Arxiu d'etiquetes: Jacqueline Pedescoll

“Fem volar cadires”, Manel Margalef a l’Escola Pax

La cultura d’allò quotidià ocupa un lloc central en la conformació del marc físic de l’home. El territori íntim i privat s’acull als aspectes més integradors del col·lectiu humà. (…) La casa es converteix en la metàfora del nostre particular univers, com diria Bachelard. Un microcosmos dins del gran macrocosmos urbà, d’aquest extens i dinàmic espai públic occidental. Manel Margalef

Objectius:

  • Conèixer l’artista ampostí Manel Margalef i la seva obra.
  • Saber de què parlem quan parlem d’art contemporani. Saber que és una instal·lació i quina relació estableix amb el públic.
  • Aprendre a desenvolupar una mirada crítica vers l’entorn més immediat.
  • Elaborar un treball visual mitjançant el dibuix, la pintura, el fotomuntatge o el collage a nivell individual, i també una instal·lació o intervenció escultòrica a l’espai de l’escola en grup.
  • Explicar verbalment mitjançant un títol i una petita reflexió la intenció de l’obra feta.

L’acció didàctica que us presentem s’ha dut a terme gràcies a l’Ajut Pont de la URV (2016)

En el moment que l’artista Manel Margalef va entrar a l’aula, els infants ja portaven unes sessions on la cadira havia estat objecte d’estudi i anàlisi. Començaven a ser conscients que, aquest objecte tan quotidià, podia convertir-se en quelcom extraordinari. Però, per ser sincers, els mancava seguretat, necessitaven algú que vingués a trencar els seus esquemes i que els provoqués.

1a Sessió (6èA + 6èB)

  • Reflexió a l’entorn de la cadira com a objecte. Usos i funció.
  • Anàlisi històric dels diferents plantejaments artístics i arquitectònics.
  • Reflexió sobre el treball de manel Margalef “Arquitectures domèstiques”.

En aquesta primera sessió, en Manel va despertar, mitjanant imatges, idees que els alumes havien començat a albirar. Va presentar una gran varietat de referents artístics procedents del disseny, l’arquitectura i les arts plàstiques en general que feien servir la cadira com a instrument d’expressió. També va mostrar obres pròpies a l’entorn del mobiliari domèstic, com l’obra “Vis a vis” ja coneguda pels nens i nenes.  Les reaccions dels alumnes en contemplar els diferents artistes i les seves obres van ser diverses: sorpresa, admiració, inquietud.

2a Sessió

  • Concepte d’identitat. La cadira com a estructura o fonament dels valors simbòlics a l’entorn de la pròpia experiència personal.
  • Treball sobre un referent personal sobre el que poder plantejar un valor simbòlic a l’entorn de la cadira.
  • Sessió de dibuix i altres tècniques per fonamentar les idees.

A cada alumne se’ls va entregar una cartolina de 50 x 70 cm. De manera individual, havien de reflexionar sobre les idees. L’artista volia treballar des de l’esbós fins el projecte definitiu.

Primer amb llapis i després amb pintura, cada alumne anava expressant la seva idea inicial. A mida que l’artista anava parlant amb ells, es podia observar com aquella idea anava evolucionat  i canviant, s’anava transformant vers el missatge que cada alumne volia transmetre.

No vam tenir prou amb una hora i mitja, vam necessitar una altra sessió (sense l’artista) per tal que cada alumne pogués donar forma a tot el que li anava sortint de dins.

No importava si hi havia alguna equivocació, en Manel ens va ensenyar a aprofitar una taca, una ratlla equivocada per fer un gir a l’obra, per donar-li un altre aire i fins i tot per canviar d’idea, perquè el mateix dibuix et provocava per pensar en una altra cosa. L’obra no tenia per què acabar-se mai.

L’Alex havia pensat portar un filferro que tenia per casa i que li donaria un aire diferent a la seva cadira per tal de relacionar-la amb el reciclatge. En Gerard anava boig intentant fer nusos de diferents maneres, per a ell els nusos poden atrapar sentiments. Van sortir temes a tractar tan individuals com col·lectius.

