Arxius mensuals: Març de 2019

El procés de canvi. Com sóc farà qui he de ser. Cristina Ferré a l’Escola Riu Clar.

“El procés de canvi. Com sóc farà qui he de ser” és una proposta que parteix del moment vital de l’alumnat de 6è. És un moment en què, per primer cop, els infants són conscients dels canvis que es produeixen en la seva persona; és el moment en què es preparen per fer el pas cap a l’institut, en què els canvis físics comencen a ser constants i els emocionals prenen gran rellevància.

L’autoretrat s’ha utilitzat al llarg de la història com un camí cap a l’autoconeixement i l’autoafirmació, així com una projecció personal cap al futur. Hem tingut en compte aquests aspectes per realitzar una obra plena de misteri i intimitat, procurant demorar el procés de realització per a proporcionar un temps de reflexió. Ens ha servit per assolir una peça que reflexiona, des de la individualitat més íntima, sobre la detecció dels aspectes personals que es volen deixar enrere i aquells que es volen assolir, evitant compartir-los amb la resta del grup per fugir així de l’hàbit d’emetre judicis i comparacions.

Amb la instal·lació final s’evidencia la universalització d’aquell camí cap a la superació. Per altra banda, la lleugeresa del material utilitzat proporciona una instal·lació en què tot allò que a l’alumne li pesa, i ha representat subtilment amb el color, és tan lleuger i efímer com el propi moment vital, i ens fa conscients que res l’ha d’impedir ésser remogut i transformat.

Objectius

  • Descobrir l’autoretrat com un camí cap a l’autoconeixement.
  • Realitzar una projecció personal cap al futur. Identificar la creació artística com un agent transformador.
  • Analitzar i identificar comportaments, característiques del caràcter i actituds que limiten el nostre creixement personal.
  • Aproximar-se al llenguatge simbòlic del color.
  • Descobrir el paper que juga el símbol i el concepte en la representació contemporània.
  • Entendre la rellevància del procés.
  • Valorar la intimitat de l’artista, tant durant el procés, com en l’obra final.

1a sessió, dia 12 de febrer de 2019

Per situar-nos, compartim una projecció d’imatges d’autoretrats realitzats per artistes de diferents èpoques i estils (Albert Dürer, Goya, Picasso…) que han treballat insistentment aquest motiu i observem el procés evolutiu i el discurs que es crea en agrupar-los. Seguidament, comentem exemples d’autoretrats contemporanis d’artistes actuals com Ahn Sun Mi, Marie Tomanova, Sarah Maple, Sophie Calle i Félix González Torres, per tal de transmetre la idea que en l’art contemporani és lícit utilitzar el joc, entenent aquest com una activitat formal i rellevant en l’obra.

Amb aquesta activitat prèvia introduïm els conceptes de representació i conceptualització per fer-los entendre que actualment un motiu com l’autoretrat va més enllà de la simple representació de l’aparença física. Per acabar la jornada, els infants fan una pràctica realitzant un autoretrat amb tècnica lliure que permet a l’artista observar la pròpia percepció de cadascun d’ells i elles.

2a sessió, dia 26 de febrer de 2019

La Cristina Ferré posa en situació l’alumnat recordant-los els conceptes tractats en la jornada anterior i els explica el repte: una representació del canvi en forma d’autoretrat evolutiu. L’objectiu del treball és assimilar que cada dia, cada acció que realitzem ens redefineix i ens va construint com a individus i que, prendre consciència d’allò que volem canviar, és el primer pas.

Amb aquesta idea al cap, convida els alumnes a reflexionar breument sobre aquells comportaments o actituds que reconeixen com a impediment per a créixer emocionalment i susceptibles de ser superats, i n’anoten els adjectius sobre paper, sense compartir-los. Els entreguen a l’artista i la mestra per traslladar-los tots junts a la pissarra per tal de no relacionar-los directament amb ningú. S’analitzen i se’ls assigna un color, basant-nos en el llenguatge del color aplicat a les emocions. Aquest llistat es fotografia i es reserva per a la propera sessió.

Iniciem la realització de l’obra a partir d’una fotografia en blanc i negre que la mestra ha fet de cada infant i que hem imprès en format DIN A4. Cada alumne ressegueix la imatge, amb el màxim de detall possible, a través de cinc fulls de paper vegetal per, en acabat, retirar el full dibuixat i repetir successivament la mateixa operació a través de quatre fulls, tres, dos, i un. En aquesta sessió no tothom ha pogut acabar i ho deixem pendent per a la següent.

