El disseny com a eina de comunicació social, amb Rogelio Portal, a l’Institut Fontanelles

Aquest projecte s’ha dut a terme a l’Institut Fontanelles de les Borges del Camp, centre que acull alumnat de molts pobles del Baix Camp: les Borges del Camp, Alforja, Riudecanyes, Botarell, Riudecols, l’Aleixar, Maspujols, Vilaplana, Duesaigües i l’Argentera. És un projecte que, des de l’àmbit del disseny gràfic, pretén reflexionar sobre el territori, des de l’objectivitat i des de la mirada de l’alumnat, posant l’atenció en diferents agressions al medi: instal·lacions de parcs eòlics i solars, pedrers, transvasaments d’aigua, etc.

S’ha portat a terme durant el primer trimestre del 2021 amb els 18 alumnes de 4t d’ESO en la optativa de Visual i Plàstica. Les sessions del dissenyador Rogelio Portal han anat intercalades amb les classes pròpies de la matèria on l’alumnat ha continuat treballant la problemàtica amb el professor de la matèria, el Xavier Riba.

Objectius:

– Analitzar i entendre el disseny gràfic com a eina per comunicar-se a través de diferents suports.

– Detectar quines són les problemàtiques de cada territori.

– Com incidir i despertar la consciència social i sensibilitzar a la gent del territori utilitzant les eines del disseny.

– Quines són les eines del disseny gràfic

– Realitzar un cartell denunciant una “agressió al territori”.

– Exposar, mostrar a la comunitat educativa i al territori els treballs realitzats.

El projecte pretenia fomentar una mirada crítica i d’interès col·lectiu, per tal d’analitzar i plasmar amb la intenció de comprendre i comunicar.
Aquesta proposta l’ha dut a terme el dissenyador Rogelio Portal d’Alforja, molt vinculat al territori i a la posada en valor d’aquest, com també a les actuals lluites que tenen lloc en defensa del medi i en favor dels espais naturals, les tradicions, els oficis antics, etc.

No ha estat un projecte fàcil, però algunes reflexions dels alumnes ens fan pensar que ha valgut la pena:

Candela F: Al meu poble hi ha una pedrera que cada cop fa desaparèixer més la muntanya i cada cop més, igual passa amb els molins, cada cop les muntanyes n’estan més plenes.
Ivette M: No, no està bé destruir les àrees de cultiu i les riqueses de la gent per lluitar contra el canvi climàtic, s’hauria de demanar la opinió a tothom.
(al final de l’article en podeu veure més)


L’experiència dins a l’aula:

En la primera trobada es va intentar introduir l’alumnat en un problema a partir del qual treballar, creant una resposta com a dissenyadors. La problemàtica en qüestió resultà ser poc coneguda i difícil d’entendre per a molts. Les conseqüències del canvi climàtic són evidents i tots estan força familiaritzats amb aquestes i amb les mesures que suposadament s’han de seguir per evitar l’increment de la temperatura en el planeta. És per això que resulta molt difícil fer entendre que la creació de grans parcs eòlics, extenses granges de plaques fotovoltaiques concentrades en les mateixes àrees són un problema més que una solució perquè destrueix el patrimoni paisatgístic i la fauna.

Es va explicar a més a més perquè la construcció d’aquests grans projectes, concentrats generalment en zones despoblades i sense tenir en compte l’opinió dels habitants, poden ser considerats una “agressió al territori”. Es va parlar d’altres possibles problemàtiques com poden ser les pedreres, els abocadors…

A partir d’aquesta xerrada, cada estudiant havia de trobar una d’aquestes agressions preferentment en la seva localitat i a partir d’aquí iniciar una investigació, part fonamental en qualsevol procés de disseny.

La primera etapa: determinar una problemàtica per a cada estudiant, no resultà tan simple com s’esperava. Com s’ha dit anteriorment, es tractava d’una qüestió nova i difícil d’entendre, fet que dificultà molt el desenvolupament del treball. Vam haver de flexibilitzar el problema i deixar-lo obert a altres possibles causes, com per exemple “la defensa del medi ambient” o no llençar escombraries al bosc. La investigació de cada problema també es va veure limitada per la falta de costum i també d’interès. Va costar arrencar.

