Curs 2020-2021

Cinquè  curs de formació de mestres i professorat de “L’artista va a l’escola” impartit per Albert Asensio, Aureli Ruiz, Lorena Casal i Marta Roigé durant el primer trimestre del curs 2020-2021, gràcies al Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès i la col·laboració de l’IMET.



Aquest any per adaptar-nos a la “Nova normalitat” el curs és telemàtic i es fa mitjançant videoconferències presencials i classroom.

El primer dia del curs fa la presentació l’Enric Escoda, portaveu del CRP del Tarragonès. La primera sessió la imparteix l’il·lustrador Albert Asensio que actualment es freelance. Treballa com autònom amb diferents editorials i en diaris, també imparteix tallers per a infants i per adults. Diu que és feliç de poder treballar fent allò que li agrada. Ens defineix la il·lustració gràfica com “Un mitjà de comunicació que, mitjançant una imatge, ajuda a fer entenedor el missatge. Pot anar acompanyada d’un text o no, però la seva condició essencial és fer intel·ligible el missatge.”

Seguidament l’Albert Asensio ens passa un document .pdf amb la presentació de la seva obra i diferents aplicacions de la il·lustració. És un gran defensor del llapis per la seva calidesa i la gamma de grisos que ofereix. També alaba la pintura acrílica per la seva versatilitat, ja sigui aplicada directament del tub o barrejada amb aigua. Ens explica que la seva manera de treballar és fer primer un dibuix i escanejar-lo després, per acabar fent retocs de color i textura amb Photoshop. Finalment afegeix la tipografia i el fons.

Ens mostra també els llibres que ha il·lustrat i alguns premis que ha guanyat. Per últim, ens ensenya un vídeo que il·lustra amb detall el seu procés de treball. Un veritable plaer visual.

Ens proposa fer la il·lustració d’una coberta d’un conte clàssic infantil. Per fer-ho, ens remet als referents sobre el conte triat, la nostra memòria cognitiva. Ens fa reflexionar sobre l’ús del color per expressar emocions i sentiments. Un dels seus referents és el pintor Edward Hopper, que exemplifica a la perfecció els conceptes que ens vol explicar.

La nostra il·lustració haurà de tenir un format vertical de 18 x 24 cm. La coberta haurà de ser atractiva i dirigida a un públic infantil. Ens mostra llavors un document .pdf amb dissenys molt simples de cartells que fan referència a alguns contes clàssics. Ens demana fer només l’esbós, sense aplicar color, fent servir preferiblement llapis o bé qualsevol material que tinguem per casa.

Alguns il·lustradors dels que ha parlat o ha recomanat l’artista:
Miriam Miras, Meritxell Duran, Edgar Hoper, Pep Montserrat, Luciano Famboyant, Albert Arrallas, Jane Simmons, Olaf Hajek, Mariona Cabassa, Pablo Auladell, Ana Llenas, entre d’altres.

Webs de referència de l’Albert Asensio:
http://www.albertasensio.com/
https://www.instagram.com/aasensio_/

2a sessió, 26/10/2020: 

El segon dia del curs, l’il·lustrador Albert Asensio comenta, un per un, els esbossos que hem penjat al classroom i ens aconsella la manera de millorar-los, acabar-los i/o passar-los a net.

Seguidament ens explica la diferència entre un conte i un àlbum il·lustrat. En el segon cas, la il·lustració complementa el text, aporta informació nova amb tots els recursos propis del llenguatge visual: punt de vista, tipus de pla, angles de visió, tècnica, color, estil… tots aquests paràmetres aporten informació per sí mateixos.

Ens mostra exemples d’il·lustracions seves fetes amb llegiu, reserves i esquitxos, així com un vídeo del procés de creació. Ens explica el seu viatge a Nova York, on casualment es va lesionar i va passar llargues estones al Central Park. Allà va començar a crear una història sobre les persones i els animals del parc. Ens anima a gaudir del procés de creació, a experimentar.

Durant la setmana els/les alumnes hem anat penjant les nostres il·lustracions finals, seguint els seus consells, i fent servir algunes de les tècniques que ens ha explicat. Aquí podeu veure alguns dels resultats.

3a sessió, 3/11/2020:

L’Aureli Ruiz ens explica què és una instal·lació artística i quin és el tema central de les seves últimes obres: els fluxos humans al mar Mediterrani, un tema oblidat pels mitjans de comunicació que hores d’ara centren la seva atenció en la pandèmia mundial.

