Sisè curs de formació de mestres i professorat de “L’artista va a l’escola” impartit per Jordi González, Joan Rioné, Jordi Llort i Núria Garcia durant el primer trimestre del curs 2021-20212, gràcies a la coordinació del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès i la col·laboració de la Diputació.
Sessió 1, dia 19 d’octubre 2021: Jordi González
El primer dia del curs de formació, en Jordi González ens explica els orígens del Land art a Itàlia, en concret a partir de l’art pobre o art povera, que utilitza materials no nobles com vidres, branques… en reacció amb la societat de consum. És un art de postguerra, difícilment vendible o exposable, tot i que finalment s’acaba portant fins a les galeries d’art. Ens mostra obres d’artistes com Mario Merz, Josep Beuys, Giuseppe Penone, Michelangelo Pistoletto, Robert Smithson, Nanci Holt, Andy Goldsworthy, Richard Long, Christo… Aquest corrent artístic s’estendrà per Europa i els EEUU. A Europa tindrà un caire més respectuós amb la natura i als EEUU tindrà una tendència a la megalomania i els grans formats.
Des dels anys 90 fins ara ens mostra obres de Chris Drury, Patrick Dougherthy, Nils Udo, Agnes Denes… que transformen el lloc sense malmetre el paisatge. Per últim, ens parla de les noves ruralitats, amb obres de Sergi Quiñonero i seves pròpies, que posen en valor el paisatge a través de l’art. Com a exemples d’artistes vinculats a un territori i que hi han fet la seva obra, veiem obres de Marta Pruna, Lucía Loren, Fina Miralles, etc.
Continua parlant del corrent filosòfic “Ecosofia” que recull el malestar social i la incertesa pel futur després de la Guerra Freda i reprèn la relació amb la Natura. Posa com a referent el filòsof català Raimon Pannikar i ens recomana també llegir el llibre “Si’ahl” de Ted Perry que recull la suposada carta del jefe Seattle va enviar al president dels EEUU l’any 1854 en defensa de la unió de l’ésser humà amb la Terra. Acaba aquesta part parlant dels ecofeminismes, amb referents com la premi Nobel per al desenvolupament sostenible Wangari Maathai, o Vandana Shiva defensora del lliure intercanvi de llavors; dones que salvaguarden la vida a la Terra.
Mentre mostra exemples de la seva pròpia obra, explica que no modifica el paisatge i que comunica un missatge ecologista. Reaprofita materials, personifica els elements de la natura com per exemple els arbres, col·locant màscares fetes amb elements naturals sobre els troncs. Ens mostra tallers educatius que ha desenvolupat a diferents escoles. Creu important parlar també de geopolítica als centres educatius, saber quins són els recursos naturals de cada lloc i com s’utilitzen.
Ens proposa dos exercicis breus per començar a treballar. El primer és expressar emocions amb molt pocs elements naturals. El segon és crear una petita composició plàstica atenent a les textures, formes i colors dels elements naturals recolectats, a la manera de https://www.instagram.com/treespresser/?hl=es
A continuació, alguns resultats obtinguts a partir de les dues primeres propostes que ens fa el Jordi. EXERCICI 1, EMOCIONS:
EXERCICI 2: COMPOSICIÓ LLIURE AMB ELEMENTS NATURALS:
Segona sessió, dia 26 d’octubre 2021: Jordi González
Fem la posada en comú dels diferents exercicis fets.
LA MÀSCARA:
El Jordi ens aconsella aprofitar la confecció de la màscara a classe per treballar transversalment (Àmbit artístic + Coneixement del medi natural, social i cultural), podem indagar sobre les espècies o materials que hem utilitzat: com es diuen, la seva procedència, l’ús humà que en fem, etc.
Hem de buscar l’esperit que hi ha darrere de la màscara, no fixar-nos únicament en la tècnica o els materials. Hem d’intentar evitar la disparitat d’elements: no barrejar pedres amb elements vegetats, per exemple, o no barrejar elements naturals amb objectes manufacturats. Si els elements estan pansits o trencats, cal buscar també la bellesa en ells, com fa el wabi-sabi japonès, que valora la imperfecció i el que aquesta pot arribar a expressar com, per exemple, el pas del temps.
