Arxiu d'etiquetes: teatre

Improdansa amb Irene Benavent a l’Institut Gabriel Ferrater (Reus)

IMPRODANSA és improvisar ballant, és connectar amb tu mateix, la teva ment, el teu sentiment en aquell moment i és representar-ho ballant (Lucía)

Què és el joc teatral? Com podem aplicar-ho a la dansa? En aquest taller hem intentat respondre a aquestes preguntes a través de la improdansa i el joc teatral.

Proposta, emoció, no negació, escolta, conflicte… són alguns dels termes que ens han acompanyat en aquest procés de recerca i hem intentat donar eines als nois i noies participants per expressar allò que els mou i com poden comunicar-ho des del llenguatge de la dansa i el moviment.

Aquest taller s’ha dut a terme a l’Institut Gabriel Ferrater de Reus, centre referent al Baix Camp per impartir la modalitat de Batxillerat de les Arts en les seves dues vies, per la ballarina i coreògrafa Irene Benavent i en col·laboració amb les professores Lorena Casal i Laura Rodríguez, durant el primer trimestre del curs 21-22. Hi ha participat l’alumnat de 1r de Batxillerat de la modalitat de les Arts Escèniques, Música i Dansa. El treball s’ha fet dins de la matèria de Llenguatge i Pràctica Musical i Arts Escèniques, on es treballen àmpliament els diferents llenguatges artístics des d’una mirada experimental, vivencial i activa.

Els objectius de la proposta han estat:

– Aplicar el joc teatral en el llenguatge del moviment i de la dansa.

– Donar eines per poder comunicar allò que ens mou a través del nostre moviment.

– Desenvolupar la creativitat.

– Expressar emocions a través de la dansa.

– Prendre consciència corporal i del moviment.

– Construir coneixement mitjançant l’aprenentatge per descobriment.

El joc teatral aplicat a la dansa ha sigut el fil conductor de cadascuna de les sessions. Hem treballat conceptes com la confiança, la no negació, l’escolta activa, els impulsos que ens fan moure, la consciència corporal, la transformació a partir de diferents propostes físiques, les emocions o el diàleg a través del moviment… Hem dut a terme les sessions treballant de diferents maneres: individual, en equip amb tot el grup-classe, grups reduïts, en parelles…

Les sessions han tingut la següent estructura:

– Inici: Fent una revisió interna per veure quin era el punt de partida de cadascú. En aquest inici de sessió, també preparàvem el nostre cos pel desenvolupament de les activitats posteriors.

– Nus: Amb un enfocament lúdic es començava amb unes dinàmiques de joc, després exercicis vinculats a cada sessió, com per exemple el treball en parelles d’ajudar a que l’altre aconsegueixi un objectiu, com transitar d’una emoció a una altra. I per finalitzar aquest apartat, acabavem amb una improvisació grupal.

-Desenllaç: “Ballar” com a finalitat social i utilitzant la dansa com a eina del llenguatge. Compartint, cooperant i ballant es promou l’empatia. Per finalitzar cada sessió, acabavem com començavem, fent un chequeig intern.

La valoració de la Irene:

Vaig partir d’una bona predisposició per part de l’alumnat des del primer dia.  Hi havia moltes ganes. Però sí que vaig detectar, com a conseqüència de la Pandèmia, que ens hem acostumat tant a la distància social que el que necessitaven era contacte real i físic. 

El fet de poder realitzar activitats d’expressió corporal a través del joc teatral va connectar ràpidament, jugant amb el moviment com a forma d’expressió. I els tallers es van convertir en un espai on poder expressar-se lliurement, gaudint del moviment únic i autèntic de cadascú. Per molts d’ells era un dels primers contactes amb la dansa i fer-ho a través del joc teatral ajudava a que desaparegués qualsevol prejudici. I d’altres, que ja tenien una certa vinculació però tenien un llenguatge molt codificat, el poder moure’s a través del que els mou i no partir de cap estil en concret, era redescobrir el poder del llenguatge del cos.