3a Sessió (6èA+6èB)

  • Posada en comú i debat, per cercar els objectius i l’autoria del treball escultòric final.
  • Plantejament, a partir dels referents del món de l’art, de possibles mecanismes que ens ajudin a sumar esforços i entendre molt millor el fet escultòric.
  • Recerca de cadira i materials per part de cada grup.

En aquesta sessió es tornava a reflexionar a partir d’imatges. Es pretenia ensenyar com molts artistes han treballat amb cadires. Com del dibuix han estat capaços de passar als objectes.

Amb les explicacions  del Manel i  posterior debat amb els alumnes se’ls pretenia preparar per tal que poguessin intervindre i actuar escultòricament sobre la cadira.

A partir d’aquesta sessió, els alumnes disposarien d’una sessió -abans que tornés en Manel- per tal de formar un grup, trobar una cadira i pensar que és el que voldrien fer amb ella. Haurien d’enganxar, lligar, pegar, pintar… Haurien de pensar en materials que formen part del nostre imaginari per poder usar-los.

Un dels exercicis proposats, sense la presència de l’artista, va ser l’entrevista en anglès a la cadira. Amb aquest exercici es pretenia fer entendre als infants que podien personalitzar la cadira.

4a Sessió

  • Anàlisi del plantejament escultòric, emplaçament i disseny de la escultura/estructura.
  • Cerca de referents per plantejar un objectiu comú respecte a l’esforç final.

Els alumnes ja tenien la cadira i havien de començar a treballar amb ella. En Manel els va fer de guia, també els va provocar i els va fer plantejaments  diferents als que els alumnes havien pensat. Van necessitar un espai de tres sessions de treball per tal de poder elaborar la seva cadira.

5a Sessió (6èA+6èB)

  • Instal·lació exposició de les cadires.

A l’escola hi ha un garrofer gegant a l’entrada de l’escola. En Manel, juntament amb els alumnes, van decidir que seria el lloc idoni per instal·lar les cadires.

Cada grup va col·locar les cadires al voltant de l’arbre de la manera que més els va agradar.

Valoració de les mestres, Patricia Rodríguez i Jacqueline Pedescoll:

“En aquest projecte hem vist com els alumnes s’han entregat i deixat portar per la seva creativitat amb entusiasme. Ha estat inevitable que nosaltres , com a docents, hàgim gaudit amb ells.

Ens hem  vist explorant possibilitats que a l’inici del projecte ni tan sols ens plantejàvem. Hem quedat sorpreses per com el Manel ens ha conduït a tots, alumnes i mestres a experimentar l’art a diferents nivells”.

Jacqueline: “Important ressaltar  el treball fet per la Patricia Rodríguez que va saber prendre el rol de l’artista i va liderar el projecte a la seva aula. D’aquesta manera vam poder aconseguir que els dos cursos de 6è gaudissin d’aquest projecte”.

Valoracions de l’alumnat de 6è de primària:

En finalitzar l’activitat, als infants se’ls hi va passar una enquesta amb les següents preguntes. Aquí teniu una mostra de les respostes:

 1- Què és per a tu una cadira?

Una cadira és un objecte que no només serveix per asseure’s, sinó que també pot transmetre molts sentiments o coses diferents segons el que representi. Marc Belmonte

Amb una cadira pots pensar, crear, imaginar… Itzel Rubio

Pot representar por, alegria, guerra, tristesa, tipus de persones… Carla Sentis

Quan em sento en una cadira, penso. Bet Soberà

És un moble on la creativitat i imaginació va més enllà d’uns trossos aferrats al ferro. Arlet Vigili

Per mi, és un objecte que està en cases, escoles, hospitals i on pots asseure’t. Això és el que pensava abans de fer aquest projecte amb el cole. Ara penso que una cadira és un lloc on, a part de poder asseure’t, pots imaginar i es pot convertir en el que tu vulguis. Caterina González.

 2- Què és el que més t’ha agradat del procés de creació d’una cadira?

 El que més m’ha agradat és com anàvem desenvolupant o modificant les cadires. Des d’aquell moment vaig veure que la cadira era una altra cosa. Alex Sánchez

El que més m’ha agradat ha estat quan vam fer els grups per treballar en equip i vam haver de triar una cadira. També quan les vam exposar i els pares les van poder veure. Gerard Álvarez

M’ha agradat poder imaginar-la com volguéssim. Marina Arilla

Que he treballat amb gent amb qui encara no havia treballat i que he aprés molt. Naïm Lutfi

3- Què t’ha aportat el fet de conèixer el Manel Margalef?

