Escola Cèsar August, amb els alumnes de 6è de primària, quatre línies. Tot està ben coordinat perquè cada grup faci dues sessions d’una hora i mitja de taller amb el Jordi Gonzàlez.
Objectius
– Aprendre i comprendre la importància de la màscara pel conjunt dels éssers humans.
– Conèixer i saber treballar amb materials naturals.
– Exercitar la creativitat i la inventiva en cercar materials i en treballar-los.
– Aprendre com expressar mitjançant representacions simbòliques.
Primera sessió, dia 10 i 11 de maig de 2021
El Jordi per la primera sessió arriba carregat amb una capsa plena de materials naturals: canyetes, branquetes, fulles, llavors, pedres… i a cada aula l’esperen una vintena de nenes i nens amb bosses i caixes també plenes de materials naturals: fulles, flors, petxines que ells han trobat… alguna que altra cosa plàstica també s’ha colat a la selecció. L’artista mostra als infants màscares d’altres cultures, algunes representen animals, altres déus o avantpassats, algunes són molt antigues i altres molt distants en l’espai.
Contràriament al que una màscara podria significar en moltes cultures (com amagar-se sota una altra identitat o disfressar la realitat) l’artista pretén posar cara a la natura per tal d’entendre-la, de poder-la mirar als ulls, i poder-nos-hi comunicar. Amb les seves paraules el Jordi González escriu:
“…potser gràcies a una màscara ens trobem de front amb un interlocutor inesperat?Precisament, aquesta és la idea central d’aquesta proposta artística: no amagar res, sinó posar-li cara a les coses. Paradoxalment, posar una màscara a un ésser natural ens facilita les coses. L’antropomorfització ens posa en contacte, ens estimula l’empatia, ens fa veure les altres coses en la dimensió humana i ens ajuda a entendre més enllà. Amb les màscares tenim davant nostre no solament uns quants arbres, sinó algú altri, podem entendre’ns, mirar-nos als ulls, parlar-hi, observar-nos en silenci.
Es pretén que la màscara desaparegui en l’acte comunicatiu, com un mèdium, per connectar-nos amb la natura, amb el bosc, amb els arbres, amb els éssers no-humans, com hem fet ancestralment en totes les cultures…”
Però aquesta és més una idea de fons. Els alumnes posen tot el material sobre la taula, molts ho fan ordenadament, altres com una muntanya d’objectes i entre aquests, busquen per representar els elements que necessiten per esbossar un somriure, uns ulls de sorpresa o una cara trista sobre un cartró.
El Jordi els va guiant, els fa treballar a poc a poc, tot i que alguns són molt impacients. Els fa observar les diferents expressions de la cara segons l’estat anímic i cada infant les ha de reproduir. També els hi demana que simplifiquin expressions amb el mínim de materials i, per altra banda, que construeixen amb el mínim d’elements… tots els nens i nenes van provant, i es mostren inquiets per ensenyar les seves creacions i comentar-les amb el Jordi i amb els/les mestres.
Aquesta sessió ha estat simplement un joc creatiu de tocar, experimentar, provar coses i veure com amb petits canvis es donen missatges diferents, potser tan sols amb tres pedres és suficient per representar una cara emocionada, o amb tres fulles de pi, un dia trist… els resultats prometen.
Segona sessió, dia 11 i 12 de maig de 2021
Les dues sessions han estat molt encadenades, els materials frescos han aguantat sense problema un dia més. Havia arribat el moment de la veritat, els alumnes havien de fer la seva màscara definitiva damunt del cartró que ja tenien preparat.
Primer el Jordi els hi va dir que es prenguessin el seu temps, analitzessin bé els materials dels que disposaven i pensessin quin tipus de màscara volien: que representés un animal, que tingués una connexió més vegetal, simular una màscara tribal… També calia pensar quina emoció o estat d’ànim els hi agradaria que transmetés la seva màscara.