L’art transforma i projectes com aquest són necessaris. Poder aportar una visió diferent a la que tenen en el seu dia a dia dins dels centres educatius, fa que enxamplin la seva mirada. Per mi ha sigut sorprenent tot el que hem viscut. Des de comunicar-se d’una forma totalment desacomplexada i lliure, a ajudar a millorar la cohessió de grup i el treball en equip, passant per prendre’s un moment al dia per escoltar-se, sentir el que necessitaven expressar i prendre acció. 

Pel que fa al professorat del centre, m’he sentit totalment recolzada i acompanyada per la Laura i la Lorena, he sentit que hem estat juntes i totes teniem un objectiu en comú.

En definitiva, la valoració que trec és totalment positiva, no és només un aprenentatge, és una experiència que transforma i em sento agraïda d’haver-ne format part.

Un moment per aturar-nos i escoltar-nos, veure si ens haviem modificat i donar pas a la reflexió posterior a partir del que haviem viscut. Moltes vegades verbalitzant sensacions en una paraula o concepte, d’altres més intenses deixant que s’assentés tot el que s’havia experimentat. 

Què és IMPRODANSA pels nois i noies participants?

IMPRODANSA:  la capacitat d’aconseguir el moviment corporal lliure en l’espai, però que a la vegada té la finalitat d’assumir el control del teu cos per a expressar les emocions i sentiments de manera oberta (Martí)

Perdre la por al món escènic (Adrià)

IMPRODANSA: Relacionar la música, la dansa i el teatre expressant emocions i amb una relació en l’espai (Diarra)

És una manera de moure’s a partir de la llibertat individual, de connectar amb les emocions i la música, sense coreografies establertes i de relació a partir del moviment amb els altres i amb un mateix (Clàudia)

L’alliberació del cos per a un mateix i per a un grup (Damián)

Què han après?

He après que es pot jugar de moltes formes amb el cos, la mirada, el tacte i el que volem transmetre (Diarra)

Abans de començar el taller em feia una mica de por. He après a expressar el que sento a través del meu cos, i encara que de vegades em costi és molt  alliberador. També he après a interpretar les emocions que em volen transmetre els meus companys a través del seu moviment corporal (Patri)

Una de les coses bàsiques del taller és la compenetració entre els companys i companyes. Crec que si entre el grup no ens entenem tota la feina canvia. Es treballa des d’una manera més freda (Martí)

Connexió i consciència amb mi mateixa i amb el que em rodeja, i aprendre a assaborir la llibertat sense jutjar-me (Clàudia)

Quan dansa i improvisació s’ajunten, la creativitat dels participants creix de forma considerada, donant pas a un món molt ampli de moviments (Adrià)

Mai m’ha agradat ballar però gràcies al taller he pogut canviar aquesta opinió aprenent a deixar-me portar pel que sento i a fer el moviment que el cos demana, també he aprés que tot està ben vist i que tot error és correcte (Lucía)

El que més m’ha agradat ha sigut que he experimentat amb mi mateixa i amb els altres i he fet activitats que m’han fet sentir lliure, encara que no tingui experiència amb la dansa (Clàudia)

El que més m’ha agradat ha estat la importància del treball en grup que hem fet, guanyar connexió amb els meus companys i descobrir que tenim una bona escolta grupal (Patri)

Gràcies a la Irene hem agafat més confiança els uns amb els altres, i com diu ella, hem après a saber fer de públic, i a no jutjar tant els altres (Sema)

Abans de començar el taller no tenia moltes expectatives amb que m’anés a agradar, perquè mai se m’ha donat molt bé la dansa i no em feia molta gràcia, però al final m’ha agradat molt. He après a moure’m segons el que em transmet la música i a treballar millor amb els meus companys i companyes (Genís)

Què és el que menys els ha agradat?