Quan a la fesomia, no cal preocupar-se per definir la cara a la perfecció, és més important suggerir que descriure (“menys és més”, ens diu) per deixar pas a la imaginació del que mira la màscara. Cal aprofitar aquest exercici per treballar les diferents expressions, les gammes de color, les textures dels diferents materials… I evitar, sempre que es pugui, la cola o la silicona per enganxar les diferents parts; a classe és difícil però els adults sí que podem lligar, cosir, cordar, trenar, etc.
LA INSTAL·LACIÓ EFÍMERA:
El Jordi ens anima a fer servir el material del nostre entorn immediat amb molta cura de no malmetre la natura. L’aspecte efímer d’aquest exercici és una manera de desprendre’s de l’ego: quan bufi el vent o plogui, la nostra obra desapareixerà i no passa res, simplement tornarà a formar part de la natura.
Algunes possibles estratègies serien la descontextualització, la translació, la reordenació del que trobem per terra… sempre a fi de cridar l’atenció de l’espectador. De qualsevol troballa espontània podem crear una sèrie amb sentit, per exemple: fer notòries les plantes que creixen espontàniament en llocs inversemblants, senyalitzant-les d’alguna manera.
LA PROPOSTA EDUCATIVA:
Com a docents, cal plantejar-nos la finalitat de treballar el land art a les escoles, ja sigui per establir vincles amb la natura, per gratitud, per demanar perdó, per relacionar-nos amb les problemàtiques del lloc en concret, per buscar les arrels primigènies de l’art més enllà d’expressar emocions, per obrir el debat, etc. Les estratègies però, haurien de ser sempre vivencials (estampar fulles, per exemple) no només teòriques. El Jordi ens recomana visitar el web: https://es.wildme.eu/ (el bosc educatiu).
Segons el Jordi González, la brossa no hauria d’existir, per això no està interessat en experiències didàctiques que facin servir el reciclatge o bé que facin estètica del material de rebuig.
Tercera sessió, dia 2 de novembre 2021: Joan Rioné
El Joan Rioné es presenta com a creador literari (https://piscinaunpetitocea.com/) i escènic (https://genovesa.org/) per a públic infantil, juvenil i familiar. Pensa que els llibres i els espectacles són cosins germans per la informació visual que contenen i perquè de vegades un porta a l’altre.
Ens fa recapitular oralment sobre la nostra experiència durant les dues primeres sessions del curs amb el Jordi González i tot seguit ens fa presentar-nos. Ens pregunta perquè ens hem inscrit al curs. Algunes de les respostes versen sobre la possible aplicació a l’aula, per enriquir-nos personalment, per conèixer artistes locals, per posar referents a classe més enllà dels artistes consagrats, per aprendre dels artistes i dels companys, per ampliar el bagatge cultural, per donar empenta a l’educació artística als centres educatius, etc.
El Joan explica els camins que recorrerem amb ell en aquestes dues sessions de treball: l’autenticitat, el joc i la sorpresa.
El primer exercici que ens proposa és dir una paraula improvisada, sorgeixen aquestes: pinzell, barret, cor, moniato, blau, gat, amor, flor, cafè, paper. Les hem de pronunciar projectant la veu amb decisió. Establim un ordre, com si estiguéssim en una rotllana. A la segona vegada, hem d’acompanyar la paraula amb un gest que la complementi i una entonació.
El segon exercici és dir una paraula amb connotació violenta i acompanyar-la d’un gest. Seguidament, dir una paraula d’amor i també pronunciar-la amb un gest. Per últim, intercanviar la paraula i el gest, creant una antítesi, un contrasentit entre el que es diu i es fa. Què té més força: la paraula o el gest?
El tercer exercici s’ha de fer amb 5 cadires, relacionant cada cadira amb un sentiment (tristesa, alegria, enamorament, enuig…). Com que la sessió és virtual, fem una variant que consisteix en llegir una frase del prospecte d’un medicament canviant l’entonació, segons el cas. El missatge va supeditat a l’emoció.
