Objectius del projecte:
- Sensibilitzar sobre el consum responsable de materials plàstics i sobre la responsabilitat civil de l’ús dels plàstics.
- Incentivar el treball cooperatiu entre els alumnes.
- Emprar el dibuix abstracte dins la tridimensionalitat i l’escultura.
- Introduir l’art contemporani i performatiu a través d’analitzar un procés creatiu.
DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS
En aquest projecte la mateixa artista ens fa una crònica en primera persona: quins són els objectius que es proposa, com ha plantejat aquest taller i com s’ha desenvolupat al llarg de les sessions.
El projecte – Objectius
Cerco comunicar i fer participar els alumnes, voluntaris i espectadors. A través de l’experimentació que entenguin el concepte de l’escultura expandida actual. Mitjançant l’explicació del mètode creatiu propi, introduir-los en els camps multidisciplinaris de la performance, la instal·lació tridimensional, i el compromís individual de cadascun d’ells amb el medi ambient.
A través del treball cooperatiu, crear sinergies de diàleg entre el grup, que estenguin la seva capacitat de comunicació artística, com a generadors de contingut com a receptors. Obrir el seu imaginari espacial i artístic des de la pràctica mateixa construint un volum inflable a partir de la reutilització de deixalles domèstiques, les bosses de plàstic de la compra. Cercar amb l’experimentació de la performance el seu apoderament com a creadors artístics. Aplicar la pràctica del dibuix abstracte emprat dins la tridimensionalitat i l’escultura, i introduir didàcticament l’art contemporani i performatiu a través d’analitzar i realitzar un procés creatiu col·lectiu.
El taller es desenvolupa en quatre sessions:
I sessió – dimarts 26-1-2016
II sessió – dijous 28-1-2016
III sessió – dijous 11-2-2016
IV sessió – dijous 18-2-2016
Primera sessió:
Faig una xerrada sobre els conceptes indispensables per tal de realitzar el taller. Què és una escultura? Què entenem per escultura? Continua essent una reproducció mimètica de la realitat? De quins materials està feta? Tradicionalment de ferro, bronze, pedra, fusta… Són preguntes introductòries per parlar de l’escultura en el camp expandit de Rosalind E. Krauss. Com és la feina de l’escultor? Introducció a conceptes de l’art contemporani actual, perquè es familiaritzin i entenguin el taller que realitzaran.
Passo unes imatges per introduir-los sobre el treball d’un artista visual, un escultor i un performer.
– El blog d’escultura pública Plàstic fantàstic:
http://esterfabregat.blogspot.com.es
– La web ESGAT.com amb els treballs de galeria: petit format, performances, pròtesis i instal·lacions:
http://www.esgat.com
https://www.facebook.com/esgat
– Imatges de la tasca pedagògica a través de tallers ESGAT:
https://www.facebook.com/tallersesgat
– Imatges del desenvolupament del treball propi a través del taller ESGAT laboratori escultòric i imatges de les diferents performances:
https://vimeo.com/search?q=esgat
https://www.youtube.com/user/esgatesgat
Intercalades amb les imatges, reparteixo unes escultures perquè puguin anar tocant i observant durant l’explicació. Es tracta de Plastic Humanity, fetes sota el mateix principi amb què ells realitzaran el seu taller. El que tenen a les mans representa tot un procés. Parteix d’una idea concreta, es busca el prototip, es realitza la maqueta, s’observa si funciona o no funciona, es busca el material idoni, s’experimenten les tècniques a utilitzar. En definitiva, són dos mesos de feina per arribar al producte final. Una cosa és com jo arribo al primer prototip, i un cop arribat a aquest punt del treball, es passa a la producció de la sèrie d’escultures. El treball consta de tot el procés creatiu fins a la instal·lació final.
També mostro les maquetes realitzades a escala perquè observin el rigor amb el qual es preparen les exposicions. Sobre els plànols de les sales, es munten a escala les instal·lacions i les obres d’art, també a escala, per tal de preparar i organitzar l’espai.
S’utilitzen moltes eines del dibuix tècnic. En concret, es mostra el de les exposicions individuals dels espais expositius de:
– “Schimmer”, Galerie Wedding Kunst & Interkultur, Berlín, Alemanya, 2010.
– “En trànsit líquid”, Museu d’Art Modern de Tarragona, Espanya, 2012.
