A l’alçada dels teus ulls / A l’alçada dels teus peus. Aureli Ruiz a l’Institut Campclar

A l’Institut Campclar i en el marc del projecte L’Artista va a l’Escola l’artista Aureli Ruiz , ha iniciat unes sessions de treball amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO. Ell mateix ens narra l’experiència.

A L’ALÇADA DELS TEUS ULLS / A L’ALÇADA DELS TEUS PEUS. PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES PER A SITUACIONS DE CONFLICTE

Partint de la meva darrere instal·lació “PERFORMANCE (A l’alçada dels teus ulls / A l’alçada dels teus peus) FILM”, realitzada a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus el 2018, vam centrar el taller amb una de les temàtiques principals proposades: la realitat geopolítica de la mediterrània, com a territori cultural comú, entre civilitzacions properes i veïnes, que han conformat socialment els pobles del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, el que d’una manera constitueix una comunitat, que a hores d’ara resta en conflicte permanent.

Objectius didàctics de la proposta:

– Problematitzar l’estat actual dels esdeveniments últims ocorreguts a la mediterrània, a través bàsicament de tres dispositius/obra interrelacionats tots ells i, com aquestes obres configuren poèticament un paisatge/passatge, a través de materials pobres, globals i d’ús quotidià.

– Tractar plàsticament cadascun dels materials que l’artista ha emprat per configurar singularment la seva proposta artística.

– Estudiar i manipular aquests elements per crear crítica i reflexió al voltant de la problemàtica, sense deixar de banda l’aspecte manual i de producció per part dels alumnes.

1a sessió: 14 de gener 2020

Vaig projectar imatges de la instal·lació, a fi efecte de visibilitzar, discutir i reflexionar al voltant del concepte d’instal·lació i els dispositius/obra que la componen i, les disciplines (dibuix, objectes, escultura, text, música, vídeo…) utilitzades i, el perquè de la disposició d’aquestes, en forma de recorregut transitable. Com -la performativitat de- la instal·lació pot escenificar un conflicte polític i territorial.

Durant la projecció d’imatges de la instal·lació, els alumnes van estar molt atents. Vaig constatar que tenien poc coneixement del concepte d’instal·lació, per la qual cosa les preguntes i l’interès van anant succeint-se, fins a tal punt que es van obrir diferents debats al voltant del paper de l’art i aquesta interdisciplinarietat travessada per diferents tècniques artístiques. Discussions que també van suscitar els materials pobres i efímers emprats.

Vam complementar-ho amb la confecció per part de cadascun dels alumnes d’un llistat d’elements que més els cridés la curiositat, a fi efecte de parlar-ho a la segona part de la segona sessió.

2a sessió: 4 de febrer 2020

Primera part:
Vam parlar i veure imatges que ens arriben diàriament de l’opinió pública, sobretot i majoritàriament a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació digitals, i com l’artista les transforma amb dispositius de ressonància/obra.

1_Llindars
“Aazar està en un viaje còsmic cap al planeta Terra. A mesura que s’apropa al planeta blau, els obstacles que mai imaginà cambiaran el seu destí per a sempre.”:

“El Mediterrani: la frontera més perillosa, EL PERIÓDICO publica la llista completa dels 35.597 migrants i refugiats en la ruta del Mediterrani dels quals s’ha pogut documentar la mort.”:

“PÚBLICO: Nada que celebrar en el día del migrante: la vergüenza del mundo en otro año hostil para el que huye: La ONU calcula que hay 272 millones de personas migrantes en el mundo, un 80% más que hace 20 años, pero tan sólo representan el 3,5% de la población mundial. El derecho humano a migrar se choca de bruces con las políticas de control migratorio, que generan muerte y sufrimiento a millones de personas obligadas a huir de sus países.”

