Àlbum il·lustrat: “La ciutat de color de fulles”. Armand a l’Escola El Miracle

Objectius:

• Donar a conèixer la feina de l’il·lustrador de contes als nois i noies de primer d’educació primària de forma creativa i divertida.
• Trencar estereotips sobre quina és la manera “correcta” de dibuixar, ja que, per il·lustrar una idea, només cal tenir ganes d’explicar-la gràficament.
• Aplicar les tècniques del collage i l’estampació, entre d’altres.
• Descobrir maneres de fer servir el color per crear estampats i paisatges urbans i naturals.
• Treballar el moviment, l’acció, la narració, els sentiments i els plans per explicar una història.
• Entendre que una ciutat verda depèn dels nostres mandataris, però també de les nostres exigències i drets.
• Imaginar una ciutat amb energies renovables.
• Crear entre tots un àlbum il·lustrat.

Tema:

Comptem amb la col·laboració de l’artista Armand i, com bé diu el títol, ens proposem crear una “ciutat de color de fulles”. Partirem d’una ciutat gris i la transformarem en una ciutat de colors. Una ciutat plena de fum i contaminació, sense vegetació i molts cotxes, passarà a ser una ciutat sostenible i verda, plena d’arbres, fulles, rius, bicicletes i flors de colors. Farem que els nens i nenes siguin protagonistes d’aquesta història i del seu futur.

Material a utilitzar:

Tisores, llapis de fusta i de colors, ceres, Goma Eva gruixuda, papers de colors, 6 cartrons de color gris (50 x 70 cm), pintura acrílica infantil o aquarel·la, pinzells, cola blanca, gots per netejar els pinzells, paper blanc reciclat.

1a sessió: L’Armand presenta la seva feina com il·lustrador i creatiu. Porta uns exemples de contes fets amb les tècniques que s’utilitzaran a classe per desenvolupar el taller. Alguns dels llibres són il·lustrats per ell i d’altres no, amb la finalitat que els nens i les nenes vegin que són “dibuixos sense dibuixar” (com diu l’artista), és a dir, il·lustracions que fan servir sobretot el collage i l’estampació com a eines de creació de les formes i els colors. Els infants escolten amb atenció i riuen de les ocurrències de l’Armand, que els fa contínuament bromes i preguntes per captar la seva atenció.

L’Armand prepara unes mostres per indicar com crearan els personatges durant les properes sessions. Aporta moviment a les figures canviant la disposició de les cames i dels braços. També fa un esquema a la pissarra de la distribució de pàgines del conte.

Abans d’acabar la primera sessió, els infants ja han creat el seu autoretrat de cos sencer, articulant diferents peces de formes senzilles fetes amb cartolines de colors. Mentrestant, l’Armand fa la composició del fons del primer cartró que servirà de base.

La distribució de la classe és per grups col·laboratius, de manera que els infants comparteixen material i s’ajuden els uns als altres. Utilitzen, per exemple, un got de plàstic a la manera de compàs per traçar la forma rodona dels caps abans de retallar-la. Sobre una taula descansa una capsa amb tres ous de gallina il·luminats per una bombeta, a l’espera que neixin els pollets.

L’Armand s’adona que els nens s’autoexigeixen molt, volen que els seus dibuixos quedin bonics, que siguin els millors. Tenen por a equivocar-se, necessiten una referència concreta abans de fer cada dibuix. Però l’Armand manté aquesta conversa amb ells:

 – Quan vau començar a caminar que fèieu?

– Quèiem!

I aleshores pregunta:

– I que fèieu un cop al terra?

– Ens aixecàvem i seguíem caminant?

– I quèieu de nou?

– Sí!!!

– Doncs en qualsevol feina o aprenentatge és necessari caure tantes vegades com el vostre aprenentatge ho necessiti. Jo, avui en dia, amb 37 anys i 14 com il·lustrador, segueixo caient i aprofito per seguir aprenent. Per això els savis de qualsevol comunitat sempre són els més vells, saben de tot perquè han caigut diverses vegades.

Els infants riuen.

