Aquesta edició hem canviat una mica el format, un mateix artista (en aquest cas l’Ester Fabregat) ha intervingut en diferents centres escolars de primària. Aquesta idea ha estat consensuada amb les assessores de plàstica de l’IMET, ja que des de l’Artista va a l’escola pensem que fan una tasca indispensable, i que és interessant crear sinèrgies sempre que sigui possible.
Aquest curs les assessores proposaven treballar la plàstica a les escoles a partir de diferents disciplines, tant clàssiques com contemporànies, i agafant com a referents artistes del nostre territori, alguns ja traspassats i altres en actiu. Entre tots vam anar pensant quins podien aportar una visió nova i interessant, que els sorprengués i que a la vegada aprenguessin valors educatius.
L’Ester Fabregat, treballa amb materials molt poc convencionals com són els polímers, més vulgarment anomenats plàstics. La seva obra té un missatge ecològic en defensa del medi ambient, un tema que creiem necessari abordar en l’actualitat.
Algunes de les escoles que van mostrar interés per treballar aquesta disciplina i aquest tema amb l’Ester Fabregat i amb les que tirarem endavant el projecte durant aquest curs 2018-2019 foren: l’escola Serrallo amb els alumnes de 6è ( febrer-abril), l’escola Sant Salvador amb els infants de 5è (abril-maig), i l’escola Mediterrània també amb 5è curs (maig-juny).
Objectius del projecte:
– Fer una introducció al món de l’escultura contemporània i la perfomance artística.
– Donar a conèixer l’art com a forma d’expressió.
– Conèixer de primera mà la feina d’un artista local.
– Experimentar amb materials reciclables.
– Fomentar el treball en equip.
La primera sessió en aquestes tres escoles ha estat una presentació de la trajectòria artística de l’Ester, dels seus referents i dels motius que la mouen a treballar i a expresar-se amb aquesta tipologia d’obres.
Tots els nens i nenes s’han motivat molt des del primer dia, el tema del plàstic com a gran enemic medioambiental és un tema que els preocupa i els afecta molt i del que se senten partíceps, a la vegada que els indigna la passivitat dels governs davant el problema. Se senten amb el deure de fer alguna cosa al respecte.
Després de l’explicació, l’artista proposà als alumnes fer una gran escultura inflable, construida a partir de les bosses de plàstic de la compra, que ja feia mesos havien anat recollint a l’escola. Segurament seria l’escultura més gran que haguessin construït mai, i només necessitaven les bosses, estisores, cinta adhesiva i molta imaginació.
Llavors l’Ester els hi demanà com a deures que pensessin quina forma els agradaria que tingués la seva escultura, tenint en compte el material i que havia de ser una escultura inflable. Aquest és un exercici que van haver de fer en parelles o grups de tres, discutint i plantejant quina forma podia tenir. Van acabar la tasca acompanyats dels seus respectius mestres.
La segona sessió
En arribar a les escoles, la majoria ja tenien els dibuixos penjats a la paret amb les idees que havien elaborat la setmana anterior. Tots els nens i nenes van haver d’explicar la seva proposta i el perquè de la forma que havien escollit. L’Ester els anava comentant els pros i els contres, si era o no possible, aventatges i inconvenients. Alguns/es alumnes van fer uns esbossos molt interessants, tenien grans expectatives, però difícils de dur a terme. Aquest fet ens ha fet adonar després que cal precisar més el que es pot i el que no es pot arribar fer amb el que dura el taller.
Finalment, cada escola va triar el disseny de l’escultura. Sempre ha estat alguna forma bastant simple, tenint en compte l’edat de l’alumnat, la fragilitat del material i les reduides sessions de treball. Un cop escollida la forma, els alumnes van començar a confeccionar els llençols de bosses, tallant la part sobrant de la bossa (les ances), i obertes pel mig, enganxant-les amb cel·lo gruixut transparent. Aquesta feina també l’hagueren d’acabar amb els respectius docents. L’última sessió amb l’artista, ajuntaren els grans llençols per donar forma a l’escultura final.
La tercera sessió
La tercera sessió sempre ha estat la més emocionant, cal acabar de formar l’escultura, mirar per on pot entrar l’aire amb el ventilador, i veure la peça realitzada.
A l’Escola Sant Salvador havien escollit una forma de cuc gegant i li van posar nom: el Cuc de l’amistat. Eren molts infants i molt treballadors, la peça era enorme, els nens i les nenes van acabar d’enganxar-la, van revisar que no es pugués escapar l’aire per enlloc, i amb gran emoció la portaren al pati per inflar-la. L’Ester va dir que era l’escultura inflable més gran que mai havia fet.