A les instal·lacions de l’Aureli, la gent transita envoltada de dispositius que remeten uns als altres. Són ready mades que l’Aureli omple de significats afegits. La manta tèrmica és un dels elements recurrents en la seva iconografia. Els globus daurats d’aniversari escriuen SOS (“salveu les nostres ànimes”) i evoquen a la “festa” que suposadament significa arribar a Europa.

Els dibuixos que acompanyen les seves instal·lacions estan fets sobre paper molt lleuger i són seqüencials, com un story board. Una línia horitzontal dibuixada a la paret evoca la línia d’horitzó. És una aposta contemporània a l’habitual “marina”.

Ens anima, com alumnes del curs, a crear un quadern, antifaç o silueta d’una petjada amb la intenció de fer una obra relativa al tema. Un antifaç com a metàfora de la necessitat de no tancar els ulls davant d’aquesta realitat humana. Una petjada com a travessa, pelegrinatge (acció relativa a l’humà que fuig d’una guerra o al visitant d’una instal·lació).

Ens mostra exemples de diferents artistes compromesos amb el tema (necropolítica), com  Bouchra Khalili: “Wet Feet ” (2012),  Banu Cennetoglu: “The list” (2018) o Ai Wei Wei: “Law of the Journey» (2017).

Acaba amb les paraules del poeta Naguib Mahfuz:

“en el periple de la vida hom sempre es queda on és més feliç”
“la teva llar no és on vas néixer; la llar és on tots els teus intents d’escapar, cessen”

Quarta sessió, 9/11/2020: 

L’Aureli comenta els treballs fets pels companys i les companyes del curs. Durant la conversa, surten temes rellevants com la necessitat de ficar-se al mateix nivell que els/les immigrants per poder crear una obra sobre el tema, la conveniència de diluir l’autoria amb els/les protagonistes, la visió de l’art com a instrument mediador entre aquesta problemàtica i el públic.

També parlem sobre educació artística: la necessitat d’entendre l’art més enllà del compendi de tècniques a conèixer o les destreses a desenvolupar. A més de la concepció de l’educació artística com a representació plàstica i expressió personal, cal afegir la visió de l’art com a eina de recerca, denúncia i reivindicació social; l’art com a experiència de vida. Alguns exemples de treballs fets pels companys són projectes d’instal·lacions, accions conjuntes al carrer o guions de vídeo.

Cinquena sessió, 16/11/2020:

El primer dia amb la Lorena Casal, ens presenta la seva trajectòria professional en el món de l’educació, la dansa i el teatre. Parla de l’art com un element de transcendència i una eina de treball. Ens explica que, durant les dues sessions de treball, anirem del més fàcil al més difícil. Crearem situacions de confiança per fer accions que generin reaccions, en espais on la mirada i l’escolta seran fonamentals.

Comencem mostrant un objecte personal i explicant què significa per nosaltres. Seguidament la Lorena ens proposa moure’ns lliurement en relació a l’espai que tenim al voltant. Un cop fets aquests dos exercicis, ens ajuntem en dos grups per afinitats entre els objectes triats. Aquests dos grups es reuneixen separadament de forma telemàtica, de manera que defineixin una “coreografia” unificada que parli dels seus objectes i també dels seus moviments espontanis.

Tot i la no-presencialitat, gràcies a l’escolta i l’ambient de confiança que ha aconseguit generar la Lorena, cada grup és capaç de crear una “dansa” compartida i mostrar-la a l’altre grup. Queda la satisfacció final que, tot i la distància, ho hem aconseguit. 

Sisena sessió, 23/11/2020:

Lorena fa balanç de les dues coreografies creades en grup el dia anterior: una d’elles més al·legòrica i l’altra més representativa, dues narratives diferents que posen de manifest la diversitat creativa dels participants.

Explica l’experiència viscuda al Col·legi Sant Rafael dins del marc de “L’artista va a l’escola”: com va crear escenes juntament amb els nens i nenes a partir de l’estimulació amb objectes, les sensacions experimentades i els moviments espontanis generats. Comparteix amb nosaltres alguns clips de vídeo on s’aprecien les emocions dels infants durant les sessions i com les obres d’art que havien estat treballades dies abans amb les mestres van actuar com a detonants expressius.

