IMPRODANSA és improvisar ballant, és connectar amb tu mateix, la teva ment, el teu sentiment en aquell moment i és representar-ho ballant (Lucía)
Què és el joc teatral? Com podem aplicar-ho a la dansa? En aquest taller hem intentat respondre a aquestes preguntes a través de la improdansa i el joc teatral.
Proposta, emoció, no negació, escolta, conflicte… són alguns dels termes que ens han acompanyat en aquest procés de recerca i hem intentat donar eines als nois i noies participants per expressar allò que els mou i com poden comunicar-ho des del llenguatge de la dansa i el moviment.
Aquest taller s’ha dut a terme a l’Institut Gabriel Ferrater de Reus, centre referent al Baix Camp per impartir la modalitat de Batxillerat de les Arts en les seves dues vies, per la ballarina i coreògrafa Irene Benavent i en col·laboració amb les professores Lorena Casal i Laura Rodríguez, durant el primer trimestre del curs 21-22. Hi ha participat l’alumnat de 1r de Batxillerat de la modalitat de les Arts Escèniques, Música i Dansa. El treball s’ha fet dins de la matèria de Llenguatge i Pràctica Musical i Arts Escèniques, on es treballen àmpliament els diferents llenguatges artístics des d’una mirada experimental, vivencial i activa.
Els objectius de la proposta han estat:
– Aplicar el joc teatral en el llenguatge del moviment i de la dansa.
– Donar eines per poder comunicar allò que ens mou a través del nostre moviment.
– Desenvolupar la creativitat.
– Expressar emocions a través de la dansa.
– Prendre consciència corporal i del moviment.
– Construir coneixement mitjançant l’aprenentatge per descobriment.
El joc teatral aplicat a la dansa ha sigut el fil conductor de cadascuna de les sessions. Hem treballat conceptes com la confiança, la no negació, l’escolta activa, els impulsos que ens fan moure, la consciència corporal, la transformació a partir de diferents propostes físiques, les emocions o el diàleg a través del moviment… Hem dut a terme les sessions treballant de diferents maneres: individual, en equip amb tot el grup-classe, grups reduïts, en parelles…
Les sessions han tingut la següent estructura:
– Inici: Fent una revisió interna per veure quin era el punt de partida de cadascú. En aquest inici de sessió, també preparàvem el nostre cos pel desenvolupament de les activitats posteriors.
– Nus: Amb un enfocament lúdic es començava amb unes dinàmiques de joc, després exercicis vinculats a cada sessió, com per exemple el treball en parelles d’ajudar a que l’altre aconsegueixi un objectiu, com transitar d’una emoció a una altra. I per finalitzar aquest apartat, acabavem amb una improvisació grupal.
-Desenllaç: “Ballar” com a finalitat social i utilitzant la dansa com a eina del llenguatge. Compartint, cooperant i ballant es promou l’empatia. Per finalitzar cada sessió, acabavem com començavem, fent un chequeig intern.
La valoració de la Irene:
Vaig partir d’una bona predisposició per part de l’alumnat des del primer dia. Hi havia moltes ganes. Però sí que vaig detectar, com a conseqüència de la Pandèmia, que ens hem acostumat tant a la distància social que el que necessitaven era contacte real i físic.
El fet de poder realitzar activitats d’expressió corporal a través del joc teatral va connectar ràpidament, jugant amb el moviment com a forma d’expressió. I els tallers es van convertir en un espai on poder expressar-se lliurement, gaudint del moviment únic i autèntic de cadascú. Per molts d’ells era un dels primers contactes amb la dansa i fer-ho a través del joc teatral ajudava a que desaparegués qualsevol prejudici. I d’altres, que ja tenien una certa vinculació però tenien un llenguatge molt codificat, el poder moure’s a través del que els mou i no partir de cap estil en concret, era redescobrir el poder del llenguatge del cos.
L’art transforma i projectes com aquest són necessaris. Poder aportar una visió diferent a la que tenen en el seu dia a dia dins dels centres educatius, fa que enxamplin la seva mirada. Per mi ha sigut sorprenent tot el que hem viscut. Des de comunicar-se d’una forma totalment desacomplexada i lliure, a ajudar a millorar la cohessió de grup i el treball en equip, passant per prendre’s un moment al dia per escoltar-se, sentir el que necessitaven expressar i prendre acció.
Pel que fa al professorat del centre, m’he sentit totalment recolzada i acompanyada per la Laura i la Lorena, he sentit que hem estat juntes i totes teniem un objectiu en comú.
En definitiva, la valoració que trec és totalment positiva, no és només un aprenentatge, és una experiència que transforma i em sento agraïda d’haver-ne format part.
Un moment per aturar-nos i escoltar-nos, veure si ens haviem modificat i donar pas a la reflexió posterior a partir del que haviem viscut. Moltes vegades verbalitzant sensacions en una paraula o concepte, d’altres més intenses deixant que s’assentés tot el que s’havia experimentat.
Què és IMPRODANSA pels nois i noies participants?
IMPRODANSA: la capacitat d’aconseguir el moviment corporal lliure en l’espai, però que a la vegada té la finalitat d’assumir el control del teu cos per a expressar les emocions i sentiments de manera oberta (Martí)
Perdre la por al món escènic (Adrià)
IMPRODANSA: Relacionar la música, la dansa i el teatre expressant emocions i amb una relació en l’espai (Diarra)
És una manera de moure’s a partir de la llibertat individual, de connectar amb les emocions i la música, sense coreografies establertes i de relació a partir del moviment amb els altres i amb un mateix (Clàudia)
L’alliberació del cos per a un mateix i per a un grup (Damián)
Què han après?
He après que es pot jugar de moltes formes amb el cos, la mirada, el tacte i el que volem transmetre (Diarra)
Abans de començar el taller em feia una mica de por. He après a expressar el que sento a través del meu cos, i encara que de vegades em costi és molt alliberador. També he après a interpretar les emocions que em volen transmetre els meus companys a través del seu moviment corporal (Patri)
Una de les coses bàsiques del taller és la compenetració entre els companys i companyes. Crec que si entre el grup no ens entenem tota la feina canvia. Es treballa des d’una manera més freda (Martí)
Connexió i consciència amb mi mateixa i amb el que em rodeja, i aprendre a assaborir la llibertat sense jutjar-me (Clàudia)
Quan dansa i improvisació s’ajunten, la creativitat dels participants creix de forma considerada, donant pas a un món molt ampli de moviments (Adrià)
Mai m’ha agradat ballar però gràcies al taller he pogut canviar aquesta opinió aprenent a deixar-me portar pel que sento i a fer el moviment que el cos demana, també he aprés que tot està ben vist i que tot error és correcte (Lucía)
El que més m’ha agradat ha sigut que he experimentat amb mi mateixa i amb els altres i he fet activitats que m’han fet sentir lliure, encara que no tingui experiència amb la dansa (Clàudia)
El que més m’ha agradat ha estat la importància del treball en grup que hem fet, guanyar connexió amb els meus companys i descobrir que tenim una bona escolta grupal (Patri)
Gràcies a la Irene hem agafat més confiança els uns amb els altres, i com diu ella, hem après a saber fer de públic, i a no jutjar tant els altres (Sema)
Abans de començar el taller no tenia moltes expectatives amb que m’anés a agradar, perquè mai se m’ha donat molt bé la dansa i no em feia molta gràcia, però al final m’ha agradat molt. He après a moure’m segons el que em transmet la música i a treballar millor amb els meus companys i companyes (Genís)
Què és el que menys els ha agradat?
El que potser menys m’ha agradat és quan al principi del taller ens era més difícil perdre la vergonya perquè t’havies de recarregar d’energia i mostrar el moviment que potser senties en el moment es feia més complicat; però a mesura que anava avançant la classe et senties cada cop més confiada (Diarra)
El que menys m’ha agradat potser han sigut algunes de les activitats puntuals amb els companys ja que em costa molt treballar amb altres persones,però realment no m’ha desagradat gens, ha sigut molt enriquidor i la sensació de cooperació i de connexió entre el grup ha estat molt especial (Clàudia)
El que menys m’ha agradat han estat alguns moments, sobretot al principi del taller, en els que m’atabalaven força alguns dels exercicis que proposava la Irene, tot i així, haver experimentat això també ha ajudat al meu creixement personal (Patri)
Com han valorat l’experiència?
Ha estat una experiència increíble, molt alliberadora. La Irene m’ha transmès en tot moment molta comoditat, molta calma però també activitat quan feia falta. Ha aconseguit crear un ambient de llibertat, sense judicis -tot el contrari-, gentil i de connexió entre tot el grup. També m’ha fet experimentar la connexió amb la música d’una manera diferent al que estic acostumada, molt més exterioritzada directament amb el cos des de les sensacions internes que em produeix (Clàudia)
Ha estat un experiència molt enriquidora, m’ha ajudat a explorar moviments que que no faig de manera quotidiana, a connectar amb els meus companys sense utilitzar la parla i també a superar pors i inseguretats (Patri)
Pensava que no gaudiria del taller degut al poc contacte que he tingut amb la dansa, però he après que no es positiu tancar-se a disciplines artístiques que mai no has provat (Pau)
Aquest taller m’ha fet créixer com a persona i espero que algun dia com a artista (Sema)
Ha representat energia, autoestima i ganes de ballar (Valeria)
Aquest projecte educatiu s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
Aquest projecte s’ha dut a terme a l’Institut Fontanelles de les Borges del Camp, centre que acull alumnat de molts pobles del Baix Camp: les Borges del Camp, Alforja, Riudecanyes, Botarell, Riudecols, l’Aleixar, Maspujols, Vilaplana, Duesaigües i l’Argentera. És un projecte que, des de l’àmbit del disseny gràfic, pretén reflexionar sobre el territori, des de l’objectivitat i des de la mirada de l’alumnat, posant l’atenció en diferents agressions al medi: instal·lacions de parcs eòlics i solars, pedrers, transvasaments d’aigua, etc.
S’ha portat a terme durant el primer trimestre del 2021 amb els 18 alumnes de 4t d’ESO en la optativa de Visual i Plàstica. Les sessions del dissenyador Rogelio Portal han anat intercalades amb les classes pròpies de la matèria on l’alumnat ha continuat treballant la problemàtica amb el professor de la matèria, el Xavier Riba.
Objectius:
– Analitzar i entendre el disseny gràfic com a eina per comunicar-se a través de diferents suports.
– Detectar quines són les problemàtiques de cada territori.
– Com incidir i despertar la consciència social i sensibilitzar a la gent del territori utilitzant les eines del disseny.
– Quines són les eines del disseny gràfic
– Realitzar un cartell denunciant una “agressió al territori”.
– Exposar, mostrar a la comunitat educativa i al territori els treballs realitzats.
El projecte pretenia fomentar una mirada crítica i d’interès col·lectiu, per tal d’analitzar i plasmar amb la intenció de comprendre i comunicar. Aquesta proposta l’ha dut a terme el dissenyador Rogelio Portal d’Alforja, molt vinculat al territori i a la posada en valor d’aquest, com també a les actuals lluites que tenen lloc en defensa del medi i en favor dels espais naturals, les tradicions, els oficis antics, etc.
