Arxius mensuals: Juny de 2017

“Fem volar cadires”, Manel Margalef a l’Escola Pax

La cultura d’allò quotidià ocupa un lloc central en la conformació del marc físic de l’home. El territori íntim i privat s’acull als aspectes més integradors del col·lectiu humà. (…) La casa es converteix en la metàfora del nostre particular univers, com diria Bachelard. Un microcosmos dins del gran macrocosmos urbà, d’aquest extens i dinàmic espai públic occidental. Manel Margalef

Objectius:

  • Conèixer l’artista ampostí Manel Margalef i la seva obra.
  • Saber de què parlem quan parlem d’art contemporani. Saber que és una instal·lació i quina relació estableix amb el públic.
  • Aprendre a desenvolupar una mirada crítica vers l’entorn més immediat.
  • Elaborar un treball visual mitjançant el dibuix, la pintura, el fotomuntatge o el collage a nivell individual, i també una instal·lació o intervenció escultòrica a l’espai de l’escola en grup.
  • Explicar verbalment mitjançant un títol i una petita reflexió la intenció de l’obra feta.

L’acció didàctica que us presentem s’ha dut a terme gràcies a l’Ajut Pont de la URV (2016)

En el moment que l’artista Manel Margalef va entrar a l’aula, els infants ja portaven unes sessions on la cadira havia estat objecte d’estudi i anàlisi. Començaven a ser conscients que, aquest objecte tan quotidià, podia convertir-se en quelcom extraordinari. Però, per ser sincers, els mancava seguretat, necessitaven algú que vingués a trencar els seus esquemes i que els provoqués.

1a Sessió (6èA + 6èB)

  • Reflexió a l’entorn de la cadira com a objecte. Usos i funció.
  • Anàlisi històric dels diferents plantejaments artístics i arquitectònics.
  • Reflexió sobre el treball de manel Margalef “Arquitectures domèstiques”.

En aquesta primera sessió, en Manel va despertar, mitjanant imatges, idees que els alumes havien començat a albirar. Va presentar una gran varietat de referents artístics procedents del disseny, l’arquitectura i les arts plàstiques en general que feien servir la cadira com a instrument d’expressió. També va mostrar obres pròpies a l’entorn del mobiliari domèstic, com l’obra “Vis a vis” ja coneguda pels nens i nenes.  Les reaccions dels alumnes en contemplar els diferents artistes i les seves obres van ser diverses: sorpresa, admiració, inquietud.

2a Sessió

  • Concepte d’identitat. La cadira com a estructura o fonament dels valors simbòlics a l’entorn de la pròpia experiència personal.
  • Treball sobre un referent personal sobre el que poder plantejar un valor simbòlic a l’entorn de la cadira.
  • Sessió de dibuix i altres tècniques per fonamentar les idees.

A cada alumne se’ls va entregar una cartolina de 50 x 70 cm. De manera individual, havien de reflexionar sobre les idees. L’artista volia treballar des de l’esbós fins el projecte definitiu.

Primer amb llapis i després amb pintura, cada alumne anava expressant la seva idea inicial. A mida que l’artista anava parlant amb ells, es podia observar com aquella idea anava evolucionat  i canviant, s’anava transformant vers el missatge que cada alumne volia transmetre.

No vam tenir prou amb una hora i mitja, vam necessitar una altra sessió (sense l’artista) per tal que cada alumne pogués donar forma a tot el que li anava sortint de dins.

No importava si hi havia alguna equivocació, en Manel ens va ensenyar a aprofitar una taca, una ratlla equivocada per fer un gir a l’obra, per donar-li un altre aire i fins i tot per canviar d’idea, perquè el mateix dibuix et provocava per pensar en una altra cosa. L’obra no tenia per què acabar-se mai.

L’Alex havia pensat portar un filferro que tenia per casa i que li donaria un aire diferent a la seva cadira per tal de relacionar-la amb el reciclatge. En Gerard anava boig intentant fer nusos de diferents maneres, per a ell els nusos poden atrapar sentiments. Van sortir temes a tractar tan individuals com col·lectius.

3a Sessió (6èA+6èB)

  • Posada en comú i debat, per cercar els objectius i l’autoria del treball escultòric final.
  • Plantejament, a partir dels referents del món de l’art, de possibles mecanismes que ens ajudin a sumar esforços i entendre molt millor el fet escultòric.
  • Recerca de cadira i materials per part de cada grup.

