Petits trucs per fer caricatures i còmics. Miguel Villalba a l’Institut Torreforta

Objectius:
– Desmitificar la dificultat de fer un retrat
– Ser capaç d’observar els trets característics de les persones i exagerar-los com un valor afegit d’allò que fa únic/a a cada persona.
– Anar més enllà de l’estereotip de personatge de còmic.
– Gaudir del dibuix.
– Entendre i utilitzar el llenguatge del còmic.

1a sessió: Presentació.
Dimarts 13 de març, el Miquel Villalba venia per primera vegada a l’Institut, i s’enfrontava a un gran repte, 100 alumnes de 1r ESO en una mateixa sala, en penombra per poder gaudir així de les imatges projectades que ens anava passant.

Va explicar-nos la història del còmic i la caricatura des dels seus inicis. Es va remuntar als egipcis, arribant  a com van sorgir les primeres historietes als diaris americans fins a la contemporaneïtat. També ens va mostrar alguns dels seus dibuixants preferits que el conduïren a aquest món.

Els estudiants estaven molt receptius, i molts volien intervenir, doncs molts dels personatges que mostrava els coneixien.  El Miguel ens va explicar alguna anècdota curiosa, com per què el Hulk era de color verd per un error d’impremta, o per què el Popeye, un personatge originàriament de còmic, només menjava espinacs a la televisió, havent estat fins aleshores un carnívor voraç.

2a Sessió: La Caricatura.
Dia 20 de març. Costa, de vegades, en contextos educatius, trobar l’equilibri entre que els alumnes s’ho passin bé i estiguin aprenent. Motivar els alumnes pot provocar un engrescament que porti a que després sigui difícil de dominar i tornar a centrar.

El Miquel va començar  a explicar com fer el plantejament per a dibuixar una caricatura, en què fixar-se i com repartir els espais. Quan va començar a demanar voluntaris per a fer-los-hi caricatures a la pissarra a manera d’exemple,  els alumnes es van començar a engrescar, però a la vegada estaven molt pendents del que passava a la pissarra. Teníem pràcticament 40 alumnes junts per sessió, i recordo que el meu patiment estava a flor de pell. Però, quan els alumnes es van posar a dibuixar al company del davant, vaig quedar sorpresa de la seva motivació, concentració i del resultat final. La sessió no era molt llarga, però els alumnes van rendir moltíssim.

Cal dir que el Miguel els hi va deixar molt clar, abans de començar, que sempre que es fa una caricatura es busquen els trets més característics de la persona, que són els que ens donen personalitat. i que mai es dibuixa una caricatura per deixar en evidència o menysprear una altra persona.

Com a deures, per la propera sessió, ens va demanar que cada alumne anés pensant en un personatge, i que no estaria malament que aquest s’inspirés en ells mateixos.

3a sessió: Personatges fantàstics.
Dia 23 de març. El Miquel ens va fer una introducció al món del còmic. És un tema que, com a professora, he impartit moltes vegades. Els conceptes eren els mateixos, però vaig aprendre algunes qüestions que no sabia. A més a més, ell va incidir en l’aspecte artístic del còmic, en el valor que aquest té i va explicar amb exemples com el cinema s’ha apropiat de personatges i elements del còmic i no a l’inrevés.

Després va demanar a tot l’alumnat que creessin un personatge a partir d’un gargot…Va ser genial com, de cop i volta,  a l’aula naixien aliens, pops, personatges fantàstics amb personalitats contundents i diverses. Podem dir que, amb un clic, va fer desaparèixer aquells personatges sense personalitat que acostumen a fer la gran majoria d’alumnes, per un repertori fabulós, li vaig dir que això li copiaria i li agrairia sempre.

Per últim, havien de fer quatre enquadraments del personatge, 1r Pla, Pla Mig, Pla Americà i Pla Sencer, una activitat que per molts va ser difícil; però bé, ja hi arribarem! De moment, anem avançant, i força ràpid!

 

4a sessió: Visions del personatge.
Dies 5 i 6 d’abril. Quedava l’última sessió, ara calia que representessin al personatge que havien creat durant la sessió anterior,  amb tres estats d’ànim diferent (enfadat, trist, alegre, enamorat…).

També calia que aquest personatge el dibuixessin en punt de vista picat, contrapicat i angle de visió normal. Van sortir força bé, la manera com els hi va explicar era tan simplificada que una cosa que sovint resulta quasi bé impossible, va ser bastant fàcil.

Quedava, per acabar, crear una tira còmica, de dos a quatre vinyetes, on passés alguna cosa. Crec que molts no van saber continuar amb el seu personatge fantàstic i van tornar a l’estereotip de personatge “normal”, això em va fer adonar com a professora que encara quedava molt per aprendre i que havien adquirit un coneixement que possiblement la majoria encara havien de madurar.

Valoració de l’artista Miguel Villalba:
Ha sigut una oportunitat única per a  mi fer un taller de còmic a l’Institut Torreforta, no només per divulgar el còmic com a Art i vehicle de cultura, com ja fem a la Setmana del Còmic de Tarragona, sinó per conèixer al seu fantàstic professorat i alumnat. Espero que, de la gran quantitat d’alumnes als que he tingut el plaer d’explicar alguns trucs de la professió, li hagi picat la curiositat a algú d’ells per aquest Art, amb “A” majúscula, que és l’Art seqüencial.

Valoració de l’alumnat:

Ahmed: “… a les sessions de “L’artista va a l’escola”, el MIguel Villalba s’explicava molt bé i em va ensenyar que, amb qualsevol ratlla o línia, es pot crear un personatge.”

Olga: “El que em va agradar va ser els resultats dels meus dibuixos, rars i de fer riure, encara que per a mi, són uns dels millors dibuixos (còmics) que he fet mai.”

Ainhoa: “… m’ha semblat que hem fet poques classes, és a dir, que m’hauria agradat haver fet més dies.”

Valoració de la professora, Thais Salvat: Ha estat un projecte fantàstic, però hem estat massa ambiciosos, s’ha volgut arribar a molts alumnes i han faltat hores. Quan tens un projecte tant bonic a les mans, vols que tots els alumnes, totes les línies en participin i, malauradament, el projecte ha quedat una mica diluït amb tanta quantitat d’alumnes. Tot i així, els dibuixos de les caricatures i del personatge a partir del gargot són una mostra del potencial d’aquests nois i noies que difícilment s’arriba a expressar i per això estic sobradament contenta… Seguirem explorant-ho mentre aquests alumnes estiguin una hora a la setmana (l’hora de visual i plàstica)  a les mans d’algun professor de dibuix enamorat de la seva matèria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s