El segon pas va consistir en endinsar-los en el procés de conceptualització i recerca d’idees per a expressar el seu missatge i fer-lo arribar a un públic determinat. En aquest cas s’utilitzaren molts exemples desenvolupats pel mateix dissenyador.

En un tercer pas s’introduí als estudiants en l’ús i la importància d’un lema o eslògan per a facilitar la comunicació del seu missatge.

I en una quarta etapa es va parlar, encara que breument, sobre els recursos formals, estils, i maneres de representació per abordar el tema de cadascun. Vam donar priporitat a l’ús del pinzell per ser aquesta una de les tècniques que ja anaven tractant en les seves classes.

Valoració del Xavier Riba, Professor de la matèria d’Educació Visual i Plàstica

La meva valoració general és molt positiva, ja que han vist una manera diferent de treballar.

La part inicial, és a dir la part teòrica, la introducció, potser va ser massa llarga. Penso que s’hauria de poder fer més àgil. Als alumnes els hi costa mantenir l’atenció durant vàries sessions.

La recerca d’informació va ser una mica complicada. Els va costar engegar.

La creació del cartell va ser complicat per a ells. Els hi costa crear diferents propostes i després desenvolupar-les. Repetir el que feien a fi i efecte de millorar alguns aspectes els suposava un gran esforç. Els alumnes són molt immediats. De fet, quan no venia en Rogelio em deien: Xavi, al Rogelio no li agrada res. Tot ens ho fa repetir. Ens fa por quan ens mira els treballs.

Penso que ha estat molt bé que desenvolupin un procés de disseny: pensar les idees, fer propostes i portar-les a terme, fent modificacions o repetint-les fins aconseguir l’objectiu cercat. Han fet un exercici d’observar i reflexionar.

Els resultats han estat bons, han fet cartells interessants aplicant la tècnica que estàvem treballant amb pintura i aiguades.

Valoració dels alumnes de 4t ESO de l’optativa Visual i plàstica:

Per poder valorar els diferents aspectes del taller vam passar algunes preguntes a l’alumnat, hi hem fet una tria de les respostes més representatives de cadascuna.

Preguntes per l’alumnat:
1. Hi ha empreses que s’aprofiten de la lluita contra el canvi climàtic per treure profit econòmic destruint la riquesa paisatgística o les àrees de cultiu que van quedant en desús, tu creus que això és just si es fa sense tenir en compte l’opinió de la gent de la zona i el dany que es fa a la fauna i a la flora?

Ivette M: No, no està bé destruir les àrees de cultiu i les riqueses de la gent per lluitar contra el canvi climàtic, i s’hauria de demanar l’opinió a tothom.

Izan T: No, jo crec que haurien de consultar a la gent de la zona tenint en compte que són els qui conviuen en aquest territori i els hi pot semblar malament.

Thais C: No és just perquè destrueixen fauna i flora per treure’n beneficis.

Marta R: S’ha de tenir en compte la natura en primer lloc, i després ha d’haver-hi democràcia, si la majoria està d’acord en instal·lar-ho.

Izan A: Per res és just, tothom que viu en un camp mereix comoditat.

Ruth M: No, parecen presidentes, ¡nadie nos escucha!

2. Creus que hi ha una equilibrada repartició de les centrals elèctriques, abocadors i pedreres arreu de Catalunya? Estàs conforme o t’agradaria una repartició diferent de l’ús dels recursos naturals?

Izan T: No, la majoria de centrals elèctriques i abocadors estan a Tarragona i s’haurien de repartir.

Candela F: Crec que n’hi ha masses i sí que m’agradaria una manera diferent de l’ús dels recursos naturals, ja que en fan un ús excessiu i innecessari.

Marta R: Jo crec que podrien estar més escampades per Catalunya, vigilant els paisatges.

Cèlia: Jo crec que no està equilibrada, m’agradaria una repartició diferent, ja que aquí al camp de Tarragona tenim una concentració de centrals nuclears, abocadors i petroquímiques… i això contamina molt l’ambient de la nostra zona. A la resta de Catalunya no hi ha tants llocs com aquests.

