Objectius del projecte:
- Fer servir l’art com a mediador entre persones de diferents procedències i diferents cultures.
- Conèixer els costums de l’altre, la seva llengua, la seva gastronomia, la seva família…, per enriquir-nos culturalment.
- Fer retrats i autoretrats basats en l’aparença externa, però també en la interioritat del subjecte.
- Acceptar l’altre, estimar-lo i respectar-lo, cohesionar el grup i afavorir la bona convivència.
Durant la 1a visita a la classe de 6è de l’Escola Torreforta, l’Àlvar es presenta com a artista amb una sèrie de treballs de caire sociològic sobre diferents col·lectius: reclusos, persones en procés de desintoxicació, immigrants, cecs… Alguns alumnes fan preguntes molt interessants i el diàleg es centra, sobretot, en el tema de la immigració.
Durant la 2a sessió de treball, els alumnes es presenten a ells mateixos a partir d’una capsa on han guardat alguns elements suggerits per l’Àlvar: fotografies (del seu entorn proper, del seu país d’origen…), algun element tèxtil representatiu, les respostes a un qüestionari repartit per l’Àlvar i un autoretrat a llapis que han fet a classe amb la Jordina, la seva mestra.
Entre les preguntes del qüestionari trobem: On has nascut o d’on és la teva familia? Quins són els teus sonmis? De què tens por? Hi ha alguna cosa de tu que vols destacar o vols que la gent tingui en compte?
Mentre es presenten oralment, es dóna el cas que una noia ha portat un objecte relacionat amb la seva àvia i això l’ha fet plorar. Un nen ha comentat que el seu somni seria anar a viure i treballar a Amèrica o Singapur, ja que aquí ha tingut molts problemes. Sobre el tema de la por, quasi tots han reflectit la por de perdre la família, però també por d’alguns animals.
Àlvar: “Quan els he preguntat per què pensen que fem aquest treball les respostes han estat diverses, algunes d’elles molt encertades: perquè jo volia que fossin artistes, perquè practiquessin el retrat, perquè perdessin la por, perquè es coneguessin millor… Una nena també ha comentat que moltes de les preguntes que els he fet al qüestionari l’han ajudat a conèixer-se millor ella mateixa.”
Durant la 3a visita, els nens i les nenes s’autoretraten amb els ulls tancats. En un primer moment, amb un retolador, preferiblement del seu color preferit, per continuar amb pintura de dits, encara amb els ulls tancats i escrivint finalment la primera paraula que pensin en obrir els ulls.
Durant la 3a visita, l’Àlvar demana un objecte personal de cadascú, aquell que considerin més important. A la 4a i última visita, els nens i les nenes dibuixen l’objecte i, un cop acabat, els demana que escriguin breument quin significat té aquell objecte per a ells. Curiositats: un nen porta una guitarra a classe, ja que algun dia li agradaria poder tocar-la; una nena porta un nino fet a casa amb un mitjó; un nen diu que per a ell l’objecte més preciat seria alguna peça de roba per vestir-se; la gran majoria porten ninos de drap i també n’hi ha d’altres que porten elements relacionats amb l’esport i joguines electròniques. Tot plegat és un punt de partida i una oportunitat per conèixer-se millor com a individus i com a grup de classe.
VALORACIÓ DE L’ARTISTA CONVIDAT, Àlvar Calvet:
“Em trobo amb una realitat molt diversa, amb nens, tal i com havia demanat, de diferents procedències: Xina, Marroc, Colòmbia, Senegal…, amb nivells molt diferents, ja que alguns d’ells porten molt poc temps vivint a Tarragona. D’altra banda, observo un grup molt disposat a treballar, com a conseqüència de la feina feta prèviament pel professorat i les assessores de plàstica.
Hem anant acomplint l’objectiu de crear un retrat individual al més complet possible, amb jocs d’anada cap a nosaltres mateixos i cap als companys de classe. Els alumnes han vist – i així ho han afirmat un cop acabada l’experiència- que s’han comunicat a través d’un ampli qüestionari de presentació, d’uns autoretrats i retrats dibuixats, l’aportació d’elements i objectes personals del seu prppi entorn, fotografies familiars, etc. Hem realitzat altres exercicis més experimentals i/o lúdics, on algun dels sentits s’han anul·lat per potenciar-ne uns altres; això els ha permés donar-se a conèixer i conèixer els altres, d’una manera molt més profunda i diferent de com ho havien fet fins llavors.