Els parlo de la polarització de l’ensenyament de l’art avui a les escoles d’art i a les universitats europees, dividit entre pràctic o teòric. I de la importància i necessitat de la combinació d’ambdós.
Com els plàstics formen part de la nostra vida diària. Què entenem per plàstics o polímers. Famílies de polímers, la matèria prima, com es processen industrialment. Com entren aquests materials dins del món de l’art. Com treballem els escultors, a partir d’un projecte, la recerca del material idoni, l’execució de l’obra manualment o industrialment, i el muntatge instal·lació final en l’espai expositiu. Fitxes pràctiques de polímers aplicats a l’escultura. Procediments escultòrics, com es fa un motlle. Els artistes pioners amb l’ús dels plàstics dels anys setanta, i la lectura avui en dia de la seva obra artística de l’humanisme tecnològic. El plàstic, un mitjà o un fi. Què ens permet el plàstic? Pluridisciplines tridimensionals relacionades amb l’escultura: inflables, arquitectura, tèxtils, tèxtils tecnològics amb il·luminació. Taxidèrmia aplicada a l’escultura. Restauració i els cadàvers al fons d’art contemporani. Pros i contres del material: precaucions en la manipulació, durabilitat del material determinada, com es tracta el seu reciclatge. Contaminació global. Responsabilitat civil. I la gran opció que ells posaran en pràctica: reutilitzar i reciclar amb l’art.
A partir d’aquí els invito a participar activament en una proposta artística. Uns mesos abans de fer el taller amb L’Artista Va a l’Escola, els vam encarregar de guardar bosses de plàstic del mercat. Ara hauran d’aplicar el que han vist durant la xerrada. Amb coneixements de papiroflèxia començaran a fer una maqueta amb paper retallat, no és necessari el dibuix introductori. Poden passar a fer directament les maquetes. Comencen a fer formes tridimensionals. No fan una cosa plana, ha de tenir volum i ha d’estar buit per dins. Treballarem amb l’aire. La propera sessió portaré un Air Swimmer i veuran com passa de pla a volum, s’infla com un sobre. Cadascú explorarà una forma, però entre tots n’escollirem una, perquè tindrà un volum considerable i l’haurem de construir entre tots, la que els faci més il·lusió, la que els agradi més. La construirem i després sortirem a fora per fer una performance.
La instal·lació inflable és com entrar dins d’un conte tridimensional on poder tenir experiències sensorials, associades a les seves coses, amb el que han viscut a les vostres vides. Poden treballar a través d’una maqueta, tant els escultors com els arquitectes ens estem barrejant molt. Avui en dia tenim molts punts en comú i col·laborem molt. Els treballs, si són col·lectius, són més potents i tenen més força. La força d’un és bona, però amb la força de tots encara ports arribar més lluny. Es tracta de crear sinergies per al treball cooperatiu i col·lectiu.
Segona sessió:
Faig una introducció sobre la performance, el land art. Com a formes d’escultura en el camp expandit. Visionem un recull de vídeos sobre aquests temes.
–Christo and Jeanne-Claude’s Running Fence Comenten el debat social que es genera davant d’obres artístiques diferents. Com ho rep la població. Contextos socials i històrics dels pioners. Com entrar a dins del procés creatiu, observar el treball rigorós que implica.
– Ríos y Mareas Andy Goldsworthy y la obra del Tiempo Com instal·la les seves obres dins l’entorn natural. L’espai de l’entorn passa a formar part de l’obra, i l’obra passa a formar part de la natura.
– Ulay & Abramović “AAA AAA” [1978] La performance. El cos com a material per al nostre treball artístic. Entre el teatre i la dansa, però sense ser ni una cosa ni l’altra. No és una acció feta de memòria o seguint un guió de teatre, tampoc és només una dansa, poden ser accions del quotidià. El cos és la matèria i el suport, com la tela o el paper. Es treballa amb sentiments, sensacions, emocions, política, poètica. Són accions amb el cos, i com en un quadre expliques quelcom.
– Ausstellungsfilm “Erwin Wurm: One Minute Sculptures”
– Red Hot Chili Peppers – Can’t Stop (Offical Music Video). Escultures d’acció d’un minut, amb objectes del quotidià, fruites, plantes, roba. Combinació d’escultura, instal·lació, performance i temporalitat.
