Els mapes ens orienten i identifiquen. Cristina Ferré a l’Escola Cèsar August.

Aquesta proposta l’hem treballat amb l’alumnat de 6è de primària. El primer objectiu era aproximar-nos a l’art contemporani per comprendre la multiplicitat de mitjans que pot utilitzar actualment l’artista a l’hora de realitzar una obra, així com la rellevància que té la forma de mostrar-la. Com a contingut de l’obra ens vam plantejar indagar sobre la pròpia identitat, la del grup-classe i la seva interrelació. Per assolir-ho ens vam proposar realitzar una experiència situacionista i recollir-la en una instal·lació final de tot un seguit de mapes fets per l’alumnat.

1a sessió, dia 7 de març de 2019 (els 3 grups junts)

Per situar l’alumnat se’ls mostra una sèrie d’instal·lacions d’artistes contemporanis com Antoni Miralda, Lídia Porcar, Yayoi Kusama i Félix González Torres, entre d’altres, i es comenta en grup el llenguatge que han utilitzat. Seguidament fem una comparació entre bodegons del Barroc i les instal·lacions que hem comentat per posar en evidència l’interès de l’artista contemporani en la interpretació d’allò que observa en detriment de la seva mera representació. Amb aquest diàleg establert entre infants i artista, mitjançant les imatges observades s’introdueixen conceptes nous com són la simbolització i la conceptualització.

Seguint amb la presentació, observem múltiples tipologies de mapes i en comentem els seus usos. També observem l’evolució produïda des dels primers mapes coneguts, trobats en excavacions arqueològiques, passant pels medievals, els mapes càntics dels aborígens australians, els barrocs i fins als nostres dies, i com tots ells no només mostren sinó que fan una interpretació del món conegut.

Finalment arribem als mapes situacionistes que ens serveixen per entendre el mapa com a experiència i a relacionar mapes i art.

2a sessió, dies 11,12 i14 de març de 2019 (els 3 grups per separat)

Vam iniciar aquesta sessió explicant amb detall com faríem el treball previ a l’obra a realitzar, és a dir, com podria ser l’experiència situacionista de l’alumnat i com s’havia de registrar. Hi va haver molts dubtes i dificultats que, amb la bona voluntat de tots i totes, es van anar resolent. La idea era que, durant una setmana, recollissin tots els recorreguts fets sobre un mapa de la ciutat que se’ls va proporcionar i alhora enregistressin experiències, observacions o detalls mitjançant fotografies, dibuixos o registres sonors.

Seguidament vam dedicar la resta de la sessió a experimentar, amb tot d’objectes personals i alhora comuns, la creació  d’instal·lacions efímeres. Aprofitàrem aquest treball per anar reflexionant sobre la identitat i aquesta en relació a la pertinença a un grup (aula, escola, grup d’amics…). Van sorgir gran quantitat de temes rellevants i profunds, com la igualtat i la diversitat, la companyonia, l’ecologisme, la devastació de les guerres; així com altres de més específics del seu moment vital com són l’estrès de l’estudiant, l’amistat, la confiança en l’entorn, el lleure compartit… d’altres instal·lacions només perseguien un impacte estètic, les quals van servir per comprendre millor la diferència entre instal·lar una escultura i fer una instal·lació.

Per acabar la sessió, vam recordar els deures per a la següent trobada, animant-los a tenir una actitud d’explorador, a tenir una mirada intrèpida i a descobrir els misteris de la seva quotidianitat.

3a sessió, dia 25 de març de 2019 (els 3 grups junts)

La darrera sessió la vam dedicar íntegrament a l’execució de l’obra, traslladant la informació recollida durant la setmana anterior al suport definitiu. Treballant en grups de cinc, cada alumne traçava el seu mapa de recorreguts sobre un acetat de gran format que compartien. Tenint un punt coincident tots ells, l’escola, de manera que en l’obra es fa palès un moment vital comú, unes rutines similars i unes relacions amb la ciutat compartides, així com diferents formes de viure-la.

Valoració de l’artista convidada, Cristina Ferré

En aquesta ocasió teníem una dificultat a superar, i és que l’activitat s’havia de realitzar amb l’alumnat de les tres línies de sisè. Per aquest motiu es van ampliar les sessions i vam passar de tres a cinc. D’aquesta manera, la primera sessió, que era en format conferència, la vam fer tots junts; la segona cada grup per separat, i la final un altre cop tots junts, si bé cada grup a la seva aula. Aquesta tercera sessió fou molt complicada, ja que l’artista s’havia d’anar movent d’una aula a l’altra i sovint els nois i noies restaven a l’espera. Com que no vam poder treballar cada grup amb tranquil·litat, no vam tenir ocasió de compartir l’experiència situacionista i valorar-la, de manera que aquesta tasca va quedar pendent de fer-se un altre dia amb les mestres.