 Aprendre a treballar amb escultures. Adrià Hesse

El fet de conèixer un artista i veure’l compensa. Marc Belmonte

A valorar més els objectes que ens envolten. A obrir la meva ment a la imaginació. Arlet Virgili

Gracies a ell ara sé apreciar qualsevol objecte. Amb el que tu vulguis pots fer ART. Caterina G.

He conegut un artista molt bo i m’ha ajudat a no tenir “por” si ho faig malament. Andrés Rodríguez

4- Quins valors creus que han entrat a formar part durant aquest procés de creació i reflexió?

 Han entrat molts valors i m’han canviat la forma de crear i d’imaginar. Judit García

Ara, quan tinc roba a la meva habitació i la meva mare diu que la reculli, jo li dic que no, que la roba pot ser una obra d’art. Nora Allué

He pensat coses que mai hauria cregut que podes pensar i imaginar. Irina Madariaga.

La companyonia. Naïm Lutfi.

Poder mirar amb més profunditat les cadires. Marina Arilla

El valor de participar en un grup i reflexionar. Paula Giral

He aprés a respectar i sentir el fet de la cadira. Cadira=Persona. Sofia Bronchales

Saber dir i escoltar. Adrià Hesse

5- Si et ve de gust, pots deixar en quest apartat un comentari lliure.

M’ha agradat i espero fer-ne més així. Itzel Rubio

Formar part d’aquest projecte ha estat meravellós i em sento afortunada. Arlet Virgili

M’ha agradat la sensació d’estar amb el Manel. Andrés Rodríguez

Les cadires m’han canviat la vida. Alex Sánchez

Gràcies, Manel, per ensenyar-nos molt. Arnau Cerrada

M’hauria agradat estar més temps amb aquest projecte. Naïm Lutfi

El meu comentari no és una frase, sinó una paraula: LLIBERTAT. Sofia Bronchales

Vídeo final, creat per les mestres Patrícia Rodríguez i Jacqueline Pedescoll, resum de les activitats portades a terme:

Valoració de l’artista convidat, Manel Margalef:

“En el transcurs de les cinc sessions dutes a terme entre els mesos de febrer-juny, el nostre objectiu era apropar l’experiència artística contemporània a l’escola. Per dur-ho a terme, vam implementar diferents propostes artístiques al voltant d’un objecte com a centre del projecte: la cadira.

De cadascuna de les sessions podem extreure un seguit de reflexions i valoracions, totes al voltant de les sorprenents i espontànies interaccions amb l’alumnat, que ha estat el verdader artífex d’aquesta experiència i el que més m’han aportat en l’àmbit personal. Ha estat un feedback d’aprenentatges amb un caire lúdic que ha tingut com a resultat uns treballs força interessants.

Vam partir de l’expectació per anar observant el creixent interès de l’alumnat pel projecte.

Què hem experimentat?

  • Les obres d’artistes que, des de diferents disciplines i diversitat de gèneres, ens han permès dimensionar i engrandir el tema de treball principal. L’abordatge d’una metodologia basada en el fet de vivenciar d’una forma lúdica cada sessió, ens ha permès veure i viure el gaudi dels infants en cadascuna de les execucions que realitzaven.
  • Les bones sinergies de treball que hem desenvolupat els ha permés expressar oralment allò que vivenciaven. Hem fomentat el diàleg i la diversitat d’opinions.
  • La cadira ha estat el motor emergent de totes aquelles inquietuds socials, ecològiques, culturals, personals, intrapersonals que han sorgit durant les sessions i que han quedat reflectides en el treball final.
  • L’alumnat s’ha esforçat, ja que hem pogut experimentar la motivació, l’interès i les ganes de saber més, fet que els ha portat a fer recerques personals per poder participar activament en el projecte.
  • Hem observat com el fet de crear pot acabar motivant molt, encara que no sempre és senzill compensar això amb la part de recerca, planificació, argumentació, resultats, conclusions, etc, és a dir, amb aspectes no tant d’índole plàstic o de manipulació, que també formen part important del treball per projectes.