Els mostro el capítol sobre els Inflables de la tesi doctoral, en una pàgina que apareix l’obra Air Swimmers – Escultura i plàstic. El Plàstic: concepte i eina per a l’escultor. Tesi doctoral d’Ester Fabregat, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona. Director Jordi Dalmau Sivila. Programa de doctorat Estudis Avançats en Produccions Artístiques. L’art en l’era digital. 2015.
Els passo una capsa de cartó, la sospesen, per comprovar-ne el pes. L’obrim. Allà a dins hi ha les 7 escultures d’Air Swimmers, plegades, cadascuna fa 7 metres i està elaborada a partir del reciclatge de bosses de plàstic. Observen la lleugeresa i economia d’espai en l’emmagatzematge. Són avantatges de la utilització dels polímers aplicats a l’escultura.
Procedim a desplegar-ne un. Amb l’ajuda d’un ventilador passarà del pla al volum. Els alumnes experimenten i observen tot aquest procés.
També els explico el significat de l’obra, i la performance ritual. És un treball artístic homenatge-memorial per un company mort ofegat al mar. Ells es sensibilitzen amb tot el procés creatiu i estan preparats per començar a generar el seu propi discurs artístic.
Els plantejo el tema a tractar: el nostre consum a partir de la sostenibilitat, la preservació del medi ambient i la importància de l’ecologia pel nostre futur. Ens agrupem tots en una taula rodona per tal de realitzar una pluja d’idees per trobar i acotar el tema argumental de la nova proposta. Cadascú cerca un tema. El posem en comú, el discutim i parlem dels pros i dels contres. Després han de buscar una metàfora tridimensional per a cada idea.
Tercera sessió:
El tema triat és l’aigua, per la importància que té en el funcionament de tot el planeta. La maqueta triada és una bola feta amb tires de paper. Ho han treballat amb la seva professora, l’Eva Cortès. Han observat la problemàtica que té el propi paper. Estan inquiets per veure com ho traspassem al material de les bosses de plàstic, i com unirem les diferents parts per crear el volum esfèric.
Comencem a retallar les bosses que han aconseguit reciclar (traient les anses i els baixos). Sense llençar cap part del material. Es tracta de reutilitzar-ho tot.
Un cop tenim una bona quantitat retallada comencem a fer els teixits amb l’amplitud i longitud de les taules de l’aula alineades. Exactament fem uns llençols a partir de bosses plàstiques de 4,84 cm x 1,20 cm.
És un treball cooperatiu col·lectiu. Comencen a desenvolupar sinergies, uns lideren parts del procés. Específicament es reparteixen la feina i s’organitzen. La majoria es motiva molt. Una minoria vol resultats immediats i s’adona que per realitzar l’objectiu es necessita temps i treball col·lectiu. Res és automàtic i immediat. Requereix un procés.
Mentre desenvolupen aquest procés s’adonen del consum desmesurat de bosses de plàstic, l’economia barata del material que el fa possible, les possibilitats creatives amb el repensar i el reutilitzar, i la importància del treball en equip, la perseverança i la constància del treball necessari per assolir els objectius.
Quarta sessió:
Darrera sessió. Els alumnes, amb la professora Eva Cortès, han anat construint un total d’onze teixits a partir de bosses plàstiques. Tots ells de 4,84 cm x 1,20 cm.
Parlem de com acoblar les parts per construir l’esfera amb aquest material treballat. Fem un plànol de la maqueta volumètrica, per veure com podem unir les peces per aconseguir l’esfera amb el màxim de la superfície possible. Decidim entre tots seccionar el material amb angles per tal d’unir, cosir, les seccions de l’esfera.
Procedim a tallar les 11 teles. I després les enganxem amb la cinta adhesiva, fent com una costura de patronatge.
Un cop tenim unides les 11 parts, tanquem els pols de l’esfera. Un d’ells el preparem per allotjar la boca d’alimentació d’aire, a on col·locarem el ventilador.
Realitzem a l’aula una primera prova d’inflatge que funciona. L’esfera s’infla i el frec a frec del material plàstic ens recorda la remor de l’aigua. Em aconseguit el nostre objectiu inicial. Ens disposem a fer la performance a baix al pati per compartir l’experiència artística amb tot l’institut.