Ens llegeix el poema “Puestas de sol” de Blaise Cendrars per demostrar que es pot parlar d’una cosa sense parlar-ne!
Ens llegeix el conte breu «Ponerse la mano» de Pepe Serrano i cadascú de nosaltres escriurà un final alternatiu. N’hi ha de realistes, surrealistes, poètics, que eduquen en valors…
Ens llegeix un fragment d’una carta de Serguéi Dóvlatov sobre la feina de l’artista que resum la passió per la feina com una forma de vida.
Per últim, ens llegeix un fragment del prefaci de “Zlateh, la cabra y otras historias” d’Isaac Bashevis que parla sobre el pas del temps i la literatura com a màquina del temps que pot, fins i tot, aturar-ho.
Quarta sessió, dia 9 de novembre 2021: Joan Rioné
Aquest segon dia del curs comencem amb una recomanació del Joan: el llibre “Gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari (1973), molt útil per desenvolupar la creativitat del jovent. Segons Rodari, l’èxit d’un bon binomi fantàstic ve donat per l’atzar i la recerca del conflicte, per exemple: un gat sobre una catifa NO és una història, però un gat sobre un gos, SÍ és una història.
Ens posa el vídeo de la “Manifestació poètica” feta amb els nens i les nenes de l’escola Ponent, com exemple d’acció artística comunitària amb impacte en el barri de Campclar: https://www.youtube.com/watch?v=aNOExpN9L7o. Tot seguit, comencem amb les activitats previstes per avui.
Activitat 1: Joc de creació d’una història
Ens pregunta 3 paraules que seran el punt de partida de la història a crear entre tots. Les 3 paraules resultant son, finalment: Londres, Clàudia, raspall de dents. A cada senyal del Joan, d’un en un anem construint oralment els diferents fragments del conte. És un joc per desinhibir-se, per despertar l’escolta, la concentració, la creativitat.
Activitat 2: Veritat o mentida?
Tres narradors han d’explicar una història breu en primera persona, amb tota classe de detalls, però amb la preassignació secreta per part del Joan de si és vertadera o falsa. Un cop narrada la història, el públic pot preguntar a cada narrador/a per acabar de decidir sobre la seva autenticitat. En acabar el joc, tothom sap si la història era verdadera o falsa. Aquest joc potencia la facultat d’escoltar. El Joan creu que l’origen del teatre està en la mentida, en la necessitat de fabular a la vora del foc, en temps prehistòrics, amb el teu clan.
Activitat 3: La paperera
Es tria un objecte, per exemple: una paperera plena de papers (una regadora també va molt bé, segons experiències prèvies del Joan). Els participants tenen 1 minut per explicar una raó per la qual el Joan ha de donar-los la paperera. És un joc per crear empatia. El Joan inventa un personatge per a cada participant: una dona-bala del circ, una directora de CaixaBank, una monja, una cantant famosa, etc. Cada personatge haurà d’improvisar per convèncer al Joan i aconseguir la paperera, exposant tota classe de raons. Aplaudim després de cada intervenció, per la creativitat, l’entonació, la seducció posada en joc des de cadascun dels personatges creats.
Altres activitats que ens explica el Joan, però no posem en pràctica durant la sessió:
– La disfressa; fer servir materials que tenim per casa per construir un nou personatge; també es pot construir un personatge caminant de la manera més estranya possible, per exemple.
– Les sabates; una persona que viu sola s’aixeca pel matí i troba unes sabates que no són seves a la vora del llit, què ha passat? entre tots hem de donar respostes possibles.
– L’entrevista de feina; un alumne marxa i els altres han de decidir per quina feina farà una entrevista (bomber, trapecista, cantant… poden decidir-la els mateixos alumnes). La persona entrevistada vol la feina, haurà de respondre les preguntes, però sense saber quina feina tindrà. Les situacions que es donaran mentre duri l’entrevista poden arribar a ser surrealistes.
– Posar paraules a imatges; es projecta una imatge suggerent o sorprenent i els alumnes explicaran quina història hi ha darrera d’aquella imatge. Pot ser un exercici oral o escrit. Si es fa escrit, es llegirà després donant l’entonació adequada.