2a sessió: Seguint les indicacions de l’Armand, els nens i nenes creen diferents trames gràfiques i bandes de colors; d’aquesta manera, tindran una base estampada que després retallaran amb forma de fulles d’arbre. Aquestes fulles i els personatges creats el dia anterior es disposaran sobre el segon cartró, que ja té forma de paisatge amb un gran arbre.

Aquesta segona sessió també es dedica a la creació de diferents mitjans de transport que es disposaran després sobre la ciutat contaminada del primer cartró. Combinant diferents formes geomètriques senzilles amb dos cercles (rodes) s’adonen de la màgia de crear, per exemple, un cotxe.

A mesura que els infants acaben els diferents elements, s’apropen a la taula de l’Armand i els encolen sobre el fons amb ajuda d’algunes mares que han vingut a col·laborar en el projecte. Simultàniament, les finestres dels gratacels van definint-se amb l’ajut d’un tampó que els nens i nenes estampen al costat de l’Armand. Tots volen treballar a l’hora sobre el cartró de fons, de manera que la seva mestra Conxita ha d’establir un ordre d’intervenció per evitar aglomeracions. Els pollets ja han nascut i piulen contínuament mentre intenten escapar-se saltant a l’exterior de la capsa.

3a sessió: Els dos primers cartrons ja estan acabats i continua la creació dels elements que formaran part de les pàgines següents: mans, lletres, ocells, personatges… La Conxita està contenta perquè els infants han posat en pràctica les diferents maneres d’aplicar el color (collage, estampació) en l’exercici plàstic de Pasqua, de manera que la influència de l’Armand s’està notant en les activitats quotidianes desenvolupades a l’aula, més enllà de la creació del conte. Els pollets han crescut molt i ja no hi són, se’ls ha portat un pagès al seu mas.

L’Armand, novell en l’experiència  de donar classes d’il·lustració per a nens petits, canvia aquest cop l’estratègia de treball. Per evitar les aglomeracions de la sessió anterior i per millorar la dinàmica de la primera sessió, decideix fer la classe més activa i tots segueixen creant les diferents part del conte d’una manera més dinàmica, sense parar de treballar. L’Armand prepara una proposta de creació i els infants elaboren la seva versió. “No venim a aprendre a dibuixar”, explica l’Armand, “venim a explicar coses amb imatges visualment  llegibles. Més tard, els lectors aportaran la seva capacitat per entendre el nostre missatge i, segons els seus criteris i gustos, decidiran si són boniques o no. El missatge és el més important de la il·lustració”. Els nens i nenes es transformen llavors en creatius sense por d’equivocar-se i segueixen fent el conte sense parar, divertint-se.

4a sessió: Durant l’última sessió de treball a l’aula, els infants acaben i guarden en una carpeta els elements necessaris per composar les pàgines següents. L’Armand s’emporta les carpetes a casa per acabar d’enganxar-los sobre els cartrons. Els colors de la ciutat contaminada (vermells i negres) passen a ser els colors del bosc (verds i blaus) gràcies a l’acció dels infants.

L’estructura del conte en pàgines finalment ha quedat així:

• Portada
• Ciutat contaminada
• Els nens i les nenes marxen d’excursió
• Recullen llavors al bosc
• Tornen del bosc amb l’autobús
• Planten i reguen, transformen la ciutat
• La ciutat sostenible amb plantes i flors, carril bici i cotxes amb energia eòlica
• Contraportada

5a sessió: Presentació oral de l’àlbum il·lustrat davant dels pares.

Els nens i les nenes estan nerviosos. Han estat assajant amb la Conxita la lectura del conte en veu alta. La biblioteca del col·legi ja està preparada i comença a rebre la visita de pares i mares que assistiran a la presentació del conte. Quan arriba el moment, tots els infants fan la seva entrada i porten una gorra en honor a l’Armand que, justamnet aquell dia, NO PORTA GORRA! Llegeixen amb atenció, davant de nens i nenes d’altres grups i també davant dels pares, que escolten amb emoció. L’encontre ha estat un èxit, i el missatge del conte, enriquidor.

