“Fem volar cadires”, Manel Margalef a l’Escola Pax

La cultura d’allò quotidià ocupa un lloc central en la conformació del marc físic de l’home. El territori íntim i privat s’acull als aspectes més integradors del col·lectiu humà. (…) La casa es converteix en la metàfora del nostre particular univers, com diria Bachelard. Un microcosmos dins del gran macrocosmos urbà, d’aquest extens i dinàmic espai públic occidental. Manel Margalef

Objectius:

  • Conèixer l’artista ampostí Manel Margalef i la seva obra.
  • Saber de què parlem quan parlem d’art contemporani. Saber que és una instal·lació i quina relació estableix amb el públic.
  • Aprendre a desenvolupar una mirada crítica vers l’entorn més immediat.
  • Elaborar un treball visual mitjançant el dibuix, la pintura, el fotomuntatge o el collage a nivell individual, i també una instal·lació o intervenció escultòrica a l’espai de l’escola en grup.
  • Explicar verbalment mitjançant un títol i una petita reflexió la intenció de l’obra feta.

L’acció didàctica que us presentem s’ha dut a terme gràcies a l’Ajut Pont de la URV (2016)

En el moment que l’artista Manel Margalef va entrar a l’aula, els infants ja portaven unes sessions on la cadira havia estat objecte d’estudi i anàlisi. Començaven a ser conscients que, aquest objecte tan quotidià, podia convertir-se en quelcom extraordinari. Però, per ser sincers, els mancava seguretat, necessitaven algú que vingués a trencar els seus esquemes i que els provoqués.

1a Sessió (6èA + 6èB)

  • Reflexió a l’entorn de la cadira com a objecte. Usos i funció.
  • Anàlisi històric dels diferents plantejaments artístics i arquitectònics.
  • Reflexió sobre el treball de manel Margalef “Arquitectures domèstiques”.

En aquesta primera sessió, en Manel va despertar, mitjanant imatges, idees que els alumes havien començat a albirar. Va presentar una gran varietat de referents artístics procedents del disseny, l’arquitectura i les arts plàstiques en general que feien servir la cadira com a instrument d’expressió. També va mostrar obres pròpies a l’entorn del mobiliari domèstic, com l’obra “Vis a vis” ja coneguda pels nens i nenes.  Les reaccions dels alumnes en contemplar els diferents artistes i les seves obres van ser diverses: sorpresa, admiració, inquietud.

2a Sessió

  • Concepte d’identitat. La cadira com a estructura o fonament dels valors simbòlics a l’entorn de la pròpia experiència personal.
  • Treball sobre un referent personal sobre el que poder plantejar un valor simbòlic a l’entorn de la cadira.
  • Sessió de dibuix i altres tècniques per fonamentar les idees.

A cada alumne se’ls va entregar una cartolina de 50 x 70 cm. De manera individual, havien de reflexionar sobre les idees. L’artista volia treballar des de l’esbós fins el projecte definitiu.

Primer amb llapis i després amb pintura, cada alumne anava expressant la seva idea inicial. A mida que l’artista anava parlant amb ells, es podia observar com aquella idea anava evolucionat  i canviant, s’anava transformant vers el missatge que cada alumne volia transmetre.

No vam tenir prou amb una hora i mitja, vam necessitar una altra sessió (sense l’artista) per tal que cada alumne pogués donar forma a tot el que li anava sortint de dins.

No importava si hi havia alguna equivocació, en Manel ens va ensenyar a aprofitar una taca, una ratlla equivocada per fer un gir a l’obra, per donar-li un altre aire i fins i tot per canviar d’idea, perquè el mateix dibuix et provocava per pensar en una altra cosa. L’obra no tenia per què acabar-se mai.

L’Alex havia pensat portar un filferro que tenia per casa i que li donaria un aire diferent a la seva cadira per tal de relacionar-la amb el reciclatge. En Gerard anava boig intentant fer nusos de diferents maneres, per a ell els nusos poden atrapar sentiments. Van sortir temes a tractar tan individuals com col·lectius.

3a Sessió (6èA+6èB)

  • Posada en comú i debat, per cercar els objectius i l’autoria del treball escultòric final.
  • Plantejament, a partir dels referents del món de l’art, de possibles mecanismes que ens ajudin a sumar esforços i entendre molt millor el fet escultòric.
  • Recerca de cadira i materials per part de cada grup.

En aquesta sessió es tornava a reflexionar a partir d’imatges. Es pretenia ensenyar com molts artistes han treballat amb cadires. Com del dibuix han estat capaços de passar als objectes.

Amb les explicacions  del Manel i  posterior debat amb els alumnes se’ls pretenia preparar per tal que poguessin intervindre i actuar escultòricament sobre la cadira.

A partir d’aquesta sessió, els alumnes disposarien d’una sessió -abans que tornés en Manel- per tal de formar un grup, trobar una cadira i pensar que és el que voldrien fer amb ella. Haurien d’enganxar, lligar, pegar, pintar… Haurien de pensar en materials que formen part del nostre imaginari per poder usar-los.

Un dels exercicis proposats, sense la presència de l’artista, va ser l’entrevista en anglès a la cadira. Amb aquest exercici es pretenia fer entendre als infants que podien personalitzar la cadira.

4a Sessió

  • Anàlisi del plantejament escultòric, emplaçament i disseny de la escultura/estructura.
  • Cerca de referents per plantejar un objectiu comú respecte a l’esforç final.

Els alumnes ja tenien la cadira i havien de començar a treballar amb ella. En Manel els va fer de guia, també els va provocar i els va fer plantejaments  diferents als que els alumnes havien pensat. Van necessitar un espai de tres sessions de treball per tal de poder elaborar la seva cadira.

5a Sessió (6èA+6èB)

  • Instal·lació exposició de les cadires.

A l’escola hi ha un garrofer gegant a l’entrada de l’escola. En Manel, juntament amb els alumnes, van decidir que seria el lloc idoni per instal·lar les cadires.

Cada grup va col·locar les cadires al voltant de l’arbre de la manera que més els va agradar.

Valoració de les mestres, Patricia Rodríguez i Jacqueline Pedescoll:

“En aquest projecte hem vist com els alumnes s’han entregat i deixat portar per la seva creativitat amb entusiasme. Ha estat inevitable que nosaltres , com a docents, hàgim gaudit amb ells.

Ens hem  vist explorant possibilitats que a l’inici del projecte ni tan sols ens plantejàvem. Hem quedat sorpreses per com el Manel ens ha conduït a tots, alumnes i mestres a experimentar l’art a diferents nivells”.

Jacqueline: “Important ressaltar  el treball fet per la Patricia Rodríguez que va saber prendre el rol de l’artista i va liderar el projecte a la seva aula. D’aquesta manera vam poder aconseguir que els dos cursos de 6è gaudissin d’aquest projecte”.

Valoracions de l’alumnat de 6è de primària:

En finalitzar l’activitat, als infants se’ls hi va passar una enquesta amb les següents preguntes. Aquí teniu una mostra de les respostes:

 1- Què és per a tu una cadira?

Una cadira és un objecte que no només serveix per asseure’s, sinó que també pot transmetre molts sentiments o coses diferents segons el que representi. Marc Belmonte

Amb una cadira pots pensar, crear, imaginar… Itzel Rubio

Pot representar por, alegria, guerra, tristesa, tipus de persones… Carla Sentis

Quan em sento en una cadira, penso. Bet Soberà

És un moble on la creativitat i imaginació va més enllà d’uns trossos aferrats al ferro. Arlet Vigili

Per mi, és un objecte que està en cases, escoles, hospitals i on pots asseure’t. Això és el que pensava abans de fer aquest projecte amb el cole. Ara penso que una cadira és un lloc on, a part de poder asseure’t, pots imaginar i es pot convertir en el que tu vulguis. Caterina González.

 2- Què és el que més t’ha agradat del procés de creació d’una cadira?

 El que més m’ha agradat és com anàvem desenvolupant o modificant les cadires. Des d’aquell moment vaig veure que la cadira era una altra cosa. Alex Sánchez

El que més m’ha agradat ha estat quan vam fer els grups per treballar en equip i vam haver de triar una cadira. També quan les vam exposar i els pares les van poder veure. Gerard Álvarez

M’ha agradat poder imaginar-la com volguéssim. Marina Arilla

Que he treballat amb gent amb qui encara no havia treballat i que he aprés molt. Naïm Lutfi

3- Què t’ha aportat el fet de conèixer el Manel Margalef?

 Aprendre a treballar amb escultures. Adrià Hesse

El fet de conèixer un artista i veure’l compensa. Marc Belmonte

A valorar més els objectes que ens envolten. A obrir la meva ment a la imaginació. Arlet Virgili

Gracies a ell ara sé apreciar qualsevol objecte. Amb el que tu vulguis pots fer ART. Caterina G.