Es va afegir el fet que molts alumnes no havien recollit encara cap document (fotografia, dibuix, registre sonor…) sobre els seus recorreguts per completar la instal·lació final.

No obstant, els nois i noies van mostrar entusiasme durant totes les sessions, van estar molt participatius i van generar un bon ambient de treball. Les peces finals van quedar tal com les havíem imaginat: un teixit de línies de colors.

Crec convenient treballar amb un màxim de dues línies alhora, sempre que aquestes puguin compartir un mateix espai. D’altra banda, tres sessions són molt poques per aconseguir que els/les estudiants s’impliquin i en treguin bones conclusions. Seria molt interessant fer residències més llargues que permetessin treballar amb l’alumnat i amb les mestres amb tranquil·litat. Fer un projecte transversal proporcionaria una dinàmica de treball que permetria implementar la creativitat a totes les matèries, obtenint una obra final plena de sentit i significat, fruit de l’experiència única viscuda per l’alumnat i el professorat.

La instal·lació acabada, al passadís de l’escola Cèsar August:

Valoració de les mestres, Carmen de Gea, Elia Fernández i Cristina La Torre:

Aquest projecte va tenir diverses actuacions a l’aula en les quals l’alumnat  van gaudir de l’acompanyament de la Cristina.  En la primera sessió, els alumnes es van sorprendre i van poder entendre una nova manera de veure l’art contemporani. En la següent sessió van treballar amb objectes comuns a la classe i van fer instal·lacions efímeres on els alumnes van participar de manera activa en una activitat artística en grups. Així van anant aprenent a donar significat al objectes quotidians.

A més a més, els alumnes van treballar el mapa com espai vivencial. Sobre el plànol de la nostra ciutat, van anar marcant els recorreguts diaris i posteriorment ho van traslladar al full d’acetat transparent. Cada color representa el recorregut d’un alumne. Els treballs han estat realitzats al llarg d’una setmana sobre el plànol on van poder visualitzar que el punt en comú a tots és l’escola.

Ha estat una experiència enriquidora en la qual hem pres consciència dels espais habituals, del nostre entorn i això ha format part d’una creació artística elaborada entre tots els companys i companyes de sisè. Ha estat un projecte motivador i obert, el qual ha permès integrar les aportacions de cada alumne relacionades amb  les seves vivències personals, per tal de percebre i ser més conscient del seu entorn. Alhora ha afavorit el diàleg i les converses en petit grup i gran grup. Els nostres alumnes van acollir de forma positiva tot el treball i van mostrar interès i curiositat, aprenent que les manifestacions artístiques formen part del nostre entorn i incideixen en el nostra vida.

Valoració dels infants de 6è (buidat d’algunes respostes rellevants):

Per a què serveix un mapa: serveix per a orientar-nos…/ pots veure les diferents rutes que pots fer…/ ara quasi bé no s’utilitzen perquè hi ha el GPS…/ per saber on està el nord, el sud, l’est i l’oest…/ per anar a visitar altres llocs amb una cultura diferent…/ per ajudar algú estranger a trobar un lloc… etc.

Quines característiques tenen els mapes que hem creat entre tots? indiquen els recorreguts que hem fet durant una setmana…/ nosaltres sabem millor que ningú què signifiquen i a on van…/ tenen abundància de colors, es nota que estan fets per nens alegres, representen grans camins de vida…/ a tots hi ha un punt on es creuen…/ tenen formes abstractes…/ un món de colors i armonia… etc.

Què creus que expressen de la manera que els hem penjat? l’art…/ sembla que tots els recorreguts siguin un sol mapa…/ la infinitat de camins que hi ha a la nostra vida i només escollim un…/ la vida rutinària de cada alumne…/ la nostra vida…/ que a la vida els nostres camins es poden creuar en qualsevol moment, encara que no ens coneguem de res…/ que tots els camins són meravellosos i cada camí té la seva essència…/ és un collage de mapes… etc.

El resultat és abstracte… què us ha dit la gent que representa? la bellesa da cada ésser, que tots tenim un camí en la vida, un destí…/ que representa l’amistat entre tots nosaltres…/ Tarragona en moviment…/ l’arbre de la vida… / pots treure diferents conclusions… etc.

T’imaginaves que quedaria així? a la meva ment no quedava tan divertit i xulo com el resultat…/ Si es donés el cas, com t’agradaria continuar l’exercici? posant fotos dels edificis més importants del trajecte…/ fent el mateix però més gran i que els pengéssim a la ciutat…/ amb un mapa del món i que fiquéssim tots els viatges que hem fet…/ m’agradaria continuar l’exercici fent nosaltres mateixos els camins dels altres en grups… etc.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s