“Línia, taca, dins i fora”. Arnau Casanoves a l’Escola Sant Salvador.

Objectius:

  • Entendre l’art com un mitjà d’expressió personal a l’abast de TOTS i TOTES.
  • Perdre la por a la línia, ja que aquesta no es una frontera infranquejable. La taca i l’atzar també formen part de la creació.
  • Desmitificar els formalismes, fugir de les representacions objectives i fer servir les subjectives. Com deia Goethe: “Si pinto un gos tal i com es, lògicament tindré dos gossos, però mai una obra d’art”.
  • Desenvolupar la mirada crítica, autojustificant el que es fa, com i perquè.

1ª Sessió  (dia 24/3/2017): L’Arnau Casanoves entra per primer cop a la classe de sisè de l’Escola Sant Salvador. Els nens i nenes estan asseguts en rotllana, acompanyants pel seu mestre Oriol Jordana i la directora de l’escola, Txell Olivé.

L’Arnau es presenta com a artista i comença a projectar algunes de les seves obres sobre paper. Obre el diàleg a classe i queda gratament sorprès de les interpretacions tan diverses que els infants fan de les seves imatges. Conceptes com collage, reciclatge de materials, tipografia, gravat i estampació… s’obren pas enmig del discurs de l’artista.

Mestre i directora s’afegeixen a la conversa amb els infants i sembla com si les diferents obres projectades fessin de mirall de cadascun dels presents, fent-los explicar el seu món interior. Un dels nois compara un dels collages de l’Arnau ni més ni menys que amb el Guernica de Picasso!

En veure alguns del treballs de l’Arnau sobre portes i parets, es mostren encara més interessats. Alguns reconeixen el mural del Serrallo i comenten haver passat caminant just pel seu costat. L’hora i mitja de classe passa molt ràpid, però abans que marxi l’Arnau, els nens i nenes volen mostrar-li un treball de collage que han iniciat amb el seu mestre. Per últim, l’Arnau fa recomanacions sobre el material que hauran de portar per la propera sessió.

2ª Sessió (dia 31/3/2017): Durant la segona sessió, els nens i nenes de l’Escola Sant Salvador passen a l’acció. Han portat alguns materials per retallar, com catàlegs de joguines o del supermercat. El mateix Arnau també ha portat material trobat casualment pel carrer i revistes de casa.

Després de fer petits grups de treball i repartir el material, tots comencen a retallar precipitadament, de manera que es produeix una saturació d’imatges que omplen els fulls DIN A-3 de suport de manera descontrolada. L’Arnau ha de fer parar els infants i fer-los reflexionar. Què és el que volen dir amb aquests collages? Quin element és el més important i quin el menys? S’obre el diàleg amb els infants gràcies al qual comencen a adonar-se que cal una intenció i una jerarquia de representació. Alguns opten per fer servir el color amb l’objectiu de destacar algunes parts de la composició, i d’altres cobreixen amb paper o retolador zones que consideren menys importants.

3ª Sessió (dia 28/4/2017): En la tercera sessió fem servir pintura i collage, utilitzant així tècniques mixtes. És divendres per la tarda i, aquell dia, els nens i nenes estan especialment cansats, parlen i corren per la classe sense parar. No fan barreges de color, sinó que fan servir el color directament del pot. Treballen desordenadament, enganxant primer els retalls de paper i després pintant al voltant de les figures enganxades. Seran aspectes a tenir en compte per comentar-los abans de començar el treball final. Dues noies acaben castigades, cadascuna en un racó de la classe. Una d’elles, quan no mira l’Oriol, aprofita per agafar ràpidament un pinzell i pintar, com fa la resta de companys. Ella també vol gaudir del plaer de fer servir les pintures.

L’Oriol ha aconseguit una cadira i dos paravents de fusta pintada per utilitzar-los a classe com a suport artístic, tal i com habitualment fa l’Arnau quan treballa al seu estudi. Els mobles vells estan l’entrada de l’aula, d’aquesta manera creen espectació i els infants recorden que els faran servir com a suport per treballar plàsticament amb l’Arnau. Alguns ja es pregunten què faran allà i comencen a imaginar.

Abans d’acabar la sessió, l’Arnau i l’Oriol donen consignes als nens i nenes sobre el material que caldrà portar el dia que comencin a intervenir plàsticament sobre els mobles vells.

4ª Sessió (dia 5/5/2017): En aquesta sessió els infants han portat material divers, com llana de colors i una cadira i portes velles per fer-les servir com a suport artístic. Estan receptius i amb ganes de començar a treballar. Abans de començar, comentem en grup alguns aspectes a tenir en compte a partir de l’observació dels collages de l’últim dia.

Amb els/les alumnes repartits en grups de treballs, cadascun intervé sobre el suport triat. Les pintures utilitzades són tèmperes i no cobreixen la superfície en la seva totalitat, fet que els fa insistir varies vegades sobre el mateix lloc. Els agrada tacar-se de pintura i anar al lavabo a rentar el pinzell i les mans. Estan excitats. Alguns prefereixen fer collage i retallen i engaxen fragments de paper i altres objectes sobre la fusta. L’Arnau passeja entre les taules, ordenades per treballar en grup, recordant-los no perdre de vista el tema triat  i donant-los orientacions sobre el dibuix, la composició i les tècniques possibles a utilitzar.

Un dels grup treballa sobre tres portes encaixades a mode de puzzle, sobre les quals han començat a dornar forma a un monstre. Això inspira l’Oriol a desenvolupar el tema en classes posteriors. Pot ser un tema que els enganxi, monstres bons i/o dolents.

5ª Sessió (dia 19/5/2017): L’última sessió es fa al taller de plàstica, on hi ha molt més espai per treballar. Varies noies han estat expulsades de classe per mal comportament i marxen a un altre espai amb una professora de guàrdia, això fa que la resta treballi més ordenadament. Els grups que avencen més ràpidament són aquells que treballen sobre una superfície plana, ja que les cadires són molt més difícils de transformar en monstres. Tot i així, els infants treballen amb il·lusió, ajudats per l’Arnau i el seu mestre, l’Oriol. A mesura que donen per acabats els monstres, els anem col·locant a la pissarra per fer fotografies. Quan acaba la classe encara queda molta feina a fer, així que l’Oriol haurà de seguir treballant amb els infants el tema dels monstres, tot i que les sessions previstes amb l’Arnau hagin finalitzat.

Valoració de l’artista convidat, Arnau Casanoves:

“Considero que les sessions han transcorregut positivament. Potser els ha costat arrencar, però l’Oriol, que els coneixia molt bé, m’ha guiat per entendre més aquest grup: si podíem fer treballs en grups o no i quines eren les idees principals a seguir, ja que jo vaig començar amb conceptes massa complexos i eteris per a ells. Finalment vam acabar focalitzant el projecte en el desenvolupament d’un monstre, els resultats han estat fantàstics.

Malgrat tot, els passos previs al resultat han influït molt positivament en els alumnes per arribar a entendre el mecanisme del collage, fent servir diverses tècniques i desenvolupant cada vegada imatges més complexes amb més agilitat i facilitat.”

 

 

 

“Idees, històries i objectes” Joan Rioné a l’escola l’Arrabassada


Objectius didàctics de la proposta:

  • Normalitzar els oficis artístics.
  • Jugar i experimentar partint de la idea que totes les persones som creatives.
  • Descobrir (o redescobrir) les paraules, el cos i els objectes com a quelcom lúdic i expressiu.
  • Executar una (o vàries) propostes basant-se en teatre d’objectes i visual.

Aquest projecte es va dur a terme amb els alumnes de 3r de primària i des del primer dia van connectar amb el Joan i amb els seus objectes animats. Nens i nenes ni molt petits ni molt grans, el punt just per deixar volar la imaginació quan els titelles parlaven de la mà del Joan i amb ganes de xalar moltíssim inventant les seves pròpies històries impossibles i increïbles!

Primera sessió: En Joan Rioné ens explica perquè és un artista.

Era una tarda de divendres de primavera quan els mestres ens van explicar que durant la sessió de plàstica rebríem la visita d’un artista de Tarragona que ens ensenyaria què vol dir fer teatre d’objectes. I així va ser com vam conèixer al Joan Rioné. Quan vam arribar al pati on jugàvem de menuts, vam descobrir que teníem l’escenari més petit (i més bonic!) del món. I allí al mig, sota dels pins i entre objectes que desconeixíem, ens esperava el Joan per ensenyar-nos com s’ho havia fet per crear els escenaris i els personatges d’un dels seus contes més preuats: El carrer del Mar.
D’aquesta manera, vam descobrir una roda de bicicleta convertida en un sol, una lluna que s’enlairava ballant al compàs d’uns engranatges, un vaixell que navegava per la costa gràcies a un palet i una persiana antiga… Aquest dia, per primera vegada, vam recrear un mar tempestuós, però seria durant les properes visites que aprendríem a donar vida a objectes oblidats i inanimats.