No ha estat un projecte fàcil, però algunes reflexions dels alumnes ens fan pensar que ha valgut la pena:
Candela F: Al meu poble hi ha una pedrera que cada cop fa desaparèixer més la muntanya i cada cop més, igual passa amb els molins, cada cop les muntanyes n’estan més plenes. Ivette M: No, no està bé destruir les àrees de cultiu i les riqueses de la gent per lluitar contra el canvi climàtic, s’hauria de demanar la opinió a tothom. (al final de l’article en podeu veure més)
L’experiència dins a l’aula:
En la primera trobada es va intentar introduir l’alumnat en un problema a partir del qual treballar, creant una resposta com a dissenyadors. La problemàtica en qüestió resultà ser poc coneguda i difícil d’entendre per a molts. Les conseqüències del canvi climàtic són evidents i tots estan força familiaritzats amb aquestes i amb les mesures que suposadament s’han de seguir per evitar l’increment de la temperatura en el planeta. És per això que resulta molt difícil fer entendre que la creació de grans parcs eòlics, extenses granges de plaques fotovoltaiques concentrades en les mateixes àrees són un problema més que una solució perquè destrueix el patrimoni paisatgístic i la fauna.
Es va explicar a més a més perquè la construcció d’aquests grans projectes, concentrats generalment en zones despoblades i sense tenir en compte l’opinió dels habitants, poden ser considerats una “agressió al territori”. Es va parlar d’altres possibles problemàtiques com poden ser les pedreres, els abocadors…
A partir d’aquesta xerrada, cada estudiant havia de trobar una d’aquestes agressions preferentment en la seva localitat i a partir d’aquí iniciar una investigació, part fonamental en qualsevol procés de disseny.
La primera etapa: determinar una problemàtica per a cada estudiant, no resultà tan simple com s’esperava. Com s’ha dit anteriorment, es tractava d’una qüestió nova i difícil d’entendre, fet que dificultà molt el desenvolupament del treball. Vam haver de flexibilitzar el problema i deixar-lo obert a altres possibles causes, com per exemple “la defensa del medi ambient” o no llençar escombraries al bosc. La investigació de cada problema també es va veure limitada per la falta de costum i també d’interès. Va costar arrencar.
El segon pas va consistir en endinsar-los en el procés de conceptualització i recerca d’idees per a expressar el seu missatge i fer-lo arribar a un públic determinat. En aquest cas s’utilitzaren molts exemples desenvolupats pel mateix dissenyador.
En un tercer pas s’introduí als estudiants en l’ús i la importància d’un lema o eslògan per a facilitar la comunicació del seu missatge.
I en una quarta etapa es va parlar, encara que breument, sobre els recursos formals, estils, i maneres de representació per abordar el tema de cadascun. Vam donar priporitat a l’ús del pinzell per ser aquesta una de les tècniques que ja anaven tractant en les seves classes.
Valoració del Xavier Riba, Professor de la matèria d’Educació Visual i Plàstica
La meva valoració general és molt positiva, ja que han vist una manera diferent de treballar.
La part inicial, és a dir la part teòrica, la introducció, potser va ser massa llarga. Pensoque s’hauria de poder fer més àgil. Als alumnes els hi costa mantenir l’atenció durant vàries sessions.
La recerca d’informació va ser una mica complicada. Els va costar engegar.
La creació del cartell va ser complicat per a ells. Els hi costa crear diferents propostes i després desenvolupar-les. Repetir el que feien a fi i efecte de millorar alguns aspectes els suposava un gran esforç. Els alumnes són molt immediats. De fet, quan no venia en Rogelio em deien: Xavi, al Rogelio no li agrada res. Tot ens ho fa repetir. Ens fa por quan ens mira els treballs.
Penso que ha estat molt bé que desenvolupin un procés de disseny: pensar les idees, fer propostes i portar-les a terme, fent modificacions o repetint-les fins aconseguir l’objectiu cercat. Han fet un exercici d’observar i reflexionar.
Els resultats han estat bons, han fet cartells interessants aplicant la tècnica que estàvem treballant amb pintura i aiguades.
Valoració dels alumnes de 4t ESO de l’optativa Visual i plàstica:
Per poder valorar els diferents aspectes del taller vam passar algunes preguntes a l’alumnat, hi hem fet una tria de les respostes més representatives de cadascuna.
Preguntes per l’alumnat: 1. Hi ha empreses que s’aprofiten de la lluita contra el canvi climàtic per treure profit econòmic destruint la riquesa paisatgística o les àrees de cultiu que van quedant en desús, tu creus que això és just si es fa sense tenir en compte l’opinió de la gent de la zona i el dany que es fa a la fauna i a la flora?
Ivette M: No, no està bé destruir les àrees de cultiu i les riqueses de la gent per lluitar contra el canvi climàtic, i s’hauria de demanar l’opinió a tothom.
Izan T:No, jo crec que haurien de consultar a la gent de la zona tenint en compte que són els qui conviuen en aquest territori i els hi pot semblar malament.
Thais C:No és just perquè destrueixen fauna i flora per treure’n beneficis.
Marta R:S’ha de tenir en compte la natura en primer lloc, i després ha d’haver-hi democràcia, si la majoria està d’acord en instal·lar-ho.
Izan A: Per res és just, tothom que viu en un camp mereix comoditat.
Ruth M: No, parecen presidentes, ¡nadie nos escucha!
2. Creus que hi ha una equilibrada repartició de les centrals elèctriques, abocadors i pedreres arreu de Catalunya? Estàs conforme o t’agradaria una repartició diferent de l’ús dels recursos naturals?
Izan T: No, la majoria de centrals elèctriques i abocadors estan a Tarragona i s’haurien de repartir.
Candela F:Crec que n’hi ha masses i sí que m’agradaria una manera diferent de l’ús dels recursos naturals, ja que en fan un ús excessiu i innecessari.
Marta R: Jo crec que podrien estar més escampades per Catalunya, vigilant els paisatges.
Cèlia:Jo crec que no està equilibrada, m’agradaria una repartició diferent, ja que aquí al camp de Tarragona tenim una concentració de centrals nuclears, abocadors i petroquímiques… i això contamina molt l’ambient de la nostra zona. A la resta de Catalunya no hi ha tants llocs com aquests.
3. Sabies què era: una agressió al territori, abans de començar el projecte?
Aida R:N’havia sentit a parlar, però no sabia ben bé què era.
Izan T: No, no ho havia treballat mai.
Marta R:Sí, és un concepte fàcil d’entendre, però he après més sobre això.
Thais C:No, jo ho veia més com una ajuda a la humanitat, no em vaig fixar que destruïa el paisatge.
4. Quines agressions destacaries que no t’agradin de l’entorn del teu municipi?
Cèlia:Els molins de Botarell, els molins de la serra d’Argentera i la petroquímica de Tarragona.
Candela F: Hi ha una pedrera que cada cop fa desaparèixer més la muntanya i cada cop més, igual de molins que cada cop les muntanyes n’estan més plenes.
Marta R: M’he d’informar més sobre tot. Al meu municipi hi ha una pedrera i molins. I volen construir més molins encara.
Ariadna C:Les centrals elèctriques.
Aida R, Izan T, Kadija B, Thais C, Andrea P : La deixalleria de Botarell.
Gisela C, Cristian A:La pedrera.
5. T’ha servit aquest projecte per reflexionar sobre la funció del disseny com a mitjà per a comunicar una idea?
Aida R: Sí, m’ha servit per reflexionar bastant.
Candela F:Sí, ja que és una idea molt bona per informar.
Marta R: Sí, però és més difícil del que em pensava.
Nadia M: Sí, m’ha servit per a saber comunicar-me sense paraules només amb el dibuix.
Thais C: Sí, he descobert que el disseny demostra visualment moltes de les coses que estan malament del nostre entorn.
Cristian H:Sí perquè és una manera d’expressar-se.
Andrea P:Ha estat molt interessant, la veritat.
6. Sobre quina idea has treballat en el teu cartell?
Candela F: Sobre el dret que tenen també els animals i la naturalesa a viure.
Marta R:Sobre les pedreres, perquè aquest tema em toca de prop.
Izan A: Una fusió d’un videojoc i l’energia eòlica.
Cèlia:Sobre la brossa que hi ha al pantà de Riudecanyes.
Andrea P:He treballat sobre la pudor al meu poble.
7. Estàs satisfet del resultat del teu treball?
Izan T:Sí, em vaig esforçar per a tenir un bon treball.
Candela F:Sí, encara que podria millorar en algunes coses.
Nadia M:Sí, em va costar, el vaig haver de repetir i això no em va agradar, però estic contenta.
Ivette M:Sí, considero que és visible i s’entén molt bé.
8. Penses que el taller ha estat productiu o has perdut el temps?
Aida R: Jo crec que ha estat positiu, ja que ens ha conscienciat sobre moltes coses.
Izan T:Jo crec que sí, mentre dibuixes et consciències de problemes que passen al nostre entorn.
Candela F:Sí que ha estat productiu, i no he perdut el temps perquè ha sigut una manera de pensar més en lo que passa i intentar donar un missatge a part de treballar amb ell.
Izan A:la majoria de temps ha estat productiu excepte un cop que vaig haver de repetir el dibuix només per dos tontos detalls.
Thais C:Jo crec que ha estat entretingut, hem fet una cosa diferent, tot i que al principi quan exposava se’m va fer bola i m’avorria.
Andrea P:Jo penso que ha estat productiu perquè hem invertit el temps en algo important pel planeta.
Valoració final del dissenyador, Rogelio Portal:
El resultat final va ser molt irregular, posant de manifest que alguns compliren amb la seva comesa, però altres no manifestaren el menor interès pel projecte.
En resum: un tema complicat sumat a un procés de treball complex i laboriós com és el disseny, sumat a una classe que, en majoria, no té vocació artística, no ha donat el millor resultat. Encara que segurament han après molt i no em sorprendria que en un futur l’experiència pugui resultar-los-hi d’alguna utilitat. Independentment del resultat, l’experiència de ruptura amb el programa de classe i la introducció al coneixement d’aquesta nova problemàtica no tinc cap dubte que a la llarga els hi resultarà profitosa.
Aquest projecte educatiu s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
Objectiu general: Fer servir el telèfon mòbil com a eina d’autoconeixement, autorepresentació, expressió i comunicació.
Objectius específics:
– Diferenciar entre retrat, autoretrat i selfie.
– Prendre consciència que les imatges són realitats construïdes.
– Explorar la pròpia identitat en relació a la identitat digital que mostrem al món.
– Extreure conclusions sobre els beneficis i els riscos de compartir la nostra identitat a les xarxes socials.
– Crear retrats i autoretrats amb consciència i compartir-los, si es vol, a les xarxes.
– Fer un vídeo que expliqui les conclusions finals.
Sessió 1ª: dia 7 d’octubre de 2021
La Sílvia Itúrria, fotògrafa i professora de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, comença la seva intervenció preguntant a l’alumnat de segon de batxillerat de Cultura Auidovisual la diferència entre un autoretrat i una selfie. N’hi ha que n’opinen que la diferència està en l’angle de visió, altres en la càmera utilitzada, etc. Ella ens explica que la diferència recau en la intenció, en el relat que s’explica, en el concepte, a l’autoretrat sempre hi ha un projecte darrere.
Ens fa reflexionar sobre la nostra societat de l’espectacle, només compartim moments feliços, mentre que tots sabem que són fugaços. Ens posa l’exemple de Sally Man i les seves fotografies de l’àlbum familiar que revelen també moments de tensió o d’incomoditat, no només de felicitat.