El que potser menys m’ha agradat és quan al principi del taller ens era més difícil perdre la vergonya perquè t’havies de recarregar d’energia i mostrar el moviment que potser senties en el moment es feia més complicat; però a mesura que anava avançant la classe et senties cada cop més confiada (Diarra)

El que menys m’ha agradat potser han sigut algunes de les activitats puntuals amb els companys ja que em costa molt treballar amb altres persones,però realment no m’ha desagradat gens, ha sigut molt enriquidor i la sensació de cooperació i de connexió entre el grup ha estat molt especial (Clàudia)

El que menys m’ha agradat han estat alguns moments, sobretot al principi del taller, en els que m’atabalaven força alguns dels exercicis que proposava la Irene, tot i així, haver experimentat això també ha ajudat al meu creixement personal (Patri)

Com han valorat l’experiència?

Ha estat una experiència increíble, molt alliberadora. La Irene m’ha transmès en tot moment molta comoditat, molta calma però també activitat quan feia falta. Ha aconseguit crear un ambient de llibertat, sense judicis  -tot el contrari-, gentil i de connexió entre tot el grup. També m’ha fet experimentar la connexió amb la música d’una manera diferent al que estic acostumada, molt més exterioritzada directament amb el cos des de les sensacions internes que em produeix (Clàudia)

Ha estat un experiència molt enriquidora, m’ha ajudat a explorar moviments que que no faig de manera quotidiana, a connectar amb els meus companys sense utilitzar la parla i també a superar pors i inseguretats (Patri)

Pensava que no gaudiria del taller degut al poc contacte que he tingut amb la dansa, però he après que no es positiu tancar-se a disciplines artístiques que mai no has provat (Pau)

Aquest taller m’ha fet créixer com a persona i espero que algun dia com a artista (Sema)

Ha representat energia, autoestima i ganes de ballar (Valeria)

Aquest projecte educatiu s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Sensacions i jocs del clown. NunyG al Centre d’Educació Especial Estela.

Aquest any 2021, les intervencions didàctiques de L’artista va a l’escola són de curta durada i a l’aire lliure, per tal de minimitzar riscos de contagi durant la pandèmia.

Objectius:

  • Sentir i expressar emocions amb el cos.
  • Experimentar possibilitats de moviment amb el cos.
  • Practicar el joc simbòlic.
  • Treballar l’empatia i la imaginació.
  • Treballar la cohesió de grup.

La dinàmica del taller de clown ha consistit en diferents jocs:

-En cercle els nens i nenes s’han anat passant, d’un en un, picant de mans. Amb aquest exercici es treballa l’escolta, el ritme, els temps i la concentració.

-Saludar-nos amb diferents parts de el cos, amb els peus, les mans, el culet, el cap, el dit. D’aquesta manera activem el moviment corporal i utilitzem el cos de diferent manera, evitant el moviment ordinari i donant-li protagonisme a cada part del nostre cos. Així també reconeixen altres formes, altres moviments. Cada nen/a es mou segons les seves capacitats de moviment.

-Salutació cantant, amb sons, ballant. Joc sensorial i facilita la relaxació corporal, ajuda a destensar-se i a desinhibir-se.

-Joc amb els cèrcols. Joc simbòlic, on el mateix objecte es converteix en diferents possibilitats: la roda d’una moto, l’escotilla d’un vaixell, un hula-hop, el volant d’un cotxe, el marc d’una fotografia, etc.

-Joc amb les cintes. Joc sensorial, on a través del moviment amb una cinta de color, ballen amb ella, se la passen pel cos dels companys.

-Tirar confeti. Un joc sensorial i de confiança, on els infants fan un cercle i un es posa al mig, aquest rep per part dels seus companys un grapat de confeti i feliçment sent com li cau per sobre com si fos una pluja o una gran festa dedicada.