Finament el Joan ens recomana llibres, ens llegeixi un conte i ens explica una història curta interactiva. Gràcies per tot, Joan!
Bibliografia recomanada pel Joan Rioné:
- “Gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari (hi ha diverses edicions)
- “El nen” de Roal Dahl (editorial L’Odissea)
- “La cabra Zlateh” d’Isaac Bashevis Singer (editorial Kalandraka)
- “Cómo abrió Don Nicanor el Gran Circo Volador” de Mar Benegas (editorial Tres tigres tristes)
- “El Paraguas” de Jae Soo Liu (editorial Pastel de luna)
- “Excuses” d’Anusshka Ravishankar (editorial Takatuka)
- “El llibre sense dibuixox” de J. B. Nobak (editorial Estrella Polar)
- “44 poemas para leer con niños” selecció de Mar Benegas (editorial Litera)
Cinquena sessió, dia 16 de novembre 2021: Jordi Llort
El Jordi es presenta com il·lustrador, dissenyador i artista plàstic; s’estima molt la docència perquè és fill de mestre i ha fet tallers en diverses escoles. Durant els últims 4 anys es dedica a recollir residus plàstics de les platges de Tarragona i fer obra amb ells: màscares, escultures, relleus interpretant el paisatge on ha recollit el material, diorames, etc.
Ens proposa fer un primer exercici (a la manera de Hanock Piven: https://www.pivenworld.com/art), a partir de materials reciclats o, si no els tenim preparats, amb objectes quotidians. Comencem a crear la cara d’un personatge li posem nom i escrivim una breu descripció de qui és.
Quan els posem en comú, reflexionem sobre els materials emprats: els que són comestibles transmeten sensacions olfactives/gustatives i poden arribar a germinar amb el temps (amb la transformació de la cara que suposaria…!), n’hi ha que tenen una càrrega emocional (com els botons per al Jordi, ja que prové d’una família que en fabricava). Aquest és un exercici de transmutació: els objectes deixen de ser el que eren per a transformar-se en una altra cosa.
El Jordi ens explica alguns exemples d’artistes que fan servir els plàstics en la seva obra. Jane Perkins (http://www.dintelo.es/jane-perkins/) fa servir l’assemblage (o acoblament) d’objectes de rebuig; el perill d’aquesta tècnica es troba en abusar de la pistola de silicona i la petjada ecològica consegüent. El Jordi proposa fer servir la “pasta de relleu” o el “medium gel” com a alternatives per enganxar, ja que són més ecològiques.
Entre els artistes del reciclatge que el Jordi ens presenta trobem: Thomas Deininger (https://www.ecfa.com/tom-deininger), Bernard Prass (https://bernardpras.fr/), Dario Tironi (https://dariotironi.com/works/), Brian Mock (https://www.brianmock.com/), Seo Young Deok (https://www.seoyoungdeok.com/), Freya Jobins (https://www.freyajobbins.com/), Sayaka Ganz (https://sayakaganz.com/), Fabrice Monteiro (https://fabricemonteiro.viewbook.com/), Artur Bordalo (https://www.bordaloii.com/), Thomas Dambo (https://thomasdambo.com/), Ha Schult (http://www.haschult.de/action/trashpeople). El Jordi acaba mostrant-nos obres seves en directe, apropant-les a la webcam del seu ordinador: diorames, escultures, relleus.. tot elaborat amb materials reciclats. Algunes de les obres del Jordi recorden als Kachina que, segons ens explica, eren divinitats Hopi que els surrealistes André Breton i Paul Éluard col·leccionaven.
El Jordi ens fa reflexionar sobre la possible petjada ecològica d’aquests i altres artistes, per exemple Christo i Jean-Claude (https://christojeanneclaude.net/) embolicant edificis amb propilé i nylon, amb les conseqüències sobre el medi ambient que això suposa.
També ens mostra obres d’artistes locals com Amadeu Anguera o Kike Domingo i ens explica els procediments que utilitzen en construir les seves obres de reciclatge.