Seguidament presenta alguns dels seus projectes personals:
Alguns del seus treballs qüestionen els estereotips de bellesa, d’altres posen en valor la fotografia familiar i d’arxiu. Per aproximar-nos al tema del retrat, ens mostra la sèrie “In the American West” de Richard Avedon i ens convida a imitar el seu estil retratant-nos entre nosaltres.
Alguns moments de la pràctica fotogràfica al pati de l’institut. Treballant a la manera de Richard Avedon:
Aquí teniu una mostra del resultat de l’exercici 1, treballant a la manera de Richard Avedon:
Sessió 2ª: dia 21 d’octubre de 2021
La segona vegada que ens visita la Sílvia fem la posada en comú sobre els retrats fets a l’estil de Richars Avedon al pati. A gran part dels alumnes els hi agraden molt les fotos resultants, però la gran majoria dels retratats no s’acaben de trobar còmodes amb el seu retrat, ja que surten seriosos. Reflexionem junts sobre l’obligació que ens imposem a les xarxes socials o a les fotos familiars de sortir sempre somrients. La Sílvia torna a anomenar l’obra de la Sally Mann i projecta unes fotografies dels seus fills on no surten rient.
Comentem tots junts les fotos realitzades al pati: són molt expressives, tenen força, personalitat. Com que tenim previst fer una exposició dels retrats al passadís de l’entrada, algun manifesten la seva disconformitat, raó per la qual els tranquil·litzem diem que només exposarem les fotografies que ells i elles vulguin. Sembla que la imatge que tenim de nosaltres mateixos no concorda amb la imatge que tenen els altres, o que som molt exigents amb la imatge que volem mostrar de nosaltres mateixos. Al dia següent els convido a reflexionar per escrit al seu blog personal perquè les compartiríem o no a les xarxes o a les parets de l’institut.
El següent exercici té com a referent l’obra de l’Elina Brotherus i la importància de l’espai, l’atrezzo, la llum i el color en els seus autoretrats. La Sílvia pregunta si un autoretrat te l’has de fer tu mateix o te’l pot fer un altra persona. Entre tots arribem a la conclusió que, si tu penses el teu autoretrat, qualsevol pot disparar la fotografia. La Sílvia dóna alguns consells sobre com fer aquest segon treball: evitar roba amb la marca visible, tenir la llum natural sempre darrere del fotògraf, evitar el sol directe, pensar com vols vestir-te, quin lloc t’identifica, etc.
Ens parla d’alguns referents de directors de cinema que donen molta importància al color en la seva filmografia, com Yasujiro Ozu, que té una obsessió en la recerca dels colors complementaris: vermell i verd especialment, a l’igual que es pot observar a la pel·lícula “Vertigen” de Hitchcock. Els rusos Andréi Zviáguintsev (“El retorn”, “Helena”) o Kantemir Balágov (“Una gran dona”, “Massa a prop”) també treballen amb colors primaris i complementaris les seves creacions.
Aquí teniu una mostra del resultat de l’exercici 2, treballant a la manera de l’Elina Brotherus:
El tercer exercici creatiu sobre la identitat, es basa en la manera de fer de la Cindy Sherman. Com que la Sílvia no hi és, el tirem endavant nosaltres mateixos amb les indicacions de l’Eloïsa, la professora de Cultura Audiovisual. Fem servir atrezzo, maquillatge, vestuari… per expressar una idea que es relaciona amb els nostres interessos, amb la nostra personalitat. A continuació teniu una mostra de les fotografies fetes, treballant a la manera de la Cindy Sherman:
Sessió 3ª: dia 11 de novembre de 2021
Sílvia Iturria: “En aquesta sessió els alumnes han presentat els seus treballs partint del visionat previ de l’obra de Cindy Sherman, una gran referent en el tema de l’autorretrat. A diferència dels encàrrecs anteriors, aquest era molt més lliure i no tan dirigit. Això ha fet que els alumnes poguessin expressar millor allò que senten, allò que volen dir, allò que els hi agrada, allò contra el que es volen rebel·lar, allò que volen criticar… I tot això ha quedat reflectit d’una forma o altra en les imatges que ens han presentat.
Hi ha que ha triat referents de sèries, d’actrius, de músics per caracteritzar-se, com per exemple ell cas d’Audrey Hepburn, doncs han sigut varies les que han fet al·lusió a aquesta gran actriu i sobre tot referint-se a les pel·lícules “Esmorzar amb diamants” o “Vacances a Roma”. Els hi he recomanat una altra pel·lícula del 1961 “La calumnia” en la qual ella és la protagonista juntament amb Shirley Mac Laine, molt més crítica i precisament tracta un altre tema que també ha sortit en altres treballs com ara la homosexualitat o la llibertat a decidir.
El tema de l’androgínia també ha sortit. Algun noi s’ha vestit de dona o a l’inrevés. Aquest tema ja el va tractar durant les avantguardes l’artista surrealista Claude Cahun, molt revolucionària si ens situem a l’època.
Està clar veient els treballs que volen reivindicar temes que els preocupa o que han viscut com ara la invisibilitat de les dones en el món rural o de les tasques de casa assumida tradicionalment per les mares. De fet el tema de l’opressió de les dones ha estat present en moltes imatges, ja sigui a través de la creació d’esterotips, o de la influència de la publicitat, o en el fet de parlar de la repressió que han patit moltes dones o que per desgràcia continuen patint a la resta del món. Hem parlat de “La casa de Bernarda Alba” de Lorca o “Mustang” una pel·lícula turca de Deniz Gamze Ergüven o “Les verges suicides” de Sofia Coppola.
El cert és que els resultat han estat sorprenents, no m’ho esperava i tampoc m’esperava moltes de les seves reflexions al voltant i entenen perfectament la diferència que hi ha entre una imatge on es proposa un relat, un concepte, una crítica, un voler dir o aquella en la que es dispara per disparar i passa a engrandir la societat de l’espectacle en la que vivim, com diria Guy Debord.”
Sessió 4ª: dia 18 de novembre 2021
La Sílvia proposa l’últim exercici creatiu d’imatge fixa abans del vídeo final. El referent podrà ser escollit lliurement per cadascú, però la Sílvia ha triat Duane Michals: https://clavoardiendo-magazine.com/mundofoto/panorama/duane-michals-hombre-fotografio-pensamiento/ Com que aquest fotògraf fa servir la seqüència fotogràfica, ens sembla una bona manera d’enllaçar amb el vídeo que vindrà després.
Alguns treballs fets sobre el referent lliure són seqüències fotogràfiques, seguint l’exemple de Duane Michals, com la que us mostrem a continuació:
D’altres treballs fets parteixen de referents propis de l’imaginari de l’alumnat. Aquí en teniu alguns exemples:
Quan ens disposem a plantejar el vídeo final, la Sílvia no pot venir per qüestions d’agenda i ens proporciona un text amb el qual ens orienta en la última part d’aquest projecte que vol reflexionar sobre l’ús que en fem de les xarxes socials. Aquí teniu el text de la Sílvia:
“El món audiovisual, la televisió, el multimèdia, i la globalització de les comunicacions mitjançant les possibilitats comunicatives d’Internet i de les xarxes socials ens situa en una societat de la informació on mai les persones han tingut accés amb tanta facilitat a quantitats de coneixements però, paradoxalment, no utilitzem aquestes eines per cultivar-nos, com comenta Guy Debord: “vivim en la societat de l’espectacle”.
Seria interessant pensar que cadascun de nosaltres té la possibilitat de convertir-se alhora en receptor i emissor de coneixements i sabers.
Per això aquest taller pretén ser una eina d’alfabetització del llenguatge audiovisual per donar-vos la possibilitat de reflexionar sobre el vostre paper a les xarxes socials amb l’excusa de treballar sobre el selfie tant present en el vostre dia a dia.
L’essència de l’audiovisual és sobretot la comunicació i per tant tots els professionals que intervinguin en la realització de qualsevol producte audiovisual han de dominar i aplicar els codis i l’alfabet audiovisual així com les regles expressives.
Pensem que en qualsevol producte audiovisual que vosaltres acostumeu a consumir hi ha darrere no tan sols els càmeres sinó tècnics de so, de postproducció, directors, directors de fotografia, il·luminadors, equips de realització, guionistes, productors, vestuari, estilisme, atrezzo, etc. Tot és un gran engranatge on no pot fallar cap peça per tal que el producte final sigui el desitjat. En aquest cas un proposem adoptar tots els papers i per tant entenem la dificultat i la complexitat. Per això és molt important primer reflexionar sobre què volem dir i perquè i desprès com ho volem dir.
La narrativa i el llenguatge audiovisual tenen unes regles i codis que s’han anat establint al llarg del temps per tal que els espectadors entenguin de forma natural el que els creadors intenten comunicar.
Evidentment des del naixement de les primeres imatges en moviment amb els germans Lumière hi ha hagut una evolució evident, com ara la incorporació del so, el color, els formats panoràmics, l’alta definició, l’apropament de la càmera als personatges, l’ús creixent de moviments de càmera, la utilització de la profunditat de camp (tots ells aspectes importants a tenir en compte en el vostre treball) entre d’altres i que han introduint profundes transformacions en les formes expressives fent encara més llarga la llista de recursos comunicatius.
La convenció és un dels altres aspectes a tenir en compte alhora de treballar un projecte audiovisual. És a dir, l’assignació de significats normalitzats i acceptats de forma conscient o inconscient pels espectadors, fa possible la universalitat del llenguatge audiovisual. Actualment el desenvolupament en l’evolució del llenguatge audiovisual ens permet expressar qualsevol acció o qualsevol sentiment amb la seguretat que, si hem utilitzat els codis adequats, serà perfectament comprès per l’espectador.
Per exemple, els treballs de l’artista Natalie Bookchin o de Flor Aliberti que teniu al fòrum del moodle. Creieu que els vostres pares a la seva adolescència l’haurien entès? I els vostre avis? Evidentment que no perquè les convencions actuals no són les mateixes.
El llenguatge audiovisual és per tant un llenguatge viu que s’amplia i s’enriqueix dia a dia amb noves aportacions. Per tant, les formes de representació i autorepresentació es van creant i construint i el llenguatge audiovisual no fa més que prendre consciència de les noves realitats amb l’única condició que el seu significat ha de ser naturalment descodificat automàticament per l’espectador.
Recomano la pel·lícula “Her” d’Spike Jonze, que explora la complexitat de les relacions i la soletat en un temps futur en el qual les màquines s’humanitzen i es comuniquen amb nosaltres. En definitiva, una reflexió sobre l’aïllament en el què vivim precisament en aquesta època d’hiperconnexió però també d’infoxicació.
Està clar que en aquesta pel·lícula el protagonista no és capaç de resoldre els seus problemes i expressar els seus sentiments amb la gent que l’envolta i, en canvi, sí que ho fa quan hi ha una màquina pel mig. Com a resultat, la pel·lícula ens mostra persones soles i aïllades del món que els envolta i precisament la capacitat que té la tecnologia per aïllar-nos i de no saber enfrontar-nos amb la resta cara a cara. Les persones accedeixen a un sistema operatiu, el qual poden configurar al seu gust a l’igual que configuren el seu perfil a les xarxes, el que volen mostrar vers els altres.