Ens proposa ballar primer sols, entrant i sortint d’un espai, atents a les qualitats del lloc on estem, creant ritmes diferents al son de la música. Ens convida després a jugar amb les velocitats, nivells, sensacions sinestèsiques, moviment natural, seqüència i enmirallament… Després d’uns minuts de ball i moviment, continuem fent els mateixos grups del dia anterior per tal de sonoritzar la nostra coreografia creada durant la 5ª sessió, amb la incorporació de música i els canvis que vulguem aportar.

L’exercici final resulta més ric en matisos gràcies a la música. Hem aconseguit organitzar-nos, tot i la no-presencialitat. Hem ballat, sentit, expressat a través del cos. Reivindiquem des d’ara, animats per la Lorena, la importància del cos en les situacions d’ensenyament i aprenentatge. El cos ens desperta i ens relaciona amb els altres i amb el món, cal tenir-lo molt en compte també a les aules com a vehicle d’expressió i comunicació.

Setena sessió, 30/11/2020:

La pintora Marta Roigé ens obre el cor durant el curs de formació de mestres i professorat de “L’artista va a l’escola” explicant la relació entre la seva vida i la seva obra. Amb ella descobrim el que pot arribar a expressar i comunicar una natura morta, i com la nostra experiència del món és sinestèsica: olors, colors, sons, textures i formes que es converteixen en art.

Ens proposa dos primers exercicis sobre les emocions: el primer serà identificar situacions del passat que ens hagin marcat. Hi connectarem i intentarem situar-la i adjudicar-li forma i color.

El segon exercici serà partir de les situacions i emocions treballades a l’apartat anterior, per tal de triar els objectes que representin aquelles emocions, escenes i/o situacions.

Vuitena sessió, 14/12/2020:

La Marta fa un buidat de les respostes rebudes i el comparteix amb nosaltres. Es tracta de la reflexió personal sobre una situació del passat en la que vam sentir alguna emoció: alegria/ràbia/tristesa/por/fàstic/sorpresa. Intentem definir on la sentim, de quin color és, quina textura té, quina forma té… Alguns/es alumnes del curs afegeixen també quina olor té l’emoció. Exemples:

Seguidament posem en comú les idees prèvies que tenim sobre el que serà el nostre bodegó sobre l’emoció triada. Es podrà realitzar amb tècnica i suport lliures: dibuix, pintura,
collage, fotografia, sobre paper, tela… Durant els dies següents anem compartint el resultat del nostre bodegó de les emocions, aquí en teniu un tastet.

Algunes valoracions finals dels mestres i professorat assistent:

Creus que el que hem après és aplicable a l’aula? Com ho aplicaries tu?

– Jo he aplicat ja dos aspectes: l’esquitx de pintura per als christmas de Nadal i el pop art com a projecte a classe, escollint objectes que els representin i creant un pòster treballant la simetria i la combinació de colors.

– Molt, amb els nens petits ho simplificaria, però trobo molt pràctic gairebé tot el que hem vist.

– Ja he aplicat alguna cosa! El paisatge nevat de l’Albert Asensio. Permet que experimentin molt amb la pintura, i queden resultats molt plàstics.

– Sí. A l’ESO és fàcil aplicar-ho a tutoria com a treball cooperatiu i en determinats casos com a treball multidisciplinar a la meva assignatura (Llengua castellana i literatura). Per exemple, la instal.lació de l’Aureli Ruiz m’ha inspirat per fer una amb els meus tutorands de 3r, si els sembla bé, i que tindria relació amb el tema de la immigració o bé amb el tema més general dels anhels positius de l’ésser humà.

El curs ha ampliat la teva visió de l’educació artística?  En quin sentit?

– Força. Estem acostumats a treballar l’art des d’una perspectiva molt clàssica, i veure noves formes de treballar-ho m’ha ajudat.

– L’ha ampliat en el sentit que m’ha fet plantejar d’introduir a classe disciplines artístiques que em costen, com la dansa/performativitat.

– Sí, m’ha ensenyat que tot es pot lligar.

– Sí. Et fa reflexionar sobre el fet artístic, obrint-te horitzons creatius, a més d’aprendre noves tècniques i com aplicar-les a classe o també a l’àmbit personal. Et dóna motivació per experimentar i per seguir endavant amb ulls renovats en aquest ofici.