Segona sessió: Expressem emocions i sentiments a través del teatre.

Quan vam arribar a l’escenari més petit del món, ens emportarem una petita desil·lusió: era buit, trist i desolat com ell sol! En Joan ens va explicar que aquest cop no necessitaríem cap objecte per fer la nostra “funció”, ja que es tractava d’interpretar emocions i sentiments amb el nostre cos.
I és que, amb una sola frase, havíem d’endevinar quin sentiment es trobava amagat: seria l’enuig? Pot ser la tristor? L’eufòria, l’enamorament…?
I més difícil encara: ara li tocava a la mestra endevinar quina emoció ens passava pel cap i, després d’uns quants intents fallits, va descobrir que el que ens passava era que estàvem avergonyits !!!

Tercera sessió: Ens inventem una història.

En Joan ens va dir que portéssim de casa un objecte antic o d’aquells que, en cas que no tornessin, no el trobéssim a faltar (pel que pogués passar…).

Amb els objectes portats havíem de crear personatges i inventar-nos històries a partir de tres paraules: el nom d’un personatge, el nom d’una ciutat i el nom d’un joc. De seguida ens vam engrescar i per grups vam començar a donar forma al nostre personatge i a pensar en la història que volíem explicar a la resta de companys.
I així va ser com, per exemple,  un romà i el seu amic tarragoní, van viatjar fins a Venècia per arreglar l’arc d’un violí trencat i, després de fer un vermut amb sifó, van agafar una barca per tornar al port. Primera prova, per no passar gaire vergonya, superada!

Quarta sessió: Construïm titelles.

Amb els objectes que vam portar, i d’altres materials reciclats que el Joan ens va deixar (un llum de peu, una cafetera de les d’abans, un megàfon, una regadora, ulleres, brotxes, rul·los…), vam continuar treballant per donar forma al nostre titella grupal.

Un cop vam tenir enllestits els titelles i, després de buscar un nom ben original, el Joan se’ls va emportar al seu taller per tal de preparar-los per formar part del nostre Museu Titellaire.

Cinquena sessió Museu de titelles.

Cinquena i última sessió: quina emoció!  Avui veuríem les nostres creacions acabades!!!!

I així va ser com en el “Petit Teatre de Sota els Pins” van començar a desfilar tot un seguit de personatges fantàstics i inversemblants: l’Amèlia, una brotxa amb una pinta al cap perquè, per molt que es pentinava, no parava de tenir polls; en Pipo, una regadora que s’estimava molt la torreta Rita i no va parar de regar-la fins que li van sortir flors al cap; la Flor, una cafetera presumida que li agradava menjar pedres, en Pipol, un tronc amb ulleres blanques i una col·lecció de barrets;  en Tió, que cagava una cosa molt més important que caramels i regals, ell cagava… temps per gaudir del teatre de titelles tots plegats!!!

Valoracions dels professors implicats: Dani i Rebeca:
Trobem molt profitós el fet de poder conèixer un artista de la ciutat de primera mà i fer un treball sobre el món titellaire,  ja que és una producció i expressió artística que no es troba gaire present a les escoles de Primària. Així mateix ha estat molt positiu crear la necessitat de posar-se d’acord en la confecció de titelles en grup  i el fet de donar-los un espai per fer presentacions en públic.

Valoracions  de l’alumnat:
Hem  estat encantats de poder realitzar aquestes sessions amb el Joan. Estàvem expectants i emocionats per saber què faríem amb les idees que el Joan ens anava donant. Tots hem gaudit molt de l’experiència, tot i els moments de vergonya que alguns vam experimentar. Al Joan li hem regalat un àlbum amb dibuixos que expliquen com ho hem passat de bé aquests dies, i sobretot li hem regalat perquè no s’oblidi de nosaltres.

Valoració de l’artista: Joan Rioné
En despertar, fer el cafè i llegir a l’agenda les feines del dia, redescobria que a les 15 h tenia una visita a l’Escola Rabassada: un somriure.

Sovint passa que l’èxit d’una empresa, des de l’òpera més complexa a un conte a cau d’orella, es basa en el tracte amb les persones que intervenen. I aquí, val a dir que  docents, alumnes i organitzadores m’ho van posar molt fàcil. La relació ha estat estreta, sincera i alegre. Les dates, potser, també han ajudat: hi ha res més millor que un pati d’escola en començar la primavera?

Sóc de l’opinió que és necessari crear experiències positives entorn la cultura i les arts. Experiències on ningú, artistes, programadors i, molt menys, espectadors, restin indiferents.

El teatre és com la vida, el teatre són idees i emocions i, sovint, com passa en les millors funcions, teatre i vida es barregen. Quan els alumnes (convertits en actors) ploraven, reien o, de la mà d’uns titelles, s’enamoraven… La realitat i ficció es confonia i era quasi-quasi impossible de distingir.

Pintura sinestèsica (treballar artísticament involucrant diferents sentits). Maite Serna a l’Escola de Ponent

Objectius:

  • Fer conscients els nens i nenes de les percepcions a través dels sentits i poder-les plasmar d’una manera artística.
  • Donar eines i recursos a l’alumnat per poder-se expressar individualment i en grup.
  • Aconseguir deslligar-se dels models de representació establerts, per experimentar la llibertat i gaudir-ne.

El plantejament consistia a elaborar diferents propostes artístiques a partir de la percepció de l’entorn, fent cada vegada protagonista algun dels 5 sentits que ens orienten i ens informen del món que ens envolta. Per a cada una d’aquestes activitats calia una preparació prèvia, que consistia en una relaxació mitjançant la respiració i la higiene postural. Prèviament s’havia decidit treballar amb els grans de l’escola, el dos grups de 6è. No es considerava una proposta fàcil, ja que es partiria de conceptes molt abstractes.

Maite: “L’esquema bàsic de les sessions va ser: primer, una presentació de la meva obra i començar amb la oïda (amb música); la segona va ser l’olfacte i el gust (amb fruites, fruits secs, espècies…); la tercera el tacte, i la quarta un autoretrat sinestèsic.”

Primera sessió, 30 de setembre:
Presentació de l’artista

A l’arribada de l‘artista, els dos grups d’alumnes de 6è es trobaven reunits en una mateixa aula. Estava tot ple de cadires i hi havia una mica d’enrenou, a causa del poc espai en relació amb el volum de gent. L’artista es va donar a conèixer, a ella mateixa i la seva obra, i va mostrar-la en una presentació amb un projector tot explicant el concepte d’abstracció i el seu punt de vista sobre l’art i la creativitat. Les imatges abstractes i el que representaven sobtaren molt als alumnes i començaren a fer petits comentaris entre si; alguns van riure  i d’altres van desconnectar. Això va molestar bastant a l’artista, que parà l’explicació i intentà esbrinar la raó dels riures, fent entendre als alumnes la seva falta de respecte. No hi havia maldat en els comentaris dels nens i nenes, però estaven estranyats que un bloc gris pogués representar una amiga, o una taca groga que semblava un ou ferrat representés una sensació. Eren molts conceptes nous que no resultaven fàcils d’assimilar.


Pintar el so a través del sentit de l’oïda

Un cop finalitzada la presentació, cada classe va ocupar la seva aula i la Maite explicà l’activitat a realitzar: es tractava de pintar el so a partir del sentit de l’oïda, tot sentint una selecció de músiques. Calia escoltar i expressar allò que la música els transmetia sobre un paper que s’estirava tot el llarg de l’aula. L’escenari era una mica caòtic. Els materials eren molt atractius i s’havien de compartir. Hi havia un gran nombre de plats de plàstic amb pintura i diferents colors, tot d’estris per pintar (trossos d’escuma, raspalls de dents, pinzells de diferents mides i textures…). Els alumnes contínuament es movien per agafar allò que necessitaven i produïen força xivarri; la música sonava molt fluixeta, era impossible que els alumnes es concentressin en aquest ambient. S’intentà fer un exercici de relaxació, però no va funcionar. S’intentà explicar i argumentar que per poder expressar el que et transmet la música es necessita estar en calma i relaxat.
Tot i que ho entenien, hi havia massa factors que impedien la concentració. L’obra que va resultar la vam deixar assecar al pati.