En aquesta sessió es tornava a reflexionar a partir d’imatges. Es pretenia ensenyar com molts artistes han treballat amb cadires. Com del dibuix han estat capaços de passar als objectes.

Amb les explicacions  del Manel i  posterior debat amb els alumnes se’ls pretenia preparar per tal que poguessin intervindre i actuar escultòricament sobre la cadira.

A partir d’aquesta sessió, els alumnes disposarien d’una sessió -abans que tornés en Manel- per tal de formar un grup, trobar una cadira i pensar que és el que voldrien fer amb ella. Haurien d’enganxar, lligar, pegar, pintar… Haurien de pensar en materials que formen part del nostre imaginari per poder usar-los.

Un dels exercicis proposats, sense la presència de l’artista, va ser l’entrevista en anglès a la cadira. Amb aquest exercici es pretenia fer entendre als infants que podien personalitzar la cadira.

4a Sessió

  • Anàlisi del plantejament escultòric, emplaçament i disseny de la escultura/estructura.
  • Cerca de referents per plantejar un objectiu comú respecte a l’esforç final.

Els alumnes ja tenien la cadira i havien de començar a treballar amb ella. En Manel els va fer de guia, també els va provocar i els va fer plantejaments  diferents als que els alumnes havien pensat. Van necessitar un espai de tres sessions de treball per tal de poder elaborar la seva cadira.

5a Sessió (6èA+6èB)

  • Instal·lació exposició de les cadires.

A l’escola hi ha un garrofer gegant a l’entrada de l’escola. En Manel, juntament amb els alumnes, van decidir que seria el lloc idoni per instal·lar les cadires.

Cada grup va col·locar les cadires al voltant de l’arbre de la manera que més els va agradar.

Valoració de les mestres, Patricia Rodríguez i Jacqueline Pedescoll:

“En aquest projecte hem vist com els alumnes s’han entregat i deixat portar per la seva creativitat amb entusiasme. Ha estat inevitable que nosaltres , com a docents, hàgim gaudit amb ells.

Ens hem  vist explorant possibilitats que a l’inici del projecte ni tan sols ens plantejàvem. Hem quedat sorpreses per com el Manel ens ha conduït a tots, alumnes i mestres a experimentar l’art a diferents nivells”.

Jacqueline: “Important ressaltar  el treball fet per la Patricia Rodríguez que va saber prendre el rol de l’artista i va liderar el projecte a la seva aula. D’aquesta manera vam poder aconseguir que els dos cursos de 6è gaudissin d’aquest projecte”.

Valoracions de l’alumnat de 6è de primària:

En finalitzar l’activitat, als infants se’ls hi va passar una enquesta amb les següents preguntes. Aquí teniu una mostra de les respostes:

 1- Què és per a tu una cadira?

Una cadira és un objecte que no només serveix per asseure’s, sinó que també pot transmetre molts sentiments o coses diferents segons el que representi. Marc Belmonte

Amb una cadira pots pensar, crear, imaginar… Itzel Rubio

Pot representar por, alegria, guerra, tristesa, tipus de persones… Carla Sentis

Quan em sento en una cadira, penso. Bet Soberà

És un moble on la creativitat i imaginació va més enllà d’uns trossos aferrats al ferro. Arlet Vigili

Per mi, és un objecte que està en cases, escoles, hospitals i on pots asseure’t. Això és el que pensava abans de fer aquest projecte amb el cole. Ara penso que una cadira és un lloc on, a part de poder asseure’t, pots imaginar i es pot convertir en el que tu vulguis. Caterina González.

 2- Què és el que més t’ha agradat del procés de creació d’una cadira?

 El que més m’ha agradat és com anàvem desenvolupant o modificant les cadires. Des d’aquell moment vaig veure que la cadira era una altra cosa. Alex Sánchez

El que més m’ha agradat ha estat quan vam fer els grups per treballar en equip i vam haver de triar una cadira. També quan les vam exposar i els pares les van poder veure. Gerard Álvarez

M’ha agradat poder imaginar-la com volguéssim. Marina Arilla

Que he treballat amb gent amb qui encara no havia treballat i que he aprés molt. Naïm Lutfi

3- Què t’ha aportat el fet de conèixer el Manel Margalef?

 Aprendre a treballar amb escultures. Adrià Hesse

El fet de conèixer un artista i veure’l compensa. Marc Belmonte

A valorar més els objectes que ens envolten. A obrir la meva ment a la imaginació. Arlet Virgili

Gracies a ell ara sé apreciar qualsevol objecte. Amb el que tu vulguis pots fer ART. Caterina G.