“El niño sirio muerto en la playa se llamaba Aylan Kurdi y tenía tres años”:

“Las manos de mis dos niños se escaparon de las mías”: https://elpais.com/internacional/2015/09/03/actualidad/1441232434_109669.html

2_ONG’S

Sea-watch.org :: CAROLA RACKETE:

Open arms.es :: ÒSCAR CAMPS
https://www.openarms.es/ca

El llamamiento de Óscar Camps, director del Open Arms: “La situación es crítica, hay niños expuestos a enfermedades e infecciones”

https://www.lasexta.com/embed/el-llamamiento-de-oscar-camps-director-del-open-arms-la-situacion-es-critica-hay-ninos-expuestos-a-enfermedades-e-infecciones-video/video/7/2019/05/07/5cd1ebce7ed1a8881dedef37https://www.lasexta.com/embed/el-llamamiento-de-oscar-camps-director-del-open-arms-la-situacion-es-critica-hay-ninos-expuestos-a-enfermedades-e-infecciones-video/video/7/2019/05/07/5cd1ebce7ed1a8881dedef37

Sea-eye.org :: (VAIXELL ALAN KURDI)

https://sea-eye.org/en/

Team humanity : SALAM ALDEEN

 Després de visionar alguns dels enllaços d’aquesta primera part de la segona sessió, va sortir per part d’una alumna el dubte i a la vegada afirmació, si el taller no estaria millor emmarcat “en classe de socials”, en tractar-se d’una problemàtica i temàtica social. Llavors vaig posar com a exemple, com l’art al llarg de la seva història havia tractat sempre el conflicte humà i, un exemple paradigmàtic era sobradament conegut i manifest: el Guernica de Picasso. La discussió estava servida doncs, era un dels reptes proposats: que reconsideressin l’actualització dels llenguatges artístics per proposar i escenificar, en el nostre cas, problemàtiques socials.
També van poder veure, com a exemple, l’obra del xinès Ai Wei Wei, que va treballar simultàniament amb la mateixa temàtica.

Segona part:
Vaig posar a l’abast, els materials (i parts de les obres) triats, per formar el corpus del projecte portat a terme amb un espai expositiu. Va ser una primera trobada amb la materialitat i posterior manipulació que vam introduir a la tercera sessió.

A causa del debat generat a la primera sessió i l’extensió d’alguns reportatges visionats dels enllaços prescrits, vam creure convenient posposar aquesta segona part, per a reconsiderar-la dins de la tercera sessió.

 

3a sessió: 11 de febrer 2020

Pensament visual
Sessió de dibuix a partir de l’obra i el relat de la mediterrània.

 A l’alçada dels teus ulls
Elaboració d’un antifaç/ulleres, apel·lant a no tancar els ulls davant de la situació política relatada. L’altre em pertoca.

 Performativitat
Sessió per configurar col·lectivament, a partir dels objectes de la instal·lació, noves propostes dels alumnes i seguiment de les propostes.


A l’alçada dels teus peus.
Elaboració de petjades (plantilla i aportació de sabates velles per part dels alumnes), apel·lant al territori/llindar davant de la situació política relatada. Introducció a conceptes com pas, passatge, travessia, ruta, trajecte, recorregut, itinerari, periple, singladura, pelegrinatge, peregrinació.

Amb la tercera sessió vam entrar de ple a la part més plàstica del taller, un cop assolida conceptualment la problemàtica política i social, a la vegada que disposàvem d’alguns dels materials i dispositius/obra que havia treballat per fer factible una pràctica artística contextualitzada en un àmbit territorial i relacional: la mediterrània.

Amb les pautes marcades, tothom es va implicar a elaborar la seva màscara i les seves petjades/plantilla. Com que el temps aquest cop, també se’ns va fer curt, vam arribar a l’acord amb les professores que els alumnes ho treballessin amb una sessió a banda, sense la presència de l’artista. Així tindríem material plàstic per a la intervenció a paret de la quarta sessió. I un encàrrec: que portessin sabates velles per a la propera sessió.

4a sessió: 18 de febrer 2020

Seqüenciació de l’obra a la paret i a terra.
Producció i col·laboració conjunta d’un mural amb les obres i materials fets pels alumnes.
Tancàvem la sessió amb la lletra i música d’Heroes (1977) de David Bowie (+ covers), peça musical que complementa un dels dispositius/obra[1].