Un cop ja tenien la idea més o menys clara, calia anar provant, fins que trobessin la combinació que els hi agradés. En aquell moment calia, abans d’enganxar o retallar, mostrar-la al Jordi, amb ell comentaven l’expressió, els materials, valoraven si modificar algun element i decidien si donaven forma al cartró que concordés amb la idea que estaven treballant. Una vegada tenien el vistiplau del Jordi, ja podien començar a retallar, enganxar i també si convenia pintar parts dels elements o tot el cartró.
Els alumnes en tot moment anaven per feina, sabien el que se’ls hi havia demanat i tenien ganes de fer-ho bé, treballar amb materials amb els quals no ho fan normalment els evocava a una sensibilitat diferent, els feia estar concentrats i emocionats a la vegada.
Valoració dels/les mestres de l’escola (Carme Gea, Eila Fernández, Laura Pérez i Andreu Maso):
El taller de “L’artista va a l’escola” ha estat molt interessant i enriquidor pels nostres alumnes. Han sigut dues sessions molt dinàmiques, valorem positivament la sessió inicial d’introducció al taller i l’altra experimentativa.
S’han treballat uns continguts de l’àrea visual i plàstica significatius per als alumnes. Trobem que han gaudit molt de l’experiència. S’ha fomentat la seva creativitat, la cooperació, la superació i l’esforç de buscar noves maneres d’expressar-se. Creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de respectar i estimar la natura.
Valoració alumnes
Ens ha agradat molt perquè ha sigut divertit i hem pogut experimentar amb la natura.
Hem après sobre les màscares, que donen vida, no només serveixen per amagar-nos darrera. També els tipus que hi ha.
Tot i que no ha estat molt fàcil arribar a crear una màscara original, el resultat ha estat molt bonic.
No ens imaginàvem que amb branques, fulles, pedres…poguessim crear aquestes màscares..
Ens va semblar interessant perquè vam aprendre el significat de les màscares, com per exemple contactar amb déus, animals, avantpassats, amb la natura…
Va estar molt divertit confeccionar màscares amb objectes naturals.
Ha estat original treballar amb elements de la natura i perquè el material l’havien de trobar i elaborar la màscara.
Ha estat entretingut i aquest taller és diferent a les classes habituals, així com veure que es poden fer activitats diferents sense el mòbil.
Va estar molt bé que cadascú pogués fer la seva màscara i que ens expliquessin els tipus de màscares que poden haver i per a què serveixen.
Ens va agradar que ens ensenyés diverses màscares de diferents països i per a què les fan servir.
Ens ha agradat saber que una màscara pot significar alguna cosa i que es pot comunicar amb ella.
El taller ens va agradar perquè en altres cultures les màscares són per comunicar-se amb esperits, dimonis…
Valoració de l’artista Jordi González:
A mesura que els infants van arribant a cicle superior, adquireixen destresa manual, però van perdent creativitat, alhora que augmenta la mandra per culpa de les noves tecnologies. Els tallers de màscares proposats són justament l’antítesi del procés tecnificat en el què ens veiem sotmesos tots i, amb més pressió social, els infants. Es pretén que treballin de nou de forma manual, que experimentin amb materials diversos, que no perdin el contacte amb el món natural i la creativitat.
Penso que ha sigut molt satisfactori poder observar com els infants, en gran majoria, saben retrobar-se amb la plàstica i gaudir-ne. Saben expressar, trobar fisonomies, expressar emocions a través d’una simple fulla o un fragment de branca. A voltes, els manca paciència, de forma inconscient o impulsiva volen resoldre el treball de forma ràpida, al primer batec, però l’art és just al contrari: és donar-se temps i espai, i amb una mica d’insistència per part meva, han optat per cercar més aconseguint resultats força encoratjadors. M’he sorprès de la qualitat de molts treballs, han sigut vertaderament excel·lents, estètics i amb molta força comunicativa. Aprofitant els materials de forma intel·ligent i amb els elements precisos per expressar sense sobre-carregar.
L'Artista va a l'escola 