He conegut un artista molt bo i m’ha ajudat a no tenir “por” si ho faig malament. Andrés Rodríguez

4- Quins valors creus que han entrat a formar part durant aquest procés de creació i reflexió?

 Han entrat molts valors i m’han canviat la forma de crear i d’imaginar. Judit García

Ara, quan tinc roba a la meva habitació i la meva mare diu que la reculli, jo li dic que no, que la roba pot ser una obra d’art. Nora Allué

He pensat coses que mai hauria cregut que podes pensar i imaginar. Irina Madariaga.

La companyonia. Naïm Lutfi.

Poder mirar amb més profunditat les cadires. Marina Arilla

El valor de participar en un grup i reflexionar. Paula Giral

He aprés a respectar i sentir el fet de la cadira. Cadira=Persona. Sofia Bronchales

Saber dir i escoltar. Adrià Hesse

5- Si et ve de gust, pots deixar en quest apartat un comentari lliure.

M’ha agradat i espero fer-ne més així. Itzel Rubio

Formar part d’aquest projecte ha estat meravellós i em sento afortunada. Arlet Virgili

M’ha agradat la sensació d’estar amb el Manel. Andrés Rodríguez

Les cadires m’han canviat la vida. Alex Sánchez

Gràcies, Manel, per ensenyar-nos molt. Arnau Cerrada

M’hauria agradat estar més temps amb aquest projecte. Naïm Lutfi

El meu comentari no és una frase, sinó una paraula: LLIBERTAT. Sofia Bronchales

Vídeo final, creat per les mestres Patrícia Rodríguez i Jacqueline Pedescoll, resum de les activitats portades a terme:

Valoració de l’artista convidat, Manel Margalef:

“En el transcurs de les cinc sessions dutes a terme entre els mesos de febrer-juny, el nostre objectiu era apropar l’experiència artística contemporània a l’escola. Per dur-ho a terme, vam implementar diferents propostes artístiques al voltant d’un objecte com a centre del projecte: la cadira.

De cadascuna de les sessions podem extreure un seguit de reflexions i valoracions, totes al voltant de les sorprenents i espontànies interaccions amb l’alumnat, que ha estat el verdader artífex d’aquesta experiència i el que més m’han aportat en l’àmbit personal. Ha estat un feedback d’aprenentatges amb un caire lúdic que ha tingut com a resultat uns treballs força interessants.

Vam partir de l’expectació per anar observant el creixent interès de l’alumnat pel projecte.

Què hem experimentat?

  • Les obres d’artistes que, des de diferents disciplines i diversitat de gèneres, ens han permès dimensionar i engrandir el tema de treball principal. L’abordatge d’una metodologia basada en el fet de vivenciar d’una forma lúdica cada sessió, ens ha permès veure i viure el gaudi dels infants en cadascuna de les execucions que realitzaven.
  • Les bones sinergies de treball que hem desenvolupat els ha permés expressar oralment allò que vivenciaven. Hem fomentat el diàleg i la diversitat d’opinions.
  • La cadira ha estat el motor emergent de totes aquelles inquietuds socials, ecològiques, culturals, personals, intrapersonals que han sorgit durant les sessions i que han quedat reflectides en el treball final.
  • L’alumnat s’ha esforçat, ja que hem pogut experimentar la motivació, l’interès i les ganes de saber més, fet que els ha portat a fer recerques personals per poder participar activament en el projecte.
  • Hem observat com el fet de crear pot acabar motivant molt, encara que no sempre és senzill compensar això amb la part de recerca, planificació, argumentació, resultats, conclusions, etc, és a dir, amb aspectes no tant d’índole plàstic o de manipulació, que també formen part important del treball per projectes.

Què hem après?

Tot i que ha estat un treball amb uns bons resultats, si aquest projecte formés part d’un treball  curricular amb implicació de totes les assignatures, els resultats podrien ser encara més positius i motivadors. Aquesta metodologia incentiva la lliure descoberta de l’alumnat, ensenya a pensar, a treballar en equip, afavoreix la cohesió, l’esperit crític, la resolució de problemes i l’autonomia.

En resum, en tot aquest procés el que realment volem és que s’impliqui tot l’alumnat, els mestres i les mestres, i també les famílies per què pensem que hem d’afavorir el creixement personal de l’alumnat afavorint el treball experimentat, compartit, creat, i per tant viscut. Una de les maneres de fer-ho és compartint amb els altres i fomentant que “aprendre a treballar en grup se n’aprèn treballant-hi” i el foment de la creativitat s’estimula si es treballa sovint d’aquesta manera.

Agraïments: Al projecte “L’artista va a l’Escola”, a l’Eloïsa Valero, al Col·legi Pax i a l’equip de mestres de 6è de Primària, Jaqueline Pedescoll i Patrícia Rodríguez”.

“Petites accions d’estima als arbres”. Sergi Quiñonero a l’Escola Cèsar August.

Objectius:

  • Despertar la sensibilitat per un dels éssers vius més importants del planeta Terra, el arbres, argumentant el per què d’aquesta importància.
  • Fer un apropament als arbres des de l’òptica artística, també des de l’amor. Millorar el coneixement de la natura desenvolupant una actitud de salvaguarda i protecció del patrimoni natural.
  • Conèixer manifestacions artístiques contemporànies com: la poesia experimental, la performance, el land art, la instal·lació, contribuint així al creixement de la creativitat i al desenvolupament del gust estètic.
  • Desenvolupar obres amb aquestes disciplines i/o gèneres, d’una forma lúdica i divertida.
  • Potenciar l’enriquiment del llenguatge i la millora de les habilitats lingüístiques.

Desenvolupament de les sessions:

Dia 29/3/2017:

“El abrazo de la raíz 

sostiene el árbol,

tanto como a la tierra”. Óscar Sotillos

Durant la primera sessió, l’artista Sergi Quiñonero presenta la seva trajectòria artística. Introdueix continguts com la poesia experimental, la instal·lació artística, la performance o el land-art, amb nombroses imatges d’exemple. Reflexiona amb els infants sobre la importància del paper dels arbres. Llegeix també textos sobre arbres i temàtica de natura en general.

Sergi: “La participació de les nenes i els nens ha estat bona, tot i que personalment vaig pecar en la durada de l’activitat, sent massa llarga (1 h. 20 minuts), cosa que va provocar una mica de dispersió, de parlaments, de despistar-se, etc. També va influenciar el fet de tenir 75 alumnes, que no era el previst inicialment, situació que no facilitava la conducció del grup. Les properes sessions seran més curtes i procedimentals, així que crec que tindran una dinàmica molt diferent.

Tot i així, estic molt content de la rebuda, i de la capacitat d’interpretació i d’anàlisi de les obres per part dels/les alumnes. I de l’interès, les preguntes i la sorpresa generada. Fins i tot, m’han aplaudit cada cop que recitava un poema o quan presentava l’acció “Sempreviu / Coronació de la natura”. De fet, tota la part de performance és la que ha despertat més comentaris”.

Dia 19/4/2017:

“No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud

si les arrels asseques,

també t’agostes tu”. Salvador Espriu (fragment)

Després de l’experiència de la 1ª sessió, Sergi posa l’accent en la part més aplicada, d’execució plàstica, amb una breu introducció teòrica i un passi d’imatges d’obres de poesia-objecte i land art. La proposta consisteix en elaborar un projecte sobre paper d’una intervenció a un arbre, que seria executada a la darrera sessió, al mes de maig.

Sergi: “Valoro molt positivament la resposta i motivació generals, així com el gaudi que he observat de l’activitat; també els comentaris, les preguntes i els treballs portats a terme. Sobre aquest darrer punt, estic francament sorprès de la capacitat d’interpretació de les obres d’artistes mostrades, així com del nivell expressiu aconseguit, en alguns casos molt i molt destacable, no lluny en absolut de les propostes d’artistes professionals; fins i tot, un nen va proposar d’enterrar-se fins els turmells simulant ser un arbre (com l’obra de Fina Miralles als ’70).

He donat feina per a la propera sessió: abraçar-se a un arbre, tancar els ulls uns segons i apuntar en un paper la primera paraula que ens vingui a la ment. Aquesta paraula s’ha de portar a l’aula i serà impresa en un paper que servirà de material de treball el pròxim dia”.

Dia 8/5/2017:

“Tot el que fem al nostre entorn natural, ens ho fem a nosaltres mateixos com a espècie. El paisatge actua com un mirall del que nosaltres mateixos som”.