Per passar a l’acció, ens anima a reciclar una ampolla de 5 litres (fent-li un tall a la part superior) i tot seguit anar a la platja o bé a una riera per tal de recollir els residus plàstics que trobem. D’aquesta manera podrem mesurar els litres de deixalles que hem recollit. No es tracta només de netejar, sinó de fer un mostreig científic. Ell utilitza l’aplicació “APP litterati” per detectar i classificar residus). Amb tot aquest material seguirem treballant, tant de manera creativa com també fent fitxes científiques sobre els residus trobats.
Fent els deures encarregats pel Jordi Llort, en aquest cas a la Platja Llarga de Tarragona:
Sisena sessió, dia 23 de novembre 2021: Jordi Llort
En l’última sessió del Taller d’Art Reciclat i plàstics hem reprès el curs amb la realització de l’activitat “Illa de Plàstics”, tant en el format individual com contemplant la possibilitat de fer cadascú una tessel·la d’una retícula que permeti fer un mural col·lectiu.
Hem revisat i comentat també els tòtems realitzats amb materials trobats. Semblen espècies marines d’un món submarí altament contaminat.
Més tard hem fet un exercici oral a partir d’imatges i amb respostes ràpides per tal de diferenciar i detectar els diversos residus existents a les platges del nostre litoral. Hem comentat també la classificació dels tipus de residus i exemples de fitxes classificadores amb trucs i recursos que ens ajudaran a convertir l’aula en un laboratori i els alumnes en científics.
El Jordi ens ha parlat de diferents experiències artístiques en les quals ha participat i ha mostrat les seves “joies” o “càpsules del temps” que ha realitzat durant els últims anys, encapsulant en resina alguns residus curiosos trobats. També les hem observat amb llum negra o ultraviolada (UV).
En acabar la sessió, una companya del curs, l’Ester, ens recomana la novel·la distòpica “Impacto” sobre la catàstrofe ecològica al nostre planeta. El Jordi ens recomana també el documental “Hondar” que vol sensibilitzar la població sobre la problemàtica dels residus marins (https://vimeo.com/297759696), i també un altre documental, “System K”(https://es.unifrance.org/pelicula/45396/system-k) amb l’esperança que l’art sigui una força capaç de canviar el món.
Setena sessió, dia 30 de desembre 2021: Núria Garcia
Per començar, la Núria ens pregunta que és el clown per a nosaltres. Aquestes són algunes de les respostes:
“perdre el sentit del ridícul, ho relaciono amb el circ, empatia, artista que et fa riure, espontaneïtat i diversió, pallasso i gestualitat, emocions, gest, expressió corporal, pau i llibertat absoluta…de ment i de cos, sense barreres ni socials ni econòmiques… llibertat de pensament i emocions són un factor importantíssim per expressar i acostar-nos a la gent…també el clown ens fa a tots iguals….neix d’un mateix”.
El primer exercici per trencar el gel era saludar-nos d’una manera poc corrent, fent servir el cos, amb alguna part que normalment no utilitzem per això. Cada assistent ha anat confeccionant la salutació personal: amb el cul, amb les mans cap amunt, amb una reverència, amb les mans entrellaçades, etc.
El segon exercici ha estat presentar-nos, però no dient les coses que sempre es diuen, les que estan estipulades socialment, aquelles que es consideren correctes però que en realitat ens divideixen: edat, nom, professió. Ens hem explicat coses personals, com allò que ens agrada fer o menjar. Escalar, caminar per la muntanya, fer submarinisme, parlar molt… i, a mesura que explicàvem aquesta part de nosaltres, d’aquesta presentació del nostre veritable ser sortia l’emoció que ens transitava en explicar un aspecte a destacar de la nostra manera de ser. No només ens hem presentat a través dels nostres hobbies, sinó també amb les nostres emocions.
Tot seguit aquest mateix exercici ho hem anat canviant fins que al final hem explicat el mateix però només traspassant l’emoció que sentíem. Ho hem fet sense paraules, gairebé sense moviments gestuals que ens poguessin distreure del sentiment.