En aquesta pel·lícula realitzada l’any 2013, el color hi juga un paper molt important. Es pot considerar una pel·lícula futurista, on normalment hi predominarien els tons freds i blaus, però s’allunya de tota tradició per presentar un món ple de tons càlids, pastels i vermells i de fet el protagonista sempre va vestit de vermell per introduir-nos en una atmosfera molt més passional. Fins i tot en les escenes més tristes i melancòliques, quan la pantalla es tenyeix de blaus, ell queda aïllat del món que l’envolta gràcies al vestuari vermell. L’ús predominant de primers plans contribueix a crear una distància íntima amb l’intèrpret i faciliten l’empatia de l’espectador, a l’igual que cobra gran importància la profunditat de camp i és aquesta la forma com el director en presenta aquest aïllament del món i aquesta sensació de soledat.
La banda sonora, la música, la paraula i el silenci també ajuden a remarcar la sensació de soledat i la malenconia que envolta al personatge. I remarco especialment en aquesta pel·lícula la importància dels silencis, que moltes vegades no tenim present i que en canvi ens ajuden a mantenir el ritme pausat de la narració a l’igual que destaca la utilització de la veu en off (si la utilitzeu al vostre vídeo, recordeu enregistrar-la en una habitació amb el màxim silenci).
Us recomano també la sèrie “Black Mirror” de Charlie Brooker (2011) en la que alguns dels seus episodis tracten del poder que tenen les tecnologies sobre nosaltres i per tant afecta a la nostra manera de ser i a la nostra manera de relacionar-nos amb el món. Concretament “Nosevide” el primer capítol de la tercera temporada en el que ens planteja com les xarxes socials i la visió que tenen els altres de la nostra vida creada artificiosament condicionen la nostra existència. La història ens presenta a Lacie, una noia que viu enganxada al mòbil i al sistema de puntuació i de comentaris i likes que regulen actualment el món i on la gent es qualifica per tot el que fan a la seva vida i que evidentment han penjar a les xarxes.
Aquest capítol ens planteja què passaria si tots aquests codis que es plantegen a nivell virtual es traslladessin i tinguessin repercussions directes en la nostra vida real. En aquest episodi les persones estan constantment pendent de com es presenten i com els veuen els altres, però sobretot rere una màscara de falsedat que oculta l’única intenció de millorar la seva imatge i generant una pressió constant de voler transmetre felicitat i una vida immillorable. Alhora l’episodi ens mostra com Lacie fins i tot practica com ha de riure o arribant al punt que única i exclusivament es busca millorar la imatge per tenir la màxima puntuació. En un determinat moment ens mostra com la protagonista no gaudeix al menjar una galeta sinó que està més pendent de la fotografia d’aquesta galeta que penjarà a les xarxes. Algun cop ho heu fet vosaltres, això? Estem massa pendents del profit social que en podem treure de les nostres imatges? https://youtu.be/EGgHWGO1_TA
Tots creem una identitat virtual, construïm una manera de mostrar la nostra vida i la nostra manera de ser de cara als altres i aquest pot ser un bon punt de sortida del vostre treball audiovisual. La manera de fer-ho és completament oberta i us recomano que abans de tot us feu un petit guió tècnic o un storyboard que us pot ajudar moltíssim per no oblidar cap aspecte alhora de començar a gravar.
Recordeu que és molt important què voleu dir però també com ho voleu dir, és a dir, la posada en escena. Ara us toca a vosaltres plantejar un producte audiovisual relacionat amb tot el que hem anat explicant on el més important és el missatge a transmetre. Us recomano que reviseu el buidatge de la fitxa que heu realitzat ja que us pot donar moltíssimes idees. Endavant!”, Sílvia Iturria.
Sessió 5ª: dia 16 de desembre2021
La Sílvia ens visita per fer la posada en comú del resultat d’alguns treballs creatius a propòsit del referent lliure, com ara aquesta sèrie fotogràfica de l’Edgar basada en l’estètica cinematogràfica de Quentin Tarantino:
O la sèrie de Mònica basada en la tríada fosca de la psicologia analítica: el narcisisme, el maquiavelisme i la psicopatia. El referent estètic de la Mònica és la seva pròpia mare, fotògrafa: https://www.instagram.com/mocastellanophotos/
La classe compta amb les diferents intervencions de l’alumnat que vol compartir la seva obra. Tot seguit, la Sílvia ens dóna els últims consells per a la realització del vídeo final sobre la nostra identitat digital, resum de tot allò aprés.
Valoració de la Sílvia després de la 5a sessió: “En aquesta sessió alguns alumnes han presentat els seus treballs realitzats a partir d’un referent lliure. Els referents dels que han partir són diversos, com ara sèries, llibres, cantants preferides, cineastes com ara Tarantino, o fins i tot s’han atrevit amb una de les més grans, al meu parer com és Diane Arbus, el resultat del qual és un treball excel·lent. I no va ser l’únic doncs les propostes han estat variades i algunes partint de reflexions més que interessants.
La segona part de la classe l’hem dedicat a encaminar el treball final, un producte audiovisual. És un tema complex doncs qualsevol producció audiovisual, sigui de la durada que sigui, necessita d’un engranatge de professionals i ells en canvi ho hauran de resoldre en petits grups de dos o tres i sense tenir cap experiència i ni tant sols els mitjans tècnics. Per això el més important és tenir present QUÈ volen dir. Després ja vindrà el COM. Evidentment tenen les mancances i limitacions tècniques que condicionarà el seu treball, però precisament això els pot fer més atractius.
Ja que el tema és la reflexió al voltant de la nostra identitat a les xarxes socials, aprofitem per veure una seqüència d’un capítol de Black Mirror “Nosevide” en la que la vida de la protagonista i dels personatges que l’envolten depenen del seu estatus i puntuació a les xarxes socials.”
L’última sessió era el dia de l’estrena dels vídeos finals, el 20 de gener de 2022. Aquell dia la Sílvia no va poder assistir, però vam fer l’estrena en pantalla gran, a l’aula d’actes. Aquí teniu algunes de les creacions:
Ester, Bea i Michelle: “El got mig ple”
Jesús Márquez: “Ceci n’est pas un café”
Mar, Violeta, Ariadna, Carlota: “Llàgrimes digitals”
Lucía, Íria, Ángela: “Vull i…”
Soraya, Ainhoa i Laura: “Desconnecta per tornar a connectar”
Valoració final de la Sílvia Iturria, artista convidada:
“Vivim entre notificacions, entre likes, entre l’aparentar, l’acceptació i les comparacions i les crítiques creades a les xarxes. Una sobreexposició constant. En definitiva vides paral·leles marcades per la superficialitat i la irrealitat. Això pot arribar a causar esgotament i angoixa. Viure la vida des d’una pantalla no és real i cal revelar-se. Cal aixecar la mirada i veure el que passa al nostre voltant, més enllà dels likes i de ser jutjat pels altres.
Amb aquest primer paràgraf intento resumir, extraient les vostres pròpies paraules, el que heu plantejat amb els vostres vídeos pels quals us felicito. Com bé diu el títol del taller “Retrat, autoretrat, selfie. Una mirada crítica a les xarxes socials” es pretenia que prenguéssiu consciència de qui som i quina relació tenim amb el nostre entorn a través de les xarxes socials, de com ens veiem, de com ens volem mostrar i de com som realment a través d’Internet. Volem continuar així? Volem canviar? Això és el que us hem volgut plantejar amb aquestes sessions, o si més no, que en prenguéssiu consciència ja que les xarxes socials són un espai en el que configurem la nostra pròpia identitat, però és realment una identitat real? Tots sabem que no.
La major incidència de l’ús de les xarxes socials es dóna entres joves de 16 a 24 anys i aquest període de la vostra vida és fonamental en el vostre desenvolupament emocional. Si arrel d’aquest taller heu sigut capaços de comprendre l’impacte negatiu que pot arribar a causar l’adicció a les xarxes, l’objectiu està més que aconseguit.
La reflexió que heu fet amb els vostres treballs és excel·lent però ara cal portar-ho a la pràctica i sé que això és el més difícil perquè crea adicció. Us convido a que algun dia que us trobeu apagueu el mòbil i us expresseu i descobriu el món que us envolta. En sereu capaços?”
Autoretrat de Soraya a partir del seu referent lliure, la fotògrafa Brook Pifer
Parlar del que som, del que representem com a individus, del que tenim i del que somiem, està relacionat irremeiablement amb com ens mostrem als nous espais que ens ofereixen les xarxes socials. Aquesta era la premissa amb què la Sílvia Itúrria (Professora de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona) i la nostra professora de Cultura Audiovisual II, Eloïsa Valero, ens van presentar un projecte per al primer trimestre.
En aquest projecte havíem de crear, amb fotografies i vídeo, per tal de reflexionar sobre la nostra identitat digital. Vam utilitzar diferents referents artístics com ara Richard Avedon, Cindy Sherman o Elina Brotherus. Sempre buscant poder plasmar en el resultat final dels exercicis allò amb què ens identifiquem. Tot va culminar amb la realització d’un vídeo final, on fent ús de tot allò après en el procés, mostràvem la nostra visió sobre les xarxes socials.
I és que parlar sobre les xarxes socials és parlar sobre nosaltres. Estem en una societat exposada constantment, on qualsevol cosa es pot tergiversar i transformar completament. La realitat, en un món connectat constantment és relativa, relativa perquè tot el que veiem i fins i tot escoltem ha estat revisat una i mil vegades per ser el més atractiu possible. Convivim en un ecosistema de likes i dislikes que es retroalimenten i que amb ells arrosseguen l’autoestima i els somnis de les persones.
Continuem sent les mateixes persones de sempre, amb els mateixos anhels i preocupacions, però ara se’ns ha obert una finestra on mostrar-ho i això s’ha convertit en una arma de doble tall. Trobem consol i amistat en persones que abans ens eren llunyanes i alhora ens exposem, vulguem o no, a publicitat enganyosa, cànons de bellesa inabastables, missatges d’odi, identitats falses…
Autoretrats fets per Lucia, Vinyet i Edgar
Per això hem de ser previnguts abans de submergir-nos al mar de les xarxes. Aprendre i conèixer tot el possible els seus múltiples avantatges i també els seus nombrosos desavantatges, per poder fer un ús saludable i responsable d’unes eines que, en la seva concepció es podrien considerar un miracle, però que per desgràcia, si no tenim cura, es converteix en un lloc tòxic i perillós.
I això és el que hem après gràcies al projecte d’identitat digital impulsat per Sílvia Itúrria i Eloisa Valero. A ser capaços de surfejar aquestes aigües digitals sense por de caure’ns, ni de deixar que ens tirin.
Autoretrats fets per Soraya i Júlia
Valoració final de la professora, Eloïsa Valero:
La Sílvia feia anys que m’havia proposat treballar amb els alumnes de l’institut el tema de la identitat digital. És un tema que contempla el currículum de la matèria Cultura Audiovisual, així que vam esperar fins a tenir l’ocasió de treballar-lo en profunditat. Gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona, i en el marc de L’artista va a l’escola, finalment vam poder tirar endavant la idea.