Després de l’experiència, l’artista, que mai abans havia estat davant d’una classe de nens i menys de tanta quantitat, ens confessava la seva decepció. Entre tots coincidirem en diversos punts que haurien millorat l’experiència, com algunes sessions introductòries al món de l’art abstracte i alguns hàbits en la utilització de les pintures. També uns altaveus amb més potència de so.

Els professors treballaren durant les sessions següents el dibuix de sensacions i d’alguns conceptes abstractes com les emocions (tristesa, alegria, por…)  i els resultats foren bons; poc a poc començaren a entendre el que la Maite els havia proposat el primer dia.

Segona sessió, 13 d’octubre:

Pintar l’olfacte i el gust

Aquesta vegada va ser diferent, cada grup d’alumnes estava a la seva respectiva aula. Ells s’ho havien passat molt bé la sessió anterior; per tant, esperaven amb ganes a la Maite. Els tutors els havien implicat demanant-los que portessin aliments per tastar i després pintar, i portaven de tot: llimona, peres, mandarines, magranes, pomes, formatge, ceba…

La sessió va començar amb una petita relaxació, i després la Maite els va anar repartint a poc a poc el que ella havia portat: primer un cacauet, després un gra de cafè i finalment una gominola. Calia escriure el nom de l’aliment en el paper i després olorar-lo bé i tastar-lo. Calia intentar transmetre amb ceres en el full allò que aquest aliment els transmetia; els alumnes van ser molt receptius i s’ho van prendre molt seriosament; alguns nens encara continuaven aferrats al realime, però ja molts començaren a fer dibuixos completament abstractes i a la vegada coherents.

Quan va ser l’hora de provar el que ells havien portat, va ser molt atractiu per a ells i, en alguns moments, va ser més dificil mantenir la calma: tots volien que els altres provessin allò que ells havien portat.

Tercera sessió, 28 d’octubre:

Composició efímera amb textures (tacte i vista)

Dies abans de fer l’activitat es va demanar als alumnes que portessin objectes o elements que els recordessin a la tardor. La majoria van portar fulles i pinyes.

Se’ls va explicar que, disposats en grups d’uns 5 alumnes, farien una composició amb els objectes portats i d’altres que ells buscarien al pati de l’escola o que els facilitava la Maite (llana, pedres, fustes, branques…).  Aquesta composició havia de representar la tardor o la idea que tenien ells de la tardor. Calia consensuar en grup què posarien i la raó per la qual ho farien, ja que després haurien d’explicar a la resta de la classe la seva creació.

L’activitat va anar molt bé i la van captar de seguida. De les 5 obres realitzades a la classe, 1 era totalment abstracta, ja que van recrear, sobre el paper d’embalar, dues escenes de tardor: en una es podia veure la tardor al bosc i, a l’altra, la tardor a la ciutat, on, a simple vista, no es podia reconèixer cap forma concreta, però amb l’explicació dels nens tot cobrava sentit.

En acabar, tots els grups van passar a mirar les creacions dels companys i van quedar fascinats. A continuació, cada grup va explicar a la resta què representava la seva composició i la raó per la qual havien escollit algunes formes o objectes.

El fet de recollir la feina realitzada en grup els va sorprendre molt, ja que acostumen a guardar el resultat de l’esforç, però aquesta vegada es van haver de conformar amb retenir el seu record (tot i que també ho vam fotografiar).

Quarta sessió, 10 de novembre:

Autoretrat sinestèsic

L’última sessió era una cloenda de tot el que s’havia estat treballant en les sessions anteriors. Es va proposar als alumnes que es fessin un autoretrat, activitat a què estan acostumats; aquest, però, era diferent, havien de dibuixar com es veien o se sentien.

Van sortir unes creacions espectaculars i, a més, amb molt de sentit, ja que explicaven tot el que havien fet relacionant-ho amb la seva personalitat o els seus sentiments i emocions.

Aquesta activitat va ser molt positiva per a ells, ja que van haver de fer una introspecció per tal de dibuixar-se d’aquesta altra manera, i alhora, van haver de donar-li sentit plàsticament i verbalment, ja que havien d’explicar la manera en què s’havien representat.

Valoracions dels alumnes:

Manuel: “M’ha agradat perquè hem passat uns quatre dies molt divertits, però el primer dia que va vindre ens va dir que pintéssim música! Jo no ho entenia gaire, però els altres dies ja ho vaig captar i em va sortir millor. Sobretot, el dia que més em va agradar va ser quan vam fer l’art efímer, perquè podiem sortir al pati per buscar coses. Gràcies per aquests quatre dies tan divertits!”

Paula: “M’ha agradat molt fer plàstica amb la Maite, sobretot l’autoretrat i l’art efímer. M’he sentit alliberada i alegre. M’ha agradat tant perquè no havia de dibuixar línies, ni cares que se’m donen molt malament. Gràcies, Maite.”

Izan: “M’han agradat aquestes setmanes perquè ha vingut una artista i ha fet que em trobés a mi mateix, i per a mi ha estat una experiència molt agradable. Moltes gràcies, Maite.”

Eva: “Les activitats que hem fet m’han agradat molt. Era molt relaxant i divertit. El que més em va agradar va ser fer-nos uns autoretrats però com ens veiem nosaltres. Va ser la meva activitat preferida perquè mai m’hauria imaginat fer un autoretrat així! M’hagués agradat que la Maite s’haguès quedat més temps. Gràcies!”

Lucia: “M’ha agradat molt perquè he pogut dibuixar i sentir els gustos, sentiments i olors d’una altra manera que jo no sabia.”

Valoracions dels mestres:

Tutor 6è A: Ángel de Diego Llorens
“La valoració general és positiva i especialment pel fet que surt de la rutina i de l’ordre establert a l’escola, intenta potenciar la creativitat i obrir nous horitzons, continguts, tècniques i també formes de veure o representar coses concretes o abstractes, sentiments o fins i tot a ells mateixos.

La part experimental, les propostes, les activitats, han resultat molt motivadores per als alumnes, han tingut una molt bona rebuda, interès i participació. En canvi, la introducció de la part teòrica va resultar una mica feixuga i la sensació general va ser la de no entendre bé allò que se’ls presentava; potser per falta de coneixement del nivell inicial del que partien els alumnes, o l’organització docent.”

Tutora 6è B: Myriam Romero Ransanz
“L’activitat de L’Artista Va a l’Escola protagonitzada per la Maite Serna ha estat molt innovadora i dinàmica per als alumnes. Ha estat una nova manera d’entendre l’expressió plàstica partint de les emocions i els sentiments.

Els alumnes van començar aquestes activitats amb moltes ganes, però el que se’ls demanava era molt complicat com per entendre-ho de sobte. Se’ls va demanar pintar la música, quan estan acostumats a fer dibuixos concrets; per tant, la primera posada en escena no va sortir com s’esperava, però considero que és normal, donada la complexitat del treball demanat.

Després de fer un treball d’abstracció i representació de les emocions amb els tutors, en la següent sessió amb la Maite els va demanar que pintessin olors i gustos. Em va sorprendre la rapidesa amb què ho van captar i com explicaven la raó per la qual havien escollit un color o una forma. A partir d’aquí, les altres activitats van sortir molt bé, ja que els alumnes ja entenien què se’ls demanava. S’han mostrat molt motivats i molt predisposats a fer i explicar les seves representacions.”

Valoració de l’artista Maite Serna:
En rebre la notícia de la meva participació en el projecte L’Artista Va a l’Escola em vaig alegrar però també preocupar, ja que no tinc cap noció pedagògica. La tasca principal consistiria a ser jo mateixa i intentar aguditzar la comunicació amb ells. La predisposició dels tutors va ser fantàstica i em van ajudar tot el que van poder.

La meva proposta consistia a treballar la sinestèsia, potenciant els sentits sense barreres; una percepció en estat salvatge, sense els condicionants culturals. De petita em va ser complicat el sistema educatiu i vaig pensar que seria interessant deixar una llavor en ells, amb vista a tenir recursos per acceptar-se a un mateix. No només els volia transmetre una manera de pintar, sinó de veure el món, a ells mateixos i el que els envolta.

La primera sessió va ser la més dificil i descontrolada, però no va ser negativa; al contrari, em va fer veure que la meva feina allà podia ser molt enriquidora, però que caldria un esforç extra per part meva. Recordo que aquell dia vaig plorar una mica, a causa de la tensió que vaig passar. L’última sessió vaig tornar a plorar, però aquest cop d’alegria, per tot el que els nois i noies han sigut capaços de mostrar-nos, de mostrar-se a ells mateixos i d’ensenyar-me a mi. Crec que ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida i m’encantaria repetir-la i ampliar-la més endavant.