He conegut un artista molt bo i m’ha ajudat a no tenir “por” si ho faig malament. Andrés Rodríguez

4- Quins valors creus que han entrat a formar part durant aquest procés de creació i reflexió?

 Han entrat molts valors i m’han canviat la forma de crear i d’imaginar. Judit García

Ara, quan tinc roba a la meva habitació i la meva mare diu que la reculli, jo li dic que no, que la roba pot ser una obra d’art. Nora Allué

He pensat coses que mai hauria cregut que podes pensar i imaginar. Irina Madariaga.

La companyonia. Naïm Lutfi.

Poder mirar amb més profunditat les cadires. Marina Arilla

El valor de participar en un grup i reflexionar. Paula Giral

He aprés a respectar i sentir el fet de la cadira. Cadira=Persona. Sofia Bronchales

Saber dir i escoltar. Adrià Hesse

5- Si et ve de gust, pots deixar en quest apartat un comentari lliure.

M’ha agradat i espero fer-ne més així. Itzel Rubio

Formar part d’aquest projecte ha estat meravellós i em sento afortunada. Arlet Virgili

M’ha agradat la sensació d’estar amb el Manel. Andrés Rodríguez

Les cadires m’han canviat la vida. Alex Sánchez

Gràcies, Manel, per ensenyar-nos molt. Arnau Cerrada

M’hauria agradat estar més temps amb aquest projecte. Naïm Lutfi

El meu comentari no és una frase, sinó una paraula: LLIBERTAT. Sofia Bronchales

Vídeo final, creat per les mestres Patrícia Rodríguez i Jacqueline Pedescoll, resum de les activitats portades a terme:

Valoració de l’artista convidat, Manel Margalef:

“En el transcurs de les cinc sessions dutes a terme entre els mesos de febrer-juny, el nostre objectiu era apropar l’experiència artística contemporània a l’escola. Per dur-ho a terme, vam implementar diferents propostes artístiques al voltant d’un objecte com a centre del projecte: la cadira.

De cadascuna de les sessions podem extreure un seguit de reflexions i valoracions, totes al voltant de les sorprenents i espontànies interaccions amb l’alumnat, que ha estat el verdader artífex d’aquesta experiència i el que més m’han aportat en l’àmbit personal. Ha estat un feedback d’aprenentatges amb un caire lúdic que ha tingut com a resultat uns treballs força interessants.

Vam partir de l’expectació per anar observant el creixent interès de l’alumnat pel projecte.

Què hem experimentat?

  • Les obres d’artistes que, des de diferents disciplines i diversitat de gèneres, ens han permès dimensionar i engrandir el tema de treball principal. L’abordatge d’una metodologia basada en el fet de vivenciar d’una forma lúdica cada sessió, ens ha permès veure i viure el gaudi dels infants en cadascuna de les execucions que realitzaven.
  • Les bones sinergies de treball que hem desenvolupat els ha permés expressar oralment allò que vivenciaven. Hem fomentat el diàleg i la diversitat d’opinions.
  • La cadira ha estat el motor emergent de totes aquelles inquietuds socials, ecològiques, culturals, personals, intrapersonals que han sorgit durant les sessions i que han quedat reflectides en el treball final.
  • L’alumnat s’ha esforçat, ja que hem pogut experimentar la motivació, l’interès i les ganes de saber més, fet que els ha portat a fer recerques personals per poder participar activament en el projecte.
  • Hem observat com el fet de crear pot acabar motivant molt, encara que no sempre és senzill compensar això amb la part de recerca, planificació, argumentació, resultats, conclusions, etc, és a dir, amb aspectes no tant d’índole plàstic o de manipulació, que també formen part important del treball per projectes.

Què hem après?

Tot i que ha estat un treball amb uns bons resultats, si aquest projecte formés part d’un treball  curricular amb implicació de totes les assignatures, els resultats podrien ser encara més positius i motivadors. Aquesta metodologia incentiva la lliure descoberta de l’alumnat, ensenya a pensar, a treballar en equip, afavoreix la cohesió, l’esperit crític, la resolució de problemes i l’autonomia.

En resum, en tot aquest procés el que realment volem és que s’impliqui tot l’alumnat, els mestres i les mestres, i també les famílies per què pensem que hem d’afavorir el creixement personal de l’alumnat afavorint el treball experimentat, compartit, creat, i per tant viscut. Una de les maneres de fer-ho és compartint amb els altres i fomentant que “aprendre a treballar en grup se n’aprèn treballant-hi” i el foment de la creativitat s’estimula si es treballa sovint d’aquesta manera.