-El mar i les seves ones. Un joc sensorial, de recreació i de jugar amb la imaginació on amb una tela representen les onades de la mar. Tots els companys agafen d’un extrem de la tela i un dels companys es col·loca sobre de la tela. Els que estan aguantant mouen la tela com si fos el mar i fan el so del vent.

-El duo. Un exercici de clown on per parelles surten davant de tots els companys i fan una acció, una cançó, un ball. Amb això es treballa la desinhibició i la confiança.

-Utilització de vestuari. Joc per recrear a fantasia, convidar a l’espontaneïtat i jugar amb els personatges recreats pel mateix nen o nena i la resta de companys.

-Representació d’un conte. Un joc on els nens i nenes es deixen anar, s’imaginen, juguen, viuen diferents experiències a través del conte i recreen diferents moviments corporals. A més es treballa l’humor, la llibertat mental, la desinhibició i la confiança.

Valoració de l’artista convidada, Núria Garcia:

L’experiència viscuda amb els tres grups és totalment positiva i enriquidora. És molt gratificant veure la resposta dels infants davant d’aquesta disciplina artística.

Els tres grups amb els quals he treballat són molt heterogenis i molt rics en capacitats diverses. Veure com a través de l’art, del joc, del clown, troben un altre canal de comunicació diferent a l’ordinari, i veure la resposta tan immediata rebuda per part d’ells, t’omple l’ànima. Nens amb TEA que amb la utilització d’un cèrcol, una cançó o simplement amb confeti, veus com expressen, com et segueixen, com ells mateixos busquen sentir de nou aquest reflex vivencial.

Amb els exercicis realitzats hem pogut connectar i sentir emocions, hem pogut crear un canal comunicatiu entre ells i jo, entre la pallassa i els nens, entre l’art i les persones.

Amb cadascun dels grups treballats hem creat el nostre vocabulari, el nostre ritme, el nostre joc, el nostre canal de comunicació. Hem parlat a través el moviment del cos, hem somrigut amb la mirada i hem ballat amb les nostres mans.

Un somriure, una mirada directa, un so d’ells, val més que mil paraules.

Dibuix dels infants de l’Escola Estela després de l’experiència amb la Núria Garcia:

Valoració de les mestres de suport:

Teatre i dansa emocional amb Lorena Casal al Col·legi Sant Rafael

L’artista i pedagoga tarragonina Lorena Casal proposa a l’alumnat del Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael un projecte de gestió de les emocions i el sorgiment de la creativitat (individual i grupal) a través d’exercicis de teatre i dansa, barrejats amb altres disciplines artístiques que els/les onze alumnes han treballat a classe, com la pintura i la música.

Objectius: 

– Prendre consciència de la pròpia forma d’expressar-se i comunicar-se: amb un mateix i amb els altres, tot i cercant i coneixent altres formes de fer-ho.

– Viure i reflexionar sobre “el jo i l’altre”, la presència individual de cadascú al grup i la seva relació.

– Reconèixer les emocions (pròpies i alienes) i transitar-les.

– Conèixer altres formes de pensar, altres punts de vista, compartir els propis i crear en conjunt, tot i respectant-los tots.

Sessió núm. 1 i 2, 7 de febrer de 2020:

L’artista realitza dues sessions introductòries amb 2 grups diferents d’alumnes d’entre 10 i 12 anys, cada grup amb diferents diversitats funcionals i cognitives, una al matí i una a la tarda, amb similar estructura de continguts.

La Lorena, amb l’ajuda de les educadores del centre, va proposant jocs que estimulin la dansa i l’expressió dels sentiments, mitjançant diferents elements com cordes elàstiques, pilotes, mocadors… al ritme de música variada, provant com respon la classe a cada joc i ritme. La intenció és crear moviments individuals i grupals que puguin compondre una coreografia, sumant les capacitats i voluntats dels infants implicats.