“A les teves mans”, una proposta de Nani Blasco a l’Institut Collblanc

portada

Objectius del projecte:

  • Fer un projecte col·laboratiu entre l’artista, l’alumnat i el professor, el més igualitari possible, tant en el plantejament, com en la materialització d’aquest.
  • Realitzar una investigació sobre el barri amb la col·laboració de diferents entitats.
  • Reflexionar, debatre i realitzar processos democràtics, afavorint l’aprenentatge cooperatiu entre els alumnes.
  • Fer servir el llenguatge audiovisual i el format vídeo per realitzar l’obra.

Aquesta experiència educativa s’ha dut a terme gràcies als Ajuts Pont de la URV

“A les teves mans” volia ser una proposta oberta amb la finalitat que els alumnes cooperessin entre ells. Tant l’escola com la societat estan impregnades de dinàmiques competitives, fruit d’un entorn que es regeix per la llei del més fort, on sembla que la competició ha de ser l’únic motor de l’èxit. Creiem en altres dinàmiques possibles, que posin de manifest altres maneres de fer, a base de col·laborar i treballar en equip. Vam planificar els passos necessaris per realitzar una obra entre tots, des de la idea inicial fins a l’execució.

contra-port

Jornada 1

Els alumnes van visitar el Buzz, un autobús aparcat al mig de la Rambla de Bonavista, iniciativa de l’Associació Künstainer amb la finalitat d’emprendre diferents projectes d‘art en context al barri de Bonavista, com el que aquell dia empreníem. Vam explicar el tipus d’obres de Künstainer, i el concepte d’art en context, com un tipus d’art que té en compte el lloc on actua, escolta a la comunitat on treballa i la vol fer participar i reflexionar.

Vam començar a debatre sobre les preguntes que es feia cadascú, els neguits, els interessos, les coses que agradaven del barri, i les coses que no. Els deures per a la següent sessió consistien a confeccionar una llista de 3 coses que els preocupessin del seu barri.

dsc06788

Jornada 2

En aquesta sessió vam acabar de fer aquesta llista a classe i vam detectar les coses que més es repetien: la contaminació, la brutícia al carrer, la falta de museus o d’equipaments culturals, la falta d’instal·lacions esportives, llocs per sortir amb els amics, llocs per fer passejades, per què hi ha tan pocs Pokemons al barri, llocs on comprar, etc. D’aquesta llista vam reduir els conflictes a 4, els més repetits: contaminació/brutícia, on fer esport/futbol, museus/cultura i Pokemons. Vam fer grups entre les persones que havien escollit aquelles qüestions i resituem els altres per consens. La hipòtesi inicial és que, si tens un neguit, hi ha algú al teu entorn que et pot ajudar; des de la cosa més complexa fina a la més aparentment senzilla. Ens proposem a continuació fer un vídeo sobre com preguntarem els nostres neguits a entitats i persones del barri que poden tenir alguna cosa a dir.

Jornada 3

Aquest dia vam aprendre a fer ús del mòbil, que tots tenim a la butxaca, com a càmera de vídeo. Per això, el Nani va regalar a cadascú una pinça adaptador i un petit trípode; amb això tothom pot fer vídeos que quedin estables. Després els va ensenyar a utilitzar un micròfon de corbata… Va explicar quin tipus de plans es filmarien quan anéssim a fer l’entrevista a l’entitat, i quin valor narratiu té cadascun d’ells. D’això vam fer algunes pràctiques.

vlcsnap-2016-11-24-18h11m58s914 vlcsnap-2016-11-24-18h11m16s071

Jornada 4

Vam plantejar un guió: mostraríem a cadascú amb cara preocupada, i, sobreimpressionades a pantalla, posaríem les preguntes que neguitejaven a cada equip de gravació, format per 3 persones. Per visualitzar on anem a preguntar, ho senyalaríem en un mapa del barri gegant, desplegat al terra. Durant tota l’hora ho vam practicar: tots vam gravar, i tots vam fer d’actors. Com a deures, havíem de quedar fora d’hores de classe amb l’entitat que respondria als nostres neguits. Aquestes 4 entitats serien:

  • Brutícia: Associació de Veïns
  • Esport: Racing Bonavista 3
  • Cultura: Associació 27.7 Artgroup
  • Pokemons: Hobbymani

Per a cadascuna havíem preparat 3 preguntes al voltant de la temàtica escollida.

vlcsnap-2016-11-24-18h13m58s502

Jornada 5

Aquest dia continuarem amb les pràctiques de gravació, ara centrant-nos en el mapa, a terra.

vlcsnap-2016-11-24-18h29m21s269

Jornada 6

Portavem ja bastants dies treballant, aquest dia vam veure un primer muntatge del vídeo, tant de les entrevistes completes com de les gravacions de l’altre metratge. Vam escoltar quines coses agradaven i quines no, i llestos per a un muntatge final. Finalment, vam començar a debatre què faríem amb el vídeo: penjar-lo a Youtube, passar-ho als nois de primer, fer una festa…

invi

Jornada 7

Vam veure el vídeo acabat, i vam resoldre fer una projecció pública, una trobada festiva, en què es va implicar molt el professor de Visual i Plàstica Roger.

img_20161128_093310

Valoració dels alumnes:

Imane: M’ha agradat aquesta experiència ja que ha sigut diferent al que fem habitualment a l’institut. El projecte que hem fet consistia a dir totes les coses que no ens agradaven del nostre barri o el que crèiem que hi faltava. Llavors el Nani ens va explicar que a Bonavista hi havia entitats i associacions on podíem anar a consultar els dubtes. Vam formar grups per entrevistar les associacions.

Noelia: El poder tenir contacte amb una persona amb qualitats artístiques ha sigut ben interessant i ens ha aportat bastants coneixements. Hem tingut l’oportunitat de transmetre les nostres inquietuds. Ha sigut una experiència agradable, divertida i amb ganes de tornar a participar en un altre projecte.

Sohaib: Ens ha ensenyat moltes coses que nosaltres no sabíem i també hem parlat moltes coses que ni ens adonàvem perquè el senyor Nani té molts més coneixements i és un bon home. Amb sinceritat voldria repetir l’activitat més d’una vegada.

Iryna: Hem parlat amb la gent, amb la que hem fet el projecte que consistia en fer veure que el barri necessita estar net i tenir la seva pròpia cultura. Hem buscat solucions per a problemes com la contaminació i la falta de llocs culturals al barri. La veritat és que és un treball del que et sents satisfet amb tu mateix.

Sergi: Hem anat al Buzz situat a la rambla de Bonavista a fer el projecte, això d’anar a un altre lloc a fer classe és divertit. Hem après a gravar una entrevista amb el nostre mòbil i que es vegi a màxima qualitat. Ens ha ensenyat a editar una mica… Per finalitzar al centre cívic de Bonavista hem fet una visualització del projecte amb gent de l’institut, directora, professors… Ha estat molt bé. Repetiria!

unnamed

Fotografies del dia de la videoprojecció al Centre Cívic de Bonavista:

pica-pica-1 pica-pica-2pica-pica-5pica-pica-3

Valoració del professor: Roger Caparó
L’experiència ha estat positiva tant per l’alumnat com per mi mateix. En primer lloc cal destacar que fer les sessions al Buzz instal•lat a la rambla de Bonavista (a 2 minuts caminant de l’institut) ha representat un trencament en la rutina de l’horari escolar i ha ofert un entorn propici per al debat al voltant de la realitat social del barri i la presa de consciència del paper que tots hi juguem. Com que aquest era l’eix principal de la proposta ha estat un encert aprofitar la instal•lació del Buzz. Una vegada el Nani Blasco va encarrilar el motor principal del projecte, les sessions han girat al voltant de diferents temàtiques per tal de donar les eines a l’alumnat i poder enregistrar les entrevistes o les imatges que obren i tanquen el vídeo. D’aquesta manera ha tractat qüestions de diversa categoria com netejar i cuidar l’òptica del telèfon mòbil, accedir i controlar la qualitat d’enregistrament, l’ús de trípode i micro… Vull destacar la sessió dedicada a l’enquadrament, que tot i haver estat treballat a classe en cursos anteriors els alumnes semblaven descobrir per primera vegada. Com a professor he pogut observar la força que prenen els coneixements duts a la pràctica més enllà de l’experiència acadèmica al centre.
Ha estat un treball que ha dut a l’alumnat a preguntar-se sobre la realitat que els envolta, preparar-se quines preguntes són les que poden conduir-los a respostes profitoses, detectar en l’entorn social associacions i entitats que desenvolupin tasques relacionades amb les problemàtiques plantejades i sortir al carrer a buscar les possibles respostes. Tota una tasca de presa de consciència personal i social realitzada amb una eina, el telèfon mòbil, que tots portem a tota hora a les mans.