A la tercera sessió, es fa un repàs i comentari de les feines encarregades. També es comparteixen imatges d’obres d’artistes que fan servir lletres, paraules i textos enmig de la natura. Es treballen plàsticament les paraules d’estima als arbres portades pels infants. Per últim, s’organitzen les accions a la natura que es faran durant l’última sessió.

Sergi: “Veig que l’activitat es consolida i les nenes i nens la tenen integrada. En arribar, ja trobo preparades les feines encarregades: els projectes d’intervencions amb objectes als arbres del parc i les paraules recollides després d’haver abraçat els arbres. La participació dels alumnes i la col·laboració dels mestres està sent molt bona. Les propostes que estan sortint són molt interessants, riques i enginyoses, esperant a portar-les a terme a la darrera sessió, fent-les realitat al Parc del Francolí. Tan de bo, aquest projecte serveixi per despertar alguna nova inquietud, el plaer del gaudi en l’art contemporani i l’obertura cap a noves maneres d’entendre l’expressió plàstica.

Quin privilegi viure aquesta experiència al costat de totes aquestes persones! Rememoro l’etapa de la meva vida en la que la meva professió era l’educació social. Considero que un projecte com aquest és justament el que necessitem per a que l’art es faci un espai a les nostres vides, en la quotidianitat d’aquests joves, futurs adults”.

Dia 31/5/2017:

La darrera sessió es fa a l’aire lliure, concretament en el Parc del Riu Francolí. És la culminació de tots els exercics previs fets a l’aula i, enmig de la natura, és on prendran sentit.

Sergi: “Iniciem la jornada amb un homenatge a un gran pollancre situat al costat del riu Francolí, en un petit reducte de natura del Parc Fluvial, al costat de la ciutat de Tarragona. L’activitat s’ha iniciat amb una curta excursió d’allò més agradable. Fem servir la proclama del programa de Radio 3 “Els Bosque habitado”: “Arriba las ramas”, just la mateixa setmana en que la seva directora, Mª José Parejo, rep al Teatre Metropol el Premi Ones de Comunicació. Aquest crit, i la pròpia acció, generen una energia molt positiva al voltant de l’arbre. La resposta ha estat molt més que bona.

Havent tornat al parc, desenvolupem l’acció d’estirar-se al peu d’un pi. En aquest cas, se’m fa difícil manegar les dinàmiques generades dins del grup, ja sigui per les dificultats pròpies de l’acció, o els inconvenients que els propis alumnes posen durant l’execució (terra mullat, insectes, incòmoditat, etc.). Cal tenir en compte, a més, el fet que som 75 persones. Però finalment, i amb ajuda dels mestres, es pot resoldre amb èxit.

L’acció d’abraçar els arbres segueix un patró molt similar a l’anterior, però amb l’afegit que la fa més atractiva als infants, l’emotivitat expressada amb l’abraçada constata una acció més vivencial. Les fotografies mostren molts somriures, fet que ho reafirma.

A continuació es porten a terme les intervencions plàstiques i/o instal·lacions als arbres. Crec que aquí és on brilla més el treball de l’alumnat, on es veu més com han anat incorporant els continguts tractats a l’aula. S’ha desenvolupat peces realment impactants, de molta qualitat conceptual i alguna d’elles amb una execució tècnica increïble. També tinc la impressió que en aquesta part és on ha hagut un gaudi més intens.

La peça de situar les paraules d’amor, escrites després de les abraçades als arbres, es desenvolupa amb molta motivació i elevada participació. En un moment queda enllestida, amb un resultat molt satisfactori.

I, per acabar, la part més personal, amb la intenció que cada alumne tingui un record molt especial de la jornada i de l’activitat en general: fem el retrat individualitzat, entre molt comentaris, sorpreses i riures. Ha estat un moment molt entranyable, mentre Nani Blasco prenia les imatges i jo organitzava els alumnes en una cua, aprofitant per comentar detalls dels moments viscuts. Ha estat una extraordinària manera d’acabar”.

 

Valoració final de l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Cèsar August:

“Petites accions d’estima als arbres” de Sergi Quiñonero (l’artista va a l’escola) from L’artista va a l’escola on Vimeo.

Valoració de l’artista convidat, Sergi Quiñonero:

“Al llarg de les 4 sessions desenvolupades entre març, abril i maig, he observat la resposta dels infants als continguts mostrats i el seu interès creixent. En molts moments del procés de treball m’he qüestionat fins a quin punt jo havia ajustat prou els continguts a l’edat d’aquestes noies/s, si eren capaços d’integrar les meves propostes, si no era un projecte més propi d’edats més avançades. Però també penso que l’experiència ja ha estat viscuda i que cadascú s’emportarà d’ella la seva pròpia visió, que segur alguna empremta quedarà. Si he aconseguit despertar una certa inquietud cap a aquestes manifestacions artístiques i cap a la natura, encara que només sigui en una part d’aquests alumnes, ja em podré donar per satisfet.

Hi ha un aspecte sobre el que sí faré autocrítica i és que m’he excedit en la durada i en el nombre d’accions a desenvolupar en la darrera sessió. De la mateixa manera que en la primera vaig allargar massa el temps i les explicacions. És molt difícil d’ajustar, especialment treballant amb 3 grups classe, o quan es tracta d’una activitat que es porta a terme d’un sol cop i no es repeteix en el temps, sense marge de maniobra que permeti anar ajustant.

  • Hem fet una introducció de manifestacions artístiques desconegudes o amb les que havien tingut poc contacte: land art, performance i poesia experimental. Hem ampliat així els seus horitzons artístics i el seu gust estètic.
  • Hem treballat en obres sota aquestes disciplines i/o gèneres, aconseguint el gaudi en les seves execucions. Totes les sessions ha estat abordades de forma lúdica.
  • Hem potenciat el llenguatge oral (comentant, raonant) en relació a les activitats desenvolupades a l’aula i les manifestacions artístiques treballades.
  • Hem valorat la importància de salvaguarda la natura i, particularment, els arbres.
  • Hem treballat la sensibilització cap a aquest darrer aspecte, mostrant l’emotivitat i amor que podem sentir cap a aquests éssers vius.

Agraïments: Al projecte “L’artista va a l’Escola”, al Col·legi Cèsar August i l’equip de mestres del cicle de 6è de Primària (Carme de Gea, Eila Fernández i Xavier Cucarella), i al nostre documentalista, Nani Blasco.

NOTA: Aquest projecte ha comptat amb les imatges, obres, poemes i textos de: Carlos de Gredos, Joana Raspall, Felipe Boso, Antonio Gómez, Javier Martín Alonso, Óscar Sotillos, Salvador Espriu, Guillem Viladot, Àngels J. Sagués, Andy Goldsworthy, Myoung Ho Lee, Daniel Vanderbilt, Rafel Contreras, César Reglero, Xavier Sis, Cornelia Konrad, Spencer-Byles, Lee Jae-Hyo, Nils-Udo, Giuseppe Penone, Marta Pruna, Joan Brossa, Chiara Sgaramella, Rosa Amorós, Fina Miralles, Spencer Tunick, Joan Jonas i Perejaume. Gràcies per la seva inspiració”.

Vídeo de l’acció col·lectiva: “Arriba las ramas”

“Arriba las ramas”. Tarragona, 31-5-2017 from Sergi Quiñonero on Vimeo.

 

 

“Línia, taca, dins i fora”. Arnau Casanoves a l’Escola Sant Salvador.

Objectius:

  • Entendre l’art com un mitjà d’expressió personal a l’abast de TOTS i TOTES.
  • Perdre la por a la línia, ja que aquesta no es una frontera infranquejable. La taca i l’atzar també formen part de la creació.
  • Desmitificar els formalismes, fugir de les representacions objectives i fer servir les subjectives. Com deia Goethe: “Si pinto un gos tal i com es, lògicament tindré dos gossos, però mai una obra d’art”.
  • Desenvolupar la mirada crítica, autojustificant el que es fa, com i perquè.

1ª Sessió  (dia 24/3/2017): L’Arnau Casanoves entra per primer cop a la classe de sisè de l’Escola Sant Salvador. Els nens i nenes estan asseguts en rotllana, acompanyants pel seu mestre Oriol Jordana i la directora de l’escola, Txell Olivé.

L’Arnau es presenta com a artista i comença a projectar algunes de les seves obres sobre paper. Obre el diàleg a classe i queda gratament sorprès de les interpretacions tan diverses que els infants fan de les seves imatges. Conceptes com collage, reciclatge de materials, tipografia, gravat i estampació… s’obren pas enmig del discurs de l’artista.

