“Memòria compartida”. Núria Rion a l’Institut CampClar

Objectius:

• Dirigir la mirada cap a històries petites, mínimes.
• Treballar a partir de l’entorn immediat i des de l’experiència.
• Treballar la memòria individual i col·lectiva des d’una mirada artística.
• Analitzar el material en relació amb les seves qualitats i els nostres objectius comunicatius.

900x600 DSC_0514

Tema:
Hem treballat el tema de la memòria del territori a partir de mapes, registres matèrics, arxius de so i dibuixos que recullen memòries, records, anècdotes vinculades a llocs determinats de l’entorn.

La consciència del pas del temps i l’empremta d’aquest en la memòria de les coses cada vegada sembla més oblidada. La Núria Rion és una artista que busca posar en valor aquelles petites històries i successos que moltes vegades canvien el rumb de la vida sense adonar-nos-en. La seva proposta, “Memòria compartida”, estava pensada per desenvolupar-se en algun institut dels barris de Ponent, molt propers a la seva infantesa viscuda a la Canonja, una zona que ha canviat molt en pocs anys. La idea era fer conscients els alumnes d’on viuen, com era aquesta zona anys enrere, com és actualment, i quines són algunes de les històries del lloc que han anat creuant-se entre si al llarg dels anys i transformant l’espai.

La proposta va tenir molt bona acollida a l’Institut Campclar. La professora Leonor de seguida va engrescar-se amb el projecte. S’escolliren els alumnes de 4t d’ESO d’optativa de Visual i Plàstica, ja que eren dels més grans de l’Institut, i el plantejament de la Núria no era pas senzill.

Material a utilitzar:800x600 DSC_0285
Fotos actuals, fotos antigues, imatges d’arxiu, plànols, làtex, paper de gran format i altres materials propis de l’aula.

1a sessió: La Núria mostra una petita selecció de les seves obres, per tal que els alumnes la coneguin. Ensenya diferents suports: tela, fusta, caixes de llum, fotografia, vídeo, entrevistes, peces de làtex…; comenta en tot moment quina era la finalitat de cada obra. L’obra de la Núria és complexa, amb un grau d’abstracció notable. Cal alguna cosa més per fer entendre a l’alumnat les coses que ella vol comunicar amb les seves peces i quina és la seva proposta per a ells i elles. I la Núria ho té tot preparat d’una manera molt entenedora i il·lustrativa:
Ha escrit en 4 papers misteriosos, quatre paraules MOLT IMPORTANTS PER A ELLA, acompanyades d’una frase. També posa sobre la taula quatre objectes personals, sense cap connexió aparent. Els alumnes llegeixen cada paraula, amb la seva corresponent justificació, per endevinar després quin objecte les representa. D’una manera molt visual i didàctica s’ha representat a ella mateixa i a la seva obra.

Les quatre paraules de la Núria:

Memòria: La memòria ens ajuda conèixer-nos i també a créixer.
Natura: M’hi sento com a casa i a l’hora passo desapercebuda, té quelcom màgic. M’agrada sentir-la a prop.
Descoberta: Els ulls oberts i fixar-se en coses petites.
Experiència: Sentir les coses de prop, viure-les, per poder parlar-ne.

Els quatre objectes relacionats amb cadascuna de les paraules anteriors:
Cortina/Fotografia d’un bosc/Llanterna/Peus de Gat (sabates d’escalada)

Finalment, per acabar la sessió, desenrotlla una gran peça que ocupa quasi tota la llargada de l’aula. Tot el que la Núria ens ha explicat que és important per a ella en el seu treball, ho hem vist sobre el paper.

Per iniciar-los en la recerca, la Núria reparteix una bossa a cada alumne/a amb la intenció que durant la setmana recullin restes/rastres de la seva vida diària en el barri (coses trobades o coses usades) per a la propera sessió.

2a sessió: La primera sessió havia estat la presentació de la Núria, i ella ja els havia avisat que després tocaria conèixer-los a tots ells. Durant aquesta segona sessió, la Núria porta diversos mapes de Campclar, barri al qual pertany l’Institut. Alguns són plànols de fa 400 anys, n’hi ha de fa 50 anys, i d’altres més actuals. Sorprenen alguns detalls com que fa anys aquesta zona estava constituïda per terrenys cultivats amb només alguns masos, algun d’ells encara es conserven, rodejat, de cases. També es curiosa la diferent estètica dels mapes, radicalment diferent els uns dels altres.