Agraïments: Al projecte “L’artista va a l’Escola”, a l’Eloïsa Valero, al Col·legi Pax i a l’equip de mestres de 6è de Primària, Jaqueline Pedescoll i Patrícia Rodríguez”.

Impacte del projecte a través del temps:

L’Aula d’Art de la URV exposa el resum de la seqüenciació i el resultat del projecte, juntament amb dues obres de l’artista Manel Margalef al vestíbul de la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV. Novembre-desembre 2017:

 

 

Finalment els cartells explicatius de l’exposició s’incorporen als passadissos de l’Escola Pax de forma indefinida, un cop acabada la mostra a la URV.

 

 

 

 

 

“Petites accions d’estima als arbres”. Sergi Quiñonero a l’Escola Cèsar August.

Objectius:

  • Despertar la sensibilitat per un dels éssers vius més importants del planeta Terra, el arbres, argumentant el per què d’aquesta importància.
  • Fer un apropament als arbres des de l’òptica artística, també des de l’amor. Millorar el coneixement de la natura desenvolupant una actitud de salvaguarda i protecció del patrimoni natural.
  • Conèixer manifestacions artístiques contemporànies com: la poesia experimental, la performance, el land art, la instal·lació, contribuint així al creixement de la creativitat i al desenvolupament del gust estètic.
  • Desenvolupar obres amb aquestes disciplines i/o gèneres, d’una forma lúdica i divertida.
  • Potenciar l’enriquiment del llenguatge i la millora de les habilitats lingüístiques.

Desenvolupament de les sessions:

Dia 29/3/2017:

“El abrazo de la raíz 

sostiene el árbol,

tanto como a la tierra”. Óscar Sotillos

Durant la primera sessió, l’artista Sergi Quiñonero presenta la seva trajectòria artística. Introdueix continguts com la poesia experimental, la instal·lació artística, la performance o el land-art, amb nombroses imatges d’exemple. Reflexiona amb els infants sobre la importància del paper dels arbres. Llegeix també textos sobre arbres i temàtica de natura en general.

Sergi: “La participació de les nenes i els nens ha estat bona, tot i que personalment vaig pecar en la durada de l’activitat, sent massa llarga (1 h. 20 minuts), cosa que va provocar una mica de dispersió, de parlaments, de despistar-se, etc. També va influenciar el fet de tenir 75 alumnes, que no era el previst inicialment, situació que no facilitava la conducció del grup. Les properes sessions seran més curtes i procedimentals, així que crec que tindran una dinàmica molt diferent.

Tot i així, estic molt content de la rebuda, i de la capacitat d’interpretació i d’anàlisi de les obres per part dels/les alumnes. I de l’interès, les preguntes i la sorpresa generada. Fins i tot, m’han aplaudit cada cop que recitava un poema o quan presentava l’acció “Sempreviu / Coronació de la natura”. De fet, tota la part de performance és la que ha despertat més comentaris”.

Dia 19/4/2017:

“No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud

si les arrels asseques,

també t’agostes tu”. Salvador Espriu (fragment)

Després de l’experiència de la 1ª sessió, Sergi posa l’accent en la part més aplicada, d’execució plàstica, amb una breu introducció teòrica i un passi d’imatges d’obres de poesia-objecte i land art. La proposta consisteix en elaborar un projecte sobre paper d’una intervenció a un arbre, que seria executada a la darrera sessió, al mes de maig.

Sergi: “Valoro molt positivament la resposta i motivació generals, així com el gaudi que he observat de l’activitat; també els comentaris, les preguntes i els treballs portats a terme. Sobre aquest darrer punt, estic francament sorprès de la capacitat d’interpretació de les obres d’artistes mostrades, així com del nivell expressiu aconseguit, en alguns casos molt i molt destacable, no lluny en absolut de les propostes d’artistes professionals; fins i tot, un nen va proposar d’enterrar-se fins els turmells simulant ser un arbre (com l’obra de Fina Miralles als ’70).

He donat feina per a la propera sessió: abraçar-se a un arbre, tancar els ulls uns segons i apuntar en un paper la primera paraula que ens vingui a la ment. Aquesta paraula s’ha de portar a l’aula i serà impresa en un paper que servirà de material de treball el pròxim dia”.