Valoració de l’artista: Nani Blasco

“Crec que ha estat una experiència molt positiva. Hem debatut sobre les preguntes que es fan els nois, i des de la més complexa a la més nímia, he volgut mostrar que per a totes hi ha algú a prop teu que et pot respondre, que es mou. No sempre tenen resposta, però trobaràs complicitats. D’altra banda, hem cooperat a molts nivells: artista-jove, jove-jove, joves-entitats del barri, artista-professor i joves-professor. Hem après a fer vídeo amb el mòbil, a usar un trípode i un micro, a fer un pla i saber el que significa. Però el més important per a mi és que hem sortit al carrer a fer preguntes i a trobar respostes, i hem posat en contacte els joves amb entitats que potser mai haguessin entrat en contacte. I tots hem après.”

Vídeo: A les teves mans

caratula-video

“Si les parets parlessin… què dirien?”. Dabuten Tronko a l’Institut Tarragona

collage-2Objectius:

  • Planificar i portar a terme un projecte de pintura mural: tria del lloc, esbossos preliminars, dibuix sobre la paret, barreja de colors i aplicació de la pintura
  • Expressar-se lliurement
  • Simular la tridimensionalitat en el pla
  • Treballar en equip

El projecte ens va semblar molt interessant a les professores de dibuix de l’Institut Tarragona perquè era una manera que els alumnes formessin part d’un projecte comú on la diversitat d’idees de tots els participants arribés a plasmar-se en una pintura mural. Als alumnes no els agrada gaire l’edifici i ho vèiem com una oportunitat de fer-se’l seu i poder sentir-se identificats amb el disseny de les parets.

Primer dia, 14 d’octubre:

El Joel va arribar a les 8 h del matí, els alumnes el van rebre amb curiositat, estaven els dos grups de 4t d’ESO reunits a l’aula de Visual i Plàstica. Va fer una presentació de la seva obra i després va convidar els alumnes a plasmar les seves idees sobre el paper. Al principi va resultar una mica caòtic: molts alumnes, moltes idees, un sol artista i poc temps.

El Joel va anar passant per les taules, parlant amb els alumnes i recollint les idees per intentar després unificar-les en una i poder treballar-la tots junts. El caos inicial va derivar en concentració, ja que l’alumnat se sentia reforçat per l’ajuda de l’artista i també pel suport de les professores de Plàstica.

dsc_1605 dsc_1639 dsc_1631 dsc_1607

Segon dia, 21 d’octubre:

Vuit del matí, tots preparats i amb ganes de pintar. Vam esperar el Joel al pati per poder ajudar a pujar tot el material: pots de pintura, pinzells, rodets, cartrons… El primer pas, després de reunir-nos tots a l’escala, va ser organitzar els colors, fer les tonalitats diferents de blaus, grocs i grisos per poder començar a pintar.

El dia anterior el Joel va venir a l’institut a fer el traçat inicial a la paret. El dibuix de base representava un grup de fulls de paper doblegats amb la intenció que sobre ells apareguessin les diferents idees dels nois i les noies. En un primer moment, els alumnes no es van fer a la idea del que significava i, un cop acabat el matí, encara seguien igual de despistats. De moment només teníem taques de colors sobre un fons blanc i costava molt entendre realment el significat.

El Joel es va veure una mica atabalat, organitzant grups de treball per aconseguir que tots poguessin pintar, fet del tot impossible, per qüestions d’espai físic i de material. Tot i així, vam acabar el matí amb quasi tot el fons pintat. En hores de classe vam acabar el que ens quedava per poder afrontar la següent sessió i aprofitar-la al màxim.

dsc_1696 dsc_1704dsc_1725 dsc_1720

Tercer dia, 2 de novembre:

El tercer dia, amb una mica més d’experiència, vam organitzar grups de treball per torns. Uns pintaven, uns altres barrejaven els colors, els altres netejaven… Va anar molt millor que la primera sessió i, com que ja es començaven a veure els resultats, tothom estava més implicat i il·lusionat.

El millor va ser quan el Joel va dir als alumnes que podien dibuixar diferents elements damunt  dels colors, que ara sí que representaven fulls de paper de llibretes. A nosaltres, les professores, ens va fer una mica de por aquesta llibertat de dibuixar el que volguessin sense tenir cap esbós al davant, però vam confiar en ells i en el Joel. La veritat és que el resultat va ser positiu.

Quan el mural estava pràcticament acabat, vam recollir-ho tot i ens vam reunir de nou a l’aula de Visual i Plàstica per fer una posada en comú de l’experiència. Tots estaven contents i satisfets, una bona experiència i un bon resultat.

Uns dies després, el Joel, les professores i alguns alumnes ens vam dedicar a perfilar petits detalls. Encara queden alguns detalls per retocar i els alumnes els aniran fent durant les hores de classe de Visual i Plàstica.

dsc_1724 dsc_1714dsc_3085 dsc_3077

Alguns esbossos preparatoris dels estudiants de 4t d’ESO:

esboc%cc%a705 esboc%cc%a704 esboc03

Esbossos de l’artista amb la intenció d’aglutinar les idees de l’alumnat:

esbos esboc%cc%a7-joel

Valoració de l’alumnat:

Nayra: “Aquesta activitat m’ha agradat molt, ja que mai no n’havíem fet una de similar. Crec que serà un bon record per a tots, perquè hem pintat les coses que ens agraden, el que fem al nostre temps lliure, els hobbies, les mascotes… El primer dia va ser interessant i divertit, perquè va ser una bona idea que ens deixessin participar amb el dibuixos. El segon dia va ser molt xulo perquè vam començar a pintar paret i el tercer dia també em va agradar molt perquè vam acabar el dibuix.”

Radha: “El primer dia va ser fred, perquè encara no ens coneixíem, no va ser molt xulo. El segon dia, un desastre, ja que no vaig pintar res i només vaig posar paper al terra. Hi havia molta gent i era estressant. El tercer dia, em va agradar molt més perquè tot era més dinàmic i no hi havia tanta gent. Conclusió: traient que es una activitat que costa d’organitzar i a què jo al principi no vaig aportar molt, els altres dies em van agradar molt, és una activitat xulíssima i satisfactòria.”

Judith: “El primer dia va ser un caos, érem els dos grups de plàstica junts en una classe. Tots teníem idees al cap i era difícil que tothom quedés content. El Joel, l’artista, ens va donar alguns consells que ens van ajudar molt; per exemple, ens va dir que no busquéssim una imatge i la copiéssim, que busquéssim diverses imatges i que les passéssim pel nostre filtre i en traguéssim una idea. Vam dibuixar les nostres idees en un full i li vam donar al Joel.

Després d’acabar el mural, crec que ha quedat molt xulo; a més crec que també està bé perquè hem deixat la nostra marca a l’institut. En fi, crec que ha estat una activitat molt divertida per als alumnes; a més, els professors i l’artista s’han portat molt bé amb nosaltres i hem pogut fer una mica el que tots volíem.”

Valoració de les professores de Dibuix, Anna Ayza i Núria Alasa:

Anna i Núria: “El nostre centre es un espai reaprofitat i vell que principalment només s’havia d’utilitzar mentre es feia un nou edifici; com aquest finalment no arribarà, aquest projecte ens ha donat l’oportunitat que aquest centre sigui una mica més nostre. Tot i les dificultats a l’hora d’organitzar-ho, les sensacions són molt positives. L’esforç del Joel i la bona predisposició dels alumnes han sigut una gran experiència”.

Valoració de l’artista, Dabuten Tronko:

“Penso que hem assolit els objectius, que els alumnes hi han participat activament, que han tingut el seu moment per expressar-se, per crear. He trobat a faltar una mica més d’espai físic, però no ha estat un impediment per desenvolupar l’activitat.

Agraeixo la complicitat i l’entrega de les companyes, Nuria i Anna, que m’han ajudat i motivat molt. Tot i els contratemps, hem aconseguit acabar el mural, fent també algunes hores extres sense els alumnes. Estic satisfet i dono les gràcies per aquesta experiència a El Teler de Llum”.