Esdevé una classe complexa, perquè l’artista ha d’anar comprovant les reaccions i reaccionant alhora a les propostes que funcionen sense que es desbordin, i suplir ràpidament les que no funcionen. És una sessió de la qual la Lorena Casal extreu les accions que pot fer, esbossant un enginyós dispositiu tant de procés com alhora una proposta que ens permetrà realitzar una representació final de les accions amb els infants.

Sessions 3 i 4, 14 de febrer de 2020:

La Lorena ha observat que durant el curs l’alumnat de cada grup ha treballat autors i períodes artístics. Proposa llavors un viatge dansat per la història de l’art que l’alumnat ja coneix. Durant les sessions projecta sobre una pantalla obres de la Prehistòria, de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i de l’Expressionisme Abstracte. Alhora relaciona cada període amb un ritme o música, i també cada ritme i període artístic amb un joc, uns elements materials (cordes, llums, pilotes, mocadors) i una coreografia.

Comença amb l’Art Rupestre i un ritme tribal, les nenes i els nens simulen persecucions com en una cacera. Surt el drac de Sant Jordi de l’escola, com si fos un dinosaure. Els infants corren i es mouen, seguint les indicacions de la Lorena. Es fa fosc sota el quadre de “La nit estrellada” de Vincent van Gogh. Els infants, amb uns leds de colors, dormen sota els llençols, fent danses amb els llums com si fossin dins del misteri del somni, acariciats amb música de Satie. Es fa de dia i passem al ritme enèrgic i expressiu de les pintures de Kandinsky, emprant com a joc cordes elàstiques sobre el vessant més dinàmic de la música de Debussy. El darrer moment és al voltant de les projeccions de l’obra de Joan Miró, utilitzant grans teles de colors plans amb les que nois i noies juguen a cobrir-se i fer formes, com si despleguessin grans taques de color sobre el llenç invisible del teatre.

Sessions 5 i 6, 6 de març de 2020:

Les dues darreres sessions van quadrar la coreografia. Es va treballar amb tots els jocs i elements proposats a les sessions anteriors i van ser enregistrades en un vídeo les diferents reaccions emocionals i expressions d’individuals i de grup a cadascun dels materials que la Lorena proposava.

Es va crear una seqüència narrativa grupal, des del joc i la dansa, passant per cada etapa artística, acotant els vídeos, les músiques i els múltiples objectes escènics que entraven en joc a cada peça escènica, tot completant un magnífic viatge emocional per la Història de l’Art.

Valoració de l’artista i pedagoga convidada, Lorena Casal:

“El procés creatiu desenvolupat amb les noies i els nois ha estat un viatge d’aprenentatges, expressió i comunicació. Els objectius i projecte inicial eren força oberts, a l’espera de concretar-los en relació amb els grups, les seves necessitats, vivències i realitat. I així ha estat ja que amb cada un, tot i partir d’un mateix plantejament inicial, hem recorregut diferents espais de relació, continguts i narració.

Ha estat fantàstic veure la seva disposició al joc i al moviment, cada noia i noi en la seva individualitat i dins el grup. Hem pogut crear coralment diferents espais, tant físics com emocionals i expressius en els quals passaven coses. Sempre que ens movem passen coses, però quan ho fem amb una intenció i amb un suport artístic, aquestes esdevenen més significatives, i llavors quelcom preciós i transcendental succeeix: ens comuniquem des d’un altre registre i ampliem així la nostra capacitat d’escolta i interacció, la nostra creativitat i fem créixer l’alegria, el goig i el gaudi.

El que hem mogut i ballat amb aquest projecte és l’essència de la nostra comunicació social: explicar històries i també qui som, mitjançant els nostres cossos. Deixeu-me afegir que crec que és una necessitat que això es pugui fer de manera habitual en qualsevol centre educatiu, de manera universal, perquè la riquesa de l’art ens defineix com a éssers humans i tothom hauria de tenir accés a gaudir-ne, a créixer i aprendre com a persona mitjançant les experiències artístiques.