A l’Escola del Serrallo van decidir que la forma seria un gran coixí, també l’inflaren al pati, va ser emocionant però molts nens volien entrar a l’interior i això aquell dia no es va poder cumplir. No deixa de ser una bossa gegant i posar-se a l’interior demanava molt de control i tranquil·litat, per que no és trenqués la peça i perquè cap nen o nena no es fes mal.
A l’escola Mediterrani només eren 8 nens i la forma escollida va ser una estructura tubular, volien possar-se a dins. Amb les altres escoles no havia estat possible, per la gran quantitat de nens, i a l’escola Mediterrània calia intentar-ho. L’escultura havia quedat molt petita, però ja que eren poquets ens vam atrevir a que, un a un, anessin entrant i exploressin l’escultura des de l’interior.
VALORACIONS DE L’ESCOLA EL SERRALLO:
Valoració de les mestres, Nancy i Isabel:
En principi ens va semblar una activitat interessant. La descripció que se’ns va fer, va ser que havíem de reciclar bosses de plàstic amb la finalitat de construir un inflable. Es van recollir les bosses amb la col·laboració de tot l’alumnat de l’escola. Haviem de dissenyar un inflable, cosa que va crear molta expectativa entre el grup d’alumnes. Els dibuixos fets es van valorar a la següent sessió per escollir quina seria la forma més viable per l’inflable. No va quedar clar quina forma es faria. El dia que la vam inflar, la forma només era un quadrat i no era cap de les formes escollides pels alumnes. Tampoc es va poder entrar a l’inflable, una altra de les expectatives dels alumnes que tampoc es va cumplir.
Personalment pensem que van faltar més sessions amb l’artista i potser no hauríem d’haver escollit fer les dues classes a la vegada, ja que això dificultava el bon funcionament de l’activitat.
D’altra banda creiem que últimament ja no hi ha tanta bossa de plàstic a reciclar perquè quasi tothom porta la bossa de casa.
Valoracions dels infants:
Lady Gabriela: “A mi m’ha agradat molt i ha sigut molt interessant. El que més m’ha agradat ha sigut quan ajuntavem les bosses i quan ho vam inflar al pati, perquè va ser molt divertit. Quan vam ajuntar les bosses, jo i alguns companys vam treballar molt ràpid i bé. L’única cosa que no m’ha agradat ha sigut que no ens hem pogut posar a dins l’inflable.”
Bilal: “Crec que l’experiència de “L’artista va a l’escola” ha sigut genial, tot i que la part que havíem de retallar i enganxar era una mica pesada, ha sigut brutal, sobretot el final. El que més m’ha agradat és que reciclem plàstic, contra el canvi climàtic, una iniciativa eco-friendly. Aquets projectes a llarg termini m’agraden molt.”
Nerea: “A mi m’ha agradat aquest “projecte” perquè hem treballat en equip i hem estat més actius que en altres. Lo que no m’ha agradat ha sigut que alguns han treballat menys que altres. Però tot i així ens ho hem passat bé junts. La veritat és que ha costat una mica retallar i enganxar les bosses, però ha valgut la pena. Estic molt contenta del resultat, m’agradaria que fessim més projectes així i també m’agradaria tenir més temps per fer-los”
VALORACIONS DE L’ESCOLA SANT SALVADOR:
Valoració dels mestres, Oriol i Gemma:
El projecte sorgeix de la trobada a l’escola dels mestres amb l’artista Ester Fabregat. D’ella va sorgir la idea de treballar amb bosses de plàstic, com a material de rebuig, per dona’ls-hi una nova vida com a escultura.
Un cop plantejat a l’alumnat, vam estar durant tres mesos recollint i enganxant les bosses portades. A la vegada que buscavem una raó de ser a l’escultura. De totes les idees sorgides, en va sortir una que va agradar: El cuc de l’amistat.
Finalment, amb la participació i l’ajuda de l’artista, es va poder fer realitat. Una gran escultura de plàstic de molts colors que s’enlairava al pati de l’escola.
Valorem molt positivament aquesta activitat. Ens ha permès treballar l’art des d’un punt de vista diferent. L’alumnat ha gaudit treballant fora de l’aula i de forma transversal: Educació Artística, Llengua catalana, Matemàtiques i Coneixement del
medi.
Conclusions de l’alumnat:
Tot l’alumnat ha coincidit en tres punts a destacar:
– l’esforç col·lectiu
– l’espectacularitat del resultat
– l’ús desconegut de materials de rebuig
VALORACIONS DE L’ESCOLA MEDITERÀNIA:
Valoració de les mestres Laura i Mariola:
Com que la Mariola es va posar de baixa durant el projecte, no em vaig poder fer càrrec de tot el procés. Però ha sigut un projecte interessant i els nens i nenes han treballat molt bé i s’han implicat molt, tant en fer-ho bé, com en la preocupació per l’ús que en fem d’aquest material.