Impacte del projecte a través del temps:

El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola” (9/2/2016) a l’Espai Jove Kesse, alumnes de l’institut Tarragona pinten un gran mural amb l’artista Dabuten Tronko, acció on participen també els visitants de la mostra que ho desitgen.

joel-collage

“Memòria compartida”. Núria Rion a l’Institut CampClar

Objectius:

• Dirigir la mirada cap a històries petites, mínimes.
• Treballar a partir de l’entorn immediat i des de l’experiència.
• Treballar la memòria individual i col·lectiva des d’una mirada artística.
• Analitzar el material en relació amb les seves qualitats i els nostres objectius comunicatius.

900x600 DSC_0514

Tema:
Hem treballat el tema de la memòria del territori a partir de mapes, registres matèrics, arxius de so i dibuixos que recullen memòries, records, anècdotes vinculades a llocs determinats de l’entorn.

La consciència del pas del temps i l’empremta d’aquest en la memòria de les coses cada vegada sembla més oblidada. La Núria Rion és una artista que busca posar en valor aquelles petites històries i successos que moltes vegades canvien el rumb de la vida sense adonar-nos-en. La seva proposta, “Memòria compartida”, estava pensada per desenvolupar-se en algun institut dels barris de Ponent, molt propers a la seva infantesa viscuda a la Canonja, una zona que ha canviat molt en pocs anys. La idea era fer conscients els alumnes d’on viuen, com era aquesta zona anys enrere, com és actualment, i quines són algunes de les històries del lloc que han anat creuant-se entre si al llarg dels anys i transformant l’espai.

La proposta va tenir molt bona acollida a l’Institut Campclar. La professora Leonor de seguida va engrescar-se amb el projecte. S’escolliren els alumnes de 4t d’ESO d’optativa de Visual i Plàstica, ja que eren dels més grans de l’Institut, i el plantejament de la Núria no era pas senzill.

Material a utilitzar:800x600 DSC_0285
Fotos actuals, fotos antigues, imatges d’arxiu, plànols, làtex, paper de gran format i altres materials propis de l’aula.

1a sessió: La Núria mostra una petita selecció de les seves obres, per tal que els alumnes la coneguin. Ensenya diferents suports: tela, fusta, caixes de llum, fotografia, vídeo, entrevistes, peces de làtex…; comenta en tot moment quina era la finalitat de cada obra. L’obra de la Núria és complexa, amb un grau d’abstracció notable. Cal alguna cosa més per fer entendre a l’alumnat les coses que ella vol comunicar amb les seves peces i quina és la seva proposta per a ells i elles. I la Núria ho té tot preparat d’una manera molt entenedora i il·lustrativa:
Ha escrit en 4 papers misteriosos, quatre paraules MOLT IMPORTANTS PER A ELLA, acompanyades d’una frase. També posa sobre la taula quatre objectes personals, sense cap connexió aparent. Els alumnes llegeixen cada paraula, amb la seva corresponent justificació, per endevinar després quin objecte les representa. D’una manera molt visual i didàctica s’ha representat a ella mateixa i a la seva obra.

Les quatre paraules de la Núria:

Memòria: La memòria ens ajuda conèixer-nos i també a créixer.
Natura: M’hi sento com a casa i a l’hora passo desapercebuda, té quelcom màgic. M’agrada sentir-la a prop.
Descoberta: Els ulls oberts i fixar-se en coses petites.
Experiència: Sentir les coses de prop, viure-les, per poder parlar-ne.

Els quatre objectes relacionats amb cadascuna de les paraules anteriors:
Cortina/Fotografia d’un bosc/Llanterna/Peus de Gat (sabates d’escalada)

Finalment, per acabar la sessió, desenrotlla una gran peça que ocupa quasi tota la llargada de l’aula. Tot el que la Núria ens ha explicat que és important per a ella en el seu treball, ho hem vist sobre el paper.

Per iniciar-los en la recerca, la Núria reparteix una bossa a cada alumne/a amb la intenció que durant la setmana recullin restes/rastres de la seva vida diària en el barri (coses trobades o coses usades) per a la propera sessió.

2a sessió: La primera sessió havia estat la presentació de la Núria, i ella ja els havia avisat que després tocaria conèixer-los a tots ells. Durant aquesta segona sessió, la Núria porta diversos mapes de Campclar, barri al qual pertany l’Institut. Alguns són plànols de fa 400 anys, n’hi ha de fa 50 anys, i d’altres més actuals. Sorprenen alguns detalls com que fa anys aquesta zona estava constituïda per terrenys cultivats amb només alguns masos, algun d’ells encara es conserven, rodejat, de cases. També es curiosa la diferent estètica dels mapes, radicalment diferent els uns dels altres.

Cada alumne té el seu plànol del barri on ha de marcar o dibuixar segons diferents premisses. Algunes fan referència a recorreguts, altres a un espai amb un sentit determinat per a cada alumne…; cada demanda ha d’anar d’un color preestablert:

1. Marca amb una línia de color blau el recorregut que fas per anar a comprar pa.
2. Dibuixa un arbre en un lloc on t’agradi anar a passejar o a jugar.
3. Dibuixa una circumferència, del color que vulguis, en el lloc on viu una persona que és  especial per a tu.
4. Escriu el nom de la persona més gran que coneixes del barri en un lloc on l’acostumes a veure.
5. Dibuixa una cadira en un lloc des d’on et sembli que hi ha una bona vista.

800x600 IMG_20160408_133841

Aquest plànol actual, que els alumnes tenen sobre un full DIN A3, la Núria també el projecta sobre un paper blanc de gran format a la paret. Llavors tots els alumnes redibuixen els seus recorreguts; d’aquesta manera, queden totes les històries encreuades, però en aquest treball ja no existeixen els carrers, tan sols els traços dels nois i les noies.

Durant les pròximes classes, a l’aula, amb la seva professora Leonor, els alumnes comencen a buscar històries que han passat en algun lloc del barri, i llocs que poden contenir històries, bones, dolentes, curioses… També estudien i comencen a triar quin lloc pot ser el més adequat per aconseguir una empremta gegant d’un punt del mapa.

3a sessió:
Avui treballem al pati de l’escola amb el material que utilitzarem en la nostra acció al carrer i també hem de decidir a on anirem a fer-la.

Veiem el làtex, un material nou a la classe de plàstica, i fem un registre del terra. Per fer-ho ens posem un davantal i seguim les instruccions donades; cal ser ràpids i curosos al mateix temps.

Mentre esperem que es sequi, posem en comú les memòries que hem anat recollint en relació a com era el barri abans. Pares, avis, veïns i coneguts han estat els seus col·laboradors en la recerca. Alguns ho porten escrit, d’altres porten arxius de so enregistrats amb el telèfon mòbil. Mirem d’identificar cada memòria o persona en un lloc concret del barri. Finalment, optem per seleccionar aquell lloc que es repeteix més vegades per anar-hi a fer el nostre treball final, la plaça de l’Església.

Abans de l’última sessió, treballem el tema de la memòria a classe, amb la professora Leo, però des d’un punt de vista més personal. Compartim les històries de quan l’alumnat va arribar al barri, o les seves famílies, i portem fotografies familiars fetes en algun indret concret del barri. Alguns alumnes porten també fotografies familiars de quan eren petits, però del seu lloc de procedència, ja que una part de l’alumnat no ha passat la seva infantesa al barri de Campclar. Aquestes fotografies calia que anessin acompanyades d’una geolocalització, mitjançant un enllaç de Google Maps. Amb aquestes sessions a l’aula, hem treballat sobre el mapa i a partir d’allò més personal (la infantesa) la diversitat de memòries que es recullen a un barri com el nostre.

4a sessió:
Avui és el gran dia, durant tot el matí fem una acció artística al carrer. Hem quedat a les 11.30 h a l’Institut Campclar, tots vestits iguals, amb texans i samarreta negra. Això ho decidim els alumnes i la Leonor a l’última classe, després de rebre el planning de l’acció i instruccions per al bon funcionament de la mateixa per part de la Núria.

Molt important a tenir en compte abans de sortir:
– Caminarem tots junts com a grup. És molt important que no ens separem i no ens despistem, encara que trobem a gent coneguda pel camí.
– Anem vestits tots de la mateixa manera perquè es vegi més clar que som un equip.
– Anirem enregistrant tota l’acció amb fotografies i si podem vídeo, ja que una acció només dura una estona i tan sols ens en queda la memòria.
– Hem de ser responsables del nostre material i vigilar que no es perdi res. Durant la sortida només portarem el necessari.
– Caldrà que respectem l’entorn i ho deixem tot tal i com ho hem trobat o fins i tot millor.