Vull agrair especialment la col·laboració de les educadores en tot moment. Han estat una peça clau, tant en la preparació como en el desenvolupament de les sessions. Eren fonamentals dins del grup a l’hora de moure’ns i això ha facilitat molt que els nois i les noies s’incorporessin tan bé a les propostes. Als infants, infinita gratitud per la seva generositat, la seva disposició i el que m’han aportat a nivell artístic i personal. Ha estat una experiència màgica, gràcies!

I, per últim, al Col·legi Sant Rafael i l’associació “L’Artista va a l’escola”, gràcies per apostar per portar l’art a les aules, salut i art!”

Valoracions de les mestres, Gemma R., Iratxe i Gemma A.:

Preguntades a les educadores del col·legi per la valoració final i quines millores es podrien realitzar, ens diuen que la resposta de nens i nenes ha estat bona, tot i que les propostes de la primera sessió van ser exigents, però l’artista es va saber adaptar a les característiques de nenes i nens. L’alumnat ha connectat amb l’activitat gràcies a la música, els materials proposats en cada sessió i les consignes de la Lorena, que ho han propiciat.

Les educadores expressen que ha estat una molt bona iniciativa el fet d’introduir, dins de les activitats fetes, les obres d’art dels diferents pintors que s’han treballant durant el curs. L’alumnat anava mirant els quadres i podia connectar els aprenentatges. Cal esmentar que les educadores indiquen que només amb tres sessions no s’ha pogut visualitzar cap canvi a nivell de grup. Finalment conclouen que ha estat una experiència enriquidora, amb una metodologia de deixar fer i potenciar la iniciativa dels infants.

L’Artista va a l’escola-Mediació. Experiències poètiques a l’Escola Ponent amb Joan Rioné.

Aquest projecte neix amb la concessió dels Premis Baldiri Estímul (2019) i inclou com a innovació, respecte als anteriors projectes realitzats per “L’Artista va a l’escola”, el fet de ser un projecte a llarg termini que implica a dos centre educatius del mateix barri a la vegada, amb un artista guia en cadascun:  Nani Blasco (artista audiovisual) a l’Institut Torreforta, i Joan Rioné (arts en viu) a l’Escola Ponent.

L’altra diferencia cabdal, amb el que havíem fet fins ara, era el compromís de convertir-lo en un projecte social que anés més enllà de les portes del centre educatiu i amb una temàtica atractiva per l’alumnat implicat que eduqués en valors. Per això l’anomenem “L’Artista va a l’escola/Mediació”. L’objectiu és reforçar l’educació ètica i integral a través de l’art, implicant l’escola amb el barri i apostant per l’educació transversal, intergeneracional i per l’experiència de vida dins i fora de l’escola.

El projecte s’ha vist reforçat amb el suport de l’IMET, Institut Municipal d’Educació de Tarragona i la Diputació de Tarragona.

Objectius:

  1. Dimensió percepció, comprensió i valoració
  • Observar i trobar “poesia” al nostre entorn.
  • Despertar la “curiositat sensible”.
  • Atendre, entendre i jugar amb les emocions.
  • Descobrir, de primera mà, la feina dels artistes.
  • Veure com llibres i teatre es donen la mà.
  1. Dimensió interpretació i producció
  • Activar estímuls nous i positius al nostre entorn (barri…)
  • Treballar/jugar amb les paraules, els objectes, les històries.
  • En contra de les “emocions exprés” que proposa l’oci comercial, identificar l’emoció subtil i la ironia.
  • Reviure l’entorn des d’una perspectiva poètica.
  1. Dimensió imaginació i creativitat
  • Crear una passejada poètica pel barri fins arribar a l’escola més propera i celebrar la trobada.
  • Crear un passatge poètic al Casal Cívic per convidar a interactuar als infants d’altres cursos i també a les famílies (no s’ha pogut realitzar degut al confinament).