Què hem après?

Tot i que ha estat un treball amb uns bons resultats, si aquest projecte formés part d’un treball  curricular amb implicació de totes les assignatures, els resultats podrien ser encara més positius i motivadors. Aquesta metodologia incentiva la lliure descoberta de l’alumnat, ensenya a pensar, a treballar en equip, afavoreix la cohesió, l’esperit crític, la resolució de problemes i l’autonomia.

En resum, en tot aquest procés el que realment volem és que s’impliqui tot l’alumnat, els mestres i les mestres, i també les famílies per què pensem que hem d’afavorir el creixement personal de l’alumnat afavorint el treball experimentat, compartit, creat, i per tant viscut. Una de les maneres de fer-ho és compartint amb els altres i fomentant que “aprendre a treballar en grup se n’aprèn treballant-hi” i el foment de la creativitat s’estimula si es treballa sovint d’aquesta manera.

Agraïments: Al projecte “L’artista va a l’Escola”, a l’Eloïsa Valero, al Col·legi Pax i a l’equip de mestres de 6è de Primària, Jaqueline Pedescoll i Patrícia Rodríguez”.

Impacte del projecte a través del temps:

L’Aula d’Art de la URV exposa el resum de la seqüenciació i el resultat del projecte, juntament amb dues obres de l’artista Manel Margalef al vestíbul de la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV. Novembre-desembre 2017:

 

 

Finalment els cartells explicatius de l’exposició s’incorporen als passadissos de l’Escola Pax de forma indefinida, un cop acabada la mostra a la URV.

 

 

 

 

 

“El silenci del blanc”. Enric Llevat a l’Escola Pax

DSC_0246 DSC_0227

L’aventura va començar quan l’alumnat de 6è de l’Escola Pax visità l’exposició Souls de l’Enric Llevat al Museu d’Art Modern de Tarragona. Després de fer un primer taller de tinta xinesa al mateix museu, s’inicià un projecte de treball sobre haikus que es desenvolupà en vàries sessions, dins de la pròpia escola, de la mà de l’artista i sota la tutela d’El Teler de Llum.

Els objectius del projecte: Redactar composicions breus en forma de haiku i il·lustrar-los amb tinta xinesa. Pintar lliurement amb tinta xinesa per, més tard, crear haikus a partir de l’observació de les pintures. Distingir els conceptes figuratiu/abstracte i fer-los servir en la creació pròpia.

DSC_0271 DSC_0272 (2)

DSC_0287 DSC_0251

 Jacqueline Pedescoll, mestra de l’escola Pax: “El projecte El Silenci del Blanc, liderat per l’artista Enric Llevat i supervisat per la professora Eloïsa Valero sota les directrius d’El Teler de Llum, ha estat una més que agradable experiència. Con a mestra, he pogut observar l’evolució dels alumnes de 6è a l’hora d’elaborar haikus, aquesta modalitat de poesia d’origen japonès. Tots ells han jugat amb paraules i els seus significats i han escorcollat dins seu i dels seus sentiments.

He vist el procés de posar-se davant d’un full en blanc i quedar-se una bona estona pensant i dubtant: “Què dibuixo?” fins arribar a una explosió imparable d’idees amb tinta xinesa, posteriorment traduïdes en paraules i plasmades en versos 4-6-4. He observat com les mans dels nens i nenes  guiaven els pinzells i com els pinzells parlaven per ells. He vist com anaven perdent la por a l’art abstracte.

He pogut sentir la fascinació d’ells en compartir una estona amb un  mestre-artista dins l’aula. El seu tarannà humil, lleuger, fluid, dinàmic i, alhora, poderós m’ha permès gaudir de tota aquesta expansió artística que ha impregnat cada racó de l’aula. Puc constatar que aquestes sessions han estat també un procés maduratiu artístic i personal, tant per als meus alumnes com per a mi. Sens dubte, l’Enric ens ha ajudat a sentir més enllà del que veuen els nostres ulls. Arigato gozaimasu Enric, Eloïsa i Teler de Llum”.