Valoració de l’Armand, artista convidat:

Després d’un ràpid procés d’adaptació entre els alumnes i la decisió sobre com fer l’àlbum il·lustrat, vam aconseguir el nostre objectiu: dibuixar, crear i divertir-nos sense ser examinats, jutjats o diferenciats, explicant amb imatges una història i que els lectors entenguessin el nostre missatge.

Aprofitant el millor de cadascun, vam extreure el màxim de suc de les petites espurnes d’imaginació que la vida, l’escola i la tecnologia ens van esborrant a poc a poc. Hem de ser crítics amb nosaltres, hem de caure i aixecar-nos i entendre que aprendre no és memoritzar sinó enamorar-se de la descoberta.

En cada sessió vaig descobrir aspectes fantàstics de cada alumne, de les dinàmiques de classe i de la difícil feina i la màgia de la mestra. Els alumnes ens diverses situacions a la classe van demostrar-me que encara preval ser el millor, guanyar i despuntar, quan el que necessita la societat són persones que aprenguin a empatitzar, cooperar i compartir. El futur no té futur si és individual, cal treballar cooperativament.

Valoració de la mestra Conxita:

L’arribada de l’Armand a classe va ser una gran sorpresa per a tots els nens i nenes de primer. Un senyor que porta una gorra i ens diu que és un il·lustrador de contes!

Tot d’una, un cúmul de preguntes s’originen als seus caparrons: Què fa un il·lustrador? Com ho has après? Per què fas això?  T’agrada fer-ho? On ho fas? Nosaltres podem fer-ho també? És molt difícil? Ens ensenyes?

D’aquesta manera comença aquesta petita aventura que ha fet possible que un grup de nens i nenes hagin tingut la possibilitat d’aprendre de forma molt divertida i dinàmica com es pot crear amb materials molt propers i quotidians: paper blanc, papers de colors, retoladors, ceres, llapis de colors, tisores i pegament. Elements que, ben combinats, crearan les imatges que il·lustraran la  història “Ciutat color de fulles”. Una preciosa història que ells van veient com adquireix vida i sentit a partir de les seves produccions, de vegades difícils.

És el primer cop que són dirigits per un il·lustrador professional que, amb la seva imaginació i paciència, els hi dona l’oportunitat d’acompanyar-lo en les seves  originals creacions. Totes són perfectes, perquè totes transmeten el que cada nen i nena ha sabut captar de les explicacions de l’Armand.  La classe es transforma en cada sessió en un gran taller de creativitat, on l’emoció i les ganes de captar l’atenció de l’Armand hi són molt presents.

Els pares gaudeixen veient com els seus fills hi posen ganes en aconseguir aquell element necessari per anar il·lustrant la bonica història. Tots viatgen amb la seva imaginació al espais proposats:  recollir les llavors,  anar amb l’autobús, plantar-les al pati de l’escola i  després per tota la ciutat i així aconseguir el gran propòsit: que la trista i bruta ciutat es transformi en bonica, tranquil·la i de color verd.

Presentar en veu alta tot el conte, amb les il·lustracions creades per ells, a  les seves famílies i a un grup de companys, també va ser molt emocionant. Els va permetre sentir el goig del que significa la feina ben feta, el bon treball de grup, tots eren importants, tots hi eren representats, les seves produccions transmetien de forma potent i directa el missatge del conte.

Tots guardem un bon record d’aquest taller, la satisfacció dels nens i nenes, el meu i el de les famílies, per les vivències i els aprenentatges compartits amb l’Armand.

Valoracions dels nens i nenes:

    

    

     

   

Impacte del projecte amb el pas del temps: 

El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola” (9/2/2016) a l’Espai Jove Kesse, tres nenes de l’Escola El Miracle llegeixen un fragment del conte fet amb l’Armand i la Conxita davant dels assistents a l’acte.

Al suplement “Encuentros” del Diari de Tarragona del mes de març (2017) es publica un article de Joan Rioné on es citen les activitats de “l’Artista va a l’escola” com a impulsores dels tallers didàctics organitzats per l’Armand.