El tercer exercici era dir a la persona que estava al costat una cosa que ens agradés molt d’ella. Tant se val si la coneixíem molt o poc, sempre hi ha alguna cosa que t’agrada a primera vista d’una persona, però no sempre ho diem per vergonya. A continuació, havies de dir una paraula bonica a la persona que anteriorment t’havia dit el que li agradava de tu. Un cop acabada la roda, en comptes de paraules ho expressàvem amb l’emoció que volíem transmetre-li. Amor, acompanyament, alegria.
El quart exercici era un conjunt de tot fet amb una acció molt senzilla: per parelles, entrar a escena caminant junts, saludar-se, presentar-se i dir-se l’emoció. En aquest exercici ja es comencen a veure les personalitats clownesques de cadascú. És curiós veure que en una rutina tan marcada poden passar tantes coses diferents: equivocar-se, no posar-se d’acord, girar abans, no recordar què s’ha de fer… Però el més bonic de tot és que en aquest moment hi ha molta sinceritat, molta exposició, molta vulnerabilitat controlada i les ganes de compartir l’experiència amb el company.
Al cinquè exercici, l’única cosa que havíem de fer de forma individual era sortir a l’escenari i mirar tranquil·lament cadascun dels assistents. Mirar i veure. Després seure en una cadira sense fer res, només mirant els companys. Emocions.
En aquesta primera sessió hem treballat molt la desinhibició, l’empatia, la connexió, la cohesió de grup. També hem treballat la llibertat d’expressió i el sentiment pels altres sense ser jutjats.
Vuitena sessió, dia 14 de desembre 2021: Núria Garcia
1r exercici: El joc del “SI”: un diàleg de preguntes i respostes per parelles on està prohibit dir la paraula “NO”. D’aquesta manera treballem l’agilitat mental, la positivitat i eliminem les estructures mentals de pensar què diem abans de fer-ho. Les converses que sorgeixen es dirigeixen espontàniament a l’absurd, fet que ens sorprèn i ens fa riure.
Després de diverses rèpliques, l’acció corporal s’integra amb la resposta que donem. Expressem més el sentiment corporalment.
2n exercici: Donar un ús diferent a un objecte: després de canviar-li la utilitat a un objecte qualsevol, expliquem i recreem per a què serveix. Més tard anem eliminant les paraules i ho anem explicant amb la gestualitat corporal. El tercer pas d’aquest exercici és eliminar les paraules i la gestualitat corporal, per explicar amb emocions a través del cos allò que l’objecte triat ens fa sentir.
Aquest exercici serveix per continuar treballant la imaginació, l’expressió corporal i la comunicació de les emocions a través del cos.
3r exercici: Personatge amb globus: aquest exercici ho hem fet de dues maneres. Els que eren a casa, amb un full de paper, i els que estaven de forma presencial, amb un globus inflat. Sobre aquests objectes hem pintat una cara amb l’emoció que volíem treballar.
El primer pas ha estat expressar l’emoció amb paraules. El segon pas, expressar l’emoció sense paraules i algun so. El tercer pas, expressar l’emoció amb el globus a la cara i només expressant amb el cos.
Amb aquest exercici seguim treballant l’emoció a través de l’expressió corporal. Realitzant aquests passos podem veure com seria el procés.
4t exercici: Hem dividit els alumnes en dos grups. Els que seguien la classe on-line i grups de dues persones que estaven de manera presencial. Cada grup amb el seu globus/full de paper, juntament amb la seva emoció, han improvisat un retrobament. Es decideix lliurement quins personatges es representen i quin és el seu objectiu.
El primer pas ha estat amb els globus a la cara. El segon pas, sense el globus a la cara i fent servir la paraula. El tercer pas era amb el globus i només es podia utilitzar el cos per expressar.
Seguint aquests passos es comprèn millor el recorregut emocional que fem quan ens retrobem amb algú o fem qualsevol altra acció quotidiana. Com el nostre cos reacciona i transmet les emocions que sentim.
En general, aquest exercicis de clown ens han servit per conèixer-nos millor, desinhibir-nos i aprendre a identificar i expressar les emocions, ja sigui a través de la paraula com amb el cos.
L'Artista va a l'escola 