laura jana eduard INGRID

Enric Llevat, artista convidat: “El projecte educatiu “El silenci del Blanc” ha estat tota una experiència que m’ha fet reconèixer la importància de l’educació artística dins d’una escola. M’ha sorprès que els nens i nenes hagin fet seu de manera ràpida l’aprenentatge de l’acte expressiu de la tinta xinesa i del concepte d’abstracció. Les tres sessions han estat molt productives i s’han generat molts dibuixos i haikus que són realment obres d’art. D’aquí han sorgit històries emocionals i personals de diferents alumnes que han viscut una autèntica metamorfosis en aquests tres dies, cosa que es fa difícil explicitar en paraules. La idea d’unir poesia i pintura ha estat molt satisfactori i m’ha fet aprofundir en diversos aspectes poètics de la pintura. Només agrair l’ajut incondicional de l’Escola Pax i els organitzadors”.

Vídeo de les sessions pràctiques, elaborat per l’Escola Pax:

Els nens i les nenes de l’Escola Pax:

Què has aprés?

Irene: “He après que amb l’art i la pintura pots expressar tot el que vulguis, pots ser lliure…Tan sols una pinzellada al paper ja diu moltes coses. No fa falta decorar molt una cosa per a que sigui més bonica, una cosa simple ja és preciosa.” Júlia: “A deixar-me anar a l’hora de pintar. Que la pintura abstracta pot arribar a ser bastant complicada. He aprés a escriure haikus, a dominar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.” Carla: “He après que en silenci et pots concentrar millor i  que l’abstracció és tot un mon fantàstic.” Ariadna: “Que per representar un objecte, forma o  sentiment, no fa falta que el dibuixis com la vida real, sinó com t’agradaria que fos o com et surti del cor. I que el que dibuixes, sempre és un instant important de la vida. I que la tinta xinesa és  difícil de fer anar.” Cristina: “A partir d’un text, poema o haiku es pot fer un dibuix abstracte. Que treballant en silenci, es treballa millor, penses més coses.” Roger: “Quan pintem ens hem de relaxar i buscar dins nostre”. Gemma: “He aprés a expressar els meus sentiments per tal de sentir-me millor.”

Que opines de l’artista Enric Llevat?

Joel: “Si no t’agrada dibuixar, l’Enric farà que t’encanti”. Paula: “L’Enric et pot ajudar molt i quan treballes amb ell és com si connectessis amb la seva ment”. Irene: “És molt bona persona, ens ha ajudat molt i ens ha donat consells molt bons. És molt bon artista i m’ha agradat perquè ell pensa que sóc bona artista. Però ell és genial”.

Que canviaries per millorar l’activitat?

Júlia: “A l’hora d’inspiració es podria mirar de posar alguna cançó japonesa, per així inspirar-te amb la música, la veu, les emocions, la melodia…”. Pol: “Canviaria el soroll pel silenci, com diu l’Enric: “El silenci del blanc”.

La recomanaries a altres escoles?

Júlia: “Sí que recomano aquesta activitat a altres escoles ja que ha estat molt interessant perquè poder estar amb l’Enric, pintar amb tinta xinesa i escriure haikus, ha estat tota una aventura extraordinària que mai oblidaré”. Ariadna: “La recomanaria a totes les escoles, perquè és una experiència irrepetible i inoblidable i m’agradaria que més gent pogués gaudir d’aquesta activitat.”

DSC_0559carlajuliacristinapol3

Galeria d’imatges de les activitats desevolupades:

Impacte del projecte amb el pas del temps:

Creació del llibre digital “El silenci del blanc”: http://www.calameo.com/read/004380438ad5b237f2f76

Creació d’un mòbil amb estructura de branques de morera i tots els haikus i els dibuixos fets impresos sobre paper vegetal. Foto: Jacqueline Pedescoll.

1

Accèssit als Premis IMET d’educació “Josep Vives Ciurana” en la categoria d’educació primària, novembre de 2015: http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/es-lliuren-els-premis-imet-deducacio-josep-vives-ciurana-de-tarragona

premiats_imet_educacio_2015

premi

La revista Guix (núm. 430) publica un article de Jacqueline Pedescoll, mestra de l’Escola Pax, on explica el seu projecte “ArTree” que va començar amb l’Enric Llevat i l’experiència educativa “El silenci del blanc” de “L’artista va a l’escola”.