[1] https://www.revistavanityfair.es/poder/articulos/david-bowie-heroes-historia-de-una-cancion-sobre-alcoholismo/23318

Vam començar el mural primer a classe. Amb el poc material generat pels alumnes vaig tornar a insistir amb la temàtica i problemàtica de la mediterrània i posant com a exemples els treballs d’alguns dels alumnes que sí van elaborar i manipular tant els antifaços com les petjades/plantilla. Seguidament es va alterar la seqüenciació de la sessió i vam escoltar els covers i la cançó original Heroes de David Bowie, recitant conjuntament la seva lletra, tant o més adient per la qual el músic va elaborar-la: els dies viscuts d’una parella d’enamorats sota el mur de Berlín; com aquest Heroes hi ha bescanviat de territori, de mur, altre mur.

Tot això amb la meva presentació i posada amb escena d’un dels barnussos elaborats amb manta tèrmica sota les directrius d’un “patró global”, un impermeable de plàstic de “tot a cent” que podem trobar a qualsevol lloc de la Terra.

Vam repartir unes quantes mantes tèrmiques per tal que poguessin copsar el material i confrontessin les imatges vistes als mitjans de comunicació i el material real. Els va xocar el material i la relativa demostració i distància entre documents visuals i realitat palpable. Es tractava de confrontar l’ús real del material i les imatges relatades dels enllaços de la segona sessió.

Ubicats tots al vestíbul, vam començar per elaborar una gran línia com a horitzó/llindar: A l’alçada dels ulls. Una cinta daurada elaborada amb manta tèrmica va dividir la paret en dues parts. Vam crear un paisatge/passatge imaginari, damunt del qual els alumnes van escriure dues frases trobades a l’atzar a la xarxa de FB aquell mateix matí, de l’escriptor egipci Naguib Mahfuz: “en el periple de la vida un sempre es queda on és més feliç”, i “la teva llar no és on vas néixer; la llar és on tots els teus intents d’escapar, cessen”. Conjuntament vam disposar els antifaços aleatòriament al voltant d’aquesta línia d’horitzó i afegint unes mantes tèrmiques desplegades al llarg d’aquesta.

Les lletres “SOS” van completar la intervenció de la paret. A terra vam disposar i elaborar un recorregut des de l’Aula de plàstica, fins al vestíbul amb les petjades/plantilles, damunt de les quals, en algunes vam col·locar les sabates velles que haviem encarregat que portessin els alumnes. Completàvem així el concepte de muntatge/instal·lació com a activitat performativa i expositiva dins de l’art contemporani.

Valoració dels alumes de 4t ESO:

Judit Navarro: Lo que me ha gustado sobre el proyecto de Aureli sobre los refugiados fue aprender y conocer como estas persones autodenominadas artistas trabajan, desarrollan y crean sus proyectos. Aureli trabaja con materiales cotidianos y les da otro mensaje, forma de verlo y sentirlo.

(Sentido real  ————————————–sentido figurado)

ANTIFAZ para dormir ————————–Objeto que representa la invisibilización de los refugiados.

Se podría tratar otros temas, ejemplo: enfermedades mentales, ya que siempre estuvieron, están y estarán. Educar y elevar los derechos de los enfermos mentales, físicos, mujeres, hombres, animales, comunidades oprimidas sistemáticamente, etc.

Hay tiempo para hacer todas las performances que desees y realmente llegar a tiempo a las mentes: Y SERVIRÁ DE ALGO!!!! El arte es revolución, pasión, agresividad, delicadeza…

ESTOY A FAVOR DEL USO DEL ARTE COMO REIVINDICACIÓN, COMO ESTÉTICA, COMO FORMA DE EXPRESIÓN, PARA CUALQUIER USO LIBRE!!!!

Alex Armesto: La meva experiència ha sigut bastant interessant i la veritat és que no hi ha hagut res que no m’hagi agradat. M’ha resultat agradable el fet de treballar artísticament sobre aquest tema el qual s’ha de tractar. També m’ha resultat intrigant el fet que un artista visiti el nostre institut perquè, després de tot, l’Aureli és una persona normal, com cadascú. Jo crec que l’art és un mitjà perfecte de comunicació ja que la gent està més interessada en les imatges que en les lletres i com diu la dita: una imatge val més que mil paraules.
I per concloure, lo que més m’ha agradat és la idea de fer antifaços amb aquest tema.