3a sessió, dia 19 de març de 2019

Mentre els infants que no van poder acabar el treball anterior el finalitzen, la mestra va traslladant a la pissarra el llistat que vam fer en l’anterior sessió i els afegeix l’adjectiu oposat. Alhora l’artista els informa sobre la teoria dels colors complementaris per tal d’introduir-los la idea d’oposats que s’equilibren, així com, per posar de relleu la importància del procés en el canvi d’una situació a una altra.

En aquest moment, cada alumne tria un dels adjectius del primer llistat i prepara un petit paper amb el color corresponent, i un altre amb el color de l’adjectiu oposat. Aquests paperets simbolitzen on són i on volen arribar, respectivament. Així doncs, posen el primer color en el dibuix inicial de la sèrie realitzada i el segon color en el final. Tots els dibuixos fet per cada alumne s’enganxen en un cordill, respectant l’ordre de la sèrie. D’aquesta manera tenim una garlanda similar per cada alumne en la que podem observar un autoretrat evolutiu. Amb aquestes garlandes acabades, es decidirà un espai de l’escola on fer la instal·lació final.

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré

“El grup de 6è de l’escola Riu Clar és un grup amb personalitats molt fortes, algun alumne amb dificultats d’aprenentatge, i sobretot amb una relació basada en la força i la dominància, poc motivat i gens cohesionat. Això em va dur a plantejar un treball que incidís directament en aquestes característiques.

Un cop a l’aula, vaig poder observar que, si bé tot era tal com se m’havia descrit, també hi havia l’interès i la curiositat natural dels infants per tot allò que els treu de la seva rutina. Durant la primera sessió, els infants vam participar amb preguntes i comentaris adients al tema plantejat. En aquesta sessió ens vam centrar a guanyar-nos la confiança i assegurar-nos que el projecte fos d’interès pel conjunt de l’aula.

La sorpresa va ser quan, en la segona sessió, els vam demanar que fessin un exercici d’autocrítica i cerquessin l’adjectiu que els podia definir. Van abocar-se a fer uns llistats ingents i fins i tot molts d’ells el van acolorir utilitzant retoladors de diferents colors, la qual cosa em va fer pensar que, a banda de tenir un elevat esperit creatiu, estaven realitzant un procés de rescat de la pròpia persona. En el moment de mostrar el resultat dels llistats, el respecte entre companys va ser absolut i es respirava un ambient de comunitat i alegria, com d’haver deixat anar llastre.

Així, en la darrera sessió tothom estava molt disposat a acabar el seu autoretrat i fou molt senzill aconseguir que treballessin amb delicadesa i que s’ajudessin els uns als altres. Estaven molt orgullosos de l’obra realitzada. Per la meva banda, només puc dir que n’estic molt satisfeta i que agraeixo sincerament el suport de la mestra Maria Josep Carrión”.

Valoració de l’alumnat de 6è:

La valoració dels alumnes ha estat positiva. La majoria afirma que els  ha agradat molt conèixer autoretrats d’altres artistes i fer el seu propi.

Agraeixen, sobretot, que una artista hagi vingut a l’escola i que els hagi ajudat a reflexionar i a pensar en ells mateixos. També els ha agradat i encuriosit el món de les emocions i sentiments associats als colors.

En general  comenten que s’ho han passat bé i els ha agradat molt el resultat final.

Yassin:  Ha estat fantàstic! Jo no sabia que cada emoció podia tenir un color. Agraeixo també que la Cristina hagi vingut a l’escola a fer aquest treball amb nosaltres.

Unai: M’ha agradat la feina que hem fet ,  sobretot perquè m’ha ajudat a saber qui sóc.

Mohamed M.: M’ha agradat molt perquè he conegut a una artista i perquè ara sé que les emocions es poden associar a un color.

Isaac: El que més em va agradar va ser fer el meu autoretrat perquè em va ajudar a reflexionar i a pensar en mi mateix.

Adonai:  Aquesta feina m’ha ajudat a saber que la gent pot canviar.

Amin: M’ha agradat molt veure autoretrats d’altres artistes.

Valoració de la mestra, Maria José Carrión:

Portar a l’escola artistes per a que expliquin  als alumnes les seves obres i que els facin treballar, sempre ha estat una experiència molt enriquidora. No ha estat la primera vegada que un artista ens ha visitat i ha parlat als alumnes de la seva feina i d’obres conegudes pels nens. Els fascina conèixer a persones que dediquen la vida a crear, son curiosos i no deixen de fer preguntes de tot tipus. Per aquesta raó vaig acceptar la proposta del projecte “L’Artista va a l’Escola”.