Treballar amb un grup d’alumnes (en aquest cas dos grups de 2n de batxillerat) quan intervenen dues professores (jo mateixa i la Sílvia, artista i professora de l’Escola d’Art de Tarragona) ofereix la possibilitat d’ampliar la mirada. Cadascuna tenia els seus referents, ja fossin de l’art (pintura, fotografia…) o de la cultura visual en general (sèries, pel·lícules, publicitat…), als quals es van anar sumant els referents del propi alumnat. Les activitats pràctiques van anar sorgint de manera fluïda a partir d’aquests referents, en un començament dirigides per la Sílvia i jo i, posteriorment, pels propis alumnes que van explorar amb total llibertat els seus propis referents. Els retrats i autoretrats d’aquesta primera part es van crear fotogràficament i el resultat va excedir amb escreix totes les nostres expectatives, un treball creatiu d’autoconeixement fet de forma generosa i sincera.
Aquesta primera fase donava pas a una segona en la qual calia parar i reflexionar. Ho vam fer a través d’un qüestionari individual (fitxa sobre la pròpia identitat digital) i seguidament amb la participació en una taula rodona. Tal va ser la participació i el debat, que vam haver de fer-ne dues sessions. Temes com la falsedat del que mostrem a les xarxes, la pressió social per estar al nivell, la imposició d’uns cànons de bellesa inassolibles… van donar lloc a uns vídeos finals que recollien tot allò aprés. Llàstima que alguns vídeos mostren quin és el problema però no acaben d’aportar solucions creïbles, ja que tots sabem que la solució no és deixar de banda el mòbil, sinó fer-lo servir amb mirada crítica.
Estic orgullosa d’haver participat en aquesta aventura, amb aquest sorprenent grup d’alumnes i amb la Sílvia. Hem defugit de la rutina diària de les classes per endinsar-nos en un món tan necessari d’explorar per cuidar la salut mental del jovent però també la de tots/es nosaltres. Les arts són una eina engrescadora per treballar qualsevol tema personal o social perquè des de la creativitat passem a l’acció (fer fotografies i vídeo, en aquest cas) i són les noves maneres de veure les coses les que canvien el món.
Pàgines del llibre de le Mar sobre el seu referent lliure, la poeta Maria Mercè Marçal
“La dansa és un art efímer, només gaudeixes de l’instant, quan l’has vist ja l’has deixat de veure… no és matèria, no és tangible, és poesia canviant” (Ana Corredor)
Les càpsules de moviment proposades per aquest taller són una aproximació d’unes dues hores al moviment realitzat amb l’alumnat de 3r d’Educació Primària -3 línies- de l’Escola de Pràctiques de Tarragona durant el mes de juny 2021. En aquest cas, cada grup ha realitzat una única sessió de treball.
Evohé (espai de dansa, creació i arts del moviment a Tarragona) participa en el projecte de l’Artista va a l’escola oferint una proposta de dansa i moviment inspirada en la natura i els seus diferents fenòmens naturals esperant que sigui una experiència enriquidora pels participants en la qual el cos i el moviment seran els protagonistes.
Objectius
Donar pas a la pròpia creativitat i a la singularitat de cada cos en moviment.
Afavorir el desenvolupament personal unit al propi i genuí potencial creatiu.
Dirigir l’atenció al propi cos a través de l’escolta corporal i del moviment com a instruments inspiradors i transformadors.
Establir diverses dinàmiques corporals inspirades en els fenòmens naturals com ara el vol dels estornells, els moviments i explosió dels volcans, els ritmes constants de les onades, els silencis i alerta dels animals, entre d’altres propostes.
Construir un espai màgic, un lloc de trobada i de sensibilitat.
Gaudir del moviment lliure i de la dansa des de la confiança, la serenitat, l’honestedat i l’amor.
Continguts treballats
Les noves rutes d’aprenentatge mitjançant el reconeixement i l’exploració del cos i el moviment.
L’escolta individual i l’escolta col·lectiva a través dels cossos.
El llenguatge propi de la dansa.
El teu moviment únic i singular (la riquesa de la varietat d’expressions).
Moure’s és natural.
Un repàs del nostre mapa corporal.
Diàlegs invisibles – cohesió de grup.
Enfortir la confiança a través del nostre cos.
Valoració de l’artista convidada
En relació a la valoració general de l’experiència crec que el moviment pot donar cos a tota imaginació. El moviment és un llenguatge propi que ens obre noves perspectives i experiències d’aprenentatge. La dansa i el moviment no només ens proporciona flexibilitat corporal sinó també ens aporta elasticitat mental.
Acollir totes les propostes de moviment dels infants com un brot únic i genuí és sempre molt gratificant d’experimentar i acompanyar i més, quan aquest engranatge creatiu és dins de l’àmbit escolar.
L’alumnat que va participar en aquesta experiència va ser realment generós. Una explosió de moviment i una obertura davant les propostes molt gratificants.
A partir de la realització de les càpsules formatives vaig detectar un seguit de necessitats. Per una banda, dotar d’espais i de propostes artístiques l’entorn educatiu més formal. Utilitzar l’art com a eix vertebrador on es permeti a l’alumnat poder-se experimentar a través de diferents disciplines artístiques, poder SER, poder estar en expansió i no només des de la perspectiva de fer i produir.
També cal incidir en l’aprenentatge des del plaer. L’experiència encarnada ens proporciona un pensament més obert amb dosis de dubtes i reflexions que ens permetran tenir una mirada cap a l’entorn que ens envolta més flexible i empàtic. Només el que és vivencial colpeix l’aprenentatge profund, quan realment passa per una experiència reveladora i viscuda.
El professorat ha estat molt participatiu, mostrant interès per la proposta i intentant sempre formar part del grup com una peça més del col·lectiu.
Sovint la part mental del nostre ésser ens allunya de la valuosa informació que ens pot oferir el cos. Per aquest motiu, crec en la importància d’educar la nostra estructura corporal com a eina d’evolució i aprenentatge. Cos i ment són un binomi inseparable que ens resultarà útil posar al servei del cos el nostre pensament més creatiu i la nostra corporalitat també esdevindrà llavor per a la creació del nostre imaginari.
Entendre l’art del moviment com una via de transformació i coneixement que ens doni l’oportunitat d’habitar el cos, per aconseguir una presència ferma i conscient que sigui capaç de representar i reproduir el nostre missatge, ja sigui des d’un vessant artístic, personal o social.
L’oportunitat de transformar un aprenentatge des del judici, a un aprenentatge basat en la curiositat; de la por a l’error, a la recerca amb errors; de silenciar la vulnerabilitat, a donar-li veu i presència; transitar de l’individual al col·lectiu.
Valoració de les mestres participants
L’adequació de la proposta a l’alumnat ha estat correcta, didàctica i engrescadora. L’Ana s’ha adaptat molt bé a les circumstàncies de cada grup classe i també a l’espai on es realitzava la càpsula de moviment, regulant i gestionant les diverses situacions que van anar sorgint.
Tot i plantejar-se inicialment com un taller de dues sessions es va haver d’adaptar tenint en compte les mesures COVID i el temps disponible a una única sessió per grup-classe. L’adaptació ha estat molt correcte i adient a la situació.
A nivell de les activitats proposades van ser lúdiques, molt motivadores i creatives. Es van treballar mitjançant la dansa els elements de la natura com la terra, aire i aigua. Hi van haver activitats amb diferents tipologies d’agrupaments: individuals, col·lectives, per parelles i finament es va realitzar una reflexió grupal a partir del moviment.
L’alumnat va voler participar i va gaudir molt de la proposta. A tots i totes els va agradar convertir-se en estrelles, coves, cucs, les ones del mar…
Pensem que és una molt bona activitat per apropar la dansa i l’expressió de les emocions a través del propi cos. Una activitat per a repetir.
Escola Cèsar August, amb els alumnes de 6è de primària, quatre línies. Tot està ben coordinat perquè cada grup faci dues sessions d’una hora i mitja de taller amb el Jordi Gonzàlez.
Objectius – Aprendre i comprendre la importància de la màscara pel conjunt dels éssers humans. – Conèixer i saber treballar amb materials naturals. – Exercitar la creativitat i la inventiva en cercar materials i en treballar-los. – Aprendre com expressar mitjançant representacions simbòliques.
Primera sessió, dia 10 i 11 de maig de 2021 El Jordi per la primera sessió arriba carregat amb una capsa plena de materials naturals: canyetes, branquetes, fulles, llavors, pedres… i a cada aula l’esperen una vintena de nenes i nens amb bosses i caixes també plenes de materials naturals: fulles, flors, petxines que ells han trobat… alguna que altra cosa plàstica també s’ha colat a la selecció. L’artista mostra als infants màscares d’altres cultures, algunes representen animals, altres déus o avantpassats, algunes són molt antigues i altres molt distants en l’espai. Contràriament al que una màscara podria significar en moltes cultures (com amagar-se sota una altra identitat o disfressar la realitat) l’artista pretén posar cara a la natura per tal d’entendre-la, de poder-la mirar als ulls, i poder-nos-hi comunicar. Amb les seves paraules el Jordi González escriu:
“…potser gràcies a una màscara ens trobem de front amb un interlocutor inesperat?Precisament, aquesta és la idea central d’aquesta proposta artística: no amagar res, sinó posar-li cara a les coses. Paradoxalment, posar una màscara a un ésser natural ens facilita les coses. L’antropomorfització ens posa en contacte, ens estimula l’empatia, ens fa veure les altres coses en la dimensió humana i ens ajuda a entendre més enllà. Amb les màscares tenim davant nostre no solament uns quants arbres, sinó algú altri, podem entendre’ns, mirar-nos als ulls, parlar-hi, observar-nos en silenci. Es pretén que la màscara desaparegui en l’acte comunicatiu, com un mèdium, per connectar-nos amb la natura, amb el bosc, amb els arbres, amb els éssers no-humans, com hem fet ancestralment en totes les cultures…”
Però aquesta és més una idea de fons. Els alumnes posen tot el material sobre la taula, molts ho fan ordenadament, altres com una muntanya d’objectes i entre aquests, busquen per representar els elements que necessiten per esbossar un somriure, uns ulls de sorpresa o una cara trista sobre un cartró.
El Jordi els va guiant, els fa treballar a poc a poc, tot i que alguns són molt impacients. Els fa observar les diferents expressions de la cara segons l’estat anímic i cada infant les ha de reproduir. També els hi demana que simplifiquin expressions amb el mínim de materials i, per altra banda, que construeixen amb el mínim d’elements… tots els nens i nenes van provant, i es mostren inquiets per ensenyar les seves creacions i comentar-les amb el Jordi i amb els/les mestres.
Aquesta sessió ha estat simplement un joc creatiu de tocar, experimentar, provar coses i veure com amb petits canvis es donen missatges diferents, potser tan sols amb tres pedres és suficient per representar una cara emocionada, o amb tres fulles de pi, un dia trist… els resultats prometen.
Segona sessió, dia 11 i 12 de maigde 2021
Les dues sessions han estat molt encadenades, els materials frescos han aguantat sense problema un dia més. Havia arribat el moment de la veritat, els alumnes havien de fer la seva màscara definitiva damunt del cartró que ja tenien preparat. Primer el Jordi els hi va dir que es prenguessin el seu temps, analitzessin bé els materials dels que disposaven i pensessin quin tipus de màscara volien: que representés un animal, que tingués una connexió més vegetal, simular una màscara tribal… També calia pensar quina emoció o estat d’ànim els hi agradaria que transmetés la seva màscara. Un cop ja tenien la idea més o menys clara, calia anar provant, fins que trobessin la combinació que els hi agradés. En aquell moment calia, abans d’enganxar o retallar, mostrar-la al Jordi, amb ell comentaven l’expressió, els materials, valoraven si modificar algun element i decidien si donaven forma al cartró que concordés amb la idea que estaven treballant. Una vegada tenien el vistiplau del Jordi, ja podien començar a retallar, enganxar i també si convenia pintar parts dels elements o tot el cartró.