Amb aquest projecte hem abordat i esbossat aspectes del que avui en dia s’anomena mediació social a través de l’art (o mediació artística), basant-nos en la resiliència o la capacitat de l’individu per sobreposar-se a les adversitats i situacions sobre/nouvingudes. Està demostrat que la resiliència d’una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Amb aquest concepte, i a través d’una sèrie de sessions de treball des del vessant artístic, he intentat aconseguir que aquest projecte serveixi per cohesionar el grup i que afavoreixi la convivència, i prevenir, així, possibles i futurs conflictes.
L’activitat ha servit també perquè Marta Baceiredo i Cristina Gavilan, alumnes de l’EADT, realitzin les pràctiques relacionades amb el Cicle de Pintura i una de les seves possibles sortides professionals, la docència.
La plàstica pot ser una de les eines més transversals que hi ha a les escoles. Ens serveix també per educar en valors, ens permet relacionar-nos sense condicionants. Conèixer l’altre, tal i com pensàvem, ens ha fet perdre la por del desconegut i ens ha fet respectar-lo, tot creants nous lligams.”
VALORACIÓ DE LA MESTRA, Jordina Olivé:
Conèixer l’altre ha estat una gran experiència per a mi com a docent. Veure les interaccions que s’han creat entre els meus alumnes i l’Àlvar ha estat molt enriquidor. Les propostes de l’Àlvar, més enllà de ser propostes artístiques, exigien als alumnes fer un gran exercici introspectiu. Compartir aquestes reflexions ens ha permès conèixer-nos més els uns als altres. Els mestres, per diversos motius, acabem “no tenint temps” d’escoltar els nostres alumnes i això fa que sovint desconeguem les seves vivències i el seu món més particular. Considero aquest un gran error: com més coneixem els alumnes, més capaços serem d’entendre’ls, d’acompanyar-los en el seu aprenentatge i en el seu moment vital.
Pel que fa als alumnes, l’experiència crec que els ha servit per aturar-se i escoltar els seus companys reflexionant sobre els aspectes més íntims de la seva persona: les seves pors, els seus somnis. De ben segur que això també els farà ser més respectuosos amb els altres.
A nivell artístic, la visita de l’Àlvar ha suposat obrir una finestra als corrents artístics actuals. L’art en general, i les arts visuals en concret, són poc presents a les escoles. Escoltar l’Àlvar parlar de la seva obra artística ens ha permès entendre els motius que l’empenyen a crear, més enllà dels aspectes estètics i visuals”.
VALORACIÓ DE L’ALUMNAT:
Noreddine: “El projecte que hem fet amb l’Àlver Calvet ens ha ensenyat que l’art és molt important per a tots els nens i nenes, homes i dones. He après com és la gent. I també he après que la gent cega té ulls per a l’art. I ens ha ensenyat que les nostres coses antigues són molt valuoses.”
Nor: “Ens ha ensenyat a comunicar-nos i a relacionar-nos amb els nostres companys i no avergonyir-nos quan parlem amb la gent que no coneixem.”
Sana: “M’ha agradat molt treballar amb l’Àlvar perquè ens ha ensenyat què podem dir als nostres amics, no avergonyir-nos quan expliquem una cosa. He après molt! Moltes gràcies Àlvar, Marta i Cristina!”
Marc: “He après a respectar millor a les persones i he millorat com a persona.”
Sílvia: “A mi m’ha agradat molt el projecte perquè he après a conèixer millor la gent, d’una altra manera i en aquest cas dibuixant i també he après a dibuixar una mica més i millor.”
Conèixer l’Altre – Alvar Calvet from Nani Blasco on Vimeo.
Impacte del projecte amb el pas del temps:
El dia 16 de febrer de 2016, els nens i les nenes de 6è de l’Escola Torreforta visiten l’exposició de “L’artista va a l’escola” a l’Espai Jove Kesse. L’Ajuntament de Tarragona facilita el transport dels infants amb un autobús especial per a aquest desplaçament.
L'Artista va a l'escola 