Cada alumne té el seu plànol del barri on ha de marcar o dibuixar segons diferents premisses. Algunes fan referència a recorreguts, altres a un espai amb un sentit determinat per a cada alumne…; cada demanda ha d’anar d’un color preestablert:

1. Marca amb una línia de color blau el recorregut que fas per anar a comprar pa.
2. Dibuixa un arbre en un lloc on t’agradi anar a passejar o a jugar.
3. Dibuixa una circumferència, del color que vulguis, en el lloc on viu una persona que és  especial per a tu.
4. Escriu el nom de la persona més gran que coneixes del barri en un lloc on l’acostumes a veure.
5. Dibuixa una cadira en un lloc des d’on et sembli que hi ha una bona vista.

800x600 IMG_20160408_133841

Aquest plànol actual, que els alumnes tenen sobre un full DIN A3, la Núria també el projecta sobre un paper blanc de gran format a la paret. Llavors tots els alumnes redibuixen els seus recorreguts; d’aquesta manera, queden totes les històries encreuades, però en aquest treball ja no existeixen els carrers, tan sols els traços dels nois i les noies.

Durant les pròximes classes, a l’aula, amb la seva professora Leonor, els alumnes comencen a buscar històries que han passat en algun lloc del barri, i llocs que poden contenir històries, bones, dolentes, curioses… També estudien i comencen a triar quin lloc pot ser el més adequat per aconseguir una empremta gegant d’un punt del mapa.

3a sessió:
Avui treballem al pati de l’escola amb el material que utilitzarem en la nostra acció al carrer i també hem de decidir a on anirem a fer-la.

Veiem el làtex, un material nou a la classe de plàstica, i fem un registre del terra. Per fer-ho ens posem un davantal i seguim les instruccions donades; cal ser ràpids i curosos al mateix temps.

Mentre esperem que es sequi, posem en comú les memòries que hem anat recollint en relació a com era el barri abans. Pares, avis, veïns i coneguts han estat els seus col·laboradors en la recerca. Alguns ho porten escrit, d’altres porten arxius de so enregistrats amb el telèfon mòbil. Mirem d’identificar cada memòria o persona en un lloc concret del barri. Finalment, optem per seleccionar aquell lloc que es repeteix més vegades per anar-hi a fer el nostre treball final, la plaça de l’Església.

Abans de l’última sessió, treballem el tema de la memòria a classe, amb la professora Leo, però des d’un punt de vista més personal. Compartim les històries de quan l’alumnat va arribar al barri, o les seves famílies, i portem fotografies familiars fetes en algun indret concret del barri. Alguns alumnes porten també fotografies familiars de quan eren petits, però del seu lloc de procedència, ja que una part de l’alumnat no ha passat la seva infantesa al barri de Campclar. Aquestes fotografies calia que anessin acompanyades d’una geolocalització, mitjançant un enllaç de Google Maps. Amb aquestes sessions a l’aula, hem treballat sobre el mapa i a partir d’allò més personal (la infantesa) la diversitat de memòries que es recullen a un barri com el nostre.

4a sessió:
Avui és el gran dia, durant tot el matí fem una acció artística al carrer. Hem quedat a les 11.30 h a l’Institut Campclar, tots vestits iguals, amb texans i samarreta negra. Això ho decidim els alumnes i la Leonor a l’última classe, després de rebre el planning de l’acció i instruccions per al bon funcionament de la mateixa per part de la Núria.

Molt important a tenir en compte abans de sortir:
– Caminarem tots junts com a grup. És molt important que no ens separem i no ens despistem, encara que trobem a gent coneguda pel camí.
– Anem vestits tots de la mateixa manera perquè es vegi més clar que som un equip.
– Anirem enregistrant tota l’acció amb fotografies i si podem vídeo, ja que una acció només dura una estona i tan sols ens en queda la memòria.
– Hem de ser responsables del nostre material i vigilar que no es perdi res. Durant la sortida només portarem el necessari.
– Caldrà que respectem l’entorn i ho deixem tot tal i com ho hem trobat o fins i tot millor.

Després d’alguns ajustos d’última hora relacionats amb la vestimenta, sortim tots molt emocionats. L’objectiu de la nostra acció és fer un registre amb làtex d’una porció del terra de la plaça de l’Església de Torreforta i elaborar dibuixos del natural de com és l’entorn actualment. Així com trobar-nos amb una de les primeres persones que va viure i encara viu en el barri.