Els alumnes en tot moment anaven per feina, sabien el que se’ls hi havia demanat i tenien ganes de fer-ho bé, treballar amb materials amb els quals no ho fan normalment els evocava a una sensibilitat diferent, els feia estar concentrats i emocionats a la vegada.
Valoració dels/les mestres de l’escola (Carme Gea, Eila Fernández, Laura Pérez i Andreu Maso):
El taller de “L’artista va a l’escola” ha estat molt interessant i enriquidor pels nostres alumnes. Han sigut dues sessions molt dinàmiques, valorem positivament la sessió inicial d’introducció al taller i l’altra experimentativa. S’han treballat uns continguts de l’àrea visual i plàstica significatius per als alumnes. Trobem que han gaudit molt de l’experiència. S’ha fomentat la seva creativitat, la cooperació, la superació i l’esforç de buscar noves maneres d’expressar-se. Creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de respectar i estimar la natura.
Valoració alumnes
Ens ha agradat molt perquè ha sigut divertit i hem pogut experimentar amb la natura.
Hem après sobre les màscares, que donen vida, no només serveixen per amagar-nos darrera. També els tipus que hi ha.
Tot i que no ha estat molt fàcil arribar a crear una màscara original, el resultat ha estat molt bonic.
No ens imaginàvem que amb branques, fulles, pedres…poguessim crear aquestes màscares..
Ens va semblar interessant perquè vam aprendre el significat de les màscares, com per exemple contactar amb déus, animals, avantpassats, amb la natura…
Va estar molt divertit confeccionar màscares amb objectes naturals.
Ha estat original treballar amb elements de la natura i perquè el material l’havien de trobar i elaborar la màscara.
Ha estat entretingut i aquest taller és diferent a les classes habituals, així com veure que es poden fer activitats diferents sense el mòbil.
Va estar molt bé que cadascú pogués fer la seva màscara i que ens expliquessin els tipus de màscares que poden haver i per a què serveixen.
Ens va agradar que ens ensenyés diverses màscares de diferents països i per a què les fan servir.
Ens ha agradat saber que una màscara pot significar alguna cosa i que es pot comunicar amb ella.
El taller ens va agradar perquè en altres cultures les màscares són per comunicar-se amb esperits, dimonis…
Valoració de l’artista Jordi González:
A mesura que els infants van arribant a cicle superior, adquireixen destresa manual, però van perdent creativitat, alhora que augmenta la mandra per culpa de les noves tecnologies. Els tallers de màscares proposats són justament l’antítesi del procés tecnificat en el què ens veiem sotmesos tots i, amb més pressió social, els infants. Es pretén que treballin de nou de forma manual, que experimentin amb materials diversos, que no perdin el contacte amb el món natural i la creativitat.
Penso que ha sigut molt satisfactori poder observar com els infants, en gran majoria, saben retrobar-se amb la plàstica i gaudir-ne. Saben expressar, trobar fisonomies, expressar emocions a través d’una simple fulla o un fragment de branca. A voltes, els manca paciència, de forma inconscient o impulsiva volen resoldre el treball de forma ràpida, al primer batec, però l’art és just al contrari: és donar-se temps i espai, i amb una mica d’insistència per part meva, han optat per cercar més aconseguint resultats força encoratjadors. M’he sorprès de la qualitat de molts treballs, han sigut vertaderament excel·lents, estètics i amb molta força comunicativa. Aprofitant els materials de forma intel·ligent i amb els elements precisos per expressar sense sobre-carregar.
Aquest any 2021, les intervencions didàctiques de L’artista va a l’escola són de curta durada i a l’aire lliure, per tal de minimitzar riscos de contagi durant la pandèmia.
Objectius:
Sentir i expressar emocions amb el cos.
Experimentar possibilitats de moviment amb el cos.
Practicar el joc simbòlic.
Treballar l’empatia i la imaginació.
Treballar la cohesió de grup.
La dinàmica del taller de clown ha consistit en diferents jocs:
-En cercle els nens i nenes s’han anat passant, d’un en un, picant de mans. Amb aquest exercici es treballa l’escolta, el ritme, els temps i la concentració.
-Saludar-nos amb diferents parts de el cos, amb els peus, les mans, el culet, el cap, el dit. D’aquesta manera activem el moviment corporal i utilitzem el cos de diferent manera, evitant el moviment ordinari i donant-li protagonisme a cada part del nostre cos. Així també reconeixen altres formes, altres moviments. Cada nen/a es mou segons les seves capacitats de moviment.
-Salutació cantant, amb sons, ballant. Joc sensorial i facilita la relaxació corporal, ajuda a destensar-se i a desinhibir-se.
-Joc amb els cèrcols. Joc simbòlic, on el mateix objecte es converteix en diferents possibilitats: la roda d’una moto, l’escotilla d’un vaixell, un hula-hop, el volant d’un cotxe, el marc d’una fotografia, etc.
-Joc amb les cintes. Joc sensorial, on a través del moviment amb una cinta de color, ballen amb ella, se la passen pel cos dels companys.
-Tirar confeti. Un joc sensorial i de confiança, on els infants fan un cercle i un es posa al mig, aquest rep per part dels seus companys un grapat de confeti i feliçment sent com li cau per sobre com si fos una pluja o una gran festa dedicada.
-El mar i les seves ones. Un joc sensorial, de recreació i de jugar amb la imaginació on amb una tela representen les onades de la mar. Tots els companys agafen d’un extrem de la tela i un dels companys es col·loca sobre de la tela. Els que estan aguantant mouen la tela com si fos el mar i fan el so del vent.
-El duo. Un exercici de clown on per parelles surten davant de tots els companys i fan una acció, una cançó, un ball. Amb això es treballa la desinhibició i la confiança.
-Utilització de vestuari. Joc per recrear a fantasia, convidar a l’espontaneïtat i jugar amb els personatges recreats pel mateix nen o nena i la resta de companys.
-Representació d’un conte. Un joc on els nens i nenes es deixen anar, s’imaginen, juguen, viuen diferents experiències a través del conte i recreen diferents moviments corporals. A més es treballa l’humor, la llibertat mental, la desinhibició i la confiança.
Valoració de l’artista convidada, Núria Garcia:
L’experiència viscuda amb els tres grups és totalment positiva i enriquidora. És molt gratificant veure la resposta dels infants davant d’aquesta disciplina artística.
Els tres grups amb els quals he treballat són molt heterogenis i molt rics en capacitats diverses. Veure com a través de l’art, del joc, del clown, troben un altre canal de comunicació diferent a l’ordinari, i veure la resposta tan immediata rebuda per part d’ells, t’omple l’ànima. Nens amb TEA que amb la utilització d’un cèrcol, una cançó o simplement amb confeti, veus com expressen, com et segueixen, com ells mateixos busquen sentir de nou aquest reflex vivencial.
Amb els exercicis realitzats hem pogut connectar i sentir emocions, hem pogut crear un canal comunicatiu entre ells i jo, entre la pallassa i els nens, entre l’art i les persones.
Amb cadascun dels grups treballats hem creat el nostre vocabulari, el nostre ritme, el nostre joc, el nostre canal de comunicació. Hem parlat a través el moviment del cos, hem somrigut amb la mirada i hem ballat amb les nostres mans.
Un somriure, una mirada directa, un so d’ells, val més que mil paraules.
Dibuix dels infants de l’Escola Estela després de l’experiència amb la Núria Garcia:
Cosmologies: un projecte de Sergi Quiñonero treballat amb els alumnes de 4t d’Educació Primària de l’Escola Pax, tres línies. Els tallers estan coordinats perquè cada grup faci dues sessions d’una hora i mitja de taller.
Aquest any 2021, les intervencions didàctiques de L’artista va a l’escola són de curta durada i preferiblement a l’aire lliure, per tal de minimitzar riscos de contagi durant la pandèmia.
Objectius:
– Observar la bellesa dels elements naturals. Potenciar l’admiració i l’estima envers la natura. Treballar a partir del projecte de l’artista Cosmologies. Descobrir el simbolisme que podem atribuir al treball i associar aquest als elements materials que s’estan emprant.
– Recol·lectar material natural (branquetes, pedretes, fulles, flors, etc.) a l’entorn. El material que ho requereixi, posar-ho entre els fulls d’un llibre vell (o entre fulls de diari premsats) i deixar passar dues setmanes.
– Elaborar cercles (símbol de la perfecció, dels cicles de la vida, de l’etern retorn) sobre suport de cartró reciclat. Confeccionar els cercles amb els materials recol·lectats: expressivitat, combinació de materials, plasticitat, estètica, etc.
– Exposar a l’escola els treballs resultants, a manera de constel·lació.
1a sessió: 7 d’abril del 2021,
Els alumnes estaven avisats que al centre hi aniria un artista plàstic, i que aquest estimava i respectava molt la naturalesa. Sabien que aquell dia seria especial i caldria estar atent per gaudir-lo al màxim. Cada taller d’hora i mitja va ser intens, primer el Sergi va fer una introducció clara i concisa, per no cansar els infants. Va parlar de la simbologia de la circumferència i la relació de la seva obra amb la natura, lligada amb el respecte per aquesta, i l’ecologia com una manera de fer i de viure. Va mostrar imatges d’alguns dels seus treballs, però a més a més va portar de forma física algunes peces a la classe, els nens i nenes sabien que allò eren petits tresors, i que tenien molta sort de veure’ls i fins hi tot de poder tocar-los, amb molt de compte, això sí. Es tractava d’un material molt delicat, i unes composicions úniques que l’artista havia anat fent amb precisió i estima. El Sergi les va presentar com a cosmologies… cercles perfectes generats amb materials trobats al bosc. N’hi havien de molt acolorides com la de likens, altres més monocromes però amb textures increïbles com la feta amb ruscs. Durant aquesta part més teòrica els infants estaven molt atents i participatius, interessats sobretot per les obres del Sergi, en aquell moment exposades al suro de la classe.
Un cop explicada l’obra, calia procedir amb la segona part del taller: recol·lecció de material (branquetes, pedretes, fulles, flors, etc.) al mateix pati de l’escola, on hi ha un petit bosc. Aquell dia feia molt bon temps i els infants van recollir material per tot el pati, en petits grups, fets de manera espontània. Durant la recollida, el Sergi orientava als nens i nenes, despertava la seva observació sobre els colors, les textures, la forma, la grandària, el pes, etc.
Cada alumne/a guardava els materials en una petita carpeta, que les mestres havien preparat. El Sergi els hi havia explicat que el material que ho requerís s’havia de posar entre els fulls d’un llibre vell, o entre diaris amb pes al damunt. També les mestres van donar consells molt encertats sobre el manteniment de l’herbari a classe en bones condicions, així que va ser fàcil i constructiu col·locar el material trobat de manera que s’assequés correctament perquè quan tornès el Sergi, després d’unes setmanes, les troballes estiguessin en perfecte estat.
Valoració Sergi de la primera sessió: Ha estat un dia ple d’estímuls i bones sensacions, gaudint de “contagiar” l’entusiasme per tot el que ens ofereix la natura. He vist cares de sorpresa i emoció, i he percebut molta motivació també. Queda tancada la primera fase de “Cosmosi”, el projecte que avui he compartit a les aules de 4t de primària de l’escola Pax.