Mestre i directora s’afegeixen a la conversa amb els infants i sembla com si les diferents obres projectades fessin de mirall de cadascun dels presents, fent-los explicar el seu món interior. Un dels nois compara un dels collages de l’Arnau ni més ni menys que amb el Guernica de Picasso!

En veure alguns del treballs de l’Arnau sobre portes i parets, es mostren encara més interessats. Alguns reconeixen el mural del Serrallo i comenten haver passat caminant just pel seu costat. L’hora i mitja de classe passa molt ràpid, però abans que marxi l’Arnau, els nens i nenes volen mostrar-li un treball de collage que han iniciat amb el seu mestre. Per últim, l’Arnau fa recomanacions sobre el material que hauran de portar per la propera sessió.

2ª Sessió (dia 31/3/2017): Durant la segona sessió, els nens i nenes de l’Escola Sant Salvador passen a l’acció. Han portat alguns materials per retallar, com catàlegs de joguines o del supermercat. El mateix Arnau també ha portat material trobat casualment pel carrer i revistes de casa.

Després de fer petits grups de treball i repartir el material, tots comencen a retallar precipitadament, de manera que es produeix una saturació d’imatges que omplen els fulls DIN A-3 de suport de manera descontrolada. L’Arnau ha de fer parar els infants i fer-los reflexionar. Què és el que volen dir amb aquests collages? Quin element és el més important i quin el menys? S’obre el diàleg amb els infants gràcies al qual comencen a adonar-se que cal una intenció i una jerarquia de representació. Alguns opten per fer servir el color amb l’objectiu de destacar algunes parts de la composició, i d’altres cobreixen amb paper o retolador zones que consideren menys importants.

3ª Sessió (dia 28/4/2017): En la tercera sessió fem servir pintura i collage, utilitzant així tècniques mixtes. És divendres per la tarda i, aquell dia, els nens i nenes estan especialment cansats, parlen i corren per la classe sense parar. No fan barreges de color, sinó que fan servir el color directament del pot. Treballen desordenadament, enganxant primer els retalls de paper i després pintant al voltant de les figures enganxades. Seran aspectes a tenir en compte per comentar-los abans de començar el treball final. Dues noies acaben castigades, cadascuna en un racó de la classe. Una d’elles, quan no mira l’Oriol, aprofita per agafar ràpidament un pinzell i pintar, com fa la resta de companys. Ella també vol gaudir del plaer de fer servir les pintures.

L’Oriol ha aconseguit una cadira i dos paravents de fusta pintada per utilitzar-los a classe com a suport artístic, tal i com habitualment fa l’Arnau quan treballa al seu estudi. Els mobles vells estan l’entrada de l’aula, d’aquesta manera creen espectació i els infants recorden que els faran servir com a suport per treballar plàsticament amb l’Arnau. Alguns ja es pregunten què faran allà i comencen a imaginar.

Abans d’acabar la sessió, l’Arnau i l’Oriol donen consignes als nens i nenes sobre el material que caldrà portar el dia que comencin a intervenir plàsticament sobre els mobles vells.

4ª Sessió (dia 5/5/2017): En aquesta sessió els infants han portat material divers, com llana de colors i una cadira i portes velles per fer-les servir com a suport artístic. Estan receptius i amb ganes de començar a treballar. Abans de començar, comentem en grup alguns aspectes a tenir en compte a partir de l’observació dels collages de l’últim dia.

Amb els/les alumnes repartits en grups de treballs, cadascun intervé sobre el suport triat. Les pintures utilitzades són tèmperes i no cobreixen la superfície en la seva totalitat, fet que els fa insistir varies vegades sobre el mateix lloc. Els agrada tacar-se de pintura i anar al lavabo a rentar el pinzell i les mans. Estan excitats. Alguns prefereixen fer collage i retallen i engaxen fragments de paper i altres objectes sobre la fusta. L’Arnau passeja entre les taules, ordenades per treballar en grup, recordant-los no perdre de vista el tema triat  i donant-los orientacions sobre el dibuix, la composició i les tècniques possibles a utilitzar.

Un dels grup treballa sobre tres portes encaixades a mode de puzzle, sobre les quals han començat a dornar forma a un monstre. Això inspira l’Oriol a desenvolupar el tema en classes posteriors. Pot ser un tema que els enganxi, monstres bons i/o dolents.

5ª Sessió (dia 19/5/2017): L’última sessió es fa al taller de plàstica, on hi ha molt més espai per treballar. Varies noies han estat expulsades de classe per mal comportament i marxen a un altre espai amb una professora de guàrdia, això fa que la resta treballi més ordenadament. Els grups que avencen més ràpidament són aquells que treballen sobre una superfície plana, ja que les cadires són molt més difícils de transformar en monstres. Tot i així, els infants treballen amb il·lusió, ajudats per l’Arnau i el seu mestre, l’Oriol. A mesura que donen per acabats els monstres, els anem col·locant a la pissarra per fer fotografies. Quan acaba la classe encara queda molta feina a fer, així que l’Oriol haurà de seguir treballant amb els infants el tema dels monstres, tot i que les sessions previstes amb l’Arnau hagin finalitzat.

Valoració de l’artista convidat, Arnau Casanoves:

“Considero que les sessions han transcorregut positivament. Potser els ha costat arrencar, però l’Oriol, que els coneixia molt bé, m’ha guiat per entendre més aquest grup: si podíem fer treballs en grups o no i quines eren les idees principals a seguir, ja que jo vaig començar amb conceptes massa complexos i eteris per a ells. Finalment vam acabar focalitzant el projecte en el desenvolupament d’un monstre, els resultats han estat fantàstics.

Malgrat tot, els passos previs al resultat han influït molt positivament en els alumnes per arribar a entendre el mecanisme del collage, fent servir diverses tècniques i desenvolupant cada vegada imatges més complexes amb més agilitat i facilitat.”

Valoració del mestre, Oriol Jordana:

“No estem acostumats a canviar  les llibretes,  els llapis i els bolígrafs per  retalls de revistes, fustes dels contenidors, samarretes estripades, guixos i pinzells… Estem acostumats a portar les mans netes, a seguir instruccions i a treballar en silenci.

En  el moment que va arribar l’Arnau, vam deixar els costums de banda, vam passar cinc setmanes inventant, jugant, aprenent i deixant-nos portar.

Vam començar amb petits papers, després uns de més grans, els papers grans van passar a ser portes i fustes que vam convertir en monstres fantàstics.

Hem après que ser artista no és fàcil, que darrere de cada obra , per senzilla que sembli, hi ha un aprenentatge, que s’ha de pensar, que no tot s’hi val, que no és fàcil ser lliure.

Gràcies Eloisa i Arnau”.

Valoració final conjunta dels infants de l’Escola Sant Salvador.

“Val la pena canviar la classe de medi de divendres a la tarda. Canviar els circuits elèctrics per papers, retalls de roba, pintures i fusta”.

“Tot sembla  molt fàcil fins que intentes imitar el que fa l’Arnau. Tot sembla molt fàcil fins que et diuen: fes el que vulguis. Sembla molt fàcil trobar els materials fins que et poses a buscar-los”.

“No és veritat que tot s’hi val, ni tampoc es transforma en realitat tot el que et passa pel cap”.

“Ara els germans petits miren amb una cara estranya els nostres treballs penjats a les parets de l’escola, i fan la mateixa cara que fèiem nosaltres el dia que l’Arnau ens va ensenyar la seva obra”.

Al final de curs, l’exposició dels monstres creats:

 

 

 

 

 

 

 

“Idees, històries i objectes” Joan Rioné a l’escola l’Arrabassada


Objectius didàctics de la proposta:

  • Normalitzar els oficis artístics.
  • Jugar i experimentar partint de la idea que totes les persones som creatives.
  • Descobrir (o redescobrir) les paraules, el cos i els objectes com a quelcom lúdic i expressiu.
  • Executar una (o vàries) propostes basant-se en teatre d’objectes i visual.

Aquest projecte es va dur a terme amb els alumnes de 3r de primària i des del primer dia van connectar amb el Joan i amb els seus objectes animats. Nens i nenes ni molt petits ni molt grans, el punt just per deixar volar la imaginació quan els titelles parlaven de la mà del Joan i amb ganes de xalar moltíssim inventant les seves pròpies històries impossibles i increïbles!

3 de març 2017
Primera sessió: En Joan Rioné ens explica perquè és un artista.