Iluna Jiménez: El que m’ha agradat més va ser fer l’antifaç. El que menys el fet que parlàvem massa. Jo crec que l’art sí que és un mitjà d’expressar el que ens fa mal i no es veu a simple vista.

Anais Escamilla: El que més m’ha agradat va ser quan vam fer l’exposició a fora de l’aula, amb els antifaços, les petjades… El que no em va agradar van ser algunes explicacions que feia.
Per a mi, crec que l’art hauria de basar-se en això, en denunciar o criticar aquella cosa que no ens agrada, o no la veiem normal a la societat d’avui dia.
Perquè així conscienciem la gent del que passa a la realitat i ens podríem ajudar més entre nosaltres.
Proposaria  que es conegués aquesta obra d’art perquè a mi em va agradar. Sobretot, el motiu d’aquesta obra d’art.

Sara Mellado: Expressant així, crec que ets més conscient de les situacions. És una bona manera de donar opinió i fer que tots vegin aquesta situació.

VALORACIÓ DE LES PROFESSORES – Elena Cartaña i Gemma Serrat

 Ha estat una experiència molt interessant i positiva de cara als nostres alumnes.

D’una banda, el fet de treballar la instal·lació, els ha ajudat a ampliar la idea de l’art més enllà de la producció d’objectes i començar a plantejar-la com a mitjà d’expressió oberta a qualsevol mitjà que l’artista pugui plantejar. D’altra banda, han pogut experimentar que l’art va més enllà de la seva funció estètica. L’obra de l’Aureli és una obra amb un fort compromís social i la seva proposta responia a aquesta implicació.

A la primera sessió, després que l’Aureli mostrés la seva obra i  plantegés el tema del drama del Mediterrani i dels refugiats, els alumnes van debatre amb ell “l’artisticitat” d’aquest tipus d’obres i  la idea de l’art com a sacsejadora de consciències.

En les següents sessions vam començar ja a preparar la instal·lació que duríem a terme a l’Institut. Poc a poc l’artista va anar involucrant als alumnes que van començar a entendre la seva obra i la retòrica dels elements que la constitueixen. Va ser amb la creació dels antifaços quan van començar a fer seu aquest llenguatge que l’Aureli els proposava.

Finalment, amb el muntatge de la instal·lació al centre, els alumnes van estar molt motivats i involucrats, participant amb l’artista en donar un sentit a allò que estaven fent. Ha sigut emocionant veure el seu canvi d’actitud envers a aquest tipus d’expressió artística.

Moltes gràcies a “L’Artista va a l’Escola” per donar-nos aquesta oportunitat, que de ben segur ha resultat profitosa i que ens ha ajudat a fer més amplia la percepció dels nostres alumnes.

Valoració de l’artista Aureli Ruiz:

La valoració final, tractant-se d’un taller on els dos vessants del projecte/proposta era tot un assaig/experiència: un conflicte polític i social d’una banda i, l’altra una pràctica artística nova pels alumnes, crec que tant les professores com els alumnes van respondre afirmativament al repte.

Sense la sintonia i acurat rigor de les professores Elena i Gemma, sense la seva implicació, hauria sigut tot molt més difícil de transmetre.

Finalment, alguns dels alumnes van retenir i expressar -alguns més motivats que altres-, el conflicte regional. Uns perquè els tocava de ple, per ser vinguts precisament d’aquestes regions, altres més motivats socialment perquè indirectament ho viuen d’una manera normal i diària, en les seves relacions.

He d’insistir en l’entusiasme aportat per l’Elena i la Gemma i la seva fermesa, a l’hora dels dubtes i afirmacions espontànies dels alumnes. Els seus consells van ser imprescindibles a l’hora de reconduir les sessions i transformar-les vivencialment en abastables pels alumnes.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s