Després d’alguns ajustos d’última hora relacionats amb la vestimenta, sortim tots molt emocionats. L’objectiu de la nostra acció és fer un registre amb làtex d’una porció del terra de la plaça de l’Església de Torreforta i elaborar dibuixos del natural de com és l’entorn actualment. Així com trobar-nos amb una de les primeres persones que va viure i encara viu en el barri.

Desenvolupament de l’acció:
11.30 h – Ens repartim el material i sortim de l’Institut.
12 h – Arribem a la plaça de l’Església i fem una primera capa de làtex en el terra. Deixem que s’assequi.
13 h – Dibuixem del natural el que veiem des de la plaça.
13 h – Fem una segona capa de làtex.
13 a 15 h – Rebem la visita un parell de persones grans del barri. Enregistrarem el seu testimoni sobre com era el barri. Compararem com era abans i com és ara. Els podem fer preguntes.
14 a 15 h – Treiem el làtex del terra amb molta cura i recollim tot el material.
14.30 h – Tornem cap a l’Institut.

VALORACIÓ DE L’ALUMNAT DE 4t ESO IMPLICAT EN EL PROJECTE:

Recull d’algunes valoracions per part de l’alumnat fetes amb la professora Leo Sanchis:

1.- Com valoreu haver participat en el projecte L’artista Va a l’Escola?
Ha sigut una molt bona oportunitat per nosaltres poder treballar amb la Núria, ha sigut molt entretingut i divertit. Nosaltres, quan treballem, utilitzem el llapis o el bolígraf però amb la Núria hem utilitzat el làtex.
Ivan
2.- Com valores la temàtica treballada?
Ha estat bé perquè trobo que mai m’havia interessat pel barri tant com ara. Li he preguntat un munt de coses al meu avi i he après moltes coses noves.
Sergi
3.- T’han semblat interessants els materials que hem fet servir?
Sí, el que més m’ha agradat veure va ser el làtex “enganxat” al terra de l’església.
Lídia
4.- Quines coses saps ara que abans del projecte no sabies?
Que a Torreforta hi havia el cinema més gran de tot Tarragona. Abans tot era camp i el camp de futbol el van fer els veïns del barri.
Sergi
5.- Com ha sigut la teva implicació en el treball realitzat?
He participat amb el recorregut que havia de marcar al mapa, en la recollida de materials llançats pel barri, en la sortida a l’església, amb el dibuix d’una perspectiva de l’església i a la recollida de fotos del barri antic.
Carla
6.- Tornaries a participar en un projecte semblant?
Sí, perquè sempre aprenc coses noves.
Raquel
7.- Proposes alguna cosa per millorar el projecte?
Fer-ho amb més temps per poder buscar més informació i fer més ampli el projecte.
Carla

VALORACIÓ DE LA PROFESSORA, Leo Sanchís:

Com a professora d’Educació Visual i Plàstica de l’INS Campclar, us haig de dir que al començament del projecte vaig passar uns quants nervis, no tenia clar que el meu alumnat estigués interessat amb l’obra de la Núria, encara que a mi personalment em va apassionar des del primer moment.

Vaig pensar que l’estratègia a seguir per part meva part seria CONFIAR en l’artista i al mateix temps intentar encomanar al meu alumnat el que a mi m’apassiona del treball sobre la memòria i en concret la manera de treballar de la Núria.

A les sessions d’aula que vam fer sense l’artista els vaig intentar reforçar tot allò que aprenem quan ens fixem en un espai, en un objecte i li DONEM VALOR. La veritat és que no va fer falta massa esforç per contagiar l’alumnat, la Núria ho va aconseguir ràpidament i el fet que treballarem sobre el seu barri, del qual els/les que més informació tenien eren els i les alumnes, va ser la clau de l’èxit del projecte “Memòria compartida”.

Vam treballar en equip, vam veure com treballa un/una artista, vam observar la delicadesa del procés artístic, i sobretot vam treballar sobre el barri del d’un punt de vista completament nou pel nostre alumnat. Per totes bandes que miro el projecte trobo que va ser un gran encert treballar amb la Núria Rion, amb l’alumnat de 4t i al barri del Campclar. Enhorabona!

VALORACIÓ DE L’ARTISTA, Núria Rion:

Ha estat un projecte engrescador i emocionant. Em semblava important plantejar-los un treball que, tot i desenvolupar-lo tal com jo el faria, connectés directament amb ells d’alguna manera. Per això vam partir de la seva memòria sobre el barri que habiten, i després ens vam interessar també per l’experiència d’altra gent i fins i tot per la història del barri.

Vam treballar molt en grup, perquè fer és tan important com comentar, decidir, pensar… I manipular materials que normalment no utilitzen.

De fet, les sessions d’una hora se’ns feien curtes. Sovint quan ja hi estàvem posats se’ns acabava el temps.

Va ser bonic veure com ells anaven donant forma i fent-se seu el treball, juntament amb la Leo. Finalment, amb la performance final als carrers del barri es va arrodonir tot plegat. Va ser una bona experiència.

Àlbum il·lustrat: “La ciutat de color de fulles”. Armand a l’Escola El Miracle

bloc 1

Objectius:

  • Donar a conèixer la feina de l’il·lustrador de contes als nois i noies de primer d’educació primària de forma creativa i divertida.
  • Trencar estereotips sobre quina és la manera “correcta” de dibuixar, ja que, per il·lustrar una idea, només cal tenir ganes d’explicar-la gràficament.
  • Aplicar les tècniques del collage i l’estampació, entre d’altres.
  • Descobrir maneres de fer servir el color per crear estampats i paisatges urbans i naturals.
  • Treballar el moviment, l’acció, la narració, els sentiments i els plans per explicar una història.
  • Entendre que una ciutat verda depèn dels nostres mandataris, però també de les nostres exigències i drets.
  • Imaginar una ciutat amb energies renovables.
  • Crear entre tots un àlbum il·lustrat.

Tema:

Comptem amb la col·laboració de l’artista Armand i, com bé diu el títol, ens proposem crear una “ciutat de color de fulles”. Partirem d’una ciutat gris i la transformarem en una ciutat de colors. Una ciutat plena de fum i contaminació, sense vegetació i molts cotxes, passarà a ser una ciutat sostenible i verda, plena d’arbres, fulles, rius, bicicletes i flors de colors. Farem que els nens i nenes siguin protagonistes d’aquesta història i del seu futur.

Material a utilitzar:

Tisores, llapis de fusta i de colors, ceres, Goma Eva gruixuda, papers de colors, 6 cartrons de color gris (50 x 70 cm), pintura acrílica infantil o aquarel·la, pinzells, cola blanca, gots per netejar els pinzells, paper blanc reciclat.

1a sessió: L’Armand presenta la seva feina com il·lustrador i creatiu. Porta uns exemples de contes fets amb les tècniques que s’utilitzaran a classe per desenvolupar el taller. Alguns dels llibres són il·lustrats per ell i d’altres no, amb la finalitat que els nens i les nenes vegin que són “dibuixos sense dibuixar” (com diu l’artista), és a dir, il·lustracions que fan servir sobretot el collage i l’estampació com a eines de creació de les formes i els colors. Els infants escolten amb atenció i riuen de les ocurrències de l’Armand, que els fa contínuament bromes i preguntes per captar la seva atenció.

armand ilustrador

L’Armand prepara unes mostres per indicar com crearan els personatges durant les properes sessions. Aporta moviment a les figures canviant la disposició de les cames i dels braços. També fa un esquema a la pissarra de la distribució de pàgines del conte.

Abans d’acabar la primera sessió, els infants ja han creat el seu autoretrat de cos sencer, articulant diferents peces de formes senzilles fetes amb cartolines de colors. Mentrestant, l’Armand fa la composició del fons del primer cartró que servirà de base.

La distribució de la classe és per grups col·laboratius, de manera que els infants comparteixen material i s’ajuden els uns als altres. Utilitzen, per exemple, un got de plàstic a la manera de compàs per traçar la forma rodona dels caps abans de retallar-la. Sobre una taula descansa una capsa amb tres ous de gallina il·luminats per una bombeta, a l’espera que neixin els pollets.

bloc 2

L’Armand s’adona que els nens s’autoexigeixen molt, volen que els seus dibuixos quedin bonics, que siguin els millors. Tenen por a equivocar-se, necessiten una referència concreta abans de fer cada dibuix. Però l’Armand manté aquesta conversa amb ells:

 – Quan vau començar a caminar que fèieu?

– Quèiem!

I aleshores pregunta:

– I que fèieu un cop al terra?

– Ens aixecàvem i seguíem caminant?