SESSIÓ 1.- 3 d’octubre de 2019 (grups A i B):

A les tres de la tarda, la biblioteca de l’escola s’omple d’objectes misteriosos: una roda de bicicleta, una escala de fusta, galledes, maletes, calaixos plens de sorpreses… ha arribat en Joan Rioné.

Ens explica el seu conte “El carrer del mar” mentre els infants l’escolten embadalits i onegen mocadors de colors blau i blanc. Entrem de ple en un món imaginari on els objectes són màgics perquè no són el que semblen. Tot neix d’elements de reciclatge, poesia i imaginació.

Continua llegint

“Idees, històries i objectes” Joan Rioné a l’escola l’Arrabassada


Objectius didàctics de la proposta:

  • Normalitzar els oficis artístics.
  • Jugar i experimentar partint de la idea que totes les persones som creatives.
  • Descobrir (o redescobrir) les paraules, el cos i els objectes com a quelcom lúdic i expressiu.
  • Executar una (o vàries) propostes basant-se en teatre d’objectes i visual.

Aquest projecte es va dur a terme amb els alumnes de 3r de primària i des del primer dia van connectar amb el Joan i amb els seus objectes animats. Nens i nenes ni molt petits ni molt grans, el punt just per deixar volar la imaginació quan els titelles parlaven de la mà del Joan i amb ganes de xalar moltíssim inventant les seves pròpies històries impossibles i increïbles!

3 de març 2017
Primera sessió: En Joan Rioné ens explica perquè és un artista.

Era una tarda de divendres de primavera quan els mestres ens van explicar que durant la sessió de plàstica rebríem la visita d’un artista de Tarragona que ens ensenyaria què vol dir fer teatre d’objectes. I així va ser com vam conèixer al Joan Rioné. Quan vam arribar al pati on jugàvem de menuts, vam descobrir que teníem l’escenari més petit (i més bonic!) del món. I allí al mig, sota dels pins i entre objectes que desconeixíem, ens esperava el Joan per ensenyar-nos com s’ho havia fet per crear els escenaris i els personatges d’un dels seus contes més preuats: El carrer del Mar.
D’aquesta manera, vam descobrir una roda de bicicleta convertida en un sol, una lluna que s’enlairava ballant al compàs d’uns engranatges, un vaixell que navegava per la costa gràcies a un palet i una persiana antiga… Aquest dia, per primera vegada, vam recrear un mar tempestuós, però seria durant les properes visites que aprendríem a donar vida a objectes oblidats i inanimats.

17 de març 2017
Segona sessió: Expressem emocions i sentiments a través del teatre.

Quan vam arribar a l’escenari més petit del món, ens emportarem una petita desil·lusió: era buit, trist i desolat com ell sol! En Joan ens va explicar que aquest cop no necessitaríem cap objecte per fer la nostra “funció”, ja que es tractava d’interpretar emocions i sentiments amb el nostre cos.
I és que, amb una sola frase, havíem d’endevinar quin sentiment es trobava amagat: seria l’enuig? Pot ser la tristor? L’eufòria, l’enamorament…?
I més difícil encara: ara li tocava a la mestra endevinar quina emoció ens passava pel cap i, després d’uns quants intents fallits, va descobrir que el que ens passava era que estàvem avergonyits !!!

24 de març 2017
Tercera sessió: Ens inventem una història.

En Joan ens va dir que portéssim de casa un objecte antic o d’aquells que, en cas que no tornessin, no el trobéssim a faltar (pel que pogués passar…).

Amb els objectes portats havíem de crear personatges i inventar-nos històries a partir de tres paraules: el nom d’un personatge, el nom d’una ciutat i el nom d’un joc. De seguida ens vam engrescar i per grups vam començar a donar forma al nostre personatge i a pensar en la història que volíem explicar a la resta de companys.
I així va ser com, per exemple,  un romà i el seu amic tarragoní, van viatjar fins a Venècia per arreglar l’arc d’un violí trencat i, després de fer un vermut amb sifó, van agafar una barca per tornar al port. Primera prova, per no passar gaire vergonya, superada!