Valoració de l’alumnat:
Madani: “El que més m’ha agradat és que ens vam posar a dins del tub de bosses. El que menys m’ha agradat és que no podiem fer una escultura més gran. M’hauria agradat poder entrar tots a la vegada.”
Enrique: “M’ha agradat reutilitzar d’aquesta manera les bosses de plàstic. A més a més, mai havia vist bosses de plàstic tant boniques ni havia pensat que amb bosses de plàstic es pogués fer això.”
Valoració de l’Artista: Ester Fabregat.
Aquest cop he realitzat quatre tallers ben diversos. El primer adreçat a mestres de primària durant la tardor del 2018. I els altres tres, durant el 2019, a tres escoles de primària diferents, la del Serrallo, la de Sant Salvador i la de l’Escola Mediterrània a Torreforta. Diferents receptors, diferents interaccions i tot i que el resultat són escultures inflables temporals, si que juga un paper molt important la implicació dels participants a nivell emotiu i sensorial.
En el cas dels mestres, des del principi es van posar tots a treballar, i varen gaudir molt fent-ho. Un cop finalitzada l’escultura, els mes curiosos es van endinsar dins del cuc que vàrem confeccionar i amb els llums tancats i la il·luminació interna va ser tota una experiència de color, so i tacte, tota una performance tan des de dins com des de fora.
Pel que fa a les escoles, vaig trobar dos professors fantàstics a l’escola de Sant Salvador. Estaven molt entusiasmats i receptius amb el projecte, van facilitar molt tot el procés i va ser tot un èxit gràcies a ells i el seu grau d’implicació. Vaig anar-hi tres o quatre sessions, espaiades en el temps per tal què poguessin treballar i avançar feina per la confecció de l’escultura. Van fer uns dibuixos molt interessants de possibles projectes i ho vam compartir entre tots. La meva sorpresa es que van construir material suficient per realitzar una de les peces més grans que he realitzat en tallers per nens. Van treballar moltíssim. Van construir una espècie de zepelin gegant de mes de 20 metres de llarg. El dia que el vam inflar va ser molt emocionant. Eren dos grups de classe, molts alumnes, per prevenció no vam entrar a dins, ja que el material és fràgil, i es necessita molt de control, els professors ho van entendre i comprendre molt bé, i ho vam gaudir molt tots plegats. Va ser un plaer treballar amb ells.
A l’escola del Serrallo les professores no es van implicar gens. Així que el taller no fluïa massa. Entre sessió i sessió no van avançar gaire del que ja havíem fet essent jo allí, així que l’escultura, tot i ser també fruit de dues classes va ser de dimensions molt reduïdes. A l’hora d’inflar-la vam anar al pati, els alumnes si volien ficar a dins, però les dues professores no controlaven el comportament dels alumnes, estaven en mode esbarjo, i doncs no vaig creure assenyat deixar entrar els nens a dins sense un mínim de control i tranquil·litat. Mes que res que és una gran bossa de plàstic amb només una obertura pel ventilador, i si hi entra un participant, tots els altres hi voldran entrar. Els dos grups eren seixanta aproximadament, no teníem ni el temps físic, ni l’organització i ni el control que havien de garantir les tutores. Així que vaig decidir no carregar-me amb aquesta responsabilitat. Em vaig quedar bastant decebuda per la manca d’implicació i per les queixes de que no hi van poder entrar. Sobretot després de l’experiència amb l’Escola de Sant Salvador, que havia estat tant genial i màgica.
I per últim l’escola del Mediterrani de Torreforta. Un grup de només nou alumnes, hauria pogut ser genial, però la seva professora es va posar malalta i va estar de baixa, les substitutes, per manca d’informació no van poder realitzar la tasca de confecció. Així que el material que van construir amb el reciclatge va ser molt poc, l’escultura va ser un cuc inflable molt petit, però malgrat tot el vam inflar i els nens si que hi van poder entrar i experimentar com es veia tot des de dins.
Agraïr a la Thais i a l’Elo la oportunitat de poder compartir aquest tallers d’escultura amb materials reciclats. De les quatre experiències dues van fluir de manera fantàstica, i les altres dues, per causes alienes al nostre treball i motivació no van resultar de la mateixa manera. Aquestes coses passen, segons els receptors i els graus d’implicació les activitats es desenvolupen de manera diversa. Malgrat tot, ha estat un plaer participar, proposar i fer moure la imaginació d’aquests joves participants.
L'Artista va a l'escola 