– I quèieu de nou?

– Sí!!!

– Doncs en qualsevol feina o aprenentatge és necessari caure tantes vegades com el vostre aprenentatge ho necessiti. Jo, avui en dia, amb 37 anys i 14 com il·lustrador, segueixo caient i aprofito per seguir aprenent. Per això els savis de qualsevol comunitat sempre són els més vells, saben de tot perquè han caigut diverses vegades.

Els infants riuen.

2a sessió: Seguint les indicacions de l’Armand, els nens i nenes creen diferents trames gràfiques i bandes de colors; d’aquesta manera, tindran una base estampada que després retallaran amb forma de fulles d’arbre. Aquestes fulles i els personatges creats el dia anterior es disposaran sobre el segon cartró, que ja té forma de paisatge amb un gran arbre.

Aquesta segona sessió també es dedica a la creació de diferents mitjans de transport que es disposaran després sobre la ciutat contaminada del primer cartró. Combinant diferents formes geomètriques senzilles amb dos cercles (rodes) s’adonen de la màgia de crear, per exemple, un cotxe.

A mesura que els infants acaben els diferents elements, s’apropen a la taula de l’Armand i els encolen sobre el fons amb ajuda d’algunes mares que han vingut a col·laborar en el projecte. Simultàniament, les finestres dels gratacels van definint-se amb l’ajut d’un tampó que els nens i nenes estampen al costat de l’Armand. Tots volen treballar a l’hora sobre el cartró de fons, de manera que la seva mestra Conxita ha d’establir un ordre d’intervenció per evitar aglomeracions. Els pollets ja han nascut i piulen contínuament mentre intenten escapar-se saltant a l’exterior de la capsa.

bloc 3

3a sessió: Els dos primers cartrons ja estan acabats i continua la creació dels elements que formaran part de les pàgines següents: mans, lletres, ocells, personatges… La Conxita està contenta perquè els infants han posat en pràctica les diferents maneres d’aplicar el color (collage, estampació) en l’exercici plàstic de Pasqua, de manera que la influència de l’Armand s’està notant en les activitats quotidianes desenvolupades a l’aula, més enllà de la creació del conte. Els pollets han crescut molt i ja no hi són, se’ls ha portat un pagès al seu mas.

L’Armand, novell en l’experiència  de donar classes d’il·lustració per a nens petits, canvia aquest cop l’estratègia de treball. Per evitar les aglomeracions de la sessió anterior i per millorar la dinàmica de la primera sessió, decideix fer la classe més activa i tots segueixen creant les diferents part del conte d’una manera més dinàmica, sense parar de treballar. L’Armand prepara una proposta de creació i els infants elaboren la seva versió. “No venim a aprendre a dibuixar”, explica l’Armand, “venim a explicar coses amb imatges visualment  llegibles. Més tard, els lectors aportaran la seva capacitat per entendre el nostre missatge i, segons els seus criteris i gustos, decidiran si són boniques o no. El missatge és el més important de la il·lustració”. Els nens i nenes es transformen llavors en creatius sense por d’equivocar-se i segueixen fent el conte sense parar, divertint-se.

4a sessió: Durant l’última sessió de treball a l’aula, els infants acaben i guarden en una carpeta els elements necessaris per composar les pàgines següents. L’Armand s’emporta les carpetes a casa per acabar d’enganxar-los sobre els cartrons. Els colors de la ciutat contaminada (vermells i negres) passen a ser els colors del bosc (verds i blaus) gràcies a l’acció dels infants.

L’estructura del conte en pàgines finalment ha quedat així:

  • Portada
  • Ciutat contaminada
  • Els nens i les nenes marxen d’excursió
  • Recullen llavors al bosc
  • Tornen del bosc amb l’autobús
  • Planten i reguen, transformen la ciutat
  • La ciutat sostenible amb plantes i flors, carril bici i cotxes amb energia eòlica
  • Contraportada

bloc 5

5a sessió: Presentació oral de l’àlbum il·lustrat davant dels pares.

Els nens i les nenes estan nerviosos. Han estat assajant amb la Conxita la lectura del conte en veu alta. La biblioteca del col·legi ja està preparada i comença a rebre la visita de pares i mares que assistiran a la presentació del conte. Quan arriba el moment, tots els infants fan la seva entrada i porten una gorra en honor a l’Armand que, justamnet aquell dia, NO PORTA GORRA! Llegeixen amb atenció, davant de nens i nenes d’altres grups i també davant dels pares, que escolten amb emoció. L’encontre ha estat un èxit, i el missatge del conte, enriquidor.

DSC_0726

Valoració de l’Armand, artista convidat:

Després d’un ràpid procés d’adaptació entre els alumnes i la decisió sobre com fer l’àlbum il·lustrat, vam aconseguir el nostre objectiu: dibuixar, crear i divertir-nos sense ser examinats, jutjats o diferenciats, explicant amb imatges una història i que els lectors entenguessin el nostre missatge.

Aprofitant el millor de cadascun, vam extreure el màxim de suc de les petites espurnes d’imaginació que la vida, l’escola i la tecnologia ens van esborrant a poc a poc. Hem de ser crítics amb nosaltres, hem de caure i aixecar-nos i entendre que aprendre no és memoritzar sinó enamorar-se de la descoberta.

En cada sessió vaig descobrir aspectes fantàstics de cada alumne, de les dinàmiques de classe i de la difícil feina i la màgia de la mestra. Els alumnes ens diverses situacions a la classe van demostrar-me que encara preval ser el millor, guanyar i despuntar, quan el que necessita la societat són persones que aprenguin a empatitzar, cooperar i compartir. El futur no té futur si és individual, cal treballar cooperativament.

Valoració de la mestra Conxita:

L’arribada de l’Armand a classe va ser una gran sorpresa per a tots els nens i nenes de primer. Un senyor que porta una gorra i ens diu que és un il·lustrador de contes!

Tot d’una, un cúmul de preguntes s’originen als seus caparrons: Què fa un il·lustrador? Com ho has après? Per què fas això?  T’agrada fer-ho? On ho fas? Nosaltres podem fer-ho també? És molt difícil? Ens ensenyes?

D’aquesta manera comença aquesta petita aventura que ha fet possible que un grup de nens i nenes hagin tingut la possibilitat d’aprendre de forma molt divertida i dinàmica com es pot crear amb materials molt propers i quotidians: paper blanc, papers de colors, retoladors, ceres, llapis de colors, tisores i pegament. Elements que, ben combinats, crearan les imatges que il·lustraran la  història “Ciutat color de fulles”. Una preciosa història que ells van veient com adquireix vida i sentit a partir de les seves produccions, de vegades difícils.

És el primer cop que són dirigits per un il·lustrador professional que, amb la seva imaginació i paciència, els hi dona l’oportunitat d’acompanyar-lo en les seves  originals creacions. Totes són perfectes, perquè totes transmeten el que cada nen i nena ha sabut captar de les explicacions de l’Armand.  La classe es transforma en cada sessió en un gran taller de creativitat, on l’emoció i les ganes de captar l’atenció de l’Armand hi són molt presents.

Els pares gaudeixen veient com els seus fills hi posen ganes en aconseguir aquell element necessari per anar il·lustrant la bonica història. Tots viatgen amb la seva imaginació al espais proposats:  recollir les llavors,  anar amb l’autobús, plantar-les al pati de l’escola i  després per tota la ciutat i així aconseguir el gran propòsit: que la trista i bruta ciutat es transformi en bonica, tranquil·la i de color verd.

Presentar en veu alta tot el conte, amb les il·lustracions creades per ells, a  les seves famílies i a un grup de companys, també va ser molt emocionant. Els va permetre sentir el goig del que significa la feina ben feta, el bon treball de grup, tots eren importants, tots hi eren representats, les seves produccions transmetien de forma potent i directa el missatge del conte.

Tots guardem un bon record d’aquest taller, la satisfacció dels nens i nenes, el meu i el de les famílies, per les vivències i els aprenentatges compartits amb l’Armand.

Valoracions dels nens i nenes:

1     2

3     4

5     6

L1560314   L1560316

Impacte del projecte amb el pas del temps: 

El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola” (9/2/2016) a l’Espai Jove Kesse, tres nenes de l’Escola El Miracle llegeixen un fragment del conte fet amb l’Armand i la Conxita davant dels assistents a l’acte.

collage-armand

Al suplement “Encuentros” del Diari de Tarragona del mes de març (2017) es publica un article de Joan Rioné on es citen les activitats de “l’Artista va a l’escola” com a impulsores dels tallers didàctics organitzats per l’Armand.