades de forma lúdica.
- Hem potenciat el llenguatge oral (comentant, raonant) en relació a les activitats desenvolupades a l’aula i les manifestacions artístiques treballades.
- Hem valorat la importància de salvaguardar la natura i, particularment, els arbres.
- Hem treballat la sensibilització cap a aquest darrer aspecte, mostrant l’emotivitat i amor que podem sentir cap a aquests éssers vius.
Agraïments: Al projecte “L’artista va a l’Escola”, al Col·legi Cèsar August i l’equip de mestres del cicle de 6è de Primària (Carme de Gea, Eila Fernández i Xavier Cucarella), i al nostre documentalista, Nani Blasco.
NOTA: Aquest projecte ha comptat amb les imatges, obres, poemes i textos de: Carlos de Gredos, Joana Raspall, Felipe Boso, Antonio Gómez, Javier Martín Alonso, Óscar Sotillos, Salvador Espriu, Guillem Viladot, Àngels J. Sagués, Andy Goldsworthy, Myoung Ho Lee, Daniel Vanderbilt, Rafel Contreras, César Reglero, Xavier Sis, Cornelia Konrad, Spencer-Byles, Lee Jae-Hyo, Nils-Udo, Giuseppe Penone, Marta Pruna, Joan Brossa, Chiara Sgaramella, Rosa Amorós, Fina Miralles, Spencer Tunick, Joan Jonas i Perejaume. Gràcies per la seva inspiració”.
Vídeo de l’acció col·lectiva: “Arriba las ramas”
“Arriba las ramas”. Tarragona, 31-5-2017 from Sergi Quiñonero on Vimeo.
Impacte del projecte a través del temps:
Al febrer de 2018 s’exposa un resum de les accions educatives desenvolupades durant l’any 2017. Durant l’acte d’inauguració de l’exposició a l’Espai Jove Kesse de Tarragona, l’artista Sergi Quiñonero fa una acció participativa amb la qual recorda als assistents que som natura.
Textos llegits durant l’acció PARE ARBRE (8-2-2018):
INTRODUCCIÓ
El divorci entre l’ésser humà i la natura porta a una pèrdua de contacte de la persona amb la seva pròpia naturalesa.
PAUSA
Comprendre el significat de la natura requereix mirar a les arrels mateixes del misteri de l’existència. El primer que sentim és interès i atracció. L’atracció porta a l’admiració i aquesta al respecte. Amb admiració, l’atractiu es transforma en amor.
FINAL
“Què fóra de la vida humana sense boscos, sense aquestes ciutats naturals? Jo vaig anar als boscos perquè desitjava viure de manera lliure, a fi de fer front als fets essencials de la vida, i veure si no podia aprendre el que m’havien d’ensenyar, i haver de descobrir al moment de morir que no havia viscut”.
PARAULES DE: Carmen Alcalde, Henry David Thoreau, LandsArts
L'Artista va a l'escola 