Era una tarda de divendres de primavera quan els mestres ens van explicar que durant la sessió de plàstica rebríem la visita d’un artista de Tarragona que ens ensenyaria què vol dir fer teatre d’objectes. I així va ser com vam conèixer al Joan Rioné. Quan vam arribar al pati on jugàvem de menuts, vam descobrir que teníem l’escenari més petit (i més bonic!) del món. I allí al mig, sota dels pins i entre objectes que desconeixíem, ens esperava el Joan per ensenyar-nos com s’ho havia fet per crear els escenaris i els personatges d’un dels seus contes més preuats: El carrer del Mar.
D’aquesta manera, vam descobrir una roda de bicicleta convertida en un sol, una lluna que s’enlairava ballant al compàs d’uns engranatges, un vaixell que navegava per la costa gràcies a un palet i una persiana antiga… Aquest dia, per primera vegada, vam recrear un mar tempestuós, però seria durant les properes visites que aprendríem a donar vida a objectes oblidats i inanimats.

17 de març 2017
Segona sessió: Expressem emocions i sentiments a través del teatre.

Quan vam arribar a l’escenari més petit del món, ens emportarem una petita desil·lusió: era buit, trist i desolat com ell sol! En Joan ens va explicar que aquest cop no necessitaríem cap objecte per fer la nostra “funció”, ja que es tractava d’interpretar emocions i sentiments amb el nostre cos.
I és que, amb una sola frase, havíem d’endevinar quin sentiment es trobava amagat: seria l’enuig? Pot ser la tristor? L’eufòria, l’enamorament…?
I més difícil encara: ara li tocava a la mestra endevinar quina emoció ens passava pel cap i, després d’uns quants intents fallits, va descobrir que el que ens passava era que estàvem avergonyits !!!

24 de març 2017
Tercera sessió: Ens inventem una història.

En Joan ens va dir que portéssim de casa un objecte antic o d’aquells que, en cas que no tornessin, no el trobéssim a faltar (pel que pogués passar…).

Amb els objectes portats havíem de crear personatges i inventar-nos històries a partir de tres paraules: el nom d’un personatge, el nom d’una ciutat i el nom d’un joc. De seguida ens vam engrescar i per grups vam començar a donar forma al nostre personatge i a pensar en la història que volíem explicar a la resta de companys.
I així va ser com, per exemple,  un romà i el seu amic tarragoní, van viatjar fins a Venècia per arreglar l’arc d’un violí trencat i, després de fer un vermut amb sifó, van agafar una barca per tornar al port. Primera prova, per no passar gaire vergonya, superada!

31 de març 2017
Quarta sessió: Construïm titelles.

Amb els objectes que vam portar, i d’altres materials reciclats que el Joan ens va deixar (un llum de peu, una cafetera de les d’abans, un megàfon, una regadora, ulleres, brotxes, rul·los…), vam continuar treballant per donar forma al nostre titella grupal.

Un cop vam tenir enllestits els titelles i, després de buscar un nom ben original, el Joan se’ls va emportar al seu taller per tal de preparar-los per formar part del nostre Museu Titellaire.

6 d’abril 2017
Cinquena sessió Museu de titelles.

Cinquena i última sessió: quina emoció!  Avui veuríem les nostres creacions acabades!!!!

I així va ser com en el “Petit Teatre de Sota els Pins” van començar a desfilar tot un seguit de personatges fantàstics i inversemblants: l’Amèlia, una brotxa amb una pinta al cap perquè, per molt que es pentinava, no parava de tenir polls; en Pipo, una regadora que s’estimava molt la torreta Rita i no va parar de regar-la fins que li van sortir flors al cap; la Flor, una cafetera presumida que li agradava menjar pedres, en Pipol, un tronc amb ulleres blanques i una col·lecció de barrets;  en Tió, que cagava una cosa molt més important que caramels i regals, ell cagava… temps per gaudir del teatre de titelles tots plegats!!!

Valoracions dels professors implicats: Dani Ramos i Rebeca Martín:
Trobem molt profitós el fet de poder conèixer un artista de la ciutat de primera mà i fer un treball sobre el món titellaire,  ja que és una producció i expressió artística que no es troba gaire present a les escoles de Primària. Així mateix ha estat molt positiu crear la necessitat de posar-se d’acord en la confecció de titelles en grup  i el fet de donar-los un espai per fer presentacions en públic.

Valoracions  de l’alumnat:
Hem  estat encantats de poder realitzar aquestes sessions amb el Joan. Estàvem expectants i emocionats per saber què faríem amb les idees que el Joan ens anava donant. Tots hem gaudit molt de l’experiència, tot i els moments de vergonya que alguns vam experimentar. Al Joan li hem regalat un àlbum amb dibuixos que expliquen com ho hem passat de bé aquests dies, i sobretot li hem regalat perquè no s’oblidi de nosaltres.

Valoració de l’artista: Joan Rioné
En despertar, fer el cafè i llegir a l’agenda les feines del dia, redescobria que a les 15 h tenia una visita a l’Escola Rabassada: un somriure.

Sovint passa que l’èxit d’una empresa, des de l’òpera més complexa a un conte a cau d’orella, es basa en el tracte amb les persones que intervenen. I aquí, val a dir que  docents, alumnes i organitzadores m’ho van posar molt fàcil. La relació ha estat estreta, sincera i alegre. Les dates, potser, també han ajudat: hi ha res més millor que un pati d’escola en començar la primavera?

Sóc de l’opinió que és necessari crear experiències positives entorn la cultura i les arts. Experiències on ningú, artistes, programadors i, molt menys, espectadors, restin indiferents.

El teatre és com la vida, el teatre són idees i emocions i, sovint, com passa en les millors funcions, teatre i vida es barregen. Quan els alumnes (convertits en actors) ploraven, reien o, de la mà d’uns titelles, s’enamoraven… La realitat i ficció es confonia i era quasi-quasi impossible de distingir.

Pintura sinestèsica (treballar artísticament involucrant diferents sentits). Maite Serna a l’Escola de Ponent

Objectius:

  • Fer conscients els nens i nenes de les percepcions a través dels sentits i poder-les plasmar d’una manera artística.
  • Donar eines i recursos a l’alumnat per poder-se expressar individualment i en grup.
  • Aconseguir deslligar-se dels models de representació establerts, per experimentar la llibertat i gaudir-ne.

El plantejament consistia a elaborar diferents propostes artístiques a partir de la percepció de l’entorn, fent cada vegada protagonista algun dels 5 sentits que ens orienten i ens informen del món que ens envolta. Per a cada una d’aquestes activitats calia una preparació prèvia, que consistia en una relaxació mitjançant la respiració i la higiene postural. Prèviament s’havia decidit treballar amb els grans de l’escola, el dos grups de 6è. No es considerava una proposta fàcil, ja que es partiria de conceptes molt abstractes.

Maite: “L’esquema bàsic de les sessions va ser: primer, una presentació de la meva obra i començar amb la oïda (amb música); la segona va ser l’olfacte i el gust (amb fruites, fruits secs, espècies…); la tercera el tacte, i la quarta un autoretrat sinestèsic.”

Primera sessió, 30 de setembre:
Presentació de l’artista

A l’arribada de l‘artista, els dos grups d’alumnes de 6è es trobaven reunits en una mateixa aula. Estava tot ple de cadires i hi havia una mica d’enrenou, a causa del poc espai en relació amb el volum de gent. L’artista es va donar a conèixer, a ella mateixa i la seva obra, i va mostrar-la en una presentació amb un projector tot explicant el concepte d’abstracció i el seu punt de vista sobre l’art i la creativitat. Les imatges abstractes i el que representaven sobtaren molt als alumnes i començaren a fer petits comentaris entre si; alguns van riure  i d’altres van desconnectar. Això va molestar bastant a l’artista, que parà l’explicació i intentà esbrinar la raó dels riures, fent entendre als alumnes la seva falta de respecte. No hi havia maldat en els comentaris dels nens i nenes, però estaven estranyats que un bloc gris pogués representar una amiga, o una taca groga que semblava un ou ferrat representés una sensació. Eren molts conceptes nous que no resultaven fàcils d’assimilar.


Pintar el so a través del sentit de l’oïda

Un cop finalitzada la presentació, cada classe va ocupar la seva aula i la Maite explicà l’activitat a realitzar: es tractava de pintar el so a partir del sentit de l’oïda, tot sentint una selecció de músiques. Calia escoltar i expressar allò que la música els transmetia sobre un paper que s’estirava tot el llarg de l’aula. L’escenari era una mica caòtic. Els materials eren molt atractius i s’havien de compartir. Hi havia un gran nombre de plats de plàstic amb pintura i diferents colors, tot d’estris per pintar (trossos d’escuma, raspalls de dents, pinzells de diferents mides i textures…). Els alumnes contínuament es movien per agafar allò que necessitaven i produïen força xivarri; la música sonava molt fluixeta, era impossible que els alumnes es concentressin en aquest ambient. S’intentà fer un exercici de relaxació, però no va funcionar. S’intentà explicar i argumentar que per poder expressar el que et transmet la música es necessita estar en calma i relaxat.
Tot i que ho entenien, hi havia massa factors que impedien la concentració. L’obra que va resultar la vam deixar assecar al pati.