31 de març 2017
Quarta sessió: Construïm titelles.

Amb els objectes que vam portar, i d’altres materials reciclats que el Joan ens va deixar (un llum de peu, una cafetera de les d’abans, un megàfon, una regadora, ulleres, brotxes, rul·los…), vam continuar treballant per donar forma al nostre titella grupal.

Un cop vam tenir enllestits els titelles i, després de buscar un nom ben original, el Joan se’ls va emportar al seu taller per tal de preparar-los per formar part del nostre Museu Titellaire.

6 d’abril 2017
Cinquena sessió Museu de titelles.

Cinquena i última sessió: quina emoció!  Avui veuríem les nostres creacions acabades!!!!

I així va ser com en el “Petit Teatre de Sota els Pins” van començar a desfilar tot un seguit de personatges fantàstics i inversemblants: l’Amèlia, una brotxa amb una pinta al cap perquè, per molt que es pentinava, no parava de tenir polls; en Pipo, una regadora que s’estimava molt la torreta Rita i no va parar de regar-la fins que li van sortir flors al cap; la Flor, una cafetera presumida que li agradava menjar pedres, en Pipol, un tronc amb ulleres blanques i una col·lecció de barrets;  en Tió, que cagava una cosa molt més important que caramels i regals, ell cagava… temps per gaudir del teatre de titelles tots plegats!!!

Valoracions dels mestres implicats: Dani Ramos i Rebeca Martín:
Trobem molt profitós el fet de poder conèixer un artista de la ciutat de primera mà i fer un treball sobre el món titellaire,  ja que és una producció i expressió artística que no es troba gaire present a les escoles de Primària. Així mateix ha estat molt positiu crear la necessitat de posar-se d’acord en la confecció de titelles en grup  i el fet de donar-los un espai per fer presentacions en públic.

Valoracions  de l’alumnat:
Hem  estat encantats de poder realitzar aquestes sessions amb el Joan. Estàvem expectants i emocionats per saber què faríem amb les idees que el Joan ens anava donant. Tots hem gaudit molt de l’experiència, tot i els moments de vergonya que alguns vam experimentar. Al Joan li hem regalat un àlbum amb dibuixos que expliquen com ho hem passat de bé aquests dies, i sobretot li hem regalat perquè no s’oblidi de nosaltres.

Valoració de l’artista: Joan Rioné
En despertar, fer el cafè i llegir a l’agenda les feines del dia, redescobria que a les 15 h tenia una visita a l’Escola Arrabassada: un somriure.

Sovint passa que l’èxit d’una empresa, des de l’òpera més complexa a un conte a cau d’orella, es basa en el tracte amb les persones que intervenen. I aquí, val a dir que  docents, alumnes i organitzadores m’ho van posar molt fàcil. La relació ha estat estreta, sincera i alegre. Les dates, potser, també han ajudat: hi ha res més millor que un pati d’escola en començar la primavera?

Sóc de l’opinió que és necessari crear experiències positives entorn la cultura i les arts. Experiències on ningú, artistes, programadors i, molt menys, espectadors, restin indiferents.

El teatre és com la vida, el teatre són idees i emocions i, sovint, com passa en les millors funcions, teatre i vida es barregen. Quan els alumnes (convertits en actors) ploraven, reien o, de la mà d’uns titelles, s’enamoraven… La realitat i ficció es confonia i era quasi-quasi impossible de distingir.

Impacte del projecte a través del temps:

Al febrer de 2018 s’exposa el resum de les accions didàctiques desenvolupades durant el 2017 a l’Espai Jove Kesse de Tarragona. Durant la inauguració de l’exposició, els nens i les nenes de l’Escola Arrabassada, reviuen les seves titelles i les fan parlar, despertant la tendresa de tots els assistents.