Impressions: Interès, atenció, moltes preguntes, sorpresa davant les obres, curiositat. M’he sentit a gust explicant i compartint el projecte. Alumnes molt atents durant el procés de recol·lecció. He apuntat algun detall sobre com fer-la: recollir una petita part a cada planta, utilitzar les dues mans per a no estirar amb força i trencar la planta, etc. Aspectes destacats vinculats al projecte: interès per la matèria i per la natura (formes, colors, textures, volums…), simbologia de les formes, connexió entre la matèria més propera i la més llunyana, valors de respecte i cura per l’entorn (com i què recol·lectar, reciclat de materials -suport-), coneixement entorn natural, preparació d’herbaris.
Segona sessió: 11-5-21 El Sergi ens la descriu així: “L’aspecte que valoro més positivament de les sessions de tallers d’aquest dia ha estat la implicació i gaudi de l’experiència que he pogut observar en els infants. Estaven expectants a la meva arribada, recordaven perfectament el que havíem treballat a la presentació del 7 d’abril i tenien tot el material necessari a punt, preparat per a desenvolupar l’activitat. El suport de les seves mestres Mercè, Susanna i Estefania ha estat fonamental en aquest darrer aspecte.
He fet una molt breu presentació a classe per explicar en què consistia la sessió i he aprofitat per ensenyar fotografies de l’entorn de casa meva en les que apareixen dues de les flors que han estat utilitzades en les meves obres. He mostrat aquestes flors en estat salvatge, al seu entorn. Durant els darrers dies he recol·lectat “Perpètua Sempreviva” i he portat una flor per a cada alumne. Els he ofert la possibilitat d’utilitzar-les en les seves obres, però s’han estimat més guardar-les de record. La veritat és que no esperava una resposta tan entusiasta davant d’aquest present, que connecta el projecte amb la realitat de la natura, en aquesta florida primavera de 2021.
Els tallers amb els tres grups diferents s’han portat a terme amb un alt grau de motivació i un treball constant, amb resultats molt variats, cadascun en funció de la sensibilitat, inquietuds i formes de veure el món de cada alumne. Tots els treballs han estat molt interessants, alguns més elaborats que d’altres. Estèticament s’han produït obres molt destacades, cuidades en els seus petits detalls, amb gran riquesa en la combinació de materials, mostrant atenció per les formes, les textures, els colors…
El següent pas serà el muntatge de les Constel·lacions a l’escola, a diferents espais (parets i sostre), on cada cercle treballat farà la funció d’una estrella. Aquesta mostra restarà a l’escola fins que acabi el curs i, un cop clausurada, alguns dels treballs seran guardats per tal que formin part de l’exposició anual de l’Artista va a l’Escola.
Valoració de l’artista: “En general, és molt positiva. Quan hem acabat els tres tallers, hem fet una petita ronda de torns de paraula per escoltar quines havien estat les seves impressions. Tots els infants han dit que s’ho havien passat molt bé i no em sembla un aspecte menor, és molt important que l’aprenentatge estigui lligat al gaudi i a les emocions que es generen en la mateixa activitat, potenciant un record positiu de l’experiència. Personalment, he tingut un retorn molt maco per part d’aquests tres grups, que fins i tot han escrit de forma espontània notes d’agraïment a la pissarra i s’han adreçat a mi de forma individual per deixar-me algun comentari bonic.
A partir del meu projecte “Cosmologies” hem recol·lectat materials naturals i s’han fet uns herbaris durant un mes. Després, les hem assemblat a una base de cartró reciclat en forma de cercle. Cadascuna d’aquestes obres serà una estrella d’una constel·lació que es reproduirà al sostre o paret de l’escola. El que és proper, minúscul i bell en connexió amb el més llunyà. Som pols d’estrelles, com deia Carl Sagan. Gràcies a Mercè, Susanna i Estefania, les mestres de 4t de primària de l’Escola Pax, sense les quals aquests tallers no haurien estat possibles. I el meu reconeixement i abraçada a L’Artista va a l’Escola, un projecte imprescindible.”
Valoració dels les mestres, Mercè Jordan, Susana Moya, Estefania Romero:
“El projecte d’aquest curs 2020-21 “Art i natura” ha anat bé però s’ha notat que només han sigut dues sessions amb l’artista. El primer contacte amb el projecte va ser una vídeo conferència amb en Sergi Quiñonero i la Thais Salvat. Allà ens vam conèixer i va ser una reunió força engrescadora a on vam connectar bé amb l’artista.
Un mes després, el Sergi va venir a l’escola i vam començar la primera sessió presencial amb els alumnes. Va ensenyar la seva obra i la va explicar, després vam sortir amb els nens pel bosc per recollir fulles per poder fer les seves cosmologies.
Els nens després de veure les obres i parlar amb en Sergi es van motivar molt i durant les setmanes següents vam anar assecant les fulles dins de papers de diaris i vam anar preparant el cercle de cartró per la segona visita d’en Sergi.
Aquesta segona sessió va ser molt més distesa, primer perquè ja ens coneixíem i segon perquè va ser molt creativa.
Ara ens queda fer les constel·lacions per exposar totes les nostres obres contextualitzades. Sap greu que en Sergi no pugui venir a acompanyar-nos a acabar el projecte.
L’explicació de les fulles i com assecar-les és molt interessant.
Molt bona l’explicació del primer dia i anar a buscar fulles.
Poc a poc es va fer més interessant.
És una idea molt interessant i treballar amb cercles com al cicle de la vida, molt bé.
Ens va agradar molt que ens ensenyés les seves obres.
Ens ho vam passar molt bé agafant les fulles pel bosc.
Amb l’explicació a la pissarra digital, vam entendre molt bé com ho havíem de fer.
La flor que ens va regalar, la perpètua sempreviva, ens va encantar.
Ens va agradar molt perquè ho fèiem amb materials naturals. També com hem d’enganxar les fulles, com tractar-les i sobretot, tenir molta paciència.
Uns apunts teòrics d’orientació educativa (text cedit per l’artista, a partir d’una adaptació de l’article “Territorios de colaboración: arte, paisaje y educación” de Lucía Loren, 2019): “L’educació ha d’integrar plenament la natura, estar en contacte amb ella ens ajuda a reconnectar amb nosaltres mateixos i amb la vida, alleugerint l’excés d’estimulació diària, sobretot de tipus digital (imatges, informació). On són les sortides al camp, els jocs a l’aire lliure, el gaudi dels jardins, el conreu dels horts urbans? Hem convertit en habitual jugar en espais tancats (on hi ha endolls) i això afecta la salut física, emocional i afectiva. Richard Louv (2012) parla de la síndrome de dèficit de natura, que està afectant la qualitat de vida d’una gran quantitat de persones. Per això hem de reprendre també a l’aula el contacte amb els materials naturals, l’experimentació amb branques, pedres, flors… és a dir, allò que hauria de ser el normal en un infant i que sembla cada cop més perdut en les societats urbanes. L’explicació de contes orals sobre temàtiques relacionades amb la natura també pot ser de gran ajuda per tal d’aconseguir aquesta reconnexió.
Està demostrat que estar en contacte amb la natura potencia l’autonomia, millora les habilitats motrius i l’estat de salut en general. També ens ajuda afectiva i intel·lectualment. I els materials naturals tenen possibilitats expressives, sensitives i manipulatives que estimulen la creativitat.”
Aquest any 2021, les intervencions didàctiques de L’artista va a l’escola són de curta durada i a l’aire lliure, per tal de minimitzar riscos de contagi durant la pandèmia.
OBJECTIUS DEL TALLER:
Participar en la recollida de plàstics i altres residus presents en la sorra de les platges de Tarragona
Crear amb el material recollit
Valorar el nostre litoral i desenvolupar la conscienciació mediambiental
Armats amb coladors, el Taller “Sigues un Plastic Hunter” ha empoderat els infants de 3r i 4t de primària de l’Escola El Miracle en la tasca de neteja de les platges El Miracle i l’Arrabassada. És un taller possible de fer també en escoles que no tenen platja a prop, ja que fa partícips a les famílies en la recol·lecció de la brossa marina i del nostre ecosistema litoral.
Un cop han pentinat la sorra, els infants executen una obra amb els residus caçats; enganxant-los amb pasta de relleu damunt d’una fusta de conglomerat petita. El taller planteja una temàtica lliure, però inspirada per les formes i colors de la brossa arreplegada: personatges, ciutats, paisatges que sorgeixen espontàniament.
Un cop finalitzada l’obra individual, hauran de fer recerca sobre un dels materials que han trobat a la sorra de la platja. Tractaran de contestar aquestes tres preguntes: “Quin material és?”, “On es fabrica?”, “Com ha arribat a la platja?”. I finalitzant amb una resolució positiva de “Com ho solucionem?”.
Aquests treballs, juntament amb l’obra de la platja, s’exposaran finalment i un Super Heroi anirà a la classe per felicitar-los i fer pedagogia ambiental, amb un caire “performàntic”.
Dia 2 de març 2021: sortida a la platja El Miracle amb el grup Sirius.
Dia 11 de març 2021: sortida a la platja Arrabassada amb el grup Bellatrix.
Dia 18 de març 2021: sortida a la platja Arrabassada amb el grup Vega.
El segon i tercer dies els infants formem una illa amb les peces dissenyades entre tots els participants. A l’aula pintaran el mar que envolta l’illa de color blau.
Un cop acabada l’experiència a l’aire lliure, muntem l’exposició al vestíbul de l’Escola El Miracle i, de forma esgraonada, els diferents grups participants acudeixen per trobar-se amb en PLASTIC HUNTER, fill del Capità Enciam, el superheroi que els ha acompanyat en la recollida de materials, la creació artística i la reflexió final. Gràcies, Jordi Llort, per la teva simpatia i per fer-nos partíceps del teu art compromés amb el mediambient!
Reflexions finals fetes a classe:
Alguns dels materials trobats a la platja van ser: burilles, taps, encenedors, bastonets, tisores, xapes, tovalloletes, pilotes, canyetes, bolígrafs, bosses, trossos de plàstic, llàgrimes de sirena, etc.
Sobre les canyetes:
On es fabriquen? Arreu del món. Amb una màquina que escalfa el plàstic, li dóna forma de cilindre, el refreda i el talla.
Com han arribat a la platja? La gent pren begudes a la platja i llencen les canyetes a la sorra; també podria ser que les arrossegui el vent des dels carrers; la gent veu als vaixells i les llença al mar; arriben des de les terrasses dels xiringuitos, etc. Darrere sempre hi ha les persones…!
Com ho solucionem? En part, ja ho han fet, han substituït les canyetes de plàstic per cilindres de paper. Quan bufa el vent, les bosses de les papereres municipals se surten, proposem que es posi alguna mena de pes per evitar-ho.
Sobre les tovalloletes:
On es fabriquen? A tot el món, estan formades per polièster i cotó, amb fibres de cel·lulosa (paper), humitejades amb glicerina. No són biodegradables i triguen prop de 600 anys a desaparèixer si arriben a l’entorn natural. A més, com estan compostes per microplástics, passen a ser consumits pels animals marins i acaben entrant en la cadena alimentària.
Com han arribat a la platja? Perquè les tirem al vàter.