Després de l’experiència, l’artista, que mai abans havia estat davant d’una classe de nens i menys de tanta quantitat, ens confessava la seva decepció. Entre tots coincidirem en diversos punts que haurien millorat l’experiència, com algunes sessions introductòries al món de l’art abstracte i alguns hàbits en la utilització de les pintures. També uns altaveus amb més potència de so.

Els professors treballaren durant les sessions següents el dibuix de sensacions i d’alguns conceptes abstractes com les emocions (tristesa, alegria, por…)  i els resultats foren bons; poc a poc començaren a entendre el que la Maite els havia proposat el primer dia.

Segona sessió, 13 d’octubre:

Pintar l’olfacte i el gust

Aquesta vegada va ser diferent, cada grup d’alumnes estava a la seva respectiva aula. Ells s’ho havien passat molt bé la sessió anterior; per tant, esperaven amb ganes a la Maite. Els tutors els havien implicat demanant-los que portessin aliments per tastar i després pintar, i portaven de tot: llimona, peres, mandarines, magranes, pomes, formatge, ceba…

La sessió va començar amb una petita relaxació, i després la Maite els va anar repartint a poc a poc el que ella havia portat: primer un cacauet, després un gra de cafè i finalment una gominola. Calia escriure el nom de l’aliment en el paper i després olorar-lo bé i tastar-lo. Calia intentar transmetre amb ceres en el full allò que aquest aliment els transmetia; els alumnes van ser molt receptius i s’ho van prendre molt seriosament; alguns nens encara continuaven aferrats al realime, però ja molts començaren a fer dibuixos completament abstractes i a la vegada coherents.

Quan va ser l’hora de provar el que ells havien portat, va ser molt atractiu per a ells i, en alguns moments, va ser més dificil mantenir la calma: tots volien que els altres provessin allò que ells havien portat.

Tercera sessió, 28 d’octubre:

Composició efímera amb textures (tacte i vista)

Dies abans de fer l’activitat es va demanar als alumnes que portessin objectes o elements que els recordessin a la tardor. La majoria van portar fulles i pinyes.

Se’ls va explicar que, disposats en grups d’uns 5 alumnes, farien una composició amb els objectes portats i d’altres que ells buscarien al pati de l’escola o que els facilitava la Maite (llana, pedres, fustes, branques…).  Aquesta composició havia de representar la tardor o la idea que tenien ells de la tardor. Calia consensuar en grup què posarien i la raó per la qual ho farien, ja que després haurien d’explicar a la resta de la classe la seva creació.

L’activitat va anar molt bé i la van captar de seguida. De les 5 obres realitzades a la classe, 1 era totalment abstracta, ja que van recrear, sobre el paper d’embalar, dues escenes de tardor: en una es podia veure la tardor al bosc i, a l’altra, la tardor a la ciutat, on, a simple vista, no es podia reconèixer cap forma concreta, però amb l’explicació dels nens tot cobrava sentit.

En acabar, tots els grups van passar a mirar les creacions dels companys i van quedar fascinats. A continuació, cada grup va explicar a la resta què representava la seva composició i la raó per la qual havien escollit algunes formes o objectes.

El fet de recollir la feina realitzada en grup els va sorprendre molt, ja que acostumen a guardar el resultat de l’esforç, però aquesta vegada es van haver de conformar amb retenir el seu record (tot i que també ho vam fotografiar).

Quarta sessió, 10 de novembre:

Autoretrat sinestèsic

L’última sessió era una cloenda de tot el que s’havia estat treballant en les sessions anteriors. Es va proposar als alumnes que es fessin un autoretrat, activitat a què estan acostumats; aquest, però, era diferent, havien de dibuixar com es veien o se sentien.

Van sortir unes creacions espectaculars i, a més, amb molt de sentit, ja que explicaven tot el que havien fet relacionant-ho amb la seva personalitat o els seus sentiments i emocions.

Aquesta activitat va ser molt positiva per a ells, ja que van haver de fer una introspecció per tal de dibuixar-se d’aquesta altra manera, i alhora, van haver de donar-li sentit plàsticament i verbalment, ja que havien d’explicar la manera en què s’havien representat.

Valoracions dels alumnes:

Manuel: “M’ha agradat perquè hem passat uns quatre dies molt divertits, però el primer dia que va vindre ens va dir que pintéssim música! Jo no ho entenia gaire, però els altres dies ja ho vaig captar i em va sortir millor. Sobretot, el dia que més em va agradar va ser quan vam fer l’art efímer, perquè podiem sortir al pati per buscar coses. Gràcies per aquests quatre dies tan divertits!”

Paula: “M’ha agradat molt fer plàstica amb la Maite, sobretot l’autoretrat i l’art efímer. M’he sentit alliberada i alegre. M’ha agradat tant perquè no havia de dibuixar línies, ni cares que se’m donen molt malament. Gràcies, Maite.”

Izan: “M’han agradat aquestes setmanes perquè ha vingut una artista i ha fet que em trobés a mi mateix, i per a mi ha estat una experiència molt agradable. Moltes gràcies, Maite.”

Eva: “Les activitats que hem fet m’han agradat molt. Era molt relaxant i divertit. El que més em va agradar va ser fer-nos uns autoretrats però com ens veiem nosaltres. Va ser la meva activitat preferida perquè mai m’hauria imaginat fer un autoretrat així! M’hagués agradat que la Maite s’haguès quedat més temps. Gràcies!”

Lucia: “M’ha agradat molt perquè he pogut dibuixar i sentir els gustos, sentiments i olors d’una altra manera que jo no sabia.”

Valoracions dels mestres:

Tutor 6è A: Ángel de Diego Llorens
“La valoració general és positiva i especialment pel fet que surt de la rutina i de l’ordre establert a l’escola, intenta potenciar la creativitat i obrir nous horitzons, continguts, tècniques i també formes de veure o representar coses concretes o abstractes, sentiments o fins i tot a ells mateixos.

La part experimental, les propostes, les activitats, han resultat molt motivadores per als alumnes, han tingut una molt bona rebuda, interès i participació. En canvi, la introducció de la part teòrica va resultar una mica feixuga i la sensació general va ser la de no entendre bé allò que se’ls presentava; potser per falta de coneixement del nivell inicial del que partien els alumnes, o l’organització docent.”

Tutora 6è B: Myriam Romero Ransanz
“L’activitat de L’Artista Va a l’Escola protagonitzada per la Maite Serna ha estat molt innovadora i dinàmica per als alumnes. Ha estat una nova manera d’entendre l’expressió plàstica partint de les emocions i els sentiments.

Els alumnes van començar aquestes activitats amb moltes ganes, però el que se’ls demanava era molt complicat com per entendre-ho de sobte. Se’ls va demanar pintar la música, quan estan acostumats a fer dibuixos concrets; per tant, la primera posada en escena no va sortir com s’esperava, però considero que és normal, donada la complexitat del treball demanat.

Després de fer un treball d’abstracció i representació de les emocions amb els tutors, en la següent sessió amb la Maite els va demanar que pintessin olors i gustos. Em va sorprendre la rapidesa amb què ho van captar i com explicaven la raó per la qual havien escollit un color o una forma. A partir d’aquí, les altres activitats van sortir molt bé, ja que els alumnes ja entenien què se’ls demanava. S’han mostrat molt motivats i molt predisposats a fer i explicar les seves representacions.”

Valoració de l’artista Maite Serna:
En rebre la notícia de la meva participació en el projecte L’Artista Va a l’Escola em vaig alegrar però també preocupar, ja que no tinc cap noció pedagògica. La tasca principal consistiria a ser jo mateixa i intentar aguditzar la comunicació amb ells. La predisposició dels tutors va ser fantàstica i em van ajudar tot el que van poder.

La meva proposta consistia a treballar la sinestèsia, potenciant els sentits sense barreres; una percepció en estat salvatge, sense els condicionants culturals. De petita em va ser complicat el sistema educatiu i vaig pensar que seria interessant deixar una llavor en ells, amb vista a tenir recursos per acceptar-se a un mateix. No només els volia transmetre una manera de pintar, sinó de veure el món, a ells mateixos i el que els envolta.

La primera sessió va ser la més dificil i descontrolada, però no va ser negativa; al contrari, em va fer veure que la meva feina allà podia ser molt enriquidora, però que caldria un esforç extra per part meva. Recordo que aquell dia vaig plorar una mica, a causa de la tensió que vaig passar. L’última sessió vaig tornar a plorar, però aquest cop d’alegria, per tot el que els nois i noies han sigut capaços de mostrar-nos, de mostrar-se a ells mateixos i d’ensenyar-me a mi. Crec que ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida i m’encantaria repetir-la i ampliar-la més endavant.