Abans de baixar, recordo als alumnes que estan a punt de realitzar una performance artística. La seva acció forma part del treball artístic. Com un ritual, transportaran l’esfera plegada en un trajecte que els conduirà de l’aula al pati, on són conscients del missatge, de l’objectiu i del ritual.
Al pati procedim a l’inflat de la Gota d’aigua a partir de material reciclat.
Els altres companys els fan preguntes i comparteixen, així, l’experiència d’aquest treball artístic col·lectiu.
VALORACIÓ DE L’ALUMNAT DE 3R ESO IMPLICAT EN EL PROJECTE:
Maria Jesús: “La idea de fer amb els companys una gota gegant amb bosses de plàstic em va semblar una activitat entretinguda i divertida. Fèiem una escultura gran que, tot i que podia haver quedat malament perquè fins a l’últim moment no podíem omplir-la d’aire, amb molt d’interès va quedar força bé.”
Raúl: “Va resultar molt divertit, vam treballar molt i en equip. Vam tenir un gran resultat.”
David: “Em va semblar interessant i molt divertit. Vam haver de treballar en equip. I en algun moment se’m va fer una mica pesat i llarg, perquè tenia moltes ganes d’acabar-lo, però el final em va agradar. Considero que hem après molt.”
Giorgiana: “A mi em va semblar interessant; mai m’havia imaginat fent un projecte com aquest i, menys, dirigit per una artista famosa! Va ser divertit recollir tantes bosses i reutilitzar-les d’una altra manera per fer una escultura. Va estar molt bé mostrar el nostre treball al pati de l’Institut amb la resta de companys.”
Rosaura: “El taller em va semblar molt interessant i molt educatiu, ens va fer recapacitar sobre el medi ambient. També em va agradar el treball en equip, la planificació del projecte i, sobretot, la presentació i exhibició de l’escultura, que va ser molt emocionant.”
VALORACIÓ DE LA PROFESSORA, Eva Cortès :
Considero que aquest projecte s’ha de definir com una vivència molt positiva. M’ha sorprès la intensa interacció dels alumnes; en cada sessió creixia i es refermava. La informació que anaven rebent per part de l’Ester Fabregat es convertia en tema important del repertori personal de converses repetides i compartides, que, de bon tros, els ha ajudat a consolidar les reflexions de cada sessió.
La intervenció de l’escultora Ester Fabregat ha estat brillant; amb una gran naturalitat, paciència i saviesa, es va guanyar els alumnes des del primer moment. Tot, absolutament tot el que deia era informació tan nova per a elles i ells que omplia les seves expectatives de ple. Les explicacions i pautes d’actuació de l’Ester han sigut necessàries i claus per acceptar el concepte bàsic de treballar en equip i respectar el ritme de tothom.
El grup s’ha adonat que el món de l’escultura els ofereix unes possibilitats creatives sorprenents, que no són tan llunyanes com aparentment semblen ser. S’han quedat sorpresos en comprovar que uns elements tan senzills i propers com els plàstics poden tenir una altra funció que la de contenir objectes sòlids o, fins i tot, líquids. Que les bosses de plàstic poden recuperar la seva forma inicial després de patir les fortes apretades de mans i ser guardades o amagades en qualsevol racó de casa i, tal i com ha passat en aquest projecte, han sigut la raó d’una escultura que ompli tota la nostra atenció. Moltes gràcies Ester, per tot.
Eva Cortès i Giner, Professora d’Educació Visual i Plàstica. Artista plàstica (Eva Trònia)
VALORACIÓ DE L’ARTISTA CONVIDADA, Ester Fabregat :
En una era digital, on els alumnes viuen enganxats i addictes als mòbils i a les xarxes socials, és molt important presentar-los el món de l’art i de l’escultura perquè puguin experimentar sensorialment el volum, l’espai, el so, les emocions produïdes des del real, el tangible, l’olfactiu, sonor i visual. Que tot el seu cos s’empapi de l’experiència artística, per transformar-se després en pòsit d’idees, solera mental, per ajudar-los a prendre part, amb criteri propi, en el món actual, connectats amb l’experiència del real, i sensibilitzats amb la preservació del nostre medi ambient, natura, ecosistema.
Impacte del projecte a través del temps:
El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola” (9/2/2016) a l’Espai Jove Kesse, l’estructura inflable en forma de gota d’aigua gegantina torna a cobrar vida davant dels assistents.
L'Artista va a l'escola 