3. Sabies què era: una agressió al territori, abans de començar el projecte?

Aida R: N’havia sentit a parlar, però no sabia ben bé què era.

Izan T: No, no ho havia treballat mai.

Marta R: Sí, és un concepte fàcil d’entendre, però he après més sobre això.

Thais C: No, jo ho veia més com una ajuda a la humanitat, no em vaig fixar que destruïa el paisatge.

4. Quines agressions destacaries que no t’agradin de l’entorn del teu municipi?

Cèlia: Els molins de Botarell, els molins de la serra d’Argentera i la petroquímica de Tarragona.

Candela F: Hi ha una pedrera que cada cop fa desaparèixer més la muntanya i cada cop més, igual de molins que cada cop les muntanyes n’estan més plenes.

Marta R: M’he d’informar més sobre tot. Al meu municipi hi ha una pedrera i molins. I volen construir més molins encara.

Ariadna C: Les centrals elèctriques.

Aida R, Izan T, Kadija B, Thais C, Andrea P : La deixalleria de Botarell.

Gisela C, Cristian A: La pedrera.

5. T’ha servit aquest projecte per reflexionar sobre la funció del disseny com a mitjà per a comunicar una idea?

Aida R: Sí, m’ha servit per reflexionar bastant.

Candela F: Sí, ja que és una idea molt bona per informar.

Marta R: Sí, però és més difícil del que em pensava.

Nadia M: Sí, m’ha servit per a saber comunicar-me sense paraules només amb el dibuix.

Thais C: Sí, he descobert que el disseny demostra visualment moltes de les coses que estan malament del nostre entorn.

Cristian H: Sí perquè és una manera d’expressar-se.

Andrea P: Ha estat molt interessant, la veritat.

6. Sobre quina idea has treballat en el teu cartell?

Candela F: Sobre el dret que tenen també els animals i la naturalesa a viure.

Marta R: Sobre les pedreres, perquè aquest tema em toca de prop.

Izan A: Una fusió d’un videojoc i l’energia eòlica.

Cèlia: Sobre la brossa que hi ha al pantà de Riudecanyes.

Andrea P: He treballat sobre la pudor al meu poble.

7. Estàs satisfet del resultat del teu treball?

Izan T: Sí, em vaig esforçar per a tenir un bon treball.

Candela F: Sí, encara que podria millorar en algunes coses.

Nadia M: Sí, em va costar, el vaig haver de repetir i això no em va agradar, però estic contenta.

Ivette M: Sí, considero que és visible i s’entén molt bé.

8. Penses que el taller ha estat productiu o has perdut el temps?

Aida R: Jo crec que ha estat positiu, ja que ens ha conscienciat sobre moltes coses.

Izan T: Jo crec que sí, mentre dibuixes et consciències de problemes que passen al nostre entorn.

Candela F: Sí que ha estat productiu, i no he perdut el temps perquè ha sigut una manera de pensar més en lo que passa i intentar donar un missatge a part de treballar amb ell.

Izan A: la majoria de temps ha estat productiu excepte un cop que vaig haver de repetir el dibuix només per dos tontos detalls.

Thais C: Jo crec que ha estat entretingut, hem fet una cosa diferent, tot i que al principi quan exposava se’m va fer bola i m’avorria.

Andrea P: Jo penso que ha estat productiu perquè hem invertit el temps en algo important pel planeta.

Valoració final del dissenyador, Rogelio Portal:

El resultat final va ser molt irregular, posant de manifest que alguns compliren amb la seva comesa, però altres no manifestaren el menor interès pel projecte.

En resum: un tema complicat sumat a un procés de treball complex i laboriós com és el disseny, sumat a una classe que, en majoria, no té vocació artística, no ha donat el millor resultat. Encara que segurament han après molt i no em sorprendria que en un futur l’experiència pugui resultar-los-hi d’alguna utilitat. Independentment del resultat, l’experiència de ruptura amb el programa de classe i la introducció al coneixement d’aquesta nova problemàtica no tinc cap dubte que a la llarga els hi resultarà profitosa.

Aquest projecte educatiu s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s