“A les teves mans”, una proposta de Nani Blasco a l’Institut Collblanc

portada

Objectius del projecte:

  • Fer un projecte col·laboratiu entre l’artista, l’alumnat i el professor, el més igualitari possible, tant en el plantejament, com en la materialització d’aquest.
  • Realitzar una investigació sobre el barri amb la col·laboració de diferents entitats.
  • Reflexionar, debatre i realitzar processos democràtics, afavorint l’aprenentatge cooperatiu entre els alumnes.
  • Fer servir el llenguatge audiovisual i el format vídeo per realitzar l’obra.

Aquesta experiència educativa s’ha dut a terme gràcies als Ajuts Pont de la URV (2016)

“A les teves mans” volia ser una proposta oberta amb la finalitat que els alumnes cooperessin entre ells. Tant l’escola com la societat estan impregnades de dinàmiques competitives, fruit d’un entorn que es regeix per la llei del més fort, on sembla que la competició ha de ser l’únic motor de l’èxit. Creiem en altres dinàmiques possibles, que posin de manifest altres maneres de fer, a base de col·laborar i treballar en equip. Vam planificar els passos necessaris per realitzar una obra entre tots, des de la idea inicial fins a l’execució.

contra-port

Jornada 1

Els alumnes van visitar el Buzz, un autobús aparcat al mig de la Rambla de Bonavista, iniciativa de l’Associació Künstainer amb la finalitat d’emprendre diferents projectes d‘art en context al barri de Bonavista, com el que aquell dia empreníem. Vam explicar el tipus d’obres de Künstainer, i el concepte d’art en context, com un tipus d’art que té en compte el lloc on actua, escolta a la comunitat on treballa i la vol fer participar i reflexionar.

Vam començar a debatre sobre les preguntes que es feia cadascú, els neguits, els interessos, les coses que agradaven del barri, i les coses que no. Els deures per a la següent sessió consistien a confeccionar una llista de 3 coses que els preocupessin del seu barri.

dsc06788

Jornada 2

En aquesta sessió vam acabar de fer aquesta llista a classe i vam detectar les coses que més es repetien: la contaminació, la brutícia al carrer, la falta de museus o d’equipaments culturals, la falta d’instal·lacions esportives, llocs per sortir amb els amics, llocs per fer passejades, per què hi ha tan pocs Pokemons al barri, llocs on comprar, etc. D’aquesta llista vam reduir els conflictes a 4, els més repetits: contaminació/brutícia, on fer esport/futbol, museus/cultura i Pokemons. Vam fer grups entre les persones que havien escollit aquelles qüestions i resituem els altres per consens. La hipòtesi inicial és que, si tens un neguit, hi ha algú al teu entorn que et pot ajudar; des de la cosa més complexa fina a la més aparentment senzilla. Ens proposem a continuació fer un vídeo sobre com preguntarem els nostres neguits a entitats i persones del barri que poden tenir alguna cosa a dir.

Jornada 3

Aquest dia vam aprendre a fer ús del mòbil, que tots tenim a la butxaca, com a càmera de vídeo. Per això, el Nani va regalar a cadascú una pinça adaptador i un petit trípode; amb això tothom pot fer vídeos que quedin estables. Després els va ensenyar a utilitzar un micròfon de corbata… Va explicar quin tipus de plans es filmarien quan anéssim a fer l’entrevista a l’entitat, i quin valor narratiu té cadascun d’ells. D’això vam fer algunes pràctiques.

vlcsnap-2016-11-24-18h11m58s914 vlcsnap-2016-11-24-18h11m16s071

Jornada 4

Vam plantejar un guió: mostraríem a cadascú amb cara preocupada, i, sobreimpressionades a pantalla, posaríem les preguntes que neguitejaven a cada equip de gravació, format per 3 persones. Per visualitzar on anem a preguntar, ho senyalaríem en un mapa del barri gegant, desplegat al terra. Durant tota l’hora ho vam practicar: tots vam gravar, i tots vam fer d’actors. Com a deures, havíem de quedar fora d’hores de classe amb l’entitat que respondria als nostres neguits. Aquestes 4 entitats serien:

  • Brutícia: Associació de Veïns
  • Esport: Racing Bonavista 3
  • Cultura: Associació 27.7 Artgroup
  • Pokemons: Hobbymani

Per a cadascuna havíem preparat 3 preguntes al voltant de la temàtica escollida.

vlcsnap-2016-11-24-18h13m58s502

Jornada 5

Aquest dia continuarem amb les pràctiques de gravació, ara centrant-nos en el mapa, a terra.

vlcsnap-2016-11-24-18h29m21s269

Jornada 6

Portavem ja bastants dies treballant, aquest dia vam veure un primer muntatge del vídeo, tant de les entrevistes completes com de les gravacions de l’altre metratge. Vam escoltar quines coses agradaven i quines no, i llestos per a un muntatge final. Finalment, vam començar a debatre què faríem amb el vídeo: penjar-lo a Youtube, passar-ho als nois de primer, fer una festa…

invi

Jornada 7

Vam veure el vídeo acabat, i vam resoldre fer una projecció pública, una trobada festiva, en què es va implicar molt el professor de Visual i Plàstica Roger.

img_20161128_093310

Valoració dels alumnes:

Imane: M’ha agradat aquesta experiència ja que ha sigut diferent al que fem habitualment a l’institut. El projecte que hem fet consistia a dir totes les coses que no ens agradaven del nostre barri o el que crèiem que hi faltava. Llavors el Nani ens va explicar que a Bonavista hi havia entitats i associacions on podíem anar a consultar els dubtes. Vam formar grups per entrevistar les associacions.

Noelia: El poder tenir contacte amb una persona amb qualitats artístiques ha sigut ben interessant i ens ha aportat bastants coneixements. Hem tingut l’oportunitat de transmetre les nostres inquietuds. Ha sigut una experiència agradable, divertida i amb ganes de tornar a participar en un altre projecte.

Sohaib: Ens ha ensenyat moltes coses que nosaltres no sabíem i també hem parlat moltes coses que ni ens adonàvem perquè el senyor Nani té molts més coneixements i és un bon home. Amb sinceritat voldria repetir l’activitat més d’una vegada.

Iryna: Hem parlat amb la gent, amb la que hem fet el projecte que consistia en fer veure que el barri necessita estar net i tenir la seva pròpia cultura. Hem buscat solucions per a problemes com la contaminació i la falta de llocs culturals al barri. La veritat és que és un treball del que et sents satisfet amb tu mateix.

Sergi: Hem anat al Buzz situat a la rambla de Bonavista a fer el projecte, això d’anar a un altre lloc a fer classe és divertit. Hem après a gravar una entrevista amb el nostre mòbil i que es vegi a màxima qualitat. Ens ha ensenyat a editar una mica… Per finalitzar al centre cívic de Bonavista hem fet una visualització del projecte amb gent de l’institut, directora, professors… Ha estat molt bé. Repetiria!

unnamed

Fotografies del dia de la videoprojecció al Centre Cívic de Bonavista:

pica-pica-1 pica-pica-2pica-pica-5pica-pica-3

Valoració del professor: Roger Caparó
L’experiència ha estat positiva tant per l’alumnat com per mi mateix. En primer lloc cal destacar que fer les sessions al Buzz instal•lat a la rambla de Bonavista (a 2 minuts caminant de l’institut) ha representat un trencament en la rutina de l’horari escolar i ha ofert un entorn propici per al debat al voltant de la realitat social del barri i la presa de consciència del paper que tots hi juguem. Com que aquest era l’eix principal de la proposta ha estat un encert aprofitar la instal•lació del Buzz. Una vegada el Nani Blasco va encarrilar el motor principal del projecte, les sessions han girat al voltant de diferents temàtiques per tal de donar les eines a l’alumnat i poder enregistrar les entrevistes o les imatges que obren i tanquen el vídeo. D’aquesta manera ha tractat qüestions de diversa categoria com netejar i cuidar l’òptica del telèfon mòbil, accedir i controlar la qualitat d’enregistrament, l’ús de trípode i micro… Vull destacar la sessió dedicada a l’enquadrament, que tot i haver estat treballat a classe en cursos anteriors els alumnes semblaven descobrir per primera vegada. Com a professor he pogut observar la força que prenen els coneixements duts a la pràctica més enllà de l’experiència acadèmica al centre.
Ha estat un treball que ha dut a l’alumnat a preguntar-se sobre la realitat que els envolta, preparar-se quines preguntes són les que poden conduir-los a respostes profitoses, detectar en l’entorn social associacions i entitats que desenvolupin tasques relacionades amb les problemàtiques plantejades i sortir al carrer a buscar les possibles respostes. Tota una tasca de presa de consciència personal i social realitzada amb una eina, el telèfon mòbil, que tots portem a tota hora a les mans.