Dia 8/5/2017:

“Tot el que fem al nostre entorn natural, ens ho fem a nosaltres mateixos com a espècie. El paisatge actua com un mirall del que nosaltres mateixos som”.

A la tercera sessió, es fa un repàs i comentari de les feines encarregades. També es comparteixen imatges d’obres d’artistes que fan servir lletres, paraules i textos enmig de la natura. Es treballen plàsticament les paraules d’estima als arbres portades pels infants. Per últim, s’organitzen les accions a la natura que es faran durant l’última sessió.

Sergi: “Veig que l’activitat es consolida i les nenes i nens la tenen integrada. En arribar, ja trobo preparades les feines encarregades: els projectes d’intervencions amb objectes als arbres del parc i les paraules recollides després d’haver abraçat els arbres. La participació dels alumnes i la col·laboració dels mestres està sent molt bona. Les propostes que estan sortint són molt interessants, riques i enginyoses, esperant a portar-les a terme a la darrera sessió, fent-les realitat al Parc del Francolí. Tan de bo, aquest projecte serveixi per despertar alguna nova inquietud, el plaer del gaudi en l’art contemporani i l’obertura cap a noves maneres d’entendre l’expressió plàstica.

Quin privilegi viure aquesta experiència al costat de totes aquestes persones! Rememoro l’etapa de la meva vida en la que la meva professió era l’educació social. Considero que un projecte com aquest és justament el que necessitem per a que l’art es faci un espai a les nostres vides, en la quotidianitat d’aquests joves, futurs adults”.

Dia 31/5/2017:

La darrera sessió es fa a l’aire lliure, concretament en el Parc del Riu Francolí. És la culminació de tots els exercics previs fets a l’aula i, enmig de la natura, és on prendran sentit.

Sergi: “Iniciem la jornada amb un homenatge a un gran pollancre situat al costat del riu Francolí, en un petit reducte de natura del Parc Fluvial, al costat de la ciutat de Tarragona. L’activitat s’ha iniciat amb una curta excursió d’allò més agradable. Fem servir la proclama del programa de Radio 3 “Els Bosque habitado”: “Arriba las ramas”, just la mateixa setmana en que la seva directora, Mª José Parejo, rep al Teatre Metropol el Premi Ones de Comunicació. Aquest crit, i la pròpia acció, generen una energia molt positiva al voltant de l’arbre. La resposta ha estat molt més que bona.

Havent tornat al parc, desenvolupem l’acció d’estirar-se al peu d’un pi. En aquest cas, se’m fa difícil manegar les dinàmiques generades dins del grup, ja sigui per les dificultats pròpies de l’acció, o els inconvenients que els propis alumnes posen durant l’execució (terra mullat, insectes, incòmoditat, etc.). Cal tenir en compte, a més, el fet que som 75 persones. Però finalment, i amb ajuda dels mestres, es pot resoldre amb èxit.

L’acció d’abraçar els arbres segueix un patró molt similar a l’anterior, però amb l’afegit que la fa més atractiva als infants, l’emotivitat expressada amb l’abraçada constata una acció més vivencial. Les fotografies mostren molts somriures, fet que ho reafirma.

A continuació es porten a terme les intervencions plàstiques i/o instal·lacions als arbres. Crec que aquí és on brilla més el treball de l’alumnat, on es veu més com han anat incorporant els continguts tractats a l’aula. S’ha desenvolupat peces realment impactants, de molta qualitat conceptual i alguna d’elles amb una execució tècnica increïble. També tinc la impressió que en aquesta part és on ha hagut un gaudi més intens.

La peça de situar les paraules d’amor, escrites després de les abraçades als arbres, es desenvolupa amb molta motivació i elevada participació. En un moment queda enllestida, amb un resultat molt satisfactori.

I, per acabar, la part més personal, amb la intenció que cada alumne tingui un record molt especial de la jornada i de l’activitat en general: fem el retrat individualitzat, entre molt comentaris, sorpreses i riures. Ha estat un moment molt entranyable, mentre Nani Blasco prenia les imatges i jo organitzava els alumnes en una cua, aprofitant per comentar detalls dels moments viscuts. Ha estat una extraordinària manera d’acabar”.

 

Valoració final de l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Cèsar August:

“Petites accions d’estima als arbres” de Sergi Quiñonero (l’artista va a l’escola) from L’artista va a l’escola on Vimeo.