Com ho solucionem? No fent servir tovalloletes o bé tirar-les a la brossa.
Valoració de l’artista convidat, Jordi LLort:
El Taller ha assolit l’èxit que esperava, els alumnes han gaudit i adquirit coneixements vers l’ecosistema litoral més proper. La flexibilitat de l’Escola en el canvi d’un dels dies (a causa de la meteorologia) ha estat essencial, ja que al ser a la platja i treballar amb la sorra, requeria previsió i resiliència.
Destacar que el primer grup va executar l’obra a la platja amb temàtica lliure, però el fet de no quedar un treball col·lectiu va fer-me modificar el taller i afegir una temàtica que reuniria totes les obres individuals en una de sola, l’illa de plàstics. Així, quan totes les obres s’uneixen es crea un mural col·lectiu que emula l’illa (sopa de plàstics).
Canviaria, el fet de portar mascareta durant el taller, ja que essent grup bombolla i a la platja, podríem haver-ho fet.
Afegiria més treball científic a classe, vers als contaminants, amb metodologia científica. També afegiria una petita introducció a l’art reciclat i l’artivisme.
Jo vaig anar el dia abans a la platja, per apuntar-me les zones més contaminades, per ser més efectius al dia següent. Va ser aleshores quan vaig fer un mapa de la platja i els plàstics.
Afegiria un paper del Performer Super Plastic Janter molt més participatiu en el taller.
He gaudit molt amb el taller i el treball de camp realitzat al nostre litoral i, en veure l’experiència que s’emporten els nens, contents de netejar l’ecosistema i meravellats per la força de l’art, que ha transformat les úniques deixalles, les humanes, convertides en peces artístiques individuals, que quan s’ajunten creen una nova obra en format mural.
Tots i totes tenim aquesta energia creadora, i els nens i nenes de Cicle Mitjà així ho han demostrat, estan a l’altura del procés creatiu durant la sortida a la platja.
S’estimen l’entorn i senten la brossa com si fos seva, demostrant una gran responsabilitat col·lectiva que molts adults han perdut… No es plantegen si és seva o no, saben que és de la nostra espècie i tots i totes en som els generadors, encara que reciclem o no tirem coses a terra.
L’educació artística pot ser molt diversa i, aquest cop, observem com l’art també pot ser compromès mediambientalment, i que existeix la paraula ARTIVISME, barreja d’ART i ACTIVISME. A través de l’art podem aprendre divertint-nos, i ofereix un gran potencial per arreglar els grans problemes del planeta, en aquest cas els ecosistemes contaminats per el nostre estil de vida… que l’art ens ha posat en evidència.
Valoració de les mestres Ariadna, Sara i Vanessa:
L’experiència de tenir al Jordi entre nosaltres ha estat molt enriquidora a causa de la implicació per part seva i l’energia i motivació transmesa cap als alumnes.
Aquesta proposta l’hem dut a terme a final del segon trimestre i està associada al projecte “el mar”. Els nostres alumnes han pogut gaudir d’una activitat dinàmica, a l’aire lliure, creativa i de conscienciació mediambiental.
Els nens i nenes han estat molt atents escoltant les explicacions del Jordi, també han remenat a la recerca de plàstics (netejant les platges), i han sigut la mar de creatius fent les seves obres d’art.
Després de la sortida, a l’aula vam dedicar una sessió per reflexionar sobre l’impacte dels plàstics a les nostres platges i vam estudiar més a fons la procedència d’un dels plàstics trobats. A més a més, vam mirar de cercar solucions entre tots per tal d’acabar amb aquesta problemàtica.
En finalitzar l’experiència de recollida de plàstics i creació d’obres, el Plàstic Hunter ens va visitar a l’escola per fer la cloenda de l’exposició al centre.
La nostra valoració vers aquesta activitat és molt positiva, ja que l’alumnat ha tractat de manera vivencial la contaminació per plàstics i ha contribuït en la neteja d’aquests tot transformant-los en obra d’art col·lectiva.
La proposta i el seu desenvolupament ens sembla molt apropiat i no en canviaríem res. l’hem gaudit i hem pres més consciència de la influència dels nostres actes en l’entorn. Considerem important l’educació artística en el desenvolupament dels infants ja que flueixen i alliberen emocions de manera inconscient.
L’artista i pedagoga tarragonina Lorena Casal proposa a l’alumnat del Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael un projecte de gestió de les emocions i el sorgiment de la creativitat (individual i grupal) a través d’exercicis de teatre i dansa, barrejats amb altres disciplines artístiques que els/les onze alumnes han treballat a classe, com la pintura i la música.
Objectius:
– Prendre consciència de la pròpia forma d’expressar-se i comunicar-se: amb un mateix i amb els altres, tot i cercant i coneixent altres formes de fer-ho.
– Viure i reflexionar sobre “el jo i l’altre”, la presència individual de cadascú al grup i la seva relació.
– Reconèixer les emocions (pròpies i alienes) i transitar-les.
– Conèixer altres formes de pensar, altres punts de vista, compartir els propis i crear en conjunt, tot i respectant-los tots.
Sessió núm. 1 i 2, 7 de febrer de 2020:
L’artista realitza dues sessions introductòries amb 2 grups diferents d’alumnes d’entre 10 i 12 anys, cada grup amb diferents diversitats funcionals i cognitives, una al matí i una a la tarda, amb similar estructura de continguts.
La Lorena, amb l’ajuda de les educadores del centre, va proposant jocs que estimulin la dansa i l’expressió dels sentiments, mitjançant diferents elements com cordes elàstiques, pilotes, mocadors… al ritme de música variada, provant com respon la classe a cada joc i ritme. La intenció és crear moviments individuals i grupals que puguin compondre una coreografia, sumant les capacitats i voluntats dels infants implicats.
Esdevé una classe complexa, perquè l’artista ha d’anar comprovant les reaccions i reaccionant alhora a les propostes que funcionen sense que es desbordin, i suplir ràpidament les que no funcionen. És una sessió de la qual la Lorena Casal extreu les accions que pot fer, esbossant un enginyós dispositiu tant de procés com alhora una proposta que ens permetrà realitzar una representació final de les accions amb els infants.
Sessions 3 i 4, 14 de febrer de 2020:
La Lorena ha observat que durant el curs l’alumnat de cada grup ha treballat autors i períodes artístics. Proposa llavors un viatge dansat per la història de l’art que l’alumnat ja coneix. Durant les sessions projecta sobre una pantalla obres de la Prehistòria, de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i de l’Expressionisme Abstracte. Alhora relaciona cada període amb un ritme o música, i també cada ritme i període artístic amb un joc, uns elements materials (cordes, llums, pilotes, mocadors) i una coreografia.
Comença amb l’Art Rupestre i un ritme tribal, les nenes i els nens simulen persecucions com en una cacera. Surt el drac de Sant Jordi de l’escola, com si fos un dinosaure. Els infants corren i es mouen, seguint les indicacions de la Lorena. Es fa fosc sota el quadre de “La nit estrellada” de Vincent van Gogh. Els infants, amb uns leds de colors, dormen sota els llençols, fent danses amb els llums com si fossin dins del misteri del somni, acariciats amb música de Satie. Es fa de dia i passem al ritme enèrgic i expressiu de les pintures de Kandinsky, emprant com a joc cordes elàstiques sobre el vessant més dinàmic de la música de Debussy. El darrer moment és al voltant de les projeccions de l’obra de Joan Miró, utilitzant grans teles de colors plans amb les que nois i noies juguen a cobrir-se i fer formes, com si despleguessin grans taques de color sobre el llenç invisible del teatre.
Sessions 5 i 6, 6 de març de 2020:
Les dues darreres sessions van quadrar la coreografia. Es va treballar amb tots els jocs i elements proposats a les sessions anteriors i van ser enregistrades en un vídeo les diferents reaccions emocionals i expressions d’individuals i de grup a cadascun dels materials que la Lorena proposava.
Es va crear una seqüència narrativa grupal, des del joc i la dansa, passant per cada etapa artística, acotant els vídeos, les músiques i els múltiples objectes escènics que entraven en joc a cada peça escènica, tot completant un magnífic viatge emocional per la Història de l’Art.
Valoració de l’artista i pedagoga convidada, Lorena Casal:
“El procés creatiu desenvolupat amb les noies i els nois ha estat un viatge d’aprenentatges, expressió i comunicació. Els objectius i projecte inicial eren força oberts, a l’espera de concretar-los en relació amb els grups, les seves necessitats, vivències i realitat. I així ha estat ja que amb cada un, tot i partir d’un mateix plantejament inicial, hem recorregut diferents espais de relació, continguts i narració.
Ha estat fantàstic veure la seva disposició al joc i al moviment, cada noia i noi en la seva individualitat i dins el grup. Hem pogut crear coralment diferents espais, tant físics com emocionals i expressius en els quals passaven coses. Sempre que ens movem passen coses, però quan ho fem amb una intenció i amb un suport artístic, aquestes esdevenen més significatives, i llavors quelcom preciós i transcendental succeeix: ens comuniquem des d’un altre registre i ampliem així la nostra capacitat d’escolta i interacció, la nostra creativitat i fem créixer l’alegria, el goig i el gaudi.
El que hem mogut i ballat amb aquest projecte és l’essència de la nostra comunicació social: explicar històries i també qui som, mitjançant els nostres cossos. Deixeu-me afegir que crec que és una necessitat que això es pugui fer de manera habitual en qualsevol centre educatiu, de manera universal, perquè la riquesa de l’art ens defineix com a éssers humans i tothom hauria de tenir accés a gaudir-ne, a créixer i aprendre com a persona mitjançant les experiències artístiques.
Vull agrair especialment la col·laboració de les educadores en tot moment. Han estat una peça clau, tant en la preparació como en el desenvolupament de les sessions. Eren fonamentals dins del grup a l’hora de moure’ns i això ha facilitat molt que els nois i les noies s’incorporessin tan bé a les propostes. Als infants, infinita gratitud per la seva generositat, la seva disposició i el que m’han aportat a nivell artístic i personal. Ha estat una experiència màgica, gràcies!
I, per últim, al Col·legi Sant Rafael i l’associació “L’Artista va a l’escola”, gràcies per apostar per portar l’art a les aules, salut i art!”
Valoracions de les mestres, Gemma R., Iratxe i Gemma A.:
Preguntades a les educadores del col·legi per la valoració final i quines millores es podrien realitzar, ens diuen que la resposta de nens i nenes ha estat bona, tot i que les propostes de la primera sessió van ser exigents, però l’artista es va saber adaptar a les característiques de nenes i nens. L’alumnat ha connectat amb l’activitat gràcies a la música, els materials proposats en cada sessió i les consignes de la Lorena, que ho han propiciat.
Les educadores expressen que ha estat una molt bona iniciativa el fet d’introduir, dins de les activitats fetes, les obres d’art dels diferents pintors que s’han treballant durant el curs. L’alumnat anava mirant els quadres i podia connectar els aprenentatges. Cal esmentar que les educadores indiquen que només amb tres sessions no s’ha pogut visualitzar cap canvi a nivell de grup. Finalment conclouen que ha estat una experiència enriquidora, amb una metodologia de deixar fer i potenciar la iniciativa dels infants.
Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun: Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.
L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica que fos fruit de les necessitats i les demandes de l’alumnat implicat. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació global i en valors a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.
El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona, i la Diputació de Tarragona.
L'Artista va a l'escola 