Valoració de l’artista: Nani Blasco

“Crec que ha estat una experiència molt positiva. Hem debatut sobre les preguntes que es fan els nois, i des de la més complexa a la més nímia, he volgut mostrar que per a totes hi ha algú a prop teu que et pot respondre, que es mou. No sempre tenen resposta, però trobaràs complicitats. D’altra banda, hem cooperat a molts nivells: artista-jove, jove-jove, joves-entitats del barri, artista-professor i joves-professor. Hem après a fer vídeo amb el mòbil, a usar un trípode i un micro, a fer un pla i saber el que significa. Però el més important per a mi és que hem sortit al carrer a fer preguntes i a trobar respostes, i hem posat en contacte els joves amb entitats que potser mai haguessin entrat en contacte. I tots hem après.”

Vídeo: A les teves mans

caratula-video

“Si les parets parlessin… què dirien?”. Dabuten Tronko a l’Institut Tarragona

collage-2Objectius:

  • Planificar i portar a terme un projecte de pintura mural: tria del lloc, esbossos preliminars, dibuix sobre la paret, barreja de colors i aplicació de la pintura
  • Expressar-se lliurement
  • Simular la tridimensionalitat en el pla
  • Treballar en equip

El projecte ens va semblar molt interessant a les professores de dibuix de l’Institut Tarragona perquè era una manera que els alumnes formessin part d’un projecte comú on la diversitat d’idees de tots els participants arribés a plasmar-se en una pintura mural. Als alumnes no els agrada gaire l’edifici i ho vèiem com una oportunitat de fer-se’l seu i poder sentir-se identificats amb el disseny de les parets.

Primer dia, 14 d’octubre:

El Joel va arribar a les 8 h del matí, els alumnes el van rebre amb curiositat, estaven els dos grups de 4t d’ESO reunits a l’aula de Visual i Plàstica. Va fer una presentació de la seva obra i després va convidar els alumnes a plasmar les seves idees sobre el paper. Al principi va resultar una mica caòtic: molts alumnes, moltes idees, un sol artista i poc temps.

El Joel va anar passant per les taules, parlant amb els alumnes i recollint les idees per intentar després unificar-les en una i poder treballar-la tots junts. El caos inicial va derivar en concentració, ja que l’alumnat se sentia reforçat per l’ajuda de l’artista i també pel suport de les professores de Plàstica.

dsc_1605 dsc_1639 dsc_1631 dsc_1607

Segon dia, 21 d’octubre:

Vuit del matí, tots preparats i amb ganes de pintar. Vam esperar el Joel al pati per poder ajudar a pujar tot el material: pots de pintura, pinzells, rodets, cartrons… El primer pas, després de reunir-nos tots a l’escala, va ser organitzar els colors, fer les tonalitats diferents de blaus, grocs i grisos per poder començar a pintar.

El dia anterior el Joel va venir a l’institut a fer el traçat inicial a la paret. El dibuix de base representava un grup de fulls de paper doblegats amb la intenció que sobre ells apareguessin les diferents idees dels nois i les noies. En un primer moment, els alumnes no es van fer a la idea del que significava i, un cop acabat el matí, encara seguien igual de despistats. De moment només teníem taques de colors sobre un fons blanc i costava molt entendre realment el significat.

El Joel es va veure una mica atabalat, organitzant grups de treball per aconseguir que tots poguessin pintar, fet del tot impossible, per qüestions d’espai físic i de material. Tot i així, vam acabar el matí amb quasi tot el fons pintat. En hores de classe vam acabar el que ens quedava per poder afrontar la següent sessió i aprofitar-la al màxim.

dsc_1696 dsc_1704dsc_1725 dsc_1720

Tercer dia, 2 de novembre:

El tercer dia, amb una mica més d’experiència, vam organitzar grups de treball per torns. Uns pintaven, uns altres barrejaven els colors, els altres netejaven… Va anar molt millor que la primera sessió i, com que ja es començaven a veure els resultats, tothom estava més implicat i il·lusionat.

El millor va ser quan el Joel va dir als alumnes que podien dibuixar diferents elements damunt  dels colors, que ara sí que representaven fulls de paper de llibretes. A nosaltres, les professores, ens va fer una mica de por aquesta llibertat de dibuixar el que volguessin sense tenir cap esbós al davant, però vam confiar en ells i en el Joel. La veritat és que el resultat va ser positiu.

Quan el mural estava pràcticament acabat, vam recollir-ho tot i ens vam reunir de nou a l’aula de Visual i Plàstica per fer una posada en comú de l’experiència. Tots estaven contents i satisfets, una bona experiència i un bon resultat.

Uns dies després, el Joel, les professores i alguns alumnes ens vam dedicar a perfilar petits detalls. Encara queden alguns detalls per retocar i els alumnes els aniran fent durant les hores de classe de Visual i Plàstica.

dsc_1724 dsc_1714dsc_3085 dsc_3077

Alguns esbossos preparatoris dels estudiants de 4t d’ESO:

esboc%cc%a705 esboc%cc%a704 esboc03

Esbossos de l’artista amb la intenció d’aglutinar les idees de l’alumnat:

esbos esboc%cc%a7-joel

Valoració de l’alumnat:

Nayra: “Aquesta activitat m’ha agradat molt, ja que mai no n’havíem fet una de similar. Crec que serà un bon record per a tots, perquè hem pintat les coses que ens agraden, el que fem al nostre temps lliure, els hobbies, les mascotes… El primer dia va ser interessant i divertit, perquè va ser una bona idea que ens deixessin participar amb el dibuixos. El segon dia va ser molt xulo perquè vam començar a pintar paret i el tercer dia també em va agradar molt perquè vam acabar el dibuix.”

Radha: “El primer dia va ser fred, perquè encara no ens coneixíem, no va ser molt xulo. El segon dia, un desastre, ja que no vaig pintar res i només vaig posar paper al terra. Hi havia molta gent i era estressant. El tercer dia, em va agradar molt més perquè tot era més dinàmic i no hi havia tanta gent. Conclusió: traient que es una activitat que costa d’organitzar i a què jo al principi no vaig aportar molt, els altres dies em van agradar molt, és una activitat xulíssima i satisfactòria.”

Judith: “El primer dia va ser un caos, érem els dos grups de plàstica junts en una classe. Tots teníem idees al cap i era difícil que tothom quedés content. El Joel, l’artista, ens va donar alguns consells que ens van ajudar molt; per exemple, ens va dir que no busquéssim una imatge i la copiéssim, que busquéssim diverses imatges i que les passéssim pel nostre filtre i en traguéssim una idea. Vam dibuixar les nostres idees en un full i li vam donar al Joel.

Després d’acabar el mural, crec que ha quedat molt xulo; a més crec que també està bé perquè hem deixat la nostra marca a l’institut. En fi, crec que ha estat una activitat molt divertida per als alumnes; a més, els professors i l’artista s’han portat molt bé amb nosaltres i hem pogut fer una mica el que tots volíem.”

Valoració de les professores de Dibuix, Anna Ayza i Núria Alasa:

Anna i Núria: “El nostre centre es un espai reaprofitat i vell que principalment només s’havia d’utilitzar mentre es feia un nou edifici; com aquest finalment no arribarà, aquest projecte ens ha donat l’oportunitat que aquest centre sigui una mica més nostre. Tot i les dificultats a l’hora d’organitzar-ho, les sensacions són molt positives. L’esforç del Joel i la bona predisposició dels alumnes han sigut una gran experiència”.

Valoració de l’artista, Dabuten Tronko:

“Penso que hem assolit els objectius, que els alumnes hi han participat activament, que han tingut el seu moment per expressar-se, per crear. He trobat a faltar una mica més d’espai físic, però no ha estat un impediment per desenvolupar l’activitat.

Agraeixo la complicitat i l’entrega de les companyes, Nuria i Anna, que m’han ajudat i motivat molt. Tot i els contratemps, hem aconseguit acabar el mural, fent també algunes hores extres sense els alumnes. Estic satisfet i dono les gràcies per aquesta experiència a El Teler de Llum”.

Impacte del projecte a través del temps:

El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola” (9/2/2016) a l’Espai Jove Kesse, alumnes de l’institut Tarragona pinten un gran mural amb l’artista Dabuten Tronko, acció on participen també els visitants de la mostra que ho desitgen.

joel-collage