Valoració de l’artista convidat, Sergi Quiñonero:

“Al llarg de les 4 sessions desenvolupades entre març, abril i maig, he observat la resposta dels infants als continguts mostrats i el seu interès creixent. En molts moments del procés de treball m’he qüestionat fins a quin punt jo havia ajustat prou els continguts a l’edat d’aquestes noies/s, si eren capaços d’integrar les meves propostes, si no era un projecte més propi d’edats més avançades. Però també penso que l’experiència ja ha estat viscuda i que cadascú s’emportarà d’ella la seva pròpia visió, que segur alguna empremta quedarà. Si he aconseguit despertar una certa inquietud cap a aquestes manifestacions artístiques i cap a la natura, encara que només sigui en una part d’aquests alumnes, ja em podré donar per satisfet.

Hi ha un aspecte sobre el que sí faré autocrítica i és que m’he excedit en la durada i en el nombre d’accions a desenvolupar en la darrera sessió. De la mateixa manera que en la primera vaig allargar massa el temps i les explicacions. És molt difícil d’ajustar, especialment treballant amb 3 grups classe, o quan es tracta d’una activitat que es porta a terme d’un sol cop i no es repeteix en el temps, sense marge de maniobra que permeti anar ajustant.

  • Hem fet una introducció de manifestacions artístiques desconegudes o amb les que havien tingut poc contacte: land art, performance i poesia experimental. Hem ampliat així els seus horitzons artístics i el seu gust estètic.
  • Hem treballat en obres sota aquestes disciplines i/o gèneres, aconseguint el gaudi en les seves execucions. Totes les sessions ha estat abordades de forma lúdica.
  • Hem potenciat el llenguatge oral (comentant, raonant) en relació a les activitats desenvolupades a l’aula i les manifestacions artístiques treballades.
  • Hem valorat la importància de salvaguardar la natura i, particularment, els arbres.
  • Hem treballat la sensibilització cap a aquest darrer aspecte, mostrant l’emotivitat i amor que podem sentir cap a aquests éssers vius.

Agraïments: Al projecte “L’artista va a l’Escola”, al Col·legi Cèsar August i l’equip de mestres del cicle de 6è de Primària (Carme de Gea, Eila Fernández i Xavier Cucarella), i al nostre documentalista, Nani Blasco.

NOTA: Aquest projecte ha comptat amb les imatges, obres, poemes i textos de: Carlos de Gredos, Joana Raspall, Felipe Boso, Antonio Gómez, Javier Martín Alonso, Óscar Sotillos, Salvador Espriu, Guillem Viladot, Àngels J. Sagués, Andy Goldsworthy, Myoung Ho Lee, Daniel Vanderbilt, Rafel Contreras, César Reglero, Xavier Sis, Cornelia Konrad, Spencer-Byles, Lee Jae-Hyo, Nils-Udo, Giuseppe Penone, Marta Pruna, Joan Brossa, Chiara Sgaramella, Rosa Amorós, Fina Miralles, Spencer Tunick, Joan Jonas i Perejaume. Gràcies per la seva inspiració”.

Vídeo de l’acció col·lectiva: “Arriba las ramas”

“Arriba las ramas”. Tarragona, 31-5-2017 from Sergi Quiñonero on Vimeo.

Impacte del projecte a través del temps:

Al febrer de 2018 s’exposa un resum de les accions educatives desenvolupades durant l’any 2017. Durant l’acte d’inauguració de l’exposició a l’Espai Jove Kesse de Tarragona, l’artista Sergi Quiñonero fa una acció participativa amb la qual recorda als assistents que som natura.

Textos llegits durant l’acció PARE ARBRE (8-2-2018):

 INTRODUCCIÓ

El divorci entre l’ésser humà i la natura porta a una pèrdua de contacte de la persona amb la seva pròpia naturalesa.

PAUSA

Comprendre el significat de la natura requereix mirar a les arrels mateixes del misteri de l’existència. El primer que sentim és interès i atracció. L’atracció porta a l’admiració i aquesta al respecte. Amb admiració, l’atractiu es transforma en amor.

FINAL

“Què fóra de la vida humana sense boscos, sense aquestes ciutats naturals? Jo vaig anar als boscos perquè desitjava viure de manera lliure, a fi de fer front als fets essencials de la vida, i veure si no podia aprendre el que m’havien d’ensenyar, i haver de descobrir al moment de morir que no havia viscut”.

PARAULES DE: Carmen Alcalde, Henry David Thoreau, LandsArts