Vam treballar amb el grup de 6è, que és poc nombrós, però no és un grup cohesionat i entre ells tenen moltes rivalitats  i problemes de convivència. Tot i això, l’experiència va captar la seva atenció i els hi va agradar força.

Individualment, el tema els ha causat impacte emocional i els ha fet reflexionar sobre com són i el que volen canviar d’ells mateixos.

Només dir, que sempre serà per a mi una experiència positiva que els artistes locals (sobretot) visitin als alumnes a les aules i els mostrin les seves obres tot parlant d’elles. Penso que s’hauria de fer més sovint o com un projecte habitual en certs cursos. Ells ho viuen com algo diferent dins la seva rutina escolar i es mostren atents a tot allò que els aporta.

La instal·lació final, al passadís d’entrada a l’Escola Riu Clar. L’educació com a acompanyant en el camí del creixement personal dels infants. Moltes felicitats a tots i totes, Cristina, Maria José i alumnat!

 

 

Anuncis

L’espai que habito em conforma, Cristina Ferré a l’Escola Tarragona

Objectius:

  • Conèixer diferents exemples d’autorepresentació mitjançant símbols, tant de la Cristina Ferré com d’altres artistes contemporanis, per exemple Antoni Tàpies i Lídia Porcar.
  • Entendre que l’art actual sovint utilitza llenguatges manllevats d’altres disciplines i els subverteix en interès de la pròpia obra.
  • Apropar-nos al llenguatge de l’arquitectura fent servir els conceptes de planta i escala.
  • Reflexionar sobre la importància de la idea a transmetre i la utilització dels símbols.

1ª sessió, dia 23 de gener de 2019

Els nois i noies estaven expectants i molt encuriosits. Per tal que adquirissin un mínim de coneixement del llenguatge arquitectònic, se’ls van mostrar exemples de plànols de diferents èpoques, així com de disseny industrial, i van poder distingir entre planta, alçat i secció. A partir d’aquí, van iniciar una pràctica de dibuix en planta de diferents objectes de l’aula. En un principi, els semblava un treball molt complicat i mostraren certa inquietud, però a poc a poc van anar comprenent la tasca i s’hi van posar amb molt d’interès. Ho van comprendre sense grans dificultats.

2ª sessió, dia 06 de febrer de 2019

El segon dia els infants van fer una pràctica de plànol arquitectònic i decidiren representar la pròpia aula. La proposta fou que les mides no es prendrien com ho faria un arquitecte, sinó que utilitzaríen el propi cos com a mesura. D’aquesta manera s’introduia l’aspecte lúdic i, en treballar en equip, es posava en evidència que el treball individual es dilueix en el del col·lectiu, ja que la peça final seria una instal·lació col·lectiva.

Treball a casa

La pràctica del segon dia la va repetir cadascú a casa seva, dibuixant aquell espai de la pròpia llar que millor els acull habitualment. Aquest cop podien necessitar la col·laboració d’algun familiar i realment en van fer ús, ja que uns quants es van animar a fer tota la casa i fins i tot algú va aprofitar la professió de constructor del pare per afegir-hi tota mena de detalls. També van preparar un petit dibuix que els simbolitzés.

3ª sessió, dia 20 de febrer de 2019

A la darrera sessió van arribar molt orgullosos i orgulloses dels deures fets i, un per un, van anar explicant perquè havien dibuixat aquells espais i el símbol que havien triat per identificar-se. Alguns alumnes van representar unes vambes o una pilota, ja que fan esports. D’altres un banyador de sincronitzada, ja que és la seva passió. Alguns la seva inicial, ja que tenen molt de caràcter…!

Finalment, es van abocar amb molta concentració a traslladar els plànols als papers vegetals definitius que, amb l’ajuda de les mestres, van instal·lar a la paret del passadís creant una obra molt estètica, plena de contingut i misteris a desxifrar.

Tot seguit, al passadís de l’escola, el resultat final: un plànol conjunt dels espais d’intimitat de l’alumnat. Moltes felicitats per la feina feta!

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré:

Com a experiència personal ha estat un immens plaer veure la il·lusió amb què, tant alumnes com mestres, em rebien i abordaven la feina, la qual cosa em fa reflexionar que l’escola està molt mancada de disruptors de la rutina. Hem de fer possibles més situacions per a compartir diferents maneres de pensar i crear plegats.

Valoració de les mestres, Sandra Armora i Georgina Pinyol, i dels infants de 4t d’educació primària: