Objectius:
1- Interactuar amb una artista contemporània a l’aula d’educació secundària.
2- Reflexionar sobre un tema a partir de l’art, en aquest cas el bullying.
3- Treballar amb fang, escayola i motlles (positiu/negatiu), mitjançant empremtes.
4- Analitzar el material en relació a les seves qualitats i els objectius comunicatius.
5- Distingir els conceptes figuratiu/abstracte i fer-los servir en la creació pròpia.
6- Treballar a partir de l’entorn immediat i des de l’experiència.
Vam començar l’activitat un divendres a últimes hores. La Béatrice va captar l’atenció dels alumnes des del primer moment. Va ser molt important per ells que algú de fora de l’institut els dediqués una xerrada, però encara va ser molt més interessant quan van veure les obres de l’artista al Barri del Serrallo al Port de Tarragona, obres que ells ja havien vist abans. La magnitud que va agafar la sessió va ser important, els alumnes estaven totalment en silenci, tot i ser l’última hora de divendres. El to de la Béatrice era totalment proper, s’ajudava amb anècdotes de la seva vida per fer entendre el seu art, per explicar-nos la seva obra, tothom estava atent. Va ser un moment màgic i estic convençuda que el fet que la mateixa artista expliqués les seves obres, va fer que molts dels alumnes comencessin, sense ser-ne conscients, a gaudir amb l’art que fins ara es mostrava distant i sense sentit.
Abans d’acomiadar-se, ens va mostrar unes petites peces, com a exemple del projecte que faríem amb ella, i entre tots vam proposar molts temes que es podrien treballar. Calia triar-ne un com a pretext del projecte que portaríem a terme amb ella, uns dies més tard.
Durant la setmana següent, a la classe de visual i plàstica, es van analitzar les diferents propostes que havien sortit el dia anterior amb la Béatrice. Vam estudiar les possibilitats, quines idees teníem més ganes de treballar i perquè… semblava que seria difícil arribar a un acord entre els quatre grups de 2n d’ESO, de més de vint alumnes cadascun, però algú va dir: “profe, fem el Bullying”, i tothom hi va estar d’acord, potser per la mateixa il·lusió que tenien d’implicar-se en un projecte així.
Un cop decidit el tema, faltava pensar com expressar-lo amb imatges i empremtes, i amb quins objectes… En una altra sessió, individualment o en parelles, vam concretar maneres de representar el rebuig al Bullying.
La següent sessió tornava a venir la Béatrice, feríem les nostres obres d’escaiola, tots havien de pensar el material que els hi faria falta per a portar a terme les seves idees.
Els alumnes de l’Institut Torreforta:
Què opineu de l’activitat que hem fet amb la Béatrice?
“La Béatrice era una bona senyora i una bona escultora. Jo i l’Amal vam fer dos temes, un d’una mà que sobresurt demanant ajuda, amb un puny al costat, i un altre d’un cor net i polit amb unes tisores que el volen tallar. Dos companys ens van ajudar i ens van fer l’escaiola per a tapar el treball. Va ser molt divertit i m’agradaria molt tornar-ho a fer…” Layla
“Jo no sóc una artista, però el dia que va venir la Béatrice a fer lo del guix va ser divertit, amassar el fang, posar el que volíem(…) Aquell dia em vaig sentir com una artista (…) Espero repetir aquesta activitat amb un altre artista com la Béatrice.” Kauzar
“L’experiència que he tingut ha sigut molt bona, hem fet un tipus d’art diferent, perquè mai havíem fet una escultura. L’artista, ens ha ensenyat d’una manera molt senzilla com fer-ho…” Christian
Les peces de guix, o el mural, es va deixar assecar bé, i se li va aplicar una capa de protecció per la humitat exterior i posteriorment un vernís, per assegurar-nos de la seva impermeabilitat, ja que el lloc escollit per la direcció i el departament de Dibuix, va ser a la façana exterior de l’edifici.
Valoració de l’artista
Béatrice: Entrar en un institut amb 80 alumnes just sortits de la infantesa i a punt d’entrar en el món de la reflexió adulta va ser un repte apassionant. Un repte captar la seva atenció per apropar-los al món del llenguatge artístic, un repte donar a cadascú tota la meva atenció exclusiva per gaudir d’una creativitat viva, crua, sense compromisos.
Va ser una experiència molt enriquidora veure’ls jugar amb el concepte de la no-violència i passar de la idea a la matèria i en la forma d’un mur que ara, gràcies a l’Institut és una realització real, tangible en la seva façana.
Va ser una experiència humana preciosa tant amb els alumnes com amb la Thais, la professora, molt oberta i atrevida en la seva docència acceptant la possibilitat de deixar entrar a la seva aula una artista que portava, en el meu cas, guix, pols, fang… Un desordre creatiu que crec que ha resultat molt constructiu per tothom.
Valoració de la professora
Thais: “La Béatrice va captar l’atenció dels alumnes des del primer moment. Va ser molt important que algú de fora de l’institut els hi dediqués una xerrada, va ser molt més interessant quan van veure les obres de l’artista al barri del Serrallo, obres que ells ja havien vist abans. La magnitud que van agafar les sessions pràctiques va superar les meves expectatives. Va ser una experiència màgica i estic convençuda que el fet que la mateixa artista expliqués les seves obres i treballessin amb ella, va fer que molts dels alumnes comencessin, sense ser-ne conscients, a gaudir amb l’art que fins ara es mostrava distant i sense sentit.”.
Vídeo resum de l’experiència
Impacte del projecte amb el pas del temps:
Arran del projecte que la Beatrice va fer a l’Institut Torreforta ens va sortir la possibilitat de provar-ho amb alumnes, ara molt més petits de 1r i de 2n de primària, de l’escola Josep Fusté d’Alforja. L’experiència altra vegada va triomfar entre alumnes i professores.
L'Artista va a l'escola 