Desenvolupament de l’acció:
11.30 h – Ens repartim el material i sortim de l’Institut.
12 h – Arribem a la plaça de l’Església i fem una primera capa de làtex en el terra. Deixem que s’assequi.
13 h – Dibuixem del natural el que veiem des de la plaça.
13 h – Fem una segona capa de làtex.
13 a 15 h – Rebem la visita un parell de persones grans del barri. Enregistrarem el seu testimoni sobre com era el barri. Compararem com era abans i com és ara. Els podem fer preguntes.
14 a 15 h – Treiem el làtex del terra amb molta cura i recollim tot el material.
14.30 h – Tornem cap a l’Institut.

VALORACIÓ DE L’ALUMNAT DE 4t ESO IMPLICAT EN EL PROJECTE:

Recull d’algunes valoracions per part de l’alumnat fetes amb la professora Leo Sanchis:

1.- Com valoreu haver participat en el projecte L’artista Va a l’Escola?
Ha sigut una molt bona oportunitat per nosaltres poder treballar amb la Núria, ha sigut molt entretingut i divertit. Nosaltres, quan treballem, utilitzem el llapis o el bolígraf però amb la Núria hem utilitzat el làtex.
Ivan
2.- Com valores la temàtica treballada?
Ha estat bé perquè trobo que mai m’havia interessat pel barri tant com ara. Li he preguntat un munt de coses al meu avi i he après moltes coses noves.
Sergi
3.- T’han semblat interessants els materials que hem fet servir?
Sí, el que més m’ha agradat veure va ser el làtex “enganxat” al terra de l’església.
Lídia
4.- Quines coses saps ara que abans del projecte no sabies?
Que a Torreforta hi havia el cinema més gran de tot Tarragona. Abans tot era camp i el camp de futbol el van fer els veïns del barri.
Sergi
5.- Com ha sigut la teva implicació en el treball realitzat?
He participat amb el recorregut que havia de marcar al mapa, en la recollida de materials llançats pel barri, en la sortida a l’església, amb el dibuix d’una perspectiva de l’església i a la recollida de fotos del barri antic.
Carla
6.- Tornaries a participar en un projecte semblant?
Sí, perquè sempre aprenc coses noves.
Raquel
7.- Proposes alguna cosa per millorar el projecte?
Fer-ho amb més temps per poder buscar més informació i fer més ampli el projecte.
Carla

VALORACIÓ DE LA PROFESSORA, Leo Sanchís:

Com a professora d’Educació Visual i Plàstica de l’INS Campclar, us haig de dir que al començament del projecte vaig passar uns quants nervis, no tenia clar que el meu alumnat estigués interessat amb l’obra de la Núria, encara que a mi personalment em va apassionar des del primer moment.

Vaig pensar que l’estratègia a seguir per part meva part seria CONFIAR en l’artista i al mateix temps intentar encomanar al meu alumnat el que a mi m’apassiona del treball sobre la memòria i en concret la manera de treballar de la Núria.

A les sessions d’aula que vam fer sense l’artista els vaig intentar reforçar tot allò que aprenem quan ens fixem en un espai, en un objecte i li DONEM VALOR. La veritat és que no va fer falta massa esforç per contagiar l’alumnat, la Núria ho va aconseguir ràpidament i el fet que treballarem sobre el seu barri, del qual els/les que més informació tenien eren els i les alumnes, va ser la clau de l’èxit del projecte “Memòria compartida”.

Vam treballar en equip, vam veure com treballa un/una artista, vam observar la delicadesa del procés artístic, i sobretot vam treballar sobre el barri del d’un punt de vista completament nou pel nostre alumnat. Per totes bandes que miro el projecte trobo que va ser un gran encert treballar amb la Núria Rion, amb l’alumnat de 4t i al barri del Campclar. Enhorabona!

VALORACIÓ DE L’ARTISTA, Núria Rion:

Ha estat un projecte engrescador i emocionant. Em semblava important plantejar-los un treball que, tot i desenvolupar-lo tal com jo el faria, connectés directament amb ells d’alguna manera. Per això vam partir de la seva memòria sobre el barri que habiten, i després ens vam interessar també per l’experiència d’altra gent i fins i tot per la història del barri.

Vam treballar molt en grup, perquè fer és tan important com comentar, decidir, pensar… I manipular materials que normalment no utilitzen.

De fet, les sessions d’una hora se’ns feien curtes. Sovint quan ja hi estàvem posats se’ns acabava el temps.

Va ser bonic veure com ells anaven donant forma i fent-se seu el treball, juntament amb la Leo. Finalment, amb la performance final als carrers del barri es va arrodonir tot plegat. Va ser una bona experiència.

Anuncis

Un pensament sobre ““Memòria compartida”. Núria Rion a l’Institut CampClar

  1. Retroenllaç: L’artista va a l’escola ens publica al seu